Skip to content

La Ruta de los Tres Reyes tendrá presupuesto en mayo.

 

alt

Los alcaldes de Morella, Tortosa y Alcañiz, ayer, en el puente de la Vía Verde

Los alcaldes de Alcañiz, Juan Carlos Gracia Suso; Morella, Rhamsés Ripollés; y Tortosa, Ferran Bel, acompañados por el concejal de Turismo, Alfredo Ferré, se reunieron ayer en la ciudad catalana con el objetivo de buscar sinergias entre los tres municipios y avanzar en la reactivación del consorcio Ruta de los Tres Reyes, un organismo de promoción turística que, a pesar de crearse hace trece años, se ha mantenido inactivo durante los últimos años.

Los tres alcaldes anunciaron que antes de final de mayo se celebrará una asamblea para aprobar un presupuesto para 2013 y encargar las primeras acciones. Se trata de crear una nueva imagen corporativa, un proyecto de señalización mediante geolocalización y otro de promoción vía web. Finalizada la reunión, el alcalde de Tortosa enseñó a los ediles el resultado de la intervención sobre el puente del ferrocarril, todavía en obras, convertido ahora en vía verde que permite conectar la ciudad con Alcañiz.

Ferran Bel explicó que el objetivo del encuentro tiene como objetivo fundamental reactivar la Ruta de los Tres Reyes: “Queremos colaborar más estrechamente, y no sólo en cuestiones de promoción turística y cultural. Se trata de aprovechar sinergias entre los tres municipios más allá del turismo.” Bel recordó la participación de Morella en la última edición de la feria alimentaria FESTAST celebrada en Tortosa y avanzó colaboraciones similares en próximos certámenes feriales de las tres poblaciones.

Por su parte, el alcalde de Morella, avanzó otro de los proyectos con que trabajan dentro de la nueva etapa del Consorcio, consistente al organizar viajes para colectivos específicos, en este caso de gente mayor. A su vez, Juan Carlos Gracia, alcalde de Alcañiz, señaló que lo  más importando es relanzar un proyecto que puede ser muy positivo para los tres municipios. “Queremos hacer promoción dentro de nuestras propias ciudades pero también al exterior, para captar visitantes de todo España. Lo importante es que los tres municipios estamos completamente involucrados al hacer un proyecto creíble”, afirmó

Las fiestas del Sexenni de Morella, el mundial de MotoGP en Motorland Aragón o la Fiesta del Renacimiento de Tortosa, son algunos de los acontecimientos con más impacto que el futuro Consorcio quiere aprovechar para intensificar su promoción.

Facebook

Presentación del libro «El català de la Codonyera (Terol, Aragó)» de Artur Quintana i Font.
Con la participación de Tomás Bosque y Chusé Aragüés, de Gara d’Edizions
Auditorio del Palacio Ardid (Biblioteca Municipal) de Alcañiz
Viernes, 5 de abril de 2013, 20 h.

LAS LENGUAS DEL PIRINEO VOLVERÁN A PROTAGONIZAR LA ACTIVIDAD CULTURAL DE GRAUS – LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA.

LAS LENGUAS DEL PIRINEO VOLVERÁN A PROTAGONIZAR LA ACTIVIDAD CULTURAL DE GRAUS

Del 18 al 20 de Abril se celebrarán en Graus las Jornadas de lenguas del Pirineo, la actividad ya tradicional de la programación cultural grausina, que recogió, en 2008, el testigo del camino emprendido, en 2001, por las Jornadas del habla bajorribagorzana y, posteriormente, las Jornadas de Lenguas de Ribagorza. En esta edición, el programa contempla actividades del taller de lectura, presentaciones, un concierto de Joaquin Carbonell y Eduardo Paz, y la entrega de los premios del concurso literario Condau de Ribagorza. […]

Y, en el aparatado dedicado a cursos, charlas y talleres, destacar la presentación de la obra El libro de las pasabillas y concierto Bufacalibos, este sábado, a partir de las 20 horas, en Espacio Pirineos, con el grupo Biella Nuei. […]

Fuente: www.radiohuesca.com

El teatro de La Ma Peluda vuelve a dar vida al Castillo de Valderrobres.

La Asociación Sarabastall presentó en Maella su Anuario de Actividades del 2012.

A la Franja el catalanisme polític ha estat fins ara pràcticament inexistent. Com a premi, el català no hi és oficial i la Diputació d’Aragó està a punt d’imposar una llei que arrasa fins i tot els premis literaris en català i aragonès. El programa unionista no és una resposta al sobiranisme sinó una política prèvia hereva de la confusió entre Espanya i Castella. I és un avís de quin és el programa per a tots aquells que abaixin la guàrdia.

Segurament les tensions lingüístiques no són la causa principal de l’auge independentista. Però a la vista del seu programa, no és estrany que la societat catalana, instal·lada en el pactisme i la pluralitat, receli profundament de les intencions del camp unionista. Un element més, i no del tot insignificant, per mirar que les dues societats tractin de fer via per camins separats cap a les seves respectives aspiracions.

Soplos de aire fresco | Lo finestró del Gràcia.

(Article publicat al diari “La Comarca” d’Alcanyís, el passat divendres 29 de març)

                                                                                              “José Miguel Gràcia

No ando falto de temas de actualidad para escribir estas líneas, pero el problema que tengo es de hartazgo de todos ellos y un sentimiento de esterilidad sobre lo que pueda escribir acerca de los mismos. Incluso diré que he empezado un par de veces y he tenido que abandonar las líneas escritas por aburrimiento. ¡Ojalá este sentimiento sea pasajero! Ahora mismo me vienen a la mente la crisis económica y sus fatales consecuencias; las medidas ineficaces, injustas y demagógicas que aplica el gobierno; los seis millones de parados y sus efectos en las familias; el empobrecimiento colectivo y la pérdida del Estado del bienestar; el desprestigio de las instituciones españolas; la pérdida de credibilidad internacional de España; la multiplicación de casos de corrupción y la desfachatez del Gobierno ocultando los suyos propios; la falta de objetividad de la mayoría de los grandes medios de comunicación, secuestradores de la democracia y generados de enfrentamientos sociales; el asalto progresivo de los medios públicos por parte del partido del Gobierno; el blandir —y no precisamente en su acepción de adular o halagar— la Constitución como única respuesta a las demandas del derecho a decidir sobre el encaje territorial de alguna parte, hasta ahora, de España; el envejecimiento de Europa, reflejado en su falta de ideas regeneradoras… . Creo que ya es suficiente. Tal vez le estoy dando al lector demasiados motivos para deducir que mi actitud está al borde del pesimismo o masoquismo intelectual. A fuer de querer ser sincero y realista se tropieza uno con estas consecuencias no deseadas.

No obstante todo lo dicho en la parrafada anterior, quiero creer en una posible salida de tanta crisis y tanto problema. Creo en la juventud que se está formando, creo en las nuevas tecnologías, en la importancia de la incorporación de la mujer en todas las escalas de poder y decisión, tengo esperanza en las nuevas ideas que están surgiendo de los países emergentes que harán cambiar los modelos sociales, creo en la revolución de las conciencias y confío en muchas cosas más.

Estoy convencido que los cambios vendrán de las pequeñas cosas y de su acumulación, de la capacidad de análisis y de la aplicación práctica de sus resultados, de la solidaridad entre las personas y de los movimientos sociales, y de la cultura en general. Necesitamos soplos de aire fresco.

Respecto a los temas que vengo escribiendo normalmente —económicos, políticos, culturales y de defensa de la lengua—, me han llamado gratamente la atención dos escritos publicados en este periódico, por su visión de futuro en cuanto a la economía, uno de ellos, y en cuanto a la lengua, el otro. Me vienen muy bien para vincularlos a mis esperanzas de futuro. En primer lugar me refiero a una editorial del pasado uno de marzo de título “Unir la fuerza de tres territorios”, la cual empezaba diciendo: “La unión de Alcañiz, Tortosa y Morella como cabeceras comarcales para realizar un plan turístico común interautonómico podría poner realmente en valor la potencialidad de la zona histórica de influencia bajoaragonesa.” La directora, Eva Defior, hablaba de sinergias, de conexión con el mar, de valores culturales, de valores paisajísticos, de eliminación de barreras, etc. para la creación de un gran polo de atracción turística. No puedo estar más de acuerdo con estos planteamientos, y además me permito añadir, supongo que la directora estará de acuerdo, que esta unión podría ampliarse a otros proyectos de cooperación industrial y comercial y de otro tipo, más allá de la evanescentes celebraciones de efemérides históricos, y abrir mucho más el abanico territorial de las provincias, comunidades autónomas o estados si algún día los hubiere.

El otro escrito que quiero destacar por sus valores culturales y de certero análisis de la realidad es el de Emma Zafón del 8 de marzo pasado, bajo el título de “El pollo del aragonés oriental”. La autora describe la actuación de los gobiernos de Aragón, Valencia y Baleares contra el catalán, lengua propia de las tres comunidades, o en parte en una de ellas, con tal claridad de ideas y mínimo de palabras que sería difícil superar. Clarísima y directa es también su receta para la defensa lingüística en la Franja: “Educación, estandarización y normalización. Educación para aprender a leer y a escribir en catalán, estandarización para regular su uso en cada zona y normalización para que sea una herramienta de comunicación a todos los niveles en las cinco comarcas aragonesas” ¡Ya me gustaría a mi escribir con tanta claridad y síntesis!

Dos artículos como dos soplos de aire fresco. Mi enhorabuena a ambas.”

CHA critica que Wert se oponga a asumir el mandato europeo sobre la protección de lenguas / CHA critica que Wert s’oposi a assumir el mandat europeu sobre la protecció de llengües / CHA cretica que Wert s’opose á asumir o mandato europeyo sobre a protezión de luengas | Aragón en Europa.

 

Tomey-Wert

Miguel Martínez Tomey, responsable de CHA en assumptes europeus, considera molt greu que el PP “es postres davant Europa quan es tracta de restriccions econòmiques i retallades però ignori el dret internacional quan l’obliga a protegir la realitat trilingüe d’Aragó” i assenyala que “el criteri del PP és fer el que li vingui de gust i acollir-se al dret que més li beneficiï, una actitud dèspota i insultant es miri per on es miri”.

CHA considera molt greu l’arbitrarietat del PP a l’hora d’acollir i respectar el dret internacional. En una resposta al diputat de CHA per l’Esquerra d’Aragó al Congrés, Chesús Yuste, el ministre Wert assenyala que incomplirà la Carta Europea sobre Llengües Minoritàries perquè prefereix acollir-se a la competència que té en matèria de llengües el Govern d’Aragó i, per tant, avala la proposta de reforma de la Llei de Llengües que pretén impulsar PP-PAR. CHA considera que és un insult que aquest govern sigui autonomista quan li interessa, centralista quant pot homogeneïtzar l’Estat i europeu quan ha de justificar l’atac als drets de la ciutadania.

Miguel Martínez Tomey, responsable d’assumptes europeus de CHA, critica que “el PP apliqui les retallades socials i laborals més estrictes de la història de la democràcia amb l’excusa que és un mandat d’Europa però, a l’hora de complir amb el que Europa diu en matèria de protecció de llengües, no vol saber res “.

Des CHA es critica que es faci cas omís a una advertència del Comitè d’Experts, òrgan europeu que adverteix que l’Estat està incomplint la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, i demana que es mantingui, com a mínim, el nivell de protecció actual. “Si el ministre Wert complís mínimament amb la seva tasca, obligaria al govern de Rudi i Biel a modificar l’esborrany sobre la reforma de la Llei de Llengües i garantir la protecció de la realitat trilingüe d’Aragó”.

Per Martínez Tomey “qualsevol alumne / a de Dret sap que existeix primacia del dret internacional sobre les disposicions del dret intern i que les lleis s’han de fer modificant i atès el que diguin els tractats internacionals subscrits per l’Estat”. I recorda que “els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament íntegre”.

Des CHA es recorda que “cal ser molt tancat per no veure la riquesa del patrimoni lingüístic aragonès, per no defensar la realitat plural de l’Estat i per pretendre, a l’estil franquista, un territori homogeneïtzat i pla”. Martínez Tomey adverteix que “a Aragó sempre li ha anat fatal el centralisme que ens humilia i ens tracta d’honrats i lleials però innocents i ignorants”.

DGA prevé cerrar el próximo curso las aulas que tengan 5 alumnos o menos.

CHA presenta alegaciones a la licitación de obras de depuradoras en el Matarraña.

Assemblees d’ASCUMA | Lo finestró del Gràcia.

 

Junta General ASCUMA 1

El diumenge 24 de març van tenir lloc al local de l’Associació, a Calaceit, les Assemblees Generals, Ordinària i Extraordinària d’ASCUMA, segons el següents ordres del dia:

Junta General ASCUMA 2GENERAL ORDINARIA
1. Obertura de l’assemblea. Informe de la Presidència sobre l’activitat realitzada durant l’any 2012.
2. Maria Dolores Gimeno, com a Vocal responsable de publicacions, parlarà dels libres publicats o en procés en el moment.
3. L’Hipòlit Solé, com a Tresorer, donarà a conèixer les xifres econòmiques.
4. Aprovació, si s’escau, del balanç de situació, del balanç de pèrdues i guanys i de la memòria econòmica de l’any 2012.
5. Projectes per a l’any 2013.
6. Precs, qüestions i cloenda de l’Assemblea.

Junta General ASCUMA 3GENERAL EXTRAORDINÀRIA
1. Candidats a càrrecs de la nova Junta Directiva.
2. Votació i elecció de la nova Junta.
(Va cessar com a vocal Ramon Royo, el qual va estar substituït per Juli Micolau)

Al pròxim número de Temps de Franja es publicarà un resum dels temes tractats i acords presos.
Amb un dinar de germanor es va tancar la jornada.

“Aullando con Lobos”, crítica de Julià Guillamon a Cultura/s de «La Vanguardia» | L’esmolet.

L'article d'en Guillamon al suplement Cultura/s de «La Vaguardia»

L’article d’en Guillamon al suplement Cultura/s de «La Vaguardia»

He pogut comprar al meu quiosc habitual d’Alcanyís (Quiosco Pilar) La Vanguàrdia i delectar-me en paper d’aquesta original crítica. Quan tingui temps, la transcriuré. Per als que la prefereixin en català, penjo el PDF que m’ha enviat la meva germana.

La Vanguardia-Culturas-CAT

Notes d’una salonnière – VilaWeb.

Mercè Ibarz escriu un dietari sobre el Salon du livre de Paris.

 

 

 

Pep Sanz Datzira ens explica des del Salon du livre com ens veuen a França. Mercè Ibarz ens dóna la seva visió personal de París en un dietari. Edicions Proa li acaba de reeditar la novel·la ‘Vine com estàs‘.

A continuació us oferim el dietari que Mercè Ibarz ha escrit durant la seva estada a París.

 

Adopto la paraula del XVIII encunyada en honor de les dames que obrien les seves cases a la vida literària, artística i intel·lectual per tal de poder manifestar el propi senderi, estendre’l i eixamplar-lo. En el meu cas, dos segles llargs després, per oferir-vos aquestes notes del Salon du livre celebrat aquests dies a París, amb Barcelona com a ciutat convidada. Durant tres dies he estat una salonnière. Diguem-ne. Voilà.

 

Llegiu l’article complet, aquí. 

El Punt Avui – Notícia: Diàleg.

de set en set

Diàleg

27/03/13 02:00 David Marín David Marin Rubio

El català de la Franja mai no ha rebut massa crèdit dels organismes oficials d’Aragó, però des que el PP va tornar al poder en aquella comunitat, el govern aragonès ha començat a executar la petita hipoteca que li havia concedit la llei de llengües en el darrer tram de govern del socialista de Bonansa Marcel·lí Iglesias. Si les lleis actuals permeten entrar a les cases amb policia i secretaris judicials a desallotjar les famílies arruïnades que les habiten, no és estrany que un govern pugui entrar impunement en l’hàbitat d’una llengua desprotegida per desmuntar tots els mobles i envans que la sostenen, treure-la d’allà com si estigués usurpant un espai que no li pertoca i canviar-ne el pany, o sigui el nom de la parla, per tal que aquella llengua no torni a entrar mai en les consciències dels parlants.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha denunciat aquest cap de setmana la intensitat del setge contra els precaris intents de normalització de la llengua catalana. Un setge, val a dir-ho, del qual també és víctima la llengua aragonesa, dany col·lateral de la dèria uniformitzadora contra la presència del català a Aragó. A més de l’anunci de substituir en la llei de llengües el nom català per l’imaginatiu variant oriental de la llengua aragonesa, el govern d’Aragó ja ha suprimit el projecte cultural Jesús Moncada, que des del curs 2000/2001 portava a les aules de la Franja escriptors, cantautors, grups musicals i exposicions sobre la llengua pròpia; ha anul·lat les 29 subscripcions escolars a la revista cultural en català Temps de Franja, i ha eliminat l’únic premi literari del govern d’Aragó en català, el Guillem Nicolau, que ara es fusiona amb el de llengua aragonesa, com si fossin el mateix idioma, i queda sense dotació econòmica. En un desnonament, no se’n salva ni la vaixella.

I mentre a la Franja desallotgen el català sense contemplacions, al Principat el govern de l’Estat s’ofereix com el campió mundial del diàleg per evitar que marxem de casa seva. Qui els entengui, que els compri.

L’esmolet.

 

Quan obrim un llibre i ens disposem a llegir-ne les pàgines no sabem exactament què ens comunicarà. Tenim la pista de l’autor, el títol, el que en diu la contraportada, potser el que hem llegit en alguna crítica, però, el lector, en començar l’aventura de la lectura, no sap què és el que l’impactarà, què el farà gaudir, què li suposarà un guany en coneixements, en emocions, en suggeriments.

Llegir més… 428 more words

La Franja