Skip to content

Dolores Serrat: El que es parla a Calaceit “ho hauran de decidir els veïns de Calaceite” | Comarques Nord.

La visita de la consellera d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, al municipi de Calaceit va vindre marcada també per tot l’enrenou lingüístic que envolta l’avantprojecte de la nova Llei de Llengües d’Aragó, i que en el document fa menció a les modalitats lingüístiques d’Aragó però al català. En atenció als mitjans de comunicació, la consellera va dir que “l’esborrany passa pel respecte de totes les llengües i de totes les modalitats lingüístiques d’Aragó, sense excloure’n cap i sense imposicions”.

La mateixa Serrat, va defensar que l’esborrany no intenta “fer una afronta en una llengua que es parla en la comunitat autònoma, i molt menys del català”. Pel que fa a possibles modificacions de l’esborrany, Serrat va remarcar que “és un tema que s’ha de debatre, però partint de les màximes. Primer, el respecte als usos, a les llengües i modalitats lingüístiques del nostre territori, buscant tot allò que ens uneix i intentar evitar tot allò que ens separa”, tenint, això sí, “la pròpia identitat dels aragonesos”.

. Els alcaldes faran de filòlegs

La consellera de Cultura va explicar que l’avantprojecte “deixa en mans dels ajuntaments el definir quines són les llengües que es parlen en cada una de les localitats”, per la qual cosa els alcaldes i regidors tindran la potestat lingüística i filològica de cada poble. Això vol dir que estaran per sobre els polítics que els lingüistes i acadèmics, que són els experts en matèria lingüística. Serrat va al·legar que la llengua “és un tema molt complicat perquè tenim moltes varietats lingüístiques, no només a l’Aragó oriental”.

La mateixa Serrat va afegir que desconeix “d’on ha sorgit la denominació de l’aragonès oriental” i que això “ha estat una traducció lliure”. A la vegada, el que es parla a Calaceit “ho hauran de dir els veïns de Calaceite”, però no els acadèmics. O “que preguntin què parlen a Fraga, a Tamarite, o a la Ribagorça. O que preguntin a la Vall d’Aran, a València o a Mallorca”. La consellera va remarcar que “una cosa és la denominació i una altra la filologia”, i “aquí el que estem fent és defensar les modalitats pròpies de la llengua”.

. ‘Mai ha estat pacífic’

La mateixa consellera, en referència a l’enrenou polític que ha nascut degut a la nova Llei de Llengües d’Aragó, va remarcar que “el tema de la llengua a Aragó mai ha estat pacífic” i que ni els de l’Aragó septentrional es posen d’acord en què parlen. Moltes paraules però res en clar durant la seua visita a Calaceit. Encara així, per primera vegada ha eixit la paraula català i ‘en català’ de la boca de la consellera de Cultura de la DGA sobre la nova llei de llengües, una llei que posa en perill el futur de les llengües minoritzades d’Aragó.

Paulí Fontoba (Entesa): “Això és un genocidi ètnic-lingüístic. Busquen destruir la nostra identitat cultural” | Comarques Nord.

La consellera d’Educació, Universitat i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, va ser rebuda en la seua arribada a Calaceit per un seguit de veïns del poble que portaven unes samarretes on es podia llegir ‘Aquí parlem català’. Aquesta va ser l’acció que va impulsar el grup Entesa per Calaceit (qui governa amb el PP en el consistori) i en senyal de queixa a la presentació de l’esborrany de la nova Llei de Llengües (sense nom) d’Aragó i que no fa menció alguna a la parla catalana de la Franja.

Fidel al programa electoral i a la defensa ferma del català a la Franja, Paulí Fontoba, tinent d’alcalde de Calaceit per Entesa, va subratllar que “hem fet arribar el nostre malestar educadament” a la consellera, i que això és “una responsabilitat democràtica que tenim la gent que defensem la nostra cultura i estimem el nostre país”. Fontoba va recordar que “és un moment calent que han provocat ells (referint-se al Govern d’Aragó)” i que “són ells els que amb aquest avantprojecte intenten enfrontar a la gent de la comarca”.

. ‘Van a eliminar-nos com a cultura’

El tinent d’alcalde de Calaceit va dir als micròfons de Ràdio Matarranya que “la nostra llengua és lo català. És lo que s’ensenya a les escoles i és lo que han optat los pares i els xiquets”. En canvi, “ells (Govern) no són qui per a canviar el nom de les coses i dir que el que s’ensenya a les escoles no es català, que ja és prou just amb dos hores a la setmana”. Fontoba no va amagar la seua preocupació davant la futura Llei de Llengües, i va afegir que “esperem que l’avantprojecte es tiri enrere”.

A més, va recordar que “quan una cultura (la nostra) està pressionada per una altra com és l’espanyola, i a damunt són agressius amb la nostra cultura, negant la nostra identitat cultural i històrica, està clar que van a eliminar-nos com a cultura”. Paulí va recordar que “això està passant al País Valencià i a les Illes Balears”, i va remarcar que “ja tenen prou problemes econòmics com ara jugar amb la llengua. La gent sabem que el que parlem aquí és lo català, i no mos ho han de dir ells”.

. ‘Això és un genocidi ètnic-lingüístic’

Pel que fa a l’acció i recepció de la consellera de Cultura del Govern autonòmic, Dolores Serrat (catalanoparlant, per cert), Paulí Fontoba va reconèixer que “ha estat la gent del grup d’Entesa”. De fet, “no havíem informat i hem fet l’acció, que fos espontani. I s’ha portat tot amb molta educació”. Pel que fa a accions, Fontoba va recordar que “presentarem una moció al Parlament de Catalunya (responsable de la defensa de la llengua catalana) i també com a moció no de llei al Parlament Espanyol”, que “sabem que no prosperarà, però que sàpiguen que estem aquí”.

Finalment, el tinent d’alcalde de Calaceit també va fer menció a tota l’oposició que ha suscitat l’avantprojecte. “Les AMPES d’Aragó estan en contra, les associacions, els professors de la universitat s’hi ha posicionat”, i també “tota la comunitat científica o el Parlament d’Estrasburg, que ja ha avisat que això es un genocidi ètnic-lingüístic”. A més, va puntualitzar que aquí “ningú es posa amb el castellà, de si és castellà, espanyol o patuès. Amb el català tothom pot perquè ells són els que tenen el poder i sempre busquen destruir la nostra identitat cultural. És lo que estan fent, i estan enganyant a la gent, i tenen les eines, el poder i els mitjans per a destruir-nos”.

DipticTrobada12

Catalán aragonés oriental-2

Catalán aragonés oriental-1

Temps de Franja 114

Font: Ràdio Matarranya

La consellera de Cultura de la DGA va ser rebuda a Calaceit amb samarretes on es llegia ‘Aquí parlem català’

 

La consellera d’Educació, Universitat i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, va ser rebuda en la seua arribada a Calaceit per un seguit de veïns del poble que portaven unes samarretes on es podia llegir ‘Aquí parlem català’. Aquesta va ser l’acció que va impulsar el grup Entesa per Calaceit (qui governa amb el PP en el consistori) i en senyal de queixa a la presentació de l’esborrany de la nova Llei de Llengües (sense nom) d’Aragó i que no fa menció alguna a la parla catalana de la Franja.

 

Fidel al programa electoral i a la defensa ferma del català a la Franja, Paulí Fontoba, tinent d’alcalde de Calaceit per Entesa, va subratllar que “hem fet arribar el nostre malestar educadament” a la consellera, i que això és “una responsabilitat democràtica que tenim la gent que defensem la nostra cultura i estimem el nostre país”. Fontoba va recordar que “és un moment calent que han provocat ells (referint-se al Govern d’Aragó)” i que “són ells els que amb aquest avantprojecte intenten enfrontar a la gent de la comarca”.

 

‘Van a eliminar-nos com a cultura’

 

El tinent d’alcalde de Calaceit va dir als micròfons de Ràdio Matarranya que “la nostra llengua és lo català. És lo que s’ensenya a les escoles i és lo que han optat los pares i els xiquets”. En canvi, “ells (Govern) no són qui per a canviar el nom de les coses i dir que el que s’ensenya a les escoles no es català, que ja és prou just amb dos hores a la setmana”. Fontoba no va amagar la seua preocupació davant la futura Llei de Llengües, i va afegir que “esperem que l’avantprojecte es tiri enrere”.

 

A més, va recordar que “quan una cultura (la nostra) està pressionada per una altra com és l’espanyola, i a damunt són agressius amb la nostra cultura, negant la nostra identitat cultural i històrica, està clar que van a eliminar-nos com a cultura”. Paulí va recordar que “això està passant al País Valencià i a les Illes Balears”, i va remarcar que “ja tenen prou problemes econòmics com ara jugar amb la llengua. La gent sabem que el que parlem aquí és lo català, i no mos ho han de dir ells”.

 

‘Això és un genocidi ètnic-lingüístic’

 

Pel que fa a l’acció i recepció de la consellera de Cultura del Govern autonòmic, Dolores Serrat (catalanoparlant, per cert), Paulí Fontoba va reconèixer que “ha estat la gent del grup d’Entesa”. De fet, “no havíem informat i hem fet l’acció, que fos espontani. I s’ha portat tot amb molta educació”. Pel que fa a accions, Fontoba va recordar que “presentarem una moció al Parlament de Catalunya (responsable de la defensa de la llengua catalana) i també com a moció no de llei al Parlament Espanyol”, que “sabem que no prosperarà, però que sàpiguen que estem aquí”.

 

Finalment, el tinent d’alcalde de Calaceit també va fer menció a tota l’oposició que ha suscitat l’avantprojecte. “Les AMPES d’Aragó estan en contra, les associacions, els professors de la universitat s’hi ha posicionat”, i també “tota la comunitat científica o el Parlament d’Estrasburg, que ja ha avisat que això es un genocidi ètnic-lingüístic”. A més, va puntualitzar que aquí “ningú es posa amb el castellà, de si és castellà, espanyol o patuès. Amb el català tothom pot perquè ells són els que tenen el poder i sempre busquen destruir la nostra identitat cultural. És lo que estan fent, i estan enganyant a la gent, i tenen les eines, el poder i els mitjans per a destruir-nos”.

 

El Punt Avui – Notícia: Un regidor amb una samarreta pel català a la Franja.

Un tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Calaceit, un municipi del Matarranya, a la Franja de Ponent, va exhibir dijous una samarreta amb el lema “Aquí parlem català” en un acte al qual assistia la consellera de Cultura del govern aragonès, Dolores Serrat. El govern d’Aragó prepara una llei de llengües que en l’esborrany es refereix al català, sense citar-lo pel seu nom, com “modalitat lingüística d’ús predominant en l’àrea oriental d’Aragó”.

redacció

Nationalia – Spanish conservatives on the way to further restrict linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers.

 

Spanish conservatives on the way to further restrict linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers

19/06/2012

Popular Party-led Aragonese government to change law in order to “avoid imposition” of Aragon’s own languages · Chunta Aragonesista says the change will deal a “death blow” to Catalan and Aragonese · Civic organisations in the Franja ask for an official status for both languages and their use in education

Dolores Serrat. / Image: government of Aragon

Dolores Serrat. / Image: government of Aragon

Aragonese and Catalan languages are set to lose the official recognition they had gained in 2009. The Aragonese government, led by Popular Party Spanish conservatives (PP), announced yesterday that the current Law of languages will be substituted by another one in order to “avoid any kind of imposition” of Aragonese and Catalan. What is more, the new law will even drop the use of the name “Catalan” for the language spoken in the Franja (eastern area of the Aragonese territory) and will substitute it with the long, non-scientific denomination of “own Aragonese language of the eastern area of the [autonomous] community”.

Aragonese minister for Education, University, Culture and Sports Dolores Serrat said that public administrations will no longer have any obligation to answer citizens who use Catalan or Aragonese in those languages. The new norm also foresees to create a single academy for all the so-called “linguistic modalities” of Aragon, which in practice means that the door is open to deny that Aragonese and Catalan are languages of their own. This contradicts the scientific community.

Criticism by the Aragonese nationalists

Chunta Aragonesista (CHA, main party of the Aragonese nationalism) spokeswoman Nieves Ibeas said yesterday that the legal change will deal a “death blow” to both languages by “fragmenting” them. Ibeas denied that the current norm imposes anything to anybody and accused the PP of “being afraid of acknowledging the trilingual character of Aragon”.

Organisations in the Franja call for an end to discrimination

Pro-Catalan cultural organisations (linked under the Cultural Initiative of the Franja) reacted to the announcement by saying that Catalan and Aragonese should be officially recognized in the laws of Aragon and that they should be included in school curricula. Until now, they can only be learnt on a voluntary basis.

The organisations said that the announcement is “deeply worrisome” since Catalan suffers from an “excessive fragility” and that it is undergoing a process of linguistic substitution among the younger generations in the Franja.

Catalan is spoken by some 42,000 people in the Franja, while Aragonese has about 25,000 speakers (only 13,000 of them being mother tongue speakers) in the whole of Aragon, according to data from sociolinguist Natxo Sorolla’s blog.

Further information:

Ràdio Matarranya.

http://a3.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/426872_469009066445547_489785523_n.jpg

20120712 PREMSA DoloresSerrat 04 Modalitats Lingüístiques

20120712 PREMSA DoloresSerrat 03 Català

20120712 PREMSA DoloresSerrat 07 Dubtes

20120712 PREMSA DoloresSerrat 06 Ajuntaments

20120712 PREMSA DoloresSerrat 05 Bilingüisme

 

Declaracions cedides per Ràdio Matarranya

Calaceit.

 

Senyores, senyors,

 

 Hem rebut la vostra lletra del  3 de juliol  per la qual ens comuniqueu l’acord d’aqueix ajuntament del 28 de juny en defensa de la unitat lingüística de la llengua catalana davant els intents de genocidi lingüístic en contra d’ella per part dels governs del País Valencià, de les Illes Balears i de l’Aragó. Les vostres paraules ens mostren que no estem sols davant de la barbàrie estatal, i ens esperonen a no reblar en la feina de cada dia a favor d’aquest patrimoni de l’Aragó que és la llengua catalana que s’hi parla.

 

 

Per a nosaltres fóra de gran ajut que enviésseu el vostre acord al Govern de l’Aragó.

 

 

 

Amb el nostre més cordial agraïment, rebeu una salutació,

Signat: President de la Iniciativa Cultural de la Franja  

 

La mentida i la tergiversació, valors a l’alça « Lo finestró del Gràcia.

 

Tot seguit podeu llegir una notícia d’El Periódico de Aragón d’avui. El text s’ha publicat en castellà, com cal suposar, tot i que el que veieu aquí està en català. Sabeu quan ha costat la seua traducció en termes de temps i diners? Res de res, l’ha traduït el google automàticament. No he canviat ni tant sols una coma. En llegir la noticia entendreu per què faig la pregunta. La mentida, la tergiversació, el menypreu a  la ciencia, la retallada de drets i els pocavergonyes,  són els valors en alça del PP. Un altre exemple: el dia 11, a les Corts espanyoles, la filla diputada de l’inefable Fabra de Castelló, sembla que va cridar “que se jodan” entre els forts aplaudiments de les bancades del PP, quan Rajoy va proclamar la retallada dels drets dels aturats. Són uns immorals! Cal suposar que per això van estar votats? El poble ho aguanta tot.

 “El PP quantifica, sense detallar, en 25 milions la derogació de la Llei de Llengües

En plena indignació social per les retallades, el PP aragonès va emetre ahir una nota buscant la complicitat de la ciutadania xifrant en 25 milions l’estalvi a les arques públiques amb la modificació de la Llei de Llengües. A més, va tornar a insistir que l’actual contempla “imposicions”, encara que aquestes no apareixen en el text. L’encarregada de fer aquesta valoració va ser la portaveu d’Educació i Cultura del PP a les Corts, María José Ferrando. La xifra de 25 milions no va ser desglossada ni detallada pel PP, però no va ser obstacle perquè Ferrando indiqués que “la cooficialitat vetllada que proposa la llei actual suposa unes despeses inassumibles”. I va afegir: “Canviar aquesta llei suposa un estalvi de 25 milions d’euros que no cal gastar-se en traductors i duplicitat de documents administratius”. Actualment, no hi ha ni un sol traductor en nòmina. Així mateix va tornar a una premissa que no avala cap estudi rigorós a l’insistir que a Aragó hi ha “multitud de modalitats lingüístiques” i que “aglutinar les modalitats en idiomes normalitzats acabaria amb segles d’història”.

Ferrando, però, va assegurar que el català a l’Aragó oriental seguirà sent una assignatura optativa i va reclamar la devolució dels béns per part de Catalunya, en lloc de ficar-se en la legislació aragonesa.”

Serrat se defiende de las críticas y dice que “parla català”.

La consejera de Educacióny Cultura de la DGA, Dolores Serrat, visitó ayer Calaceite para celebrar el vigésimo quinto aniversario del museo Juan Cabré. A media mañana, la plaza España de la localidad congregó a las autoridades, que la esperaban para dar comienzo a los actos de celebración. No eran los únicos. Bajo el pórtico del Ayuntamiento la esperaban ocho vecinos de la localidad que portaban camisetas en las que se podía leer: «Aquí parlem català», aquí hablamos catalán. Era la reivindicación de un sector del municipio que no ve con buenos ojos el borrador de la nueva ley de Lenguas, texto que suprime el término ‘catalán’ y lo sustituye por la definición ‘modalidad lingüística de uso predominante en el área oriental de Aragón’.

El contundente mensaje también estaba presente entre las autoridades que esperaban a la consejera, ya que el teniente de alcalde de Calaceite, Paulí Fontoba, llevaba la misma camiseta. Fontoba es edil por ERC/L’Entesa per Calaceit, formación que pactó con el Partido Popular del actual alcalde, José María Salsench, para constituir el equipo de gobierno local. Así las cosas, Salsench aguantó estoicamente las reivindicaciones de su socio en el Ayuntamiento frente a la consejera Serrat. Y Fontoba pasó por alto el hecho de que su alcalde no hiciera una sola referencia a la polémica ley.

Nada más llegar, Serrat suavizó la presencia del teniente de alcalde con la camiseta y dijo que ella respeta cualquier opción. De hecho, se acercó a saludar a todos los que estaban protestando con sus camisetas frente al Ayuntamiento. Dos de ellos no le devolvieron el apretón de manos.

«Jo sóc catalanoparlant»
Tras la recepción en la plaza, la consejera subió al salón de plenos para firmar en el libro de honor del ayuntamiento. Rodeada de representantes y vecinos descontentos con la polémica lingüística, Serrat intercambió impresiones con el alcalde. Explicó que estaba «encantada de visitar Calaceite». Por su parte, el primer edil le dio oficialmente la «bienvenida al municipio. Sabes que siempre serás bien recibida». Pero Fontoba rompió el buen ambiente político instaurado en la sala y trasladó sus peticiones a la consejera invitada.

«Le pido que respete nuestra cultura. Es algo horrible lo que estáis haciendo y os digo de corazón que espero que reculéis», señaló Fontoba hablando en catalán. El teniente de alcalde explicó a la consejera que «en Calaceite se aprobó una moción a favor del uso y el estudio del catalán en 1985, cuando el Ayuntamiento estaba en manos del PP. Se sacó adelante con sus votos y con los del PSOE». Para sorpresa de los asistentes, Serrat le respondió en el mismo idioma: «Jo sóc catalanoparlant. Jo parlo català». La fluida conversación que mantuvieron es lógica si se tiene en cuenta que Dolores Serrat nació y se crió en Ripoll (Girona), pueblo en el que residió hasta que inició sus estudios en la Universidad de Zaragoza.

La consejera respondió a Fontoba diciéndole que la ley tiene por objetivo «mantener un gran respeto por las modalidades que se hablan en cada municipio». «Solo pretendemos defender las lenguas de Aragón», añadió. Al respecto, el teniente de alcalde instó a la responsable del área de Cultura en la DGA a que respetara «a la comunidad lingüística» y le recriminó por «levantar fantasmas que hacía tiempo que habían desaparecido». Las quejas del edil provocaron aplausos entre los asistentes que llevaban camisetas de protesta.

Consciente de la polvareda que ha levantado el texto en Calaceite, único municipio de Aragón con un concejal de ERC, Serrat salió en defensa de aquellos puntos del texto que podían resultar más polémicos. Se encargó de asegurar que la DGA dejaría margen a cada municipio para que decidiera cuál es el idioma que habla «sin ninguna imposición». Explicó que en «ningún momento» se ha llamado al idioma «aragonés oriental», sino «modalidad lingüística de uso predominante en el área Oriental de Aragón».

También tranquilizó a los vecinos asegurándoles que no se suprimirían las clases de catalán en el territorio. Y, por último, explicó que la ley no será «una interferencia a los estudios lingüísticos que se llevan a cabo en el Institut d’Estudis Catalans. No creemos que sea necesario crear otra academia».

Pese a sus explicaciones, la ley de Lenguas sigue siendo molesta en Calaceite. En el próximo pleno, se prevé aprobar una moción contra el contenido de un texto en el que definitivamente no se prevé la inclusión del nombre del ‘catalán’. El documento será trasladado al Parlamento de Cataluña y al Congreso de los Diputados. Así lo ratificó el portavoz de la iniciativa de protesta, José Ramón Estupinyà. Como en anteriores ocasiones desde la presentación del borrador de la ley, la visita de la consejera levantó expectación en Cataluña. Un periodista de la radio autonómica se desplazó desde Tortosa para seguir el acto de homenaje.

 

La Franja