Skip to content

Racó Català – El PP substitueix el terme català per aragonès oriental en lesborrany de la nova Llei de llengües de lAragó.

La DGA hace otra ley de lenguas y elimina toda referencia al catalán – Aragón – El Periódico de Aragón.

La Plataforma British Aragón inicia sus movilizaciones en defensa del bilingüismo | Heraldo.es.

Bon dia Matarranya. És dimarts, 19 de juny. Un dimarts 19 de juny on aquí, a Ràdio Matarranya, analitzarem tota l’actualitat associada als nostres pobles, a la nostra comarca i, en definitiva, a la nostra gent. Un dimarts 19 de juny un tant especial al Matarranya. I és que ahir a migdia m’on vam anar a dinar en una notícia que, si més no, no podem deixar desapercebuda. A alguns segurament se’ls va atragantar. A altres, en canvi, els deuria sentar millor el menjar. La gent que em coneix, sap de primera mà que jo sóc una d’aquestes primeres persones, d’aquelles que aquella notícia li va deixar un mal regust a la boca. Perquè sigue com sigue, la nova Llei de Llengües que va anunciar ahir la consellera de Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha generat preocupació per a uns i satisfacció per a altres.

Esta és la primera vegada que faig una reflecció en esta introducció del programa. Però si la faig és perquè la notícia que va anunciar ahir Dolores Serrat em preocupa. I em preocupe perquè, primer de tot, sóc persona, i sóc fill d’esta comarca. I em preocupa no per com s’anomeno a la nostra llengua (si se li diu català, xapurriau, l’invent d’aragonès oriental, o si es vol justificar que prové del rus com, espero, sense mala intenció va fer en el seu dia Aragón Televisión). Em preocupa, deia, no per com s’anomeno a la nostra llengua, sinó pel futur més immediat de la nostra llengua. Una llengua que mai ha estat dignificada, quan, en realitat, la llengua és l’essència d’un poble. Precisament, és en aquest punt de vista en l’únic que coincideixo amb l’anunci d’ahir del Govern d’Aragó. Perquè amb la resta, discrepo. Discrepo, perquè tot són bones paraules en boca d’un polític que el que es parla als nostres pobles i el futur de la nostra llengua li preocupa, si més no, gens.

La Consellera Dolores Serrat, en la seua intervenció, va dir que Aragó pretén “potenciar les modalitats lingüístiques de l’Aragó”, però això es farà sense que la llengua nostra sigue vehicular. És a dir, que de moment, com fins ara, la nostra llengua tindrà una nul·la presència a les escoles. Una bona fórmula per potenciar les modalitats lingüístiques, quan en realitat, la preocupació de que la llengua desaparegue dels carrers i les cases del Matarranya cada vegada és més present. Serrat també feia menció de que serà el Govern d’Aragó qui declararà les zones i municipis d’utilització d’aquestes modalitats lingüístiques, “escoltats els ajuntaments afectats”. O el que és el mateix, aquest hipotètic bilingüisme estarà condicionat pel color polític de cada ajuntament. Perquè no ho oblidem. La nova Llei de Llengües, enlloc de dignificar els nostres parlars, només polimitza en la denominació de la llengua en sí. I com diu una bona amiga meua, aquí parlem una cosa o una altra en funció de com bufa el vent. És a dir, en funció de qui mana.

Però això no acabe aquí. La definició de “modalitats lingüístiques” posa damunt de la taula altres qüestions. La nova Llei de Llengües, en la pràctica, ens diu, o ens ve a dir, que a Calaceit i a Horta de Sant Joan es parlen llengües diferents, que a Pena-roja i a La Sénia trobem una situació idèntica, a l’igual que entre veïns de frontera com Beseit i Arnes, o Torredarques i Morella. És el mateix que es deuria preguntar un veí de Benicarló quan li van dir que no parlava la mateixa llengua (valencià) que un d’Alcanar (català). Discusions que ens desplacen d’allò que realment hauria de ser important i hauria de treballar una Llei de Llengües. I això no és altre que dignificar la nostra llengua. Perquè amics meus, esta nova llei diu que primer van ser les fronteres i després les llengües. Quan tots sabem que les llengües unixen i, malauradament, les fronteres separen.

Sigue com sigue, avui a Ràdio Matarranya parlarem sobre la nova Llei de Llengües. Una ràdio que, ara per ara, és l’únic mitjà de comunicació de tot l’Aragó que, ha intentat, donar-li veu a tots estos parlars, a allò que ara es vol anomenar “modalitat lingüística d’Aragó”. Perquè Ràdio Matarranya, en la mesura del possible, sí que vol dignificar la seua llengua.

 

Eufemismes assassins | Mas de Bringuè.

No anomenar una llengua o adornar-la amb un puial de paraules buides  demostra el desig íntim i inconscient de que desaparegue del mapa.

 La consellera d’Educació i Cultura del Govern aragonès, Dolors Serrat, acompanyada del director general de Patrimoni, Javier Callizo, va presentar el passat 18 de juny (es podia haver esperat al 18 de juliol, per deixar les coses més clares) l’esborrany de l’avantprojecte de la nova llei de llengües en el qual desapareixen els noms d’aragonès i català.  Una llei, que segons la consellera, natural de Ripoll i molt propera a l’Opus Dei, “no vol crear l’enfrontament ni la divisió, no vol ser impositiva i impedeix que organismes aliens a Aragó puguen normativitzar i regular les nostres llengües i modalitats lingüístiques”.

Com la definició científica de les llengües que es parlen a l’Aragó, pot crear enfrontament, segons la consellera, en l’articulat de la nova llei, que substituirà la que va ser aprovada a finals de l’anterior legislatura, les diferents modalitats de l’aragonès i el català passaran a anomenar-se “llengües aragoneses d’ús predominant a les àrees septentrional i oriental” (sic).

 

Canviar o difuminar  el nom d’una llengua amb eufemismes quilomètrics mostra el desig inconfessable de que desapareguen del mapa i, si  el qui ho fa és un govern  i el desig es converteix en llei, això és el principi de la definitiva desaparició d’eixa llengua.
Podria haver set encara pitjor: la ultradreta lingüística que recolza el govern PP-PAR en aquest tema: organitzacions com FACAO, El Cruzado Aragonés o Identidad Aragonesa (o Aragón Identitario),   volien fer un poupourri  entre l’aragonès i el català i anomenar a tot aragonès. I  punt.

La delimitació de les zones d’ús predominant d’aquestes llengües no vindrà feta pels experts del Consell Superior de les Llengües, que ara desapareix, sinó que seran els municipis qui decideixin adscriure’s , o no, a aquestes zones. Les actuals acadèmies de les llengües catalana i aragonesa que contemplava l’anterior llei, i que ni tan sols s’havien constituït, seran substituïdes per una sola Acadèmia Aragonesa de la Llengua que, tot i tenir un alt perfil polític (cinc membres seran nomenats pel Govern i els altres cinc per les Corts) tindrà les competències tècniques de normativitzar les llengües i modalitats lingüístiques ”septentrionals” i “orientals”. De l’anterior sistema de composició del Consell Superior de les Llengües, òrgan al què substituirà la nova Acadèmia, desapareix el terç de membres proposats per la Universitat de Saragossa (massa científics per al gust de Serrat i el cap de Patrimoni, el catedràtic universitari Javier Calliz o, originari de la Val d’Echo i responsable, al llarg de la seua dilatada trajectòria política, de desastres patrimonials com l’intent de rehabilitació de l’antic teatre Fleta de Saragosa que va costar vora de 3000 milions de les antigues pessetes i encara continuen les mateixes runes de l’enderroc).

Pel que fa a l’ensenyament d’aquestes “llengües”,  desapareix la possibilitat que siguin utilitzades com a vehicle d’aprenentatge de la resta de les matèries. Tot i això, la consellera Serrat va assegurar que no anaven a desaparèixer els projectes d’educació bilingüe en català que hi ha ara en marxa. “Seria com fer desaparèixer els d’ Anglès, Francès o Alemany.

Això  és el que ens queda per a sobreviure, doncs: disfressar-nos de Llengua Estrangera. Això… o mobilitzar-nos fins a aturar aquesta barbaritat.  També podrem adreçar un escrit en català a l’administració però aquesta ens contestarà en català…, si vol, lo normal és que ho face en castellà, no se li pot imposar res. “Promoció, no imposició” és el lema de la consellera ripollesa.

 -Senyora Serrat, si una mestra d’infantil  de la zona  “oriental” vol ensenyar els primers coneixements a un nen de la Franja en català (la seua llengua materna)  i per la seua Llei no ho pot fer: això és imposició o promoció de les llengües? Explique-m’ho que no ho veig clar.

A la pregunta que li va fer un servidor durant la roda de premsa de presentació de l’avantprojecte de perquè tanta preocupació “verbal”  per les modalitats lingüístiques de les llengües aragoneses pròpies i no diuen res, a la Llei, de la conservació i promoció de les modalitats lingüístiques del castellà a l’Aragó?.  Resposta de la consellera: “D’això ja s’encarrega la Real Acadèmia Española de la Lengua”.

Però no havíem quedat, senyora consellera, en què no volien que organismes i institucions de fora d’Aragó s’encarreguessen de normativitzar les nostres realitats lingüístiques?

 

Dissabte 23 de juny   

de 16 a 20,30 h.

Taller de plantes màgiques per Sant Joan


Punt d’inici: Ajuntament

 

Activitats gratuïtes

 

 Més informació i inscripció: Guies del Port:

tel.676308021

jardinbotanicoderafales.blogspot.es

Organitza:Ayuntamiento de Ráfales


ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

 

La consejería de Educación presenta el borrador de la nueva ley de Lenguas.

Les entitats de la Franja demanen el reconeixement dels catalanoparlants de l’Aragó – VilaWeb.

Dimarts  19.06.2012  06:00

No volen cap ‘denominació estranya’ de la llengua, com pretén el PP · Sostenen que els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per l’administració

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans, aplegats en la Iniciativa Cultural de la Franja, han fet un comunicat conjunt de protesta per la nova llei de llengües que prepara el govern d’Aragó i que margina el català i el desprotegeix.

Aquestes entitats demanen ‘que la legislació aragonesa reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa; que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de les llengües catalana i aragonesa a les comarques on són llengua històrica; que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà, i que es facen d’una vegada, per les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, igual que formen part del de tota la humanitat’.

Constaten, a més, ‘que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana’, i rebutgen ‘qualsevol denominació estranya i que no seguesca la tradició científica’. I recorden que ‘els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien’.


Opinió contundent de Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal’

El PP margina el català a la Franja i li nega el nom

El Punt Avui – Notícia: El govern d’Aragó porta el blaverisme a la Franja.

El PP i el PAR derogaran la llei que reconeixia el català i en faran una altra que regularà “l’aragonès de l’àrea oriental”

La consellera Serrat i el cap de Patrimoni d’Aragó. Foto: DGA.

S’ha imposat la línia dura al govern d’Aragó respecte al reconeixement del català i l’aragonès. La consellera d’Educació, Universitat i Cultura d’Aragó, Dolores Serrat, va anunciar ahir la derogació de la llei de llengües que van aprovar en la legislatura anterior el PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA). Aquella llei reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó, tot i que no els feia oficials, i preveia alguns instruments de promoció i de drets als seus parlants que no s’han arribat a desenvolupar. Ara, el govern del PP i el PAR ha preparat un esborrany d’una nova llei que ja no anomenarà “català” a la llengua catalana sinó que es referirà a “la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat amb les seves modalitats lingüístiques”, segons les paraules de Dolores Serrat que reproduïa ahir el servei de premsa del govern d’Aragó.

L’aragonès, parlat per unes 20.000 persones al nord de la demarcació d’Osca, també perd el seu estatus de llengua independent. La intenció del govern d’Aragó és fusionar l’acadèmia de la llengua aragonesa i l’acadèmia aragonesa del català, previstes a la llei anterior, en una sola Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Tot i que la llei de llengües no preveia cap obligatorietat ni del català ni de l’aragonès (només se’n regulava la presència com a assignatures optatives a les escoles i la possibilitat que els seus parlants es poguessin relacionar en la llengua pròpia amb les administracions locals que així ho aprovin), Dolores Serrat va justificar el canvi de llei per “evitar tota mena d’imposició”, i perquè cap modalitat lingüística aragonesa “pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma”. És a dir, el mateix argument que el secessionisme lingüístic ha utilitzat al País Valencià.

Crida a l’IEC

La CHA va criticar amb duresa les intencions del PP i el PAR i els va acusar de donar “un cop mortal a l’aragonès i el català”. Des de Convergència Democràtica de la Franja (CDF), la seva secretària general, Marta Canales, va qualificar de “barbaritat” les intencions del govern d’Aragó i va reclamar que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) surti en defensa de la integritat de tot l’àm-bit lingüístic català.

En què parlen a Vall-de-roures? – marfanta.com.

En què parlen a Vall-de-roures?

 

 

Publicat per Gustau Moreno el dia 18 de juny de 2012 | 18.6.12

 

Quina llengua es parla al Matarranya, al Baix Cinca, a la Llitera, a la Ribagorça i a l’Alta Ribagorça? L’esborrany de la nova llei de llengües d’Aragó elimina el terme “català” per referir-se a la llengua que es parla a la Franja. El govern d’Aragó ha presentat l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de la comunitat, amb què vol derogar tots els aspectes de l’actual Llei de llengües perquè, segons el PP, “imposen” la normalització de l’aragonès i del català en aquesta comunitat. Així, l’esborrany deixa de banda la denominació de “català” i parla d'”aragonès oriental” per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent. A més, fixa l’aprenentatge d’aquesta llengua com a “voluntari”. Amb aquest canvi legislatiu, el govern d’Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faça a través d’organismes de fora d’Aragó. També preveu la creació d’una única acadèmia de la llengua.

La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part “fonamental” del patrimoni cultural aragonès. Però això sí, evitant “qualsevol tipus d’imposició”. Amb aquest text, el govern popular vol donar compliment al seu compromís electoral de substituir l’actual Llei de llengües i derogar els aspectes de l’actual legislació que, segons l’actual govern del PP, “imposen” la normalització del català i l’aragonès. L’esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d’Aragó i, com a llengües pròpies d’aquesta comunitat, les llengües aragoneses, amb les seves diferents modalitats d’ús predominant a les àrees septentrional i oriental d’Aragó, on es parla català tot i que l’esborrany s’hi refereix com a “aragonès oriental”. En concret, el text distingeix una zona d’utilització històrica predominant de la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, amb les sevus modalitats lingüístiques, i una altra, “d’utilització històrica predominant” de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques.

Serà el govern d’Aragó qui decidirpa les zones i municipis d’utilització d’aquestes llengües a petició dels municipis afectats. Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l’esborrany del que estableix l’Estatut d’Aragó, “que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses”. Per això, “la llei busca evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin dependre d’organismes reguladors aliens a la comunitat d’Aragó”, ha remarcat la consellera. L’objectiu del govern aragonès amb la nova legislació passa per “potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l’accent en la seva protecció, promoció i difusió”. Per Serrat, “hem de posar més èmfasis en allò que ens uneix que no pas en allò que ens separa en matèria de llengües”. El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i garanteix “que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d’utilització”, però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és “voluntari”. En aquest sentit, l’esborrany de l’avantprojecte de llei garanteix que en les zones d’utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es puga usar la denominació tradicional, a més de la castellana.

D’altra banda, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua assessorà el govern i serà qui fixi les normes d’ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Amb aquesta decisió, el govern d’aquesta comunitat unifica en un sol organisme l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l’Acadèmia Aragonesa del Català, que depenia de l’Institut d’Estudis Catalans, i suprimeix el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics. El govern d’Aragó ja ha remès l’esborrany al Consell Escolar perquè puga emetre un informe preceptiu, necessari abans que la llei puga ser aprovada en consell de govern. Posteriorment, haurà de rebre l’aprovació per part de les Corts d’Aragó.

Via ACN

Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil si no es legisla com cal’ – Opinió contundent – VilaWeb.

De les diferents línies que podria prendre el govern d’Aragó ha pres la més dura, substituint el català per a denominació d’aragonès oriental, que van crear el 2001 grups radicals secessionistes, com la FACAO, que han protagonitzat diverses polèmiques. Incorporen doncs aquesta denominació, que no té cap implantació històrica ni cap reconeixement acadèmic ni institucional.

A diferència de final dels anys noranta, en què el debat era si existia o no l’aragonès, ara el debat que s’han inventat és que l’aragonès existix però qüestionant que això que es parla a la part oriental és català; diuen ara que és una parla aragonesa que passem a anomenar aragonès oriental.

El PP d’Aragó, a més, ha volgut confondre el fet d’impartir classe en català a tota la població de la Franja amb una imposició o una obligatorietat. I és tot el contrari, perquè fins ara es dóna llibertat per fer ús de la llengua que cadascú triï. Han desviat el debat per la qüestió de la denominació quan és realment important com és l’ensenyament del català o de l’aragonès, que encara tenen unes condicions pitjors de vitalitat i de les quals s’hauria d’assegurar la incorporació en l’ensenyament. Aquest debat fa falta, però s’ha desviat amb el debat de les denominacions.

Som en una etapa molt important, històrica, perquè si bé a les enquestes del 2003 es demostrava que entre la població adulta a la Franja hi havia més competència de català, ara veiem enquestes segons les quals entre la població infantil i escolar el català ens és una llengua d’ús molt perifèric. La llengua dominant fora de l’escola és el castellà, i el català queda com a llengua perifèrica, que només utilitzen els alumnes en algunes condicions molt concretes. Ara trobem que possiblement en una generació, si no es revertix aquesta dinàmica, tindrem processos de substitució com els que hi ha hagut a Catalunya Nord, a Alacant o altres parts del territori.

Fins ara s’havia conservat la llengua perquè la societat era d’una manera concreta, en què la llengua d’intercomunicació era el català, i no hi havia immigració. Però per l’efecte dels mitjans de comunicació, de l’ensenyament, de l’arribada de la immigració, i pel fet que sigui un territori de frontera, si no es legisla com cal, assegurant la competència en català, si no es fa això, l’etapa pot ser molt complexa; pot ser molt difícil per a la conservació de la llengua, per conservar-la com a llengua habitual de comunicació per a la població de la Franja.

 

Natxo Sorolla és sociòleg. Autor del bloc Xarxes socials i llengües.

Nació Digital: L’Aragó s’inventa una llengua: «l’aragonès oriental».

L’esborrany de la Llei d’ús, protecció i promoció de llengües d’Aragó, que ha de substituir la vigent Llei de llengües, recorre a eufemismes per evitar la paraula català

Pintada a favor del català en una localitat de la Franja de Ponent Foto: ACN

El govern d’Aragó s’ha atribuït una nova competència, la de crear noves llengües, i ho ha fet donant carta de naturalesa al concepte d'”aragonès oriental”, terme només utilitzat per grupuscles anticatalans de la Franja de Ponent. Amb aquesta denominació i no pas amb la de ‘català’ és com apareix a l’esborrany de l’avantprojecte de Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües, malgrat que per a qualsevol lingüista, la llengua que es parla a la part oriental d’Aragó és la mateixa que la que es parla a la part occidental de Catalunya.

L’executiu aragonès del Partit Popular s’afegeix així a l’ofensiva contra la llengua catalana que desenvolupen els governs, també a mans del PP, del País Valencià i les Illes Balears. Ara, el govern presidit per Luisa Fernanda Rudi ha donat a coneixer aquest esborrany, primer pas per derogar la vigent Llei de llengües que segons el PP “imposen” la normalització de l’aragonès i el català. L’esborrany deixa de banda la denominació de català i parla d'”aragonès oriental” per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent i fixa l’aprenentatge d’aquesta llengua com a “voluntari”. Amb aquest canvi legislatiu, el govern d’Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faci a través d’organismes de fora. També preveu la creació d’una única acadèmia de la llengua.

La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part “fonamental” del patrimoni cultural aragonès però això si, evitant “qualsevol tipus d’imposició”.
L’esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d’Aragó i, com a llengües pròpies d’aquesta comunitat, para de “llengües aragoneses”, una de les quals seria la variant septentrional, és a dir, l’aragonès, mentre que l’altra seria la variant oriental, eufemisme per evitar dir ‘català’. En concret, el text distingeix una zona d’utilització històrica predominant de la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, amb les seves modalitats lingüístiques, i una altra, “d’utilització històrica predominant” de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques. Serà el govern d’Aragó qui decideixi les zones i municipis d’utilització d’aquestes llengües a petició dels municipis afectats.
“Les llengües d’Aragó són aragoneses”
Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l’esborrany del que estableix l’Estatut d’Aragó, “que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses”. Per això, “la llei busca evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin dependre d’organismes reguladors aliens a la comunitat d’Aragó”, ha remarcat la consellera.
L’objectiu del govern aragonès amb la nova legislació passa per “potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l’accent en la seva protecció, promoció i difusió”. Per Serrat, “hem de posar més èmfasi en allò que ens uneix que no pas en allò que ens separa en matèria de llengües”.
El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i garanteix “que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d’utilització”, però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és “voluntari”. En aquest sentit, l’esborrany de l’avantprojecte de llei garanteix que en les zones d’utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es pugui usar la denominació tradicional, a més de la castellana.
Acadèmia Aragonesa de la Llengua 
L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua assessorà el govern i serà qui fixi les normes d’ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Amb aquesta decisió, el govern d’aquesta comunitat unifica en un sol organisme l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l’Acadèmia Aragonesa del Català, que depenia de l’Institut d’Estudis Catalans, i suprimeix el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics. El govern d’Aragó ja ha remès l’esborrany al Consell Escolar perquè pugui emetre un informe preceptiu, necessari abans que la llei pugui ser aprovada en consell de govern. Posteriorment, haurà de rebre l’aprovació per part de les Corts d’Aragó.

La nueva ley de lenguas propias de Aragón elimina la imposición lingüística.

El Gobierno de Aragón ha presentado este lunes el borrador del anteproyecto que modifica la actual Ley de Lenguas. El nuevo texto garantiza la promoción y protección de las lenguas y modalidades lingüísticas sin imposición. Desaparece, además, el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.
María del Carmen Ugarriza Hernández

imprimir correo

Zaragoza.- El Gobierno de Aragón seguirá garantizando la promoción y protección de las lenguas y modalidades lingüísticas pero evitará cualquier tipo de imposición sobre ellas. Éste es el principal objetivo que persigue el borrador del anteproyecto de la nueva ley de lenguas propias de Aragón que se ha hecho público este lunes y que modifica a la actual Ley de Lenguas.

La consejera de Educación y Cultura, Dolores Serrat, y el director general de Patrimonio Cultural, Javier Callizo, han presentado este nuevo texto que está inspirado en el Estatuto de Autonomía de 2007 para evitar que las lenguas y las modalidades lingüísticas puedan estar a merced de organismos “ajenos” a Aragón.

La norma, ha destacado Serrat, tiene como objetivo potenciar las modalidades lingüísticas locales “como el mejor testimonio del patrimonio lingüístico” poniendo el acento en su protección, conservación y difusión pero “con un carácter facultativo y voluntario evitando cualquier tipo de imposición”. “No está hecha contra nadie sino para todos. Está a favor de la defensa y la promoción de nuestro patrimonio lingüístico como parte singular y destacada de nuestro patrimonio cultural”, ha remarcado la consejera.

El borrador distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas, y otra zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental con sus modalidades lingüísticas. El Gobierno de Aragón declarará las zonas y los municipios de utilización después de escuchar a los ayuntamientos afectados.

También reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario. En este sentido, Callizo ha explicado que se suprime el uso vehicular de las lenguas en los colegios, pero que se sigue garantizando la enseñanza bilingüe en los centros donde se imparte.

Además, los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades propias y a éstas se les da la posibilidad de poder contestar en ellas, además de en castellano.

Una de las novedades más importantes es la desaparición del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón y la unificación de la Academia de la Lengua Aragonesa y de la Academia Aragonesa del Catalán dando como fruto la Academia Aragonesa de la Lengua con el objetivo de evitar duplicidades, según Serrat. Ésta será una institución científica oficial que fijará las normas de uso y que estará integrada por diez expertos de “reconocido prestigio”, cinco serán propuestos por el Gobierno de Aragón y otros cinco por las Cortes.

Para los topónimos se optará por el bilingüismo en vez de por las voces “exclusivamente” aragonesas, aunque será el Gobierno de Aragón el que los decida tras “oir” a la Academia. En las vías urbanas, podrá utilizarse la forma tradicional, cuya determinación corresponderá a los municipios, y la castellana.

La consejera ha recordado que la modificación de la Ley de Lenguas era un compromiso electoral del Partido Popular y que es uno de los puntos del pacto de gobernabilidad suscrito con el PAR.

Además, ha apuntado que el Gobierno de Aragón “no ha partido de cero” para elaborar este borrador donde se han tenido en cuenta “todos los debates del pasado”.

Este lunes se ha enviado ya a los órganos competentes para que hagan los informes correspondientes para elaborar el anteproyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón. La previsión que maneja el Ejecutivo autonómico es que se someta al debate parlamentario en el próximo periodo de sesiones.

Oposición de CHA

La portavoz de CHA en las Cortes de Aragón, Nieves Ibeas, considera que este borrador “viene a anular la identidad cultural y lingüística de Aragón por un interés puramente partidista”. Además, ha añadido que no puede proteger todas las lenguas aragonesas porque no nombran ni el aragonés ni el catalán. “Están tomando el pelo a las personas, pocas o muchas, que aquí en Aragón sintiéndose aragoneses, hablan otra lengua materna que no es el castellano”, ha recalcado.

Asimismo, Ibeas ha recordado que en 1997 se elaboró en las Cortes de Aragón un dictamen especial sobre la política lingüística en Aragón. Todos los partidos políticos estuvieron de acuerdo en decir que en la Comunidad se hablaba el castellano, el catalán y el aragonés “como una lengua que sólo se habla en Aragón. En esto estuvimos todos de acuerdo”.

No mos ferán callar, encara que preben de fer-lo | Purnas en o zierzo.

No mos ferán callar, encara que preben de fer-lo

Lunes, junio 18, 2012 20:39

 

“Una buena noticia”. Ixa ye a frase con a que o conceller d’o PP en o concello de Zaragoza Pedro Navarro compartiba a trista noticia d’o debanprochecto de lei de luengas que ha presentau hue o gubierno en a figura de Dolores Serrat (PP) y Javier Callizo (PAR). Yera un d’os pactos que teneban PP y PAR en o suyo alcuerdo de gubierno, y encara que dición que ferian a reforma antis con antis, han tardau en fer-la o tiempo que, como ditz Natxo Sorolla en Xarxes, as tesis más duras s’han imposau a las más tobas.

Dolores Serrat, catalana y forense de profesión, ha chustificau iste asesinato, que asinas cal clamar-lo, por a suposada imposición d’a lei de luengas d’o 2009. Pero ye complicau de trobar ixa imposición en garra articlo d’una lei que ya yera toba, feble y falsa y que, amás, no s’ha desembolicau en garra d’os suyos aspectos, fueras d’a creyación d’o Consello Superior d’as Luengas, dimitiu fa agora bellas semanas. A lei no imposaba cosa, pero deixaba marguin ta la promoción, amostranza y emplego d’as tres luengas d’Aragón, as dos de propias, l’aragonés y o catalán, y la que venió más tardi, o castellán, que, amás, en ixa lei, como en totas as leis aragonesas, ye a que marca o ritmo y ye por dencima d’as atras dos.

Asinas que Serrat ha alazetau ista reforma, que li dicen reforma, encara que ye una lei nueva que anula tot lo poco que feba l’anterior, en a “voluntariedat”. Tot ye tan voluntario, seguntes o prochecto, que mesmo se “podrá emplegar a toponimia tradicional, alcompanyada por a castellana”. Porque prou que sí, a castellana ye tan voluntaria que ye obligatoria. Como ye obligatoria a escolarización en castellán, pero no en aragonés u catalán (u en ixas sacrosantas modalidatz lingüisticas que fan que os aragoneses sigamos un país con milenta luengas). De feito, l’amostranza d’ixas modalidatz será tan voluntaria como yera l’amostranza de l’aragonés y o catalán en l’anterior lei.

Ditz l’articlo 22 d’a lei actual: “1. Se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario

A voluntariedat tamién s’aplicará a la rilación con as almenistracions que podran recibir escritos en “as modalidatz” pero no habrán de contestar obligatoriamente en ixas “modalidatz”, y nomás que en as zonas d’emplego. En a lei actual, a unica obligatoriedat yera fer-lo bilingüe: “En los supuestos del apartado anterior, los interesados podrán dirigirse en lengua propia a los órganos de las Administraciones aragonesas. Los órganos competentes para la tramitación procederán a la traducción a lengua castellana, a través de los correspondientes órganos oficiales de traducción, y la comunicarán al interesado. Asimismo, las comunicaciones que deban efectuarse a estos interesados se realizarán en castellano y en la lengua que les es propia.

Asinas que pareixe que o problema ye tamién nominal (unatra vegada). “Que no lo llamen matrimonio”, deciban. “No se puede dicir rescate”, tamién deciban. Y agora no es catalán, que es la “la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas”. A lei, ista lei que agora presentan PP y PAR, charra en tot inte d’as modalidatz lingüisticas, y no pas d’as luengas. Como ye de dar, no charra d’as modalidatz lingüisticas d’o castellán, sino de “as atras modalidatz lingüisticas”, porque ta ells, nomás que bi’n ha una luenga. Lis bufa la pocha lo que digan os academicos, as universidatz d’o mundo, os filologos, os scientificos, porque en o fundo, lo que se ye chugando ye a pervivencia d’o suyo modelo colonizador, espanyolista y acotolador de culturas y pueblos.

Ta rematar a fayena, que ira alcompanyada de atros articulos en que se sacará toda posibilidat de fer espacios en os meyos publicos en aragonés u catalán, por eixemplo, u la provisión de fundos ta espardir l’emplego d’as luengas d’Aragón, a nueva lei retira o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón, l’unico trango que s’heba feito dende l’aprebación d’a lei d’o 2009. Y como claro, ta ells no existen o catalán y l’aragonés, encara que l’atro diya podesen sentir istas luengas y mesmo entregasen premios ta libros en istas luengas, no se ferá garra Academia de l’Aragonés ni garra atra d’o catalán y se’n ferá que una “Academia aragonesa de la lengua”. De qué luenga? Pues ixo no lo aclara, prou que no, porque ye curioso que charren d’una luenga nomás y dimpués sigan charrando tot o rato de “modalidatz lingüisticas”. En ixa Academia que dicen será “scientifica”, se dirimirán totz os asuntos encara a estudiar, ye dicir, qué modalidatz lingüisticas cal protechir, en que zona se charran y mesmo en que neurona d’o fablant meyo d’una d’ellas se’n troban, porque de totz ye sabiu que en Aragón cada celula de cada aragonés charra una modalidat lingüistica esferent.

No quiero deixar pasar tampoco o papelón que ha feito Javier Callizo Soneiro, profesor mio que estió de Cheografía d’Espanya, y director cheneral d’o patrimonio cultural que hue han prencipiau a acotolar. Callizo ye naixiú d’Echo, y en atras condicions, allá por l’anyo 2000, en atro gubierno, esfendeba l’Aragón trilingüe que esfendemos muitos. Y mesmo se felicitaba por charrar cheso y poder entender-se con bell alcalde d’a Ribagorza en a mesma luenga. Y agora, ha habiu de salir con a consellera Serrat a pegar o tiro de gracia a l’aragonés que en charra u ditz charrar, y a lo catalán.

Tampoco no quiero deixar pasar a os meyos de comunicación aragoneses, que sisquiá han quiesto mirar-se a lei agora encara en vigor ta no titular como han titulau Heraldo, Periodico u Aragón Digital, que dicen os tres que “a nueva lei elimina la imposición lingüistica” que repasando a lei actual y veyendo que sisquiá s’ha desembolicau ye una falsedat platera, que a consellera Serrat ha quiesto fer pasar por verdat y que os meyos han espardiu.

Y debant de tot isto, qué? Pues no queda atra que continar terne que terne charrando, arreguindo, sentindo, aimando, escribindo, leyindo y creyendo en aragonés y catalán. Ells quieren acotolar-nos y nusatros tenemos bellas ainas ta esfender-nos d’ixo. A sociedat ha de continar o camín entabant y tamién devantar a voz ta protestar contra iste crimen cultural. A lei no fa la luenga, que ye o pueblo qui charra. Cal una lei? Sí. Cal una academia que faiga superar as mugas asociativas? Puestar que tamién. Pero si no charramos y femos servir ista luenga de cosa servirá. No mos ferán callar, ni con lei ni sin lei, ixo seguro. Y bell diya puestar que Aragón dispierte y veiga qui mata a suya cultura y a suya pervivencia, qui fa os posibles ta borrar as nuestras luengas d’o mapa y puestar que allora lis forachite d’os puestos an que pueden decidir borrar a historia y a cultura d’o país a golpe de prochecto de lei, como han feito hue.

Visto en: http://www.purnas.com/2012/06/18/no-mos-feran-callar-encara-que-preben-de-fer-lo/#ixzz1yAkDdxmw

CHA vaticina la muerte del aragonés con la nueva ley anunciada por Serrat | Heraldo.es.

Efe. Zaragoza| 18/06/2012 a las 18:41    

Ibeas ha dicho que con la nueva ley de lenguas el aragonés será pronto una “lengua muerta” que nadie hablará ya en la comunidad.

La portavoz de CHA en las Cortes de Aragón, Nieves Ibeas, ha dicho que con la nueva ley de lenguas, cuyo anteproyecto ha dado a conocer la consejera de Cultura, Dolores Serrat, el aragonés será pronto una “lengua muerta” que nadie hablará ya en la comunidad.

Serrat ha presentado el borrador del anteproyecto de la nueva ley de lenguas propias de Aragón, y ha dicho que se busca la promoción y protección de las distintas modalidades lingüísticas de la Comunidad sin imposición.

Al conocerlo, en una rueda de prensa Ibeas ha mostrado su descontento con el contenido del borrador, del que ha dicho que supone una “torpeza política” por “negar la evidencia de que existen tres lenguas en Aragón”.

En primer lugar, ha recordado que en 1997 una comisión especial de estudio emitió un dictamen en las cortes en la que todos los grupos políticos coincidieron en señalar que en Aragón había tres lenguas propias: castellano, aragonés y catalán, algo que también se reconocía en un anteproyecto de ley de lenguas que elaboró el gobierno del PP en 2001.

Pero ahora, en una “falta de respeto” hacia quienes las hablan, el gobierno aragonés del PP y el PAR insisten en no nombrar a estas lenguas y persisten en denominarlas “modalidades lingüísticas” de Aragón.

“Una lengua que no se habla, muere”, ha dicho Ibeas, quien ha insistido en la necesidad de que éstas cuenten con protección y ordenación gramática.

Más bien lo contrario es lo que pretende este anteproyecto, según Ibeas, pues elimina el Consejo Aragonés de las Lenguas, la máxima autoridad en este aspecto, ha indicado.

Ha rechazado que la ley vigente, aprobada en diciembre de 2009, sea una norma de imposición, como considera la consejera, a quien ha pedido que “deje de tergiversarlo todo” y dejen de tener “miedo de llamar a las cosas por su nombre”.
Para CHA, el anuncio de la nueva ley es “una estrategia más en el desenfrenado proceso de involución autonómica del PP”.

Ha recordado, además, que el Estatuto de Autonomía, que es “absolutamente acomplejado”, tampoco nombra las lenguas que se hablan en Aragón, y ésta fue una de las razones que llevaron a CHA a votar en contra del texto cuando se reformó en 2007.

Pero Ibeas también ha criticado al anterior gobierno, que tuvo que desarrollar la ley y no lo hizo porque “no se atrevió” y por eso prácticamente no ha entrado todavía en vigor.

Por todo ello, Nieves Ibeas interpelará a la consejera Serrat en el primer pleno que se celebre en las cortes a la vuelta de las vacaciones de verano, ya que el que se celebrará esta semana es el último de este periodo de sesiones.

La Franja