Skip to content

Juzgan a ocho personas por proveer a Zaragoza de cocaína y heroína desde Cataluña.

Coses extraordinàries que passaran a partir de demà [AGENDA] | El blog d’Edicions de 1984.

Divendres, a la Biblioteca de Falset, Pere Audí, autor de Malanyet, presenta una de les obres finalistes al Premi Crexells d’enguany, Licantropia, de Carles Terès.

LicantropiaFalset (2)

Facebook

Oliván: “Jamón de Teruel té un prestigi molt reconegut i cal treballar per recuperar-lo” | Comarques Nord.

https://vimeo.com/91180949
” Esfendemos as luengas” denuncia el tractament dels “Premis de la Música aragonesa XV” amb l’aragonès i el català
La música és una de les més populars expressions de la cultura que, a Aragó, ens ha deixat a més molts artistes amb molt talent i projecció. La conservació de les nostres llengües s’ha donat suport també d’una manera bastant important en els músics i lletristes que les han utilitzat. Per això, des de “Esfendemos as luengas”, considerem força important l’ús de les llengües d’Aragó, aragonès i català, en el món de la música i el reconeixement a les persones que, utilitzant, ajuden a la seva conservació, prestigi i extensió.
Precisament per això, creiem que el tracte que han rebut les nostres llengües en les últimes edicions dels Premis de la Música Aragonesa és més que millorable.
Ja des de l’any passat hi va haver un inexplicable canvi de nom. El premi que, des de 2005, s’havia anomenat “Premio a la mejor canción en lengua minoritaria aragonesa”, va passar a cridar-se en a XIV edició “Premio a la mejor canción en lengua autóctona aragonesa”, donant així espai, no sabem si voluntàriament o no, a les teories a-científiques i lingüicides del govern d’Aragó.
Tant en el propi nom del premi, com a la gala, en els XV premis de la música aragonesa es va tornar a amagar el nom de les llengües, aragonès i català, nomenant al primer amb el més que caspós i vulgaritzador nom de “fabla” i oblidant la segona.
El lliurament del premi no només va esquivar qualsevol tipus de reivindicació lingüística, el que es podria fins i tot entendre, sinó que des dels guionistes de la gala es va menysvalorar el premi cualificándolo com “l’única oportunitat de moltes bandes per alcanzad un”. Tampoc els entregadores ni els premiats van fer cap gest amb les llengües. No entenem les raons de l’organització per infravalorar un premi que ells mateixos convoquen i donen.
Des de l’organització dels premis de la Música Aragonesa es treballa en una imatge d’avantguarda cultural que, sovint, es veu reflectida en els autors i autores premiat / es i fins i tot en la pròpia gala, la web i els recursos emprats. També es fa un gran treball en l’expansió de la música i la cultura amb més projecció recolzant moltes músiques i músics aragonesos, amb un reconeixement que poques vegades els arriba des dels mitjans de comunicació generalistes o fins i tot especialitzats.
Tanmateix, en el que toca a la seva relació amb les llengües d’Aragó i la defensa d’aquesta part tan important i en perill de la cultura aragonesa, ens trobem amb tòpics, folklorisme i un desconeixement bastant preocupant de la situació i realitat de l’aragonès i el català.

El museo Juan Cabré expone la obra de Rupert Schroeder.

Un guiño a Calanda en la Semana Santa de Tarragona.

  • Escrito por 

Lo que podría haber sido un motivo de tensión entre dos territorios vecinos se ha quedado en una simpática anécdota que sale a la luz en la cuenta atrás de la Semana Santa. Todo empezó hace varios meses, cuando un grupo de tarraconenses preocupados sobre la pérdida de identidad de su festividad decidió impulsar unas camisetas con el logo «Tarragona is not Calanda!!» (Tarragona no es Calanda). El artífice del diseño es el maestro escultor de la capital de la provincia vecina, Sergi Amenós, quien defendió que el objetivo de la campaña no es molestar a los calandinos.

«Al contrario -justificó- buscábamos concienciar a los vecinos de que los tambores y bombos que se están introduciendo en las procesiones desde hace una década no son propios de nuestra celebración». Según este tarraconense, desde el año 2000 las cofradías de la localidad han incorporado de manera masiva los tambores y bombos a las celebraciones. «Se ha roto parte de la esencia de nuestra celebración ya que la Semana Santa de Tarragona se ha caracterizado siempre por el más absoluto silencio». En este sentido, el diseñador escogió la referencia a Calanda al tratarse del «municipio más conocido donde se tocan estos instrumentos».

Precisamente, este detalle ha sido el que ha suscitado el elogio entre los calandinos, al considerar que se ha ensalzado todavía más la fama de su seña de identidad «semanasantística». El alcalde de la localidad, José Ramón Ibáñez, reconoció que la anécdota le había resultado simpática y que resulta todo un «elogio que para alguien de fuera Calanda sea sinónimo de tambores y bombos».
Asimismo, Ibáñez añadió que entiende que los tarraconenses quieran «defender la esencia de su Semana Santa, que no se caracteriza por los tambores y los bombos como en el Bajo Aragón».

Más de 200 camisetas
El responsable de la campaña explicó que se han editado más de 200 camisetas para que el mensaje cale entre la población de Tarragona. «Todavía no se han repartido todas pero es cierto que la gente va tomando conciencia de que hay que suprimir los tambores y bombos de nuestra fiesta», añadió Sergi Amenós. El objetivo es que la Semana Santa de Tarragona vuelva a salir a la calle como lo hacía antaño, en el más absoluto de los silencios. «Al fin y al cabo, cada celebración tiene su identidad y nosotros tenemos que defender la nuestra», concluyó el escultor.

Nonaspe prevé ahorrar hasta 50.000 euros con el recrecimiento del azud.

Concert Duo Recapte sobre Desideri Lombarte.

  • · 22:30
    d’aquí a 2 dies
  • Sala d’actes de la Casa Ferrabrás de Torrent de Cinca
Lo duo Recapte, format per Antoni Bengochea (Calaceit) i Màrio Sasot (Saidí), presenten el seu espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat íntegrament a la poesia d’en Desideri Lombarte.

Martí Gironell: “Engresca trepitjar un terreny tan verge, literàriament parlant” | Comarques Nord.

La Freixneda bonificarà un 17% la taxa de recollida de brossa als seus veïns | Comarques Nord.

L’Obra Social d’Ibercaja firma convenis per a la recuperació de patrimoni a Lledó i La Freixneda | Comarques Nord.

V CICLOTURISTA BTT MASSALIÓ.

Primavera, Setmana Santa, Bon temps… quina millor data que esta, per fer la cinquena edició de la ruta Cicloturista en BTT de Massalió que organitze lo Club de la Joventut.

La proposta que tos tornem a presentar este any, tindrà 2 rutes, una més curta de 20 km, en una dificultat tècnica baixa, destinada a gent jove i gent que no acostume a fer bicicleta, i una altra més llarga, de 63,50 km, en la voluntat de saciar les ganes de fer deport de la gent més acostumada a fer BTT, en uns desnivells més importants i una dificultat tècnica superior. Les dos rutes transcorren per camins rurals del terme municipal de Massalió i recorrent-les se podrà disfrutar dels paisatges típics de secà del nostre territori, en barrancs d’oliveres i armelers, així com algunes masies prou ben conservades. A més si tries la ruta llarga podrás arrivar a veure lo pantano del Civán.

Fotogaleria: XIII Marxa Senderista del Matarranya | Comarques Nord.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja