La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
En el Aula de Aguaviva, concluimos una breve recopilación de refranes y dichos populares de la localidad, traducidos literalmente al castellano de su tradicional “chapurriau”.
// Juan Pablo Martínez Cortés
El passat 15 de novembre va comparèixer Felipe Faci, Conseller d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, davant la Comissió d’Hisenda, Pressupostos i Administració Pública de les Corts d’Aragó, per explicar el projecte de pressupostos de 2020 pel que fa al seu Departament, dins el qual està inclosa la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Essent una de les primeres ocasions en què s’ha parlat (tot i que sigui només una mica) de política lingüística en aquesta legislatura, hem volgut escoltar i analitzar les breus intervencions del Conseller i dels diferents grups de les Corts, per tal de veure si hi ha hagut canvis de rellevància en les posicions d’aquests. A continuació tenim uns resums telegràfics de les intervencions:
Intervenció inicial del conseller: Desprès d’esgranar els plans de la resta de direccions generals, va dir que es continuarà amb el foment i la promoció de les llengües pròpies (aragonès i català d’Aragó). Les línies principals seran difusió, ensenyament, sensibilització social i la valorització d’aquest patrimoni. També va fer referencia a que seguiran amb els diferents premis literaris i artístics.
Desprès van intervenir els representants del grups, de menor a major representació:
Intervenció d’Álvaro Sanz (IU): Va dir que esperava que es constitueixi l’«Acadèmia de l’Aragonés, de la llengua aragonesa», i que es faci com més aviat millor. Trobava a faltar als pressuposts algun programa de l’aragonès a l’aula, i va preguntar per les polítiques que es farien per a desenvolupar les mesures proposades.
Intervenció d’Esther Peirat (PAR): No hi fa cap referència.
Intervenció de Marta Fernández (Vox): Va criticar que, de 675.000 €, la meitat es dediquessin a depeses de personal. Consideren que no és un tema prioritari perquè no hi ha una autèntica demanda social. Tampoc no era necessària una DGPL per a la defensa del patrimoni lingüístic aragonès, es podria fer aquesta política des de la DG de Cultura. El ciutadans demanen que els seus fills estudien en col·legis en condicions dignes més que no que aprenguin aragonès i català. Considera que el que passa és que s’està donant la mà a la expansió pancatalanista.
Intervenció d’Isabel Lasobras (CHA): Considera que hi ha continuïtat de les línies de 2019. Diu que l’objectiu és garantir l’ús de les llengües pròpies d’Aragó, la seva dignificació, recuperació, protecció, promoció i difusió. L’aragonès és l’única llengua exclusiva d’Aragó, però no és oficial i el seu estat és precari. És el nostre patrimoni. És la llengua dels nostres avantpassats, no cal amagar-se ni avergonyir-se’n. Res d’expansió pancatalanista. Cal presumir de la nostra llengua, la dels nostres avantpassats, que és l’aragonès.
Intervenció d’Erika Sanz (Podemos): Va dir que hem de posar en valor la defensa i promoció de les llengües pròpies d’Aragó. És vergonyós que s’ataqui a les més de 55.000 persones que parlen català a l’Aragó. Hem de defensar la convivència, la pluralitat i la diversitat a la nostra Comunitat Autònoma. Considera que els franquistes han entrat de nou a les institucions i que volen tornar a la prohibició de parlar aragonès i català d’Aragó, les llengües reconegudes a la nostra comunitat.
Intervenció de Carlos Trullén (C’s): Va dir que la DGPL és, per a ells, un xiringuito polític, i ho considera una vergonya. Diu que en C’s sí que creuen en la necessitat de continuar impulsant i promovent les llengües pròpies d’Aragó, perquè fan part del nostre patrimoni cultural i, per tant, és necessari defensar la seva investigació, promoció i ús. Però no pas amb una DGPL en que el sou del DG és l’11% del pressupost total, i un 50% de les inversions totals, i per això la considera un xiringuito. Va tornar a repetir que és necessari impulsar i promoure les llengües pròpies d’Aragó, criticant que es redueixin els ajuts a entitats sense ànim de lucre i ajuntaments, i que s’incrementi el pressupost per a anuncis en premsa. També diu que els 25.000 euros pressupostats per a l’Acadèmia ja es van pressupostar en 2018 i no es va constituir l’acadèmia. Ara el 2020 es tornen a pressupostar quan encara no està constituïda.
Intervenció de Pilar Cortés (PP): Va dir que considera que la DGPL és prescindible. El PP defensa i defensarà les llengües pròpies, però considera que tot això s’ha de fer des de la DG de Patrimoni, perquè les llengües són patrimoni. Sobre els 25.000 € de l’Acadèmia, reconeix que no és gaire, però, 25.000 € per a res, és excessiu, perquè a l’Acadèmia no s’ha fet, ni es fa res. És sospitós que l’ensenyament d’aragonès i català s’estengui a tots els col·legis i que això mateix no es faci amb el programa de bilingüisme en anglès BRIT. Conèixer les llengües pròpies és important, però és més important saber anglès.
Intervenció d’Ignacio Urquizu (PSOE): Va dir que la nostra cultura també és el català i l’aragonès. Es transmeten de pares a fills. Allò que no va aconseguir fer el franquisme, no ho hem de fer nosaltres en democràcia. Les llengües fan part de la nostra societat i de la nostra forma de relacionar-nos.
Respostes finals del conseller: Fa una apreciació «per a tots»: «M’estan demanant que es desenvolupen les lleis més recents, però quan es mira de desenvolupar la llei 3/2013, tot els sembla malament». Recorda que la proposta dels membres per a l’Acadèmia és de febrer o març de l’any passat.
En resum, es mantenen les posicions de la darrera legislatura, encara que se senten alguns canvis de música, propiciats potser pels canvis d’aliances, la renovació de les persones i l’aparició de Vox. Sembla significatiu que el PAR no hagi fet cap menció a les llengües, que la CHA i IU hagin parlat només de l’aragonès, sense nomenar el català i que el PP hagi centrat la seva posició, criticant la DGPL però sense impugnar la existència d’una política lingüística o de les pròpies llengües (abandonant les posicions ultramuntanes de la darrera legislatura cap una posició més semblant a la de C’s). Les altres posicions, PSOE i Podemos favorables a la promoció de les llengües pròpies, i C’s crític amb la DGPL, però favorable a la promoció de les llengües, són gairebé les mateixes que a l’anterior legislatura.
El conseller de Conseller d’Educació, Cultura i Esports Felipe Faci. / Aragón Hoy
MIÉRCOLES, 27 DE NOVIEMBRE
17:30 h. SESIÓN II
Javier GIRALT (Universidad de Zaragoza). El cancionero popular de la Franja de Aragón: entre cançons, folies i romanços.
VIERNES, 29 DE NOVIEMBRE
16:00 h. SESIÓN VII
Maite MORET (Universidad de Zaragoza). Las fiestas de San Blas y Santa Águeda de Mequinenza. Tradición y patrimonio de identidad cultural.
El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, informa sobre las actuaciones previstas para esta legislatura a petición del @pparagoncortes y del consejero del ramo @felipefaci. pic.twitter.com/lS710u0U7H
— Cortes de Aragón (@cortes_aragon) November 26, 2019
Source: Hedonisme* » Temps de Franja
Source: Carta oberta a Javier Lambán (i a moltes altres persones) » Temps de Franja
El president de l’Aragó, Javier Lambán, va declarar fa poc que “Bona part dels energúmens que aquests dies incendiaven Catalunya han sortit de la fàbrica de l’escola catalana i TV3”, paraules que afegien acusacions d’“adoctrinament” d’aquestes institucions contra la seua població. No ho va dir en un bar, sinó en una sessió de control parlamentari, tal com recull l’Heraldo de Aragón en l’edició electrònica del 25 d’octubre. Desgraciadament, tampoc és l’única persona amb responsabilitats polítiques abonada a la retòrica incendiària d’aquests darrers anys, que fan servir com a comodí aquest “adoctrinament” a l’hora d’intentar autoexplicar-se els moviments tectònics en la composició i opinions polítiques dels seus veïns a l’altre costat de la Franja.
Es pot entendre que bona part de l’opinió pública espanyola se senta irritada davant del fet de l’expansió de l’independentisme a Catalunya. Es tracta d’un procés que, contràriament als desitjos de moltes persones, ni funciona com un suflé, ni respon a cap conspiració judeomaçònica-marxista-separatista, sinó que existeixen causes profundes i factors múltiples que aprofundeixen les desavinences entre ambdues comunitats polítiques. És cert que Espanya i Catalunya han viscut evolucions divergents en les darreres dècades, però és en els darrers anys que s’ha desenvolupat una hostilitat profunda cap a les expressions de catalanitat. Lambán hauria de ser conscient d’això, quan en el seu propi territori es va intentar eradicar fins i tot el propi terme ‘català’ de la llengua de diverses desenes de milers de ciutadans i ciutadanes aragonesos, inventant-se un “LAPAO” que respon a un profund menyspreu cap a l’àmplia comunitat de persones catalanoparlants.
Buscar explicacions simples com ara “adoctrinament” és una estratègia per a obviar les responsabilitats pròpies en aquest conflicte. Només cal escoltar el senyor Lambán per entendre que denominar “energúmens” als nostres estudiants no ajuda precisament a reforçar llaços entre veïnats. Però, per a postres, acusar l’heterogeni i divers conjunt de vuitanta mil docents catalans d’“adoctrinadors”, a banda de pura difamació, resulta una ofensa profunda que no fa més que inspirar ressentiment. Haver de donar explicacions sobre allò que és evident és frustrant, però qualsevol docent de qualsevol racó de l’Aragó o d’Espanya sap que la seua capacitat d’influència sobre els jóvens i adolescents és episòdica i superficial perquè, per sort, els nostres alumnes, tal com ha de ser, acaben desenvolupant idees pròpies. Així mateix resulta frustrant haver de defensar un col·lectiu que actua a diari de manera professional tractant de mostrar la diversitat com un patrimoni irrenunciable, o la tolerància i la pau com a valors imprescindibles. Senyor president, en compte d’acusar, per què no parleu amb els centenars de mestres i professors aragonesos que exerceixen la seua professió a Catalunya, especialment a la demarcació de Lleida? Realment penseu que TV3, amb un 17,3% de share (respecte a prop del 50% independentistes), ha convertit en independentistes centenars de milers de persones per art de màgia?
Si els nostres estudiants s’han llançat al carrer a protestar contra el que consideren una injustícia no és per cap adoctrinament, ni perquè siguen cap classe d’energúmens, ni perquè hagen crescut amb Bob Esponja en català. Probablement la imatge de la policia pegant a ses mares i iaies l’1 d’Octubre de 2017 per voler votar, i l’“a por ellos” borbònic de dos dies després, hi té bastant més a veure que les classes d’història de quart d’ESO. Mireu cap a vostè mateix i l’espai que representeu. Exigiu autocrítica als independentistes quan hauríeu d’aplicar-vos el mateix principi, tant vostè com el partit que representeu. Les vostres diatribes contra els nostres jóvens atien el foc. No seria millor escoltar-los? Però sobretot és la vostra obsessió per criminalitzar una opció politica la que ha provocat aquest profund, probablement irreversible, divorci emocional entre la majoria de catalans i bona part dels espanyols. I dic majoria perquè us recordo que, almenys quatre de cada cinc, considera que problemes d’aquesta transcendència han de ser resolts mitjançant el mecanisme del diàleg, sobre el qual, col·lectivament, ens acusem els docents catalans d’haver intentat inocular en els nostres estudiants. Per la vostra part, i pert la de molts altres, criminalitzar una opció política i un col·lectiu, despersonalitzar els nostres jóvens com a “energúmens” i els nostres docents com a “adoctrinadors” sí que és un repugnant acte de banalització del mal. Us recomano (o us adoctrino) que us llegiu Hannah Arendt. Veureu com determinades idees poden tindre conseqüències. I la degradació del clima polític espanyol té molt a veure amb declaracions com les vostres.
I acabaré citant en Carlo Maria Cipolla. Segons aquest historiador de l’economia, la gent es divideix en quatre categories: malvats, ingenus, intel·ligents i estúpids. Els primers eren els que feien accions que els beneficiaven personalment a costa de perjudicar els altres. Els ingenus es perjudicaven a si mateixos fent la vida millor als altres. Els intel·ligents feien coses que els permetien millorar la seua vida al mateix temps que milloraven la dels altres. Els estúpids, els més nombrosos, buscaven perjudicar els altres perjudicant-se a si mateixos. Entenc que preferiu mantindre la unitat d’Espanya, un desig tan legítim com el dels que pensen al contrari. Però declaracions com les vostres reforcen les conviccions independentistes al mateix temps que intoxiquen el clima polític espanyol i incrementen les probabilitats de disgregació. Sigueu intel·ligent, disculpeu-vos!
Xavier Díez
Secretari de relacions del sindicat USTEC·STEs (IAC)