Skip to content

comarquesnord.cat . Calaceit . dimecres, 20 de novembre de 2013 . Deixa un comentari
Etiquetes: ,

La tarde del divendres 15 de novembre, el salo de plens de l’ajuntament de Calaceit va aplegar la inauguració de les 10enes Jornades Culturals organitzades per Comarca del Matarranya. La posada en marxa d’estes jornades, que enguany recorreran Arenys de Lledó, Calaceit, Queretes, Lledó, Massalió i la Vall del Tormo, va anar a càrrec de la presentació literària de ‘Licantropia’ a mans del seu autor, Carles Terès, i de Juan Luis Camps, de Queretes, que va introduir la novel·la guanyadora del Guillem Nicolau de 2011. El primer cap de setmana de Jornades Culturals també va començar la Mostra de Teatre Aficiona’t amb l’actuació de La Quiquereta a Massalió. A Queretes hi va haver activitats infantils, mentre que els actes de la Vall es van suspendre per la neu.

L’alcalde de Calaceit, Josep Maria Salsench, i el president de Comarca del Matarranya, Francisco Esteve, van inaugurar estes jornades. Durant la seua intervenció, Esteve va apuntar que “tindrem diferents actes per als xiquets” i que “és molt important implicar els xiquets de la comarca sobre la nostra cultura i la nostra llengua”. El president de la Comarca va parlar de la pintada ‘Yo parlo chapurriau’ que es va fer a Valderrobres i de la interpretació que en va fer FACAO. “Vull recalcar que ha tornat a la palestra el tema de la llengua. Cadascú pense d’una forma diferent. Però no m’agrade gens la manera en la que s’estan mesclant les coses. Hi ha qui intente barrejar la llengua en altres coses no sé per quines raons, i inclús posen a xiquets per davant”.

Estes declaracions arriben després de les malintencionades interpretacions que s’han fet d’una pintada que va aparèixer davant la seu de Comarca del Matarranya coincidint amb la ‘Trobada de saurins de pobles de parla catalana’. La definició de ‘parla catalana’ no va agradar a alguns veïns de Valderrobres, que van fer esta pintada. Per la seua part, FACAO va atribuir esta reivindicació als xiquets del poble, felicitant-los per l’acció. La pintada no la van fer xiquets, sinó adults del poble que tenen previst constituir-se en una futura associació denominada ‘Yo parlo chapurriau’. L’atribució de la pintada als xiquets tampoc va agradar alguns pares, que sabien qui eren els responsables. FACAO negue la realitat idiomàtica del territori, defensant que la nostra parla no és dialecte del català.

mitjançantEstiró d’orelles a aquells que atribueixen les pintades sobre la llengua als xiquets del poble | Comarques Nord.

Woody Allen rodarà la propera pel·li a la Franja i se titularà “Un puial de Zeligs”.Els Zeligs siran eixe, diguem, 80% de franjolins que són manyos que t’hi cagues quan els posen al davant un micro d’Aragón Televisión i que són catalans sinse exagerar quan el micro és de TV3, el mateix 80% que fa vida pública en català a Catalunya (“Comencem el sorteig del pernil… Ha sortit el 3445!”) i vida pública en castellà a la Franja (“Empezamos el sorteo del jamón… ¡Ha salido el 3446!”), el mateix 80% que guairebé és independentista quan puia de Barcelona el fill / cosí / tiet independentista i que guairebé és NoHablamosCatalán quan puia de Barbastre el metge / bancari / mestre poc amic dels catalans. En l’escena final de la pel·li, els Zeligs se transformaran en antiZeligs, cosa força habitual, i siran ben catalans amb els aragonesos, i ben aragonesos amb els catalans. El guió l’escriuran a mitges Woody Allen i Josep Espluga.

http://www.pageseditors.cat/cat/llibre_milenio2.asp?id=1&id_llibre=79

unnamed

“Un zaragozano ha presentado una queja ante el Justicia de Aragón”… ANTICATALANISME EN ESTAT PUR. HERALDO DE ARAGON. : Noticies de la terreta.

El sábado 30 de noviembre a las 7 de la tarde, organizamos la representación teatral de la obra basada en textos de Jesús Moncada “D’un temps, d’un poble”, de Garbinada Teatre (Mequinenza/Mequinensa).Será en Zaragoza, en el Centro Cívico Teodoro Sánchez Punter (Plaza Mayor, barrio de San José).

 Esta función forma parte del ciclo “Teatro en las lenguas minoritarias de Aragón”, que se inició el pasado 26 de octubre con la representación de “Isto s’afunde” a cargo del grupo ansotano Dingolondango Teatro.

Más información en este enlace a nuestra web

Rolde de Estudios Aragoneses

Vol. 5 (2012).

CEL obert. Etnotextos

Faió (Baix Aragó-Cinca) PDF
141-142

Twitter / SpeakLAPAO: Repinten el “YO PARLO CHAPURRIAU” ….

Repinten el “YO PARLO CHAPURRIAU” de Vall-de-roures

 

 

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, celebrarà la seua gala anual el proper dissabte 23 de novembre, a les 19:00 hores, a la Casa Ferrabràs de Torrent de Cinca.

Durant la gala tindrà lloc el lliurament dels XVII Premis Josep Galan a la Normalització Lingüística, que en aquesta edició han recaigut en les persones següents i grups:

  • el Departament de Català de l’IES Bajo Cinca de Fraga, per la seua participació en el projecte ARCE “Viure la literatura a través de les TIC”, que ha suposat l’elaboració d’un mapa virtual literari en intercanvi i col·laboració amb altres centres de l’àmbit lingüístic català (Catalunya, València i les Illes) i al qual l’IES Bajo Cinca hi ha contribuït amb la creació de dos rutes literàries al voltant de l’obra de Jesús Moncada i de Desideri Lombarte;
  • l’historiador Joaquín Salleras, pel seu espai radiofònic Notícies de la nostra història que emet Ràdio Fraga i per la difusió continuada d’episodis de la història local i comarcal a través d’altres mitjans de comunicació; i
  • el grup de teatre Génesis 2.0, per la represa de la seua activitat en la nostra llengua amb l’aconseguida representació del sainet Nelo Bacora, de l’autor valencià Josep Peris Celda, dins i fora de la nostra comarca, sempre atents a la particular toponímia (partides) o antroponímia (motades) de cada lloc, i amb gran èxit entre el públic.

 

També es materialitzarà el lliurament del Premi Franja: cultura i territori 2012, que va recaure en la Fundació Jordi Cases i Llebot, amb seu a la Segarra, pel seu suport continuat a diferents entitats culturals franjolines, i es faran públics els projectes guanyadors de les Beques Amanda Llebot 2013.

Finalment, l’actriu i escriptora Marta Momblant, oferirà una lectura dramatitzada de textos de Jesús Moncada en un espectacle de petit format concebut per a commemorar els 25 anys de la publicació de Camí de sirga.

Fraga, 14 de novembre de 2013

La Junta de l’IEBC-IEA

 

Vecinos de los Puertos de Beceite visitan el Parque Natural de la Sierra y los Cañones de Guara.

La nieve no frena la defensa del Bergantes.

El parlament europeu aprova definitivament el corredor mediterrani – VilaWeb.

Facebook.

Losantos i la Franja (minut 32:15)

En Aragón este fin de semana ha habido una manifestación impresionante, en Fraga, que es la zona esa que suele decirse de la Franja. Hay allí una plataforma que es No Hablamos Catalán. Pero así, pero una manifestación, mucha gente en la calle y tal.

[“en la calle” no, en un pavelló, que ploueva; i “mucha gente” tampoc, 58 persones]

Y con el apoyo del PAR y del PP.

[Alguns comités locals del PAR i cap del PP; ara bé, amb el suport d’un puial d’entitats d’extrema dreta de fora d’Aragó, això sí]

Y pidiendo la Ley de Lenguas, que solo reconoce oficiales el castellano y el aragonés.

[La Ley de Lenguas només reconeix com a oficial el castellà, i eixa oficialitat única és la que tine el suport de la plataforma de No Hablamos Catalán; les altres llengües que apareixen a la Ley no tinen nom, se les esmenta amb unes locucions que, en sigles, donarien els acrònims LAPAO i LAPAPYP]

http://esradio.libertaddigital.com/fonoteca/2013-11-18/tertulia-de-federico-el-momento-de-rosa-diez-66343.html

Tertulia de Federico: El momento de Rosa Díez

esradio.libertaddigital.com

Luis Herrero, José Alejandro Vara y Fernando Lázaro analizan las encuestas en las que caen PP y PSOE mientras sube UPyD de Rosa Díez.
Rolde colabora en el V Congreso Iberoamericano de Cultura (“Cultura digital, cultura en red”), que se inicia mañana, día 20, en Zaragoza.Así, el viernes 22 por la tarde, dentro de la Zona de Experiencias (Centro de Arte y Tecnología eTopía), se presentarán dos ponencias que han contado con nuestra mediación:

       La plataforma semántica conceptual Zirano.com / A plataforma semantica conzeutual Zirano.com (Óscar Latas)

       Propostes de recuperació i divulgació de la història i del patrimoni cultural de la comarca del Baix Cinca a través de les TIC (Josep Labat, Josep Manuel Martínez París)

Podéis encontrar más información en este enlace a nuestra web.

Esto se suma a la organización por parte de REA, con ayuda de Zaragoza Cultural, y, entre las actividades paralelas al Congreso, del ciclo “Teatro en las lenguas minoritarias de Aragón”, que tuvo una primera muestra el 26 de octubre con la representación de Isto s’afunde (de Elena Gusano, por Dingolondango Teatro, Ansó). El sábado 30 de noviembre, en el Centro Cívico Teodoro Sánchez Punter, el ciclo se completará con la puesta en escena de D’un temps, d’un poble (textos de Jesús Moncada) a cargo de Garbinada Teatre (Mequinenza), con entrada gratuita para socios y socias. Más información, que difundiremos en breve de forma masiva, en este otro enlace a nuestra web.

Además, el sábado 23 de noviembre, en París, en el marco de la Asamblea anual de la ELEN / European Language Equality Network (Red Europea por la Igualdad de las Lenguas), REA presentará una ponencia sobre la situación lingüística en Aragón.

(ELEN organiza campañas y acciones dirigidas a los poderes públicos y a la sociedad para romper con las barreras y prejuicios que tanto daño están haciendo a las lenguas minoritarias, sobre todo a las más vulnerables. Actúan ante las autoridades de la UE, Naciones Unidas, Consejo de Europa y también a nivel de cada Estado)

Rolde de Estudios Aragoneses

www.roldedeestudiosaragoneses.org

www.rolde.org

Menys de 60 manifestants pel LAPAO, a 2 per entitat | Xarxes socials i llengües.

Fa pocs dies (16/11/2013) ha tingut lloc una manifestació a Fraga, a favor del LAPAO. És una manifestació convocada pel mateix partit en el Gover, el PAR, mitjançant el Rolde Choben-Jóvenes del PAR. Segons declaren els promotors , s’han sumat un total de 32 entitats. Els mitjans de comunicació, especialment l’Herado d’Aragó, han publicat, sense filtres, els recomptes dels convocants i han oficialitzat la fal·làcia de 300 manifestants. Tot i això, no ha mostrat cap fotografia de la mobilització per a poder comprovar la xifra. Si accedim a les fotografies difoses pels promotors, podem veure que es caracteritzen per la mala qualitat de les fotografies de la FACAO, a la que se suma la mala qualitat del seu coneixement filològic. A la primera foto, on es veu al públic de front, es poden contabilizar fins a 36 persones.

Cara

Si ens fixem en una altra fotografia feta des del darrere, comptem amb l’aventatge la majoria de caps tenen contrastos de color per alopecia. A pesar d’estar convocats per una organització juvenil! En ella s’arriba a diferenciar 52 persones.

Culo

Però en una altra fotografia que amb tota possibilitat podem veure reunits a tots els participants, i és menjant . Perquè en les manifestacions dels partits de Govern no és difícil reunir alguns centenars més amb entrepans. I efectivament, es comptabilitzen 58 manifestants gastronòmics. Dels 300 als 58 manifestants hi ha una quintuplicació de la realiat.
Comida

El total de 58 manifestants no arriba a sumar com per a tenir dos manifestants per entitat convocant (58 manifestants de 32 entitats). El lector serà prou intel · ligent per valorar com de fàcil tenen algunes manifestacions per col·locar-li a la prema xifres unflades. Tant l’Heraldo, com El Periódico de Aragón  (encara que aquest ha rectificat). Aquesta tergiversació de la realitat per part del secessionisme aragonès ja és habitual, i es coneix com “no sabemos matemáticas” (aquí o aquí). La diferència és que en aquella ocasió els 44 participants d’una xarrada es van multiplicar falçment per 3, i en aquesta ocasió els 58 s’han multiplicat per 5 i se’ls ha dit manifestació. No seria la primera vegada que una manifetació convocada passa a ser a la nota de premsa una taula informativa, perquè no hi ha anat ni el Tano.
També és important remarcar que la manifestació era convocada pel partit de Govern, però és que només un terç de les entitats (suposadament adherides) era de la Franja, i entre la resta hi havia entitats d’arreu, entre elles catalanes i balears, i grups violents valencians (GAV) que recorden els lligams del secessionisme aragonès amb l’ultradreta de Democracia Nacional. El que habitualment es coneix com invasió del territori i al que s’oposen els convocants

Entitats de la Franja

  • 3-Comité Local del PAR de Fraga (Huesca)
  • 7-Asamblea Local del PAR de Altorricón (Huesca)
  • 9-Comité Local del PAR de La Codoñera (Teruel)
  • 11-Asamblea Local del PAR de La Cañada de Verich (Teruel)
  • 12-Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO)
  • 13-Asamblea Local del PAR de Benabarre (Huesca)
  • 15-Asamblea Local del PAR de La Ginebrosa (Teruel)
  • 18- Excmo. Ayuntamiento de La Codoñera (Teruel)
  • 20- Asociació Cultural del BAIX ARAGÓ y del MATARRAÑA
  • 22-Asociació Cultural AMÍCS DE TAMARIT
  • 26-Asociació Cultural AMÍCS DE FRAGA
  • 28-Asociació Cultural CONSELL DE TRENTA

Entitats violentes, o catalanes o balears.

  • 24- Grup Valencianista
  • 27-Moviment Cívic 12-O
  • 29-FILLA (Frente por las Identidades y Lenguas Amenazadas)
  • 30-Coordinadora de Entidades de la Antigua Corona de Aragón “Los Tres Reinos” (CEACA-LOS TRES REINOS)
  • 14-Academi de sa Llengo Baléà (Asistirá su representante en Aragón, don Godofredo Sancho Giménez)

Resta d’entitats de fora de la Franja

  • 1-Rolde Choben-Jóvenes del PAR
  • 2-Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán (PANHC)
  • 4-Centro Democrático Liberal-Aragón (CDL)
  • 5-Comité Local del PAR de Monzón (Huesca)
  • 6-Confederación de Agrupaciones Políticas Independientes (CAPI)
  • 8-Casa de Cultura de Aragón de la Plata (Argentina)
  • 10- Asociación Regional de Autónomos y Amas de Casa (AREA)
  • 16- La Voz Independiente de Aragón (L’VIA)
  • 17-Comité Local del PAR de Alcorisa (Teruel)
  • 19-Comité Local del PAR de Fonz (Huesca)
  • 21-Comité Comarcal del PAR del Cinca Medio (Huesca)
  • 23-Comité Local del PAR de Alcañiz (Teruel)
  • 25-Comité Comarcal del PAR del Bajo Aragón (Teruel)
  • 31-Asociación Nacional de Autónomos, Profesionales y Amas de Casa (ASNAPA)

Llibres i llibres | L’ esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 15 de novembre de 2013
Per provar el meu primer lector de llibres electrònic, vaig començar per baixar-me algunes narracions gratuïtes d’en Bierce, Poe i Stevenson. Els contes anglosaxons sempre han exercit sobre mi una atracció especial. A la meua adolescència me’n vaig comprar uns quants, al mercat de Sant Antoni. Gairebé tots d’editorials sud-americanes, impresos en paper infame i pitjor enquadernats. Les traduccions solien estar a l’altura del material. Me’ls imaginava, els traductors, malvivint en cambres enxubades, amb màquina d’escriure atrotinada i finestra abocada a un celobert clapat de floridura. Haig de confessar que aquestes traduccions macarròniques, en la meva tendra imaginació, hi afegien encant, a les històries. Aquells girs estrambòtics, les frases calcades de l’anglès, els mots argentins o mexicans, dotaven els contes d’un sabor exòtic, que l’allunyava del castellà anodí dels narradors patris que em feien llegir a l’institut.
Ara que ja tinc una novel·la de pagament, ben editada, reconec que és d’allò més pràctic, l’aparell. Menut com un llibre de butxaca, es llegeix força bé i, a dins, hi cap tota una biblioteca, diccionaris, ressenyes, etc. També et deixa subratllar, anotar i, si cal, fer una ullada a una enciclopèdia online. Tanmateix hi ha quelcom d’antipàtic o, si més no, de distant, en aquelles lletres negres sobre el fons gris clar. Sé que es un tòpic, això del paper imprès, però què voleu que hi faci: no és el mateix. Potser hi influeix, a banda de l’edat avançada, que em dediqui de fa tants anys a dissenyar i maquetar llibres. Tantes hores esmerçades en usar correctament cursives o versaletes, vigilar la punyetera partició de paraules, cercar una tipografia òptima i ajustar-ne l’interlletratge i l’interlineat… tot això, en la pantalleta no hi és. Però potser no li cal. Ja us ho diré d’aquí un temps.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja