L’IEBC-IEA va enviar una carta als partits polítics dels pobles catalanoparlants de la comarca del Baix Cinca que concorren a les properes ELECCIONS MUNICIPALS amb l’objectiu de conèixer de primera mà i per escrit les seues propostes en matèria lingüística i cultural amb el compromís que faríem arribar aquesta informació als nostres socis perquè puguin tenir-la en compte a l’hora d’emetre el seu vot.

Us relacionem allò que ens han contestat per escrit fins avui. Això no obstant, actualitzarem aquesta informació al nostre Facebook http://www.facebook.com/BaixCinca si durant aquesta setmana hi hagués cap altra novetat.

Respotes partits a 19-5-15

«Els que criden» | L’ esmolet

«Els que criden»

No, no és el títol d’una pel·lícula de terror. És la frase que m’ix de l’ànima quan trobo ma filla menuda mirant una sèrie made in Spain: «Ja estan aquí els que criden?». Ella ha de dinar sola per les incompatibilitats de temps que ens comporta l’horari de l’institut. Nosaltres ho fem hora i mitja abans i, havent dinat, aprofito per veure alguna d’estes sèries americanes o angleses que es fan avui dia. (Mira que en són, de bones! Quins guions, quins actors, quina direcció…). Per això, quan obro la porta de la cuina per a preparar-me el cafè, rebo una bufetada sonora. Dins de la vella televisioneta de 14’, una colla d’orats s’escridassen entre ells amb grans gesticulacions. Del petit altaveu lateral en surten improperis i exclamacions amb tal força que no puc evitar una ganyota de dolor. En els minuts que dura la confecció del tallat, no em puc estar de fer comentaris sarcàstics sobre la barroeria d’aquell espectacle. El contrast és massa gran, ja no solament amb la sèrie que acabo de veure, sinó fins i tot amb el que és la nostra vida real. Tanta cridòria potser té com a objectiu emmascarar el pobre nivell del guió (suposo que hi ha un guió) que la sustenta. Estos productes són, segurament, l’evolució natural d’allò que als anys 70 anomenàvem espanyolades, on també es parlava a crits i l’humor es basava en paraulotes i escatologia. Però tenen el seu públic, ja que les audiències no són gens dolentes. Les deuen amanir amb algun additiu d’estos que enganxen, si no, ¿què hi fa ma filla mirant-ho cada dia, malgrat l’exemple que veu a casa?
Al final —no sé si en adonar-se que tinc raó o per a no sentir-me més— la menuda canvia de canal. Aleshores apareixen les xiquetes maquillades i plenes de laca del ‘Disney Channel’. És allò d’eixir del foc i caure a les brases. Em plantejo per enèsima volta renunciar a la TV, com ja hem fet al poble. A canvi d’uns pocs programes interessants estàs exposat a una allau de teleporqueria.
Però el cafè ja està fet, la filla apaga l’aparell i se’n va a fer els deures. Potser demà «els que criden» ja no entraran a ma casa…

La Comarca, columna «Viles i gents», 22 de maig de 2015

Origen: La utopia possible

Origen: Lo meu llibre oblidat

Origen: Triunfo catalán en el Trial de La Fresneda

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Anàlisi de la posició dels partits polítics aragonesos respecte la llengua catalana

Anàlisi de la posició dels partits polítics aragonesos respecte la llengua catalana

És temporada de campanya electoral a l’Aragó, comunitat autònoma a la què hi pertanyem els habitants de la Franja de Ponent, i on coincideixen enguany les eleccions municipals amb les autonòmiques.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua hem analitzat les diverses opcions polítiques mitjançant les seves declaracions públiques anteriors, els seus programes i demés documentació electoral per tal de saber com són les formacions polítiques aragoneses, en absència de forces clarament catalanistes, respecte a la llengua catalana a la comunitat autònoma. *

Antecedents:

Primer de tot hem d’observar com ha estat tractada anteriorment la llengua pròpia dels franjolins. Com a data de referència trobem la Declaració de Mequinensa del 1983, on més d’una trentena d’ajuntaments de la Franja reclamaren la presència del català a les escoles dels seus respectius pobles. Dit document encara avui dia és la base amb la qual es recolza la voluntarietat de l’assignatura de “català” a l’ensenyament de les zones de predomini catalanoparlant. Tot i les bones intencions i la linia que s’obria amb aquest fet, l’estancament de la situació és evident i l’estatus de la llengua roman fora de l’oficialitat. Estancament fins el retrocès actual, on aquest mínim bagatge del català a l’educació es troba en entredit.

La politizació de la denominació i l’ús de la llengua i el graner de vots que podia sorgir de l’anticatalanisme va anar alimentant una posició regionalista aragonesa, des del PP i des del partit frontissa durant trenta anys de la política aragonesa: el Partido Aragonés, basada en el suposat foment de les modalitats pròpies de cada poble de la Franja, així com les múltiples denominacions locals del català (a més del “Chapurriau”), en clara contraposició amb la unitat de la llengua (si bé des de l’ambigüitat i amb excepcions locals) i a la posició geogràfica catalanocèntrica de “Ponent” substituint-la per l’aragonesa d’ “Oriental”, afavorint l’estrangerització del català normatiu o estàndard a les comarques catalanoparlants d’Aragó. El naixement d’entitats afins a aquests propòsits com la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental) ajudà a conrerar més confussió

creant un folclorisme local teoricament reivindicatiu de la tradició històrica pròpia (Fur de Jaca, llemosí, etc) amarat d’un espanyolisme militant molt evident

.

En referència, novament, de la història del català a la Franja, recordarem les següents dates: 1999, 2009, 2013 i 2015.

El 1999 s’aprova amb gairebé quòrum a l’hemicicle aragonès, a excepció del PP, la llei de Patrimoni Cultural que assenyala, per primer cop, la intenció que s’oficialitze i  que es considere l’aragonès i el català com a llengües pròpies de l’Aragó, i que així deurà constar a l’Estatut d’autonomia (l’Estatut del 2007 parla de “modalitats lingüístiques”).

El 2009 el govern socialista presidit pel ribagorçà de Bonansa Marcelino Iglésias aprova una “Llei de llengües” que reconeixia com a pròpies la llengua catalana i aragonesa (novament fugint de l’oficialitat), amb el suport de la CHA i el consentiment del PAR (soci de govern aleshores del PSOE). Es preveia la constitució de sengles acadèmies lingüístiques (aragonès i català d’Aragó).

El 2013, ja amb el govern PP-PAR, iniciaren la deconstrucció de “l’agoserada” Llei de llengües i passà, contra tot criteri acadèmic, a denominar l’aragonès com a “Lengua Aragonesa Própia del Pirineo y del Pre-pirineo”( LAPAPYP) i al català com a “LAPAO”(Lengua Aragonesa Própia del Àrea Oriental).

En l’any en curs, el 2015, està quedant palesa la voluntat del govern aragonès de desmantellar el mins ensenyament voluntari en llengua catalana a la Franja, com s’ha vist a Vall-de-roures o a Mequinensa (on titllaren el català com a “Oriental”als informes de l’alumnat).

Havent recordat alguns moments claus de la història de la nostra llengua, passem ara a analitzar quina és la posició respecte al català dels partits amb possibilitats de treure representació a les Corts aragoneses:

El Partit Popular d’Aragó és un dels principals causants de l’actual situació de retrocès del català. I les seves polítiques vers la llengua es manifesten amb tota la seva virulència  al País Valencià o les Illes Balears i també a les comarques franjolines. La tristement famosa falca de ràdio sobre la imposició del català és un exemple de com les gasta aquest partit, que va signar la defunció de l’antiga Llei de llengües i està institucionant la denominació de LAPAO. És llavors una formació netament contrària a la llengua catalana.

El Partido Aragonés, precurssor de denominacions estrambòtiques del català com “Chapurriau” o “aragonès oriental”, fou l’impulsor d’entitats com la FACAO o la plataforma No Hablamos Catalán. Aquest partit diu defensar les denominacions estrictament locals (tamarità, fragatí, etc.) mentre ajuda a imposar el terme “d’aragonès oriental”, de caràcter totalment acientífic. Defensen que el terme “català” només es circumscriu a Catalunya, atorgant un caràcter patrimonial de l’Aragó a la llengua pròpia de la Franja (si la Franja pertany a l’Aragó no pot parlar català sinó aragonès oriental). L’excepció que confirma la regla podria ser la secció local del Matarranya, que empra la llengua normativament i on, fa poc, l’alcalde de Vall-de-roures admetia que parlava català. Aquest partit, queda clar, mai no ha donat suport al català de la Franja.

El Partido Socialista Obrero Español, incicialment, fa costat a la cooficialitat del català i de l’aragonès en les seves respectives zones de predomini lingüístic, tot i que va aprovar la Llei de llengües just abans d’acabar legislatura i d’un mode tímid i descafeïnat (tot i no negar l’avenç que hauria suposat per la llengua). Darrerament la seva posició sobre el tema lingüístic s’ha  fet més boirosa i sembla que no volen entrar en aquestes polèmiques, si això els dificulta tornar al poder de la DGA.

La Chunta Aragonesista, tal i com diu al seu programa electoral de 2015, vol “presentar una nova llei d’obligat compliment que sigui el primer pas vers la futura cooficialitat en tot allò relatiu a la promoció, difusió, recobrament, conservació, ensenyament i normalització  de l’ús de l’aragonès i el català en la vida econòmica i social”. Malgrat això els hi manca una visió més global de la cooficialitat, com seria que estigués reflectit a l’Estatut. Tanmateix és una de les opcions polítiques que recolzen seriosament, la susdita cooficialitat, si ve li donen preeminència a l’aragonès.

Izquierda Unida, en referència també al seu programa electoral de 2015, té un apartat referent a la política lingüística que diu amb claredat la seva intenció de cooficialitzar el català i l’aragonès, ademés que passés a ser requisit obligatori el seu ensenyament a les seves zones de predomini lingüístic, entre d’altres propostes que demostren el compromís d’IU respecte la pluriculturalitat de l’Aragó.

De Ciudadanos, en ple procés d’expansió per les Espanyes, poca cosa es pot dir després de signar el següent document al costat de la PNHC denunciant “l’imperialisme català”. El seu rebuig al català de la Franja és evident.

 PODEMOS ARAGÓN es mou dins l’ambigüitat. Si fa uns dies podriem haver dit que defensava la triple cooficialitat de llengües a l’Aragó, recentment el líder del cercle aragonès, Pablo Echenique, va deixar clar que la desproporció de parlants entre el castellà i l’aragonès i el català dins la comunitat no fa lògica l’aposta d’igualtat lingüística.

Per ampliar informació:

Replega de referencias a as luengas propias de Aragón en os programas electorals 

Proposta lingüística de l’IEBC i resposta dels partits del Baix Cinca

Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla

*Fa 4 anys dues formacions  catalanistes concorreren a les eleccions locals de Calaceit (Entesa per Calaceit_ERC) i del Pont de Montanyana (Convergència Democràtica de la Franja) obtenint ambdós representació als municipis.

DISCURS MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA PREMI JOAN COROMINES 2015

DISCURS MFLL PREMI JOAN COROMINES 2015

Bona nit a tothom.

Primer de tot dir-vos que ens sentim molt honrats de rebre avui aquest guardó per la defensa de la llengua i cultura catalanes a la Franja de Ponent, i que estem orgullosos de ser al costat de la resta de premiats, als quals aprofitem per felicitar. Gràcies a la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana_la CAL, per aquesta distinció que ens encoratja a seguir treballant, sent molt realistes amb la delicada situació del català a les comarques sota administració aragonesa, però alhora amb un rebrot d’il·lusió i d’esperança.

Il·lusió per continuar la tasca a la què estem abocats de tot cor. Ja fa tres anys que un jove de la Llitera va crear el Moviment Franjolí per la Llengua i, des d’aleshores, anem posant el nostre granet de sorra, molt modestament, en la defensa i l’impuls de la llengua pròpia de la Franja.

I esperança, també dèiem, esperança d’encarar el futur sabent que ho fem de manera compartida. Avui volem dedicar aquest premi a les persones i entitats de la Franja que porten moltes dècades lluitant pel català, sovint sota circumstàncies força adverses, alguns gairebé des de l’anonimat. A tots ells i a totes elles va dedicat aquest premi.

I una tercera paraula que no podem obviar, és la de solidaritat. Solidaritat i defensa conjunta de la llengua comú. Tenim molt clar que, front als continus atacs que busquen la fragmentació del català, a la Franja només ens en sortirem des de la unitat d’acció. És per això que participem a la xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua. Sense el suport i ajuda dels companys i companyes d’Enllaçats avui no estaríem aquí. Perquè creiem que la dignificació d’una llengua passa pel propi reconeixement de la comunitat cultural a la què pertany, aquells Països Catalans que esmentava Joan Fuster.I nosaltres, des de la nostra migradesa, diem ben alt que la nostra llengua es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer. Ja n’hi ha prou de secessionisme lingüístic i de confusió interessada. Ara és l’hora de construir, plegats.

Per acabar, volem agrair publicament tot el suport rebut per col·lectius i persones al manifest que vàrem impulsar, el passat mes de gener, reclamant un estatus digne pel català a la Franja.

I parlant de compartir, compartirem aquest premi amb les nostre famílies, que pateixen sovint la nostra tasca, i amb tots els col·laboradors i seguidors del Moviment Franjolí per la Llengua. Sense vosaltres, res tindria sentit. Vosaltres feu gran el Moviment.

Moltes gràcies i bona nit.

Origen: Ocho candidaturas optan a tener representación en el ayuntamiento de Fraga | Radio Fraga, digital news – más de 50 años de radio-

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau | Lo Finestró

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau

El cas del català a la Franja | Griselda Oliver i Alabau

La situació del català a la Franja és un cas complex dins del panorama lingüístic del territori catalanoparlant, ja que, encara que la llengua gaudeix d’una certa vitalitat a la zona, des del punt de vista legislatiu està completament desprotegida perquè mai ha estat reconeguda de manera oficial. I això ho constata el “VII Informe sobre la situació de la llengua catalana” (2014), que apunta que la nova Llei de Llengües d’Aragó (3/2013) “resulta especialment lesiva pel reconeixement i l’estatus normatiu de la llengua catalana a la Franja” (2014: 59).

Aquesta nova llei, que derogava l’anterior Llei de Llengües (10/2009), la qual, al seu torn, sí que regulava l’ús, la protecció i la promoció de l’aragonès i el català com a llengües pròpies de la regió, “evita en tot moment donar nom a les llengües que es parlen a l’Aragó i parla sempre de «lenguas y modalidades propias de Aragón»” (2014: 111), si bé es compromet a garantir l’ús, la protecció i la promoció d’aquestes “modalitats”. A més, preveu la creació d’una Acadèmia Aragonesa de la Llengua, òrgan que té competències per “establir unes normes i una gramàtica pròpies per al català parlat a l’Aragó, com si fos una llengua diferent” (2014: 69).

Així, a banda de deixar el català en una situació d’involució sense precedents en el reconeixement de la llengua des del punt de vista jurídic, ha repercutit de manera negativa en l’ensenyament de la llengua a la zona. Durant l’inici del curs del 2014 es va voler prohibir l’assignatura de llengua catalana, que ja era optativa, a l’IES Matarranya de Vall-de-roures. Tanmateix, davant de la mobilització dels pares i dels alumnes, el departament d’Ensenyament va acordar que els alumnes fessin una hora de català i una altra de francès, tal com constata l’“InformeCAT”, publicat per la Plataforma per la Llengua.

Tot i aquests atacs, la llengua a la Franja continua gaudint de certa vitalitat, tal com demostren els últims resultats sociolingüístics del Cens del 2011 a l’Aragó, segons els quals un 10% de la població de la comunitat declara entendre el català i l’aragonès, mentre que a la Franja el percentatge varia significativament: un 53,9% sap parlar català, i un 19,4% són parlants d’aragonès. Tal com denuncia, doncs, Joaquim Torrent en el seu article “Més sobre la Franja, encara”, “aquest territori continua tenint la més alta proporció d’habitants catalanoparlants del nostre domini lingüístic  —toquem fusta!— i és alhora Aragó l’única comunitat autònoma de l’Estat que no ha reconegut plenament i d’una manera efectiva i explícita els drets lingüístics de tots els seus habitants”.

Aquesta vitalitat, doncs, es veu estroncada per la gestió d’un govern que ha maldat per esborrar qualsevol denominació que impliqui el terme català a la legislació aragonesa. Aquests atacs explícits contra aquesta denominació contrasten amb l’última intervenció pública de la consellera Dolores Serrat, com recull Natxo Sorolla a “La consellera del LAPAO parla català a la Franja”: “Segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc., al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre”. Es tracta, en paraules de Sorolla, d’un nou cas de “postureo LAPAO”.

Lenguas Propias de Aragón

Introducción

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

Queremos l’Aragonés en a Comunidá de Treballo d’os Perinés

Origen: La consellera del LAPAO parla català a la Franja | Xarxes socials i llengües

La consellera Dolores Serrat (PP) va ser qui va gestionar la segona Llei de llengües (2013) i qui ha perseguit la denominació del català a qualsevol legislació aragonesa, i qui va crear la figura de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma. La consellera és de Ripoll. I la consellera va participar a mítings del Baix Matarranya el capdesetmana. I segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc. al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre. Novament, trobem un cas de postureo LAPAO, com els ja famosos de María Herrero (PAR) que als mítings entén lo parlar del Matarranya perquè va estudiar a Lleida [sic], o José María Fuster (PAR) que pot ser candidat cunero a Vall-de-roures perquè entén català [sic].

Per sort, al territori les coses són més normals. Com per exemple l’ús normal del català que fa el PAR del Matarranya per a la campanya electoral.