Skip to content

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Denunciem la presència de FACAO a la Fira del llibre en aragonès de Montsó

Com ve sent habitual, a la Fira del llibre en aragonès celebrada els passats 6, 7 i 8 de desembre a Montsó, l’associació FACAO, que considera que els parlars de la Franja són un dialecte de la llengua aragonesa, va tenir un stand propi amb total normalitat, envoltats d’entitats que lluiten per la salut de l’aragonès.

La Fira és organitzada per la Institución Ferial de Monzón, amb el suport de les institucions locals, provincials i autonòmiques de l’Aragó.

Des del Moviment Franjolí denunciem la presència d’una entitat secessionista i clarament anticatalanista en unes jornades de reivindicació de la llengua aragonesa. Apostem per la normalització i defensa de l’aragonès però creiem que fets com aquest, amb la connivència d’autoritats i d’altres entitats, no fan sinó contribuir a crear mal ambient¨i confusió entre els parlants de dues realitats lingüístiques minoritzades per les institucions aragoneses.

Que aquesta situació sigui constant any rere any fa que considerem com a greu la situació, ja que dita Fèria té el suport de les institucions públiques, que permeten que una associació que busca la confrontació des de posicions acientífiques respecte a la llengua parlada a la Franja comparteixi lloc i espai amb d’altres col·lectius normatius i facin publicitat dels seus productes secessionistes.

Demanem a les corporacions públiques i a les entitats que lluiten per la llengua aragonesa que no tornen a permetre que dita associació desvirtui un acte que, per altra banda, mereix tot el suport i solidaritat, com és el foment de la lectura en aragonès.

Origen: Adjudican la gestión del nuevo albergue municipal de Valderrobres

Origen: Estevan: «Con los pies en el suelo, veo difícil la A-68. Apuesto por las variantes»

Los 13 kilómetros de la N-232 en Monroyo que ahora se están reparando llevan 20 años esperando las obras. Han pasado por años de bonanza económica en los que tampoco se hizo nada.
Ahí se juntaron una serie de factores que no tuvieron que ver con la política, salieron mal las cosas. No obstante, hay que pedir responsabilidades a los que gobernaron entonces.

Origen: Avui hem cagat el tronc molt ben acompanyats,… – Institut d’Estudis del Baix Cinca

Avui hem cagat el tronc molt ben acompanyats, gràcies a tots per vindre!! També agraïm l’espectacle de Génesis 2.0 “Per Nadal no guanye el mal” i la interpretació de membres del Junior del “Ball de les gaiates”!

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.
foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.
foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.
foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Se trata de dos sociedades, Explotaciones Agropecuarias Virgen de la Fuente, de Valderrobres, y Jamones Peñarroya, de Peñarroya de Tastavins, que formaban parte de la denominación desde 1993, y cuyos representantes llegaron a formar parte del consejo regulador de la misma

Origen: La Justicia echa de Jamón de Teruel a dos empresas por la poca altitud de sus instalaciones

En zagueras y arredol d’o marco de trobada sobre Luengas rechionals y minorizadas, ta lo que asistioron beluns d’os rsesponsables europeus en materia lingüistica, Puyalón podió exponer-ie a preocupant y extrema situación do se troba l’aragonés, una luenga oblidada por as autoridatz aragonesas y espanyolas, y o catalán en Aragón. UNA CONFERENCIA MUIT ESPECIAL PA… Leyer mas »

Origen: Os responsables europeus se’n fan por a situación de l’aragonés y o catalán en Aragón – Puyalón de Cuchas

Origen: La Litera Información – 6è Concurs de Fotografia d’Alcampell

Un año más, el concurso de Fotografía de Alcampell vuelve a animar a todas aquellas personas aficionadas a la fotografía a presentar sus obras al certamen. Todas las fotografías recibidas estarán expuestas en la Sala polivalente de la Casa de la Cultura entre el 1 y el 3 de enero de 2016, para que puedan ser vistas y además votadas por el público asistente. El concurso consta de dos premios, uno del público basado en las votaciones que se realicen durante la exposición, y otro del jurado, compuesto por dos personas expertas y un miembro del GRAPA, que deliberará y emitirá su veredicto el día 3 de enero. Los premios consisten en sendos lotes de productos cedidos por las entidades patrocinadoras, que este año son Chelats Sarrate, La Botiga y la Cooperativa de Alcampell (Unic-Oli).

El concurso de Fotografía de Alcampell celebra este año su sexta edición, lo organiza el GRAPA (Grup de Recuperació d’Arquitectura Popular d’Alcampell) y cuenta con apoyo del Ayuntamiento. Cada edición se dedica a un tema concreto, que en esta ocasión es ‘Espacios y rincones con encanto de Alcampell y/o comarca’. En las ediciones anteriores se han hecho exposiciones monográficas dedicadas a ‘Olivos y aceite’; ‘La tradición vinícola local’; ‘Cerámica popular y otros objetos de barro’; ‘Fenómenos atmosféricos’ y ‘ Animales domésticos y salvajes que nos rodean’, en todos los casos con un gran nivel de participación y obras audaces y de elevada calidad. El concurso constituye una excelente ventana gráfica a nuestra vida cotidiana, así como una buena oportunidad para reflexionar sobre una realidad que, de tan cercana, a menudo nos pasa desapercibida. Además, los días en que está abierta al público, la exposición se convierte en un ineludible lugar de encuentro a nivel local, que ya forma parte del calendario de fiestas de invierno en Alcampell.”

BASES

1. Participants: Poden participar-hi totes les persones que vulguen i en tinguen ganes, sempre que accepten les bases del concurs.

2. Tema: ESPAIS I RACONS AMB ENCANT D’ALCAMPELL (I COMARCA)”. Cantonades, amagatalls de carrer, i tots ixos llocs públics o a l’aire lliure tan bonics que trobem pels centres urbans de la comarca.

3. Obres: Cada participant podrà presentar un màxim de 3 fotografies. No s’admetran fotomuntatges. Han de ser inèdites.

Les dimensions de les fotografies han de ser de 20×30 cm, muntades en un suport de 30×40 cm (cartolina o cartró-ploma).

Les fotografies podran ser reproduïdes a PILAR LOPEZ FOTOGRAFIA (c/ Lleida, 11, Tamarit). En qualsevol cas cadascú podrà anar a revelar les fotografies on vulgue.

Les fotografies es presentaran amb el títol i el lloc on han estat feites escrits al davant.

Cada fotografia anirà acompanyada d’un sobre tancat i a dins hi constaran el títol de la fotografia, el nom i cognoms de l’autor/a i el telèfon.

4. Premis: Hi haurà dos premis, un per votació popular i un del Jurat. La seua resolució serà inapel·lable.

5. Jurat: Estarà format per tres persones entre membres del G.R.A.P.A., experts en fotografia i patrocinadors del concurs. El jurat podrà declarar desert el premi si es decideix que les fotografies no tenen la qualitat esperada i/o suficient.

6. Fotografies guanyadores. Passaran a formar part del fons documental del G.R.A.P.A., que es reserva el dret d’exposició i reproducció, però sempre es farà explícit el nom de l’autor, tal i com exigeix la llei de propietat intel·lectual.

7. Devolució: Les fotografies no premiades podran ser recollides durant els 60 dies posteriors a la proclamació dels premis. Passat el termini, les obres que no hagen estat retirades passaran a formar part de l’arxiu fotogràfic de G.R.A.P.A.

8. L’organització es reserva el dret de resoldre els casos no previstos a estes bases.

9. La participació en el concurs pressuposa l’acceptació d’estes bases.

10. Presentació: Les obres s’han presentar a l’Ajuntament d’Alcampell (c/Autonomia de Aragón,1, 22560 Alcampell)

o a PILAR LOPEZ FOTOGRAFIA (c/ Lleida, 11, 22550 Tamarit).

fins el dia 30 de desembre de 2015.

11. Exposició: Les fotografies s’exposaran els dies 1, 2 i 3 de gener de 2016 a la Casa de la Cultura d’Alcampell.

Horaris: cada dia de 17h-19h. El dia 3 a les 19h es donaran a conèixer els premis guanyadors.

Més informació a la web de l’Ajuntament, i a la secció GRAPA dehttp://tertuliesalcampell.wordpress.com/

Origen: Premis Josep Galan – Lo Reguer

El local del Ball Vell de Saidí ple per l’entrega dels Premis Josep Galan. Foto: Marta Canales

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, fa entrega del «Premi Josep Galan 2015 a la normalització lingüística i cultural», que en aquesta ocasió ha recaigut en l’escriptora de Saidí Laia Longan, i al «Premi Franja: cultura i territori», que han merescut l’activista Josep Mauri i el meteoròleg Francesc Mauri.

Original a Ràdio Terra.

Origen: Ticià Riera a la Llibreria Serret | Lo Finestró

Origen: Protagonistes de la Història | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 4 de desembre del 2015)

“En Valderrobres, por ejemplo, los campesinos abolieron el dinero y quemaron las actas de la alcaldía, del juzgado municipal y la oficina del catastro”. La cita apareix a ‘El corto verano de la anarquía’, de Hans Magnus Enzensberger, que, a la vegada, reprodueix un text del dirigent anarquista José Peirats sobre la revolució del 8 de desembre de 1933, en la qual Vall-de-roures va tindre un destacat protagonisme.

I no és un cas excepcional en el llibres d’història. Les referències a la revolta llibertària de 1933 a Vall-de-roures son freqüentes, i quasi que inevitables, a les obres que repassen la història espanyola del segle XX. Si el llibre parla del moviment llibertari espanyol, una menció destacada a la revolució del 33 està assegurada. Amb el moviment revolucionari d’aquell hivern, la CNT va aconseguir fer-se amb el control del poble. La Guardia Civil va resistir a la caserna –emplaçada al mateix lloc on està actualment–, assetjada pels revolucionaris. Va haver-hi un mort, un anarquista. Una columna de soldats enviada pel Govern procedent de Tarragona va recuperar el domini de la situació i, a partir d’aquell moment, les forces governamentals van posar en marxa una campanya repressiva d’extrema virulència que va omplir les presons de detinguts, pallisses i humiliacions.

La violència va arribar a nivells mai vistos i que no es tornarien a veure fins a la sagnant Guerra Civil. La revolució àcrata de 1933 va posar a Vall-de-roures en el centre de l’escenari nacional, un lloc on no havia estat mai i on no tornarie a estar-hi. Vall-de-roures va ser protagonista de la Història, un protagonisme tràgic i incòmode, però que no haurie de caure en l’oblit.

Lluís Rajadell

Origen: Protagonistes de la Història | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 4 de desembre del 2015)

“En Valderrobres, por ejemplo, los campesinos abolieron el dinero y quemaron las actas de la alcaldía, del juzgado municipal y la oficina del catastro”. La cita apareix a ‘El corto verano de la anarquía’, de Hans Magnus Enzensberger, que, a la vegada, reprodueix un text del dirigent anarquista José Peirats sobre la revolució del 8 de desembre de 1933, en la qual Vall-de-roures va tindre un destacat protagonisme.

I no és un cas excepcional en el llibres d’història. Les referències a la revolta llibertària de 1933 a Vall-de-roures son freqüentes, i quasi que inevitables, a les obres que repassen la història espanyola del segle XX. Si el llibre parla del moviment llibertari espanyol, una menció destacada a la revolució del 33 està assegurada. Amb el moviment revolucionari d’aquell hivern, la CNT va aconseguir fer-se amb el control del poble. La Guardia Civil va resistir a la caserna –emplaçada al mateix lloc on està actualment–, assetjada pels revolucionaris. Va haver-hi un mort, un anarquista. Una columna de soldats enviada pel Govern procedent de Tarragona va recuperar el domini de la situació i, a partir d’aquell moment, les forces governamentals van posar en marxa una campanya repressiva d’extrema virulència que va omplir les presons de detinguts, pallisses i humiliacions.

La violència va arribar a nivells mai vistos i que no es tornarien a veure fins a la sagnant Guerra Civil. La revolució àcrata de 1933 va posar a Vall-de-roures en el centre de l’escenari nacional, un lloc on no havia estat mai i on no tornarie a estar-hi. Vall-de-roures va ser protagonista de la Història, un protagonisme tràgic i incòmode, però que no haurie de caure en l’oblit.

Lluís Rajadell

Origen: Los noms de l’ametlla | Viles i Gents

Los noms de l’ametlla

(Publicada a La Comarca el 27 de novembre del 2015)

L’Etimologia del mot d’esta fruita seca, segons el Diccionari CVB, prové del llatí ‘amygdăla’ ( collida de l’arbre ‘amygdalus’). I, a través d’una forma llatina vulgar, ‘amyndŭla’, segons P. Aebischer, el procés d’aquest mot hauria estat: amyndŭla >amenla>amel•la (=ametla)>ametlla. Que s’ha quedat fixat en ‘Ametlla’ o ‘Ametla’ i les seves variants dialectals: amenla, metla, metlla, almela, almetla, amela i armela. Naturalment, totes elles en la mateixa capacitat d’encisar el paladar literari i el natural de la gent que li agrada llegir.

El cultiu de l’ametller sempre ha set molt estès pel Baix Aragó Històric. Abans de la mecanització, a cada casa en tenien uns quants de comuns i algun de mollar, bàsicament per l’autoconsum; ne venien alguns dobles, guardant les altres per a fer pastes, per a postres quan se collien les olives, i anar-ne menjant quan los apetie. Però en arribar als anys seixanta es van estendre per tot les plantacions d’ametllers de les varietats desmai-llargueta i marcona, aprofitant les terres que abans de les gelades estaven plenes d’oliveres. I els de Fondespatla, que en collien moltes, van muntar la primera trencadora industrial que amb el pas del temps es va transformar en la S. Cooperativa comarcal “Frutos Secos Alcañiz”.
De pocs anys ençà, se tornen a fer plantacions grans , fonamentalment a les zones de nous regadius, en varietats d’ametllers com la Guara, de floració tardana i auto-pol•linitzant, que en tres o quatre anys donen unes collites espectaculars. Llàstima que de tanta producció d’una matèria prima com l’ametlla, no es munton ací al territori indústries de transformació integral del producte, fàbriques de terró i altres dolços, microempreses de productes artesanals, inclús iniciatives relacionades amb el turisme.
I com el Nadal ja el tenim a tocar, pensem en alguna de les llamineries d’armela que ara tastaríem ben a gust: ameles garapinyades, terronets en figues seques, armelats o almendrats del poble, panellets, massapà, terró de Xixona o peladilles de marcona.

Tomàs Bosque

Origen: Concursos | L’ esmolet

Concursos

Tinc una relació complicada amb els concursos. Potser hi pesa el meu escàs instint competitiu, que m’ha fet allunyar, per exemple, de la pràctica dels esports amb guanyadors i perdedors i preferir els reptes personals, sovint solitaris. Tant se val. Suposo que, al capdavall, la vida ve a ser un ‘concurs’ continu entre diverses opcions en què nosaltres en som els jutges i els jutjats.

Ara vull parlar, però, dels concursos del meu ram, el disseny. No em refereixo tant a alguns concursos de cartells on es busca un producte vistós per a un esdeveniment puntual, sinó als que es convoquen per a decidir una cosa tan transcendent com una identitat visual corporativa, coneguda popularment com a “logo”.

El problema ve del concepte equivocat que es té del disseny. Es considera una disciplina més o menys artística, on l’únic que cal és triar el dibuixet que més gràcia fa. Però el disseny gràfic és, en realitat, una solució visual a un problema comunicatiu; per tant, ha d’estar basat en una estratègia. Comunicar és la funció principal del disseny gràfic. Quan l’únic que es busca és una imatge ‘bonica’, ja no parlem de disseny, sinó d’un maquillatge que rarament compleix els objectius de comunicació.

Naturalment, en tots els meus anys de dissenyador, he participat en concursos, ja sigui perquè m’interessava el projecte, perquè s’adreçaven només a professionals, perquè eren remunerats (sí, existeixen) o perquè el tribunal estava qualificat. O tot alhora. També he estat jurat, tot i que en algun cas m’he trobat que jo era l’únic professional i m’ha calgut batallar per a què en el veredicte es tingués en compte la funció comunicativa o, com a mínim, la correcció gràfica (a voltes sense èxit, què hi farem).

No estic en contra dels concursos, en absolut; sovint són la millor manera d’evitar clientelismes i donar oportunitats a noves opcions, però les coses s’han de fer ben fetes, és a dir, amb professionalitat. Com tot a la vida, vaja.

La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de desembre de 2015

Origen: ‘El objetivo’ de La Sexta adelanta las elecciones en La Cañada de Verich

Origen: DGA pide una tregua a Renfe y prevé mantener el tramo Caspe – Fayón

La Franja