MIÉRCOLES, 27 DE NOVIEMBRE
17:30 h. SESIÓN II
Javier GIRALT (Universidad de Zaragoza). El cancionero popular de la Franja de Aragón: entre cançons, folies i romanços.
VIERNES, 29 DE NOVIEMBRE
16:00 h. SESIÓN VII
Maite MORET (Universidad de Zaragoza). Las fiestas de San Blas y Santa Águeda de Mequinenza. Tradición y patrimonio de identidad cultural.
El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, informa sobre las actuaciones previstas para esta legislatura a petición del @pparagoncortes y del consejero del ramo @felipefaci. pic.twitter.com/lS710u0U7H
— Cortes de Aragón (@cortes_aragon) November 26, 2019
Source: Carta oberta a Javier Lambán (i a moltes altres persones) » Temps de Franja
El president de l’Aragó, Javier Lambán, va declarar fa poc que “Bona part dels energúmens que aquests dies incendiaven Catalunya han sortit de la fàbrica de l’escola catalana i TV3”, paraules que afegien acusacions d’“adoctrinament” d’aquestes institucions contra la seua població. No ho va dir en un bar, sinó en una sessió de control parlamentari, tal com recull l’Heraldo de Aragón en l’edició electrònica del 25 d’octubre. Desgraciadament, tampoc és l’única persona amb responsabilitats polítiques abonada a la retòrica incendiària d’aquests darrers anys, que fan servir com a comodí aquest “adoctrinament” a l’hora d’intentar autoexplicar-se els moviments tectònics en la composició i opinions polítiques dels seus veïns a l’altre costat de la Franja.
Es pot entendre que bona part de l’opinió pública espanyola se senta irritada davant del fet de l’expansió de l’independentisme a Catalunya. Es tracta d’un procés que, contràriament als desitjos de moltes persones, ni funciona com un suflé, ni respon a cap conspiració judeomaçònica-marxista-separatista, sinó que existeixen causes profundes i factors múltiples que aprofundeixen les desavinences entre ambdues comunitats polítiques. És cert que Espanya i Catalunya han viscut evolucions divergents en les darreres dècades, però és en els darrers anys que s’ha desenvolupat una hostilitat profunda cap a les expressions de catalanitat. Lambán hauria de ser conscient d’això, quan en el seu propi territori es va intentar eradicar fins i tot el propi terme ‘català’ de la llengua de diverses desenes de milers de ciutadans i ciutadanes aragonesos, inventant-se un “LAPAO” que respon a un profund menyspreu cap a l’àmplia comunitat de persones catalanoparlants.
Buscar explicacions simples com ara “adoctrinament” és una estratègia per a obviar les responsabilitats pròpies en aquest conflicte. Només cal escoltar el senyor Lambán per entendre que denominar “energúmens” als nostres estudiants no ajuda precisament a reforçar llaços entre veïnats. Però, per a postres, acusar l’heterogeni i divers conjunt de vuitanta mil docents catalans d’“adoctrinadors”, a banda de pura difamació, resulta una ofensa profunda que no fa més que inspirar ressentiment. Haver de donar explicacions sobre allò que és evident és frustrant, però qualsevol docent de qualsevol racó de l’Aragó o d’Espanya sap que la seua capacitat d’influència sobre els jóvens i adolescents és episòdica i superficial perquè, per sort, els nostres alumnes, tal com ha de ser, acaben desenvolupant idees pròpies. Així mateix resulta frustrant haver de defensar un col·lectiu que actua a diari de manera professional tractant de mostrar la diversitat com un patrimoni irrenunciable, o la tolerància i la pau com a valors imprescindibles. Senyor president, en compte d’acusar, per què no parleu amb els centenars de mestres i professors aragonesos que exerceixen la seua professió a Catalunya, especialment a la demarcació de Lleida? Realment penseu que TV3, amb un 17,3% de share (respecte a prop del 50% independentistes), ha convertit en independentistes centenars de milers de persones per art de màgia?
Si els nostres estudiants s’han llançat al carrer a protestar contra el que consideren una injustícia no és per cap adoctrinament, ni perquè siguen cap classe d’energúmens, ni perquè hagen crescut amb Bob Esponja en català. Probablement la imatge de la policia pegant a ses mares i iaies l’1 d’Octubre de 2017 per voler votar, i l’“a por ellos” borbònic de dos dies després, hi té bastant més a veure que les classes d’història de quart d’ESO. Mireu cap a vostè mateix i l’espai que representeu. Exigiu autocrítica als independentistes quan hauríeu d’aplicar-vos el mateix principi, tant vostè com el partit que representeu. Les vostres diatribes contra els nostres jóvens atien el foc. No seria millor escoltar-los? Però sobretot és la vostra obsessió per criminalitzar una opció politica la que ha provocat aquest profund, probablement irreversible, divorci emocional entre la majoria de catalans i bona part dels espanyols. I dic majoria perquè us recordo que, almenys quatre de cada cinc, considera que problemes d’aquesta transcendència han de ser resolts mitjançant el mecanisme del diàleg, sobre el qual, col·lectivament, ens acusem els docents catalans d’haver intentat inocular en els nostres estudiants. Per la vostra part, i pert la de molts altres, criminalitzar una opció política i un col·lectiu, despersonalitzar els nostres jóvens com a “energúmens” i els nostres docents com a “adoctrinadors” sí que és un repugnant acte de banalització del mal. Us recomano (o us adoctrino) que us llegiu Hannah Arendt. Veureu com determinades idees poden tindre conseqüències. I la degradació del clima polític espanyol té molt a veure amb declaracions com les vostres.
I acabaré citant en Carlo Maria Cipolla. Segons aquest historiador de l’economia, la gent es divideix en quatre categories: malvats, ingenus, intel·ligents i estúpids. Els primers eren els que feien accions que els beneficiaven personalment a costa de perjudicar els altres. Els ingenus es perjudicaven a si mateixos fent la vida millor als altres. Els intel·ligents feien coses que els permetien millorar la seua vida al mateix temps que milloraven la dels altres. Els estúpids, els més nombrosos, buscaven perjudicar els altres perjudicant-se a si mateixos. Entenc que preferiu mantindre la unitat d’Espanya, un desig tan legítim com el dels que pensen al contrari. Però declaracions com les vostres reforcen les conviccions independentistes al mateix temps que intoxiquen el clima polític espanyol i incrementen les probabilitats de disgregació. Sigueu intel·ligent, disculpeu-vos!
Xavier Díez
Secretari de relacions del sindicat USTEC·STEs (IAC)
Source: Renovados los cargos de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón – Aragón_hoy
En los próximos meses se trabajará en la toponimia de Los Monegros, Bajo Aragón y Altas Cinco Villas
Se ha presentado ante la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón el proyecto para el Inventario Toponímico del municipio de San Juan de Plan/ San Chuan
El consejero de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda, José Luis Soro, ha presidido la reunión de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón en la que, entre otras cuestiones, se han renovado los cargos.
Soro ha recordado la importancia de esta Comisión Asesora de Toponimia, que es un órgano consultivo que sirve para la determinación de los nombres geográficos y la toponimia a incluir en el Nomenclátor Geográfico de Aragón. El consejero ha señalado que “sirve para garantizar que el Nomenclátor sea dinámico e incluya actualizaciones; para normalizar los nombres geográficos y promover el conocimiento, uso normalizado y valor de los mismos como patrimonio cultural inmaterial”.
La vicepresidencia de la Comisión Asesora de Toponímia está compuesta por el director general de Ordenación del Territorio, José Manuel Salvador; el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín; y el director general de Administración Local, José Ramón Ibáñez. Además, también se cuenta con la participación del director del Instituto Geográfico de Aragón, IGEAR, Fernando López. El secretario de la Comisión seguirá siendo Francho Beltrán.
Como representante de la Universidad de Zaragoza continúa Javier Giralt, como representante de la Institución Fernando el Católico, José María Enguita y como representante del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Jesús Vázquez. La nueva representante del Instituto de Estudios Turolenses es Elena Albesa.
Aumenta de cuatro a cinco el número de expertos invitados a la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón. Está formada por María Teresa Moret, Pascual Miguel, Chesús Casaus, Sergio Monteagudo y José Antonio Saura.
José Luis Soro ha destacado que hoy se ponen las bases “del trabajo que se realizará en los próximos meses entre los que destaca abordar la toponimia de las comarcas de Los Monegros, Altas Cinco Villas y Bajo Aragón”. En la reunión de hoy se han aprobado también los criterios y las normas de funcionamiento de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón en la que se recoge la normativa existente, las administraciones implicadas y los acuerdos adoptados hasta ahora.
Un ejemplo de las cuestiones que se tratan en este documento lo encontramos en los criterios que se adoptan para la elección de la forma oficial de un topónimo en el caso de que se deba elegir entre varios. En este sentido se establece que en el caso de tener que elegir, se seguirá como pautas que: a igualdad de carácter autóctono, será oficial la forma que usan los hablantes del lugar; si hay dos o más formas autóctonas que se usan, se propondrá la que es histórica y propia del lugar; si hay dos o más formas que sean históricas y propias del lugar, se propondrá la que los hablantes consideren más genuina o tradicional.
Proyecto para el Inventario Toponímico de San Juan de Plan / San Chuan
El alcalde de San Juan de Plan/ San Chuan, Roberto Serrano, ha participado en la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón para presentar el proyecto para la realización de un inventario toponímico. Este documento tiene como objetivos registrar los nombres del municipio, regular la nomenclatura mostrando el doblete aragonés/castellano cuando exista y evitando formas ajenas, y elevar el resultado del estudio a otras instancias oficiales para que se actúe en consecuencia.
Con este proyecto se busca la elaboración de un mapa completo que recoja la riqueza toponímica del término municipal para poder difundirla a través de la edición de mapas. Tal y como ha señalado el alcalde de la localidad “con el objetivo de prestigiar el patrimonio, la cultura y la herencia y reforzar el sentido de memoria colectiva”.
MAGAZIN 30 de novembre de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:15.- Entrevista a Xabi Leoz ,coordinador d’ONGs que treballen per la infància.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”Els murs, les fronteres, quin sentit tenen en un món global??? Xabi Leoz, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Entrevista a Lola Martínez, pintora que exposa a La Casa dels Ferros, de Favara.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- Pàgina escolar dels alumnes de 5è i 6è del Cra Fabara- Nonaspe “Dos Aguas”. Ens explicaran coses interessants de les seves activitats.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Xabi Leoz, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Lola Martínez, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Michel Campanales, Mario Rius, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: Quan l’esquerra vote Teruel Existe (Viles i gents, 25/11/2019) | Xarxes socials i llengües
Publicat al Viles i gents, La Comarca, 25/11/2019.
Natxo Sorolla
Ja tenim unes eleccions més al sac. Però per més que repetim eleccions, cada una és una caixa de sorpreses. Al Matarranya històric la bomba ha sigut l’èxit de Teruel Existe. Més gran encara que la tapassada de Ciutadans i l’ascens de l’extremadreta. Perquè el moviment provincial ha aconseguit un 12% de vot a la Comarca del Matarranya i del 18% al Mesquí Bergantes, destacant especialment als de menor demografia: Ràfels (27%), la Codonyera (23%), la Canyada de Beric (21%) o Aiguaviva (20%).
Vot a Teruel Existe i reducció de vot a les esquerres
De l’anàlisi a fons se pot destacar dos fets rellevants. Lo primer és que el vot de Teruel Existe possiblement esgarrape el graner progressista. Perquè les aportacions més notables s’han produït als pobles a on més ha baixat lo vot d’esquerres (PSOE i UP), com a Ràfels i la Codonyera, a on les esquerres han arribat a baixar 17 punts percentuals. Per contra, municipis a on lo vot progressista s’ha mantingut bastant estable, com a Arenys, Calaceit, Lledó o la Vall, Teruel Existe s’ha mogut en posicions que superen de poc lo 5%.
Lo segon fet rellevant és que hi ha una associació inversa entre la presència del vot a Teruel Existe i l’absència de vot al PP, tant en estes eleccions com les anteriors. L’exemple més paradigmàtic podrien ser Ràfels i la Portellada, que estan molt prop, però voten oposat. A Ràfels, Teruel Existe obté el resultat més alt del Matarranya (27%) i el més baix al PP (20%), mentre que la Portellada manté el vot comarcal més alt al PP (41,1%) però se situe en la franja de municipis en menor vot a Teruel Existe (10%). És possible que allà a on no ha convençut històricament el PP sí que ho està fent Teruel Existe.
Vot a Terurel Existe i vot al PP
Per tant, la conclusió és bastant clara. Almenys al Matarranya, Teruel Existe fonamente el seu vot en un graner progressista i a on lo PP no ha sabut fer el seu espai, perquè possiblement és l’espai que a les autonòmiques ocupe al PAR. I és aquí a on Teruel Existe haurà de saber fer els equilibris, per a continuar convencent a l’electorat que li ha prestat lo seu vot, fent polítiques localistes i progressistes, i especialment, focalitzant-se en lo ruralisme. Perquè hauran d’aprofitar per obrir-se als pobles que els han votat. Més enllà de la demanda d’infrastructures, la despoblació és un repte que no resoldrem només a base de pidolar fons. Haurem d’entendre les raïls fondes que despoblen. I no totes són materials.
Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la seua gala anual, que enguany tindrà lloc el dissabte 30 de novembre, a les 19:00 hores, en el Local social de Villella. En el transcurs de l’acte s’atorgaran els «Premis Josep Galan» a la normalització lingüística, així com les Beques Amanda Llebot.
El «Premi Josep Galan», que reconeix les persones o entitats de la comarca que utilitzen normalment la nostra llengua en les seues activitats públiques, ha recaigut en esta ocasió en l’Àngel Cabrera Callizo, regidor de Compromís per Fraga en l’Ajuntament d’esta localitat, per l’ús habitual que fa de la nostra llengua tant en els plens de l’Ajuntament, com en les seues intervencions en els mitjans orals o escrits.
Les Beques Amanda Llebot, que atorguen l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i la Fundació Jordi Cases i Llebot, compten amb una dotació de 1.000 euros i tenen per objectiu fomentar estudis de qualsevol àmbit que tinguen com a marc de referència la comarca natural del Baix Cinca.
La nota artística correrà en aquesta ocasió a càrrec del grup de teatre La Garbinada, de Mequinensa, que oferirà una selecció dels contes de Jesús Moncada que han adaptat per al seu nou espectacle El rovell de l’ou.
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Source: Lo temps a Massalió
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
