La Franja

Source: Trobada literària estival a la Codonyera | Lo Finestró

Una música d’arrel morisca del desaparegut grup valencià Al Tall ens introduí a la lectura de José Miguel Gràcia del seu emotiu poema “De les tres llunes, la Lluna-broixa” dedicat “molt especialment a la Sigrid i a l’Artur per l’estima que tenen a la Codonyera, a la seua llengua, al seu paisatge i a la seua gent”. El text va servir per tancar l’acte de presentació del llibre d’Artur Quintana La Vall de Balat. Memòries de l’Aragó 1948-2017.

José Miguel Gràcia va organitzar a la Codonyera, el 10 d’agost al vespre, la presentació del llibre del nostre company i mestre. Lo Cantó del Fossar/Carrera Major va ser el lloc de trobada d’una trentena d’amics i coneguts per assistir a la convocatòria literària. Va iniciar la vetllada, a la Sala Cial i Tiarra, l’audició del popular tema de Jaume Sisa “Qualsevol dia pot sortir el sol” per acollir i donar la benvinguda als assistents a l’acte. Seguidament l’amfitrió va fer una petita biografia de l’autor del volum i, més tard, resumí la primera part de les memòries d’Artur Quintana ja editades per l’Associació Cultural del Matarranya a la col·lecció “Quaderns de les Cadolles” que acaben el 2003. L’epíleg final del volum el llegí un altre bon amic de Bellmunt, Ramon Mur. A continuació Carles Sancho descrigué la segona part de les memòries inèdites, fins el 2017, que apareixen en el nou volum, editat per Rolde de Estudios Aragoneses. L’obra és d’obligada lectura per conèixer com està i com evoluciona la complexa situació de les tres llengües aragoneses, segons el prologuista i crític literari Esteve Betrià.

Després de la convocatòria literària, José Miguel i Maricarme, ens van convidar a una copa de cava i un pica-pica per continuar l’animada conviarsa entre amics i coneguts que ens havíem aplegat per homenatjar l’Artur Quintana que, malgrat estar a Alemanya, volgué presentar el llibre a la seua vila adoptiva.

Arnau Timoneda

https://www.facebook.com/pg/Festival.Torredarques/posts/?ref=notif

Source: Acord per reparar la séquia de Massalcoreig a Fraga

Ling

Source: Podemos ocupará Medio Natural y Gestión Forestal en Agricultura – Noticias Aragón – El Periódico de Aragón

En la Consejería de Educación, Cultura y Deporte (que lleva el socialista Felipe Faci) CHA mantendrá la dirección general de Política Lingüística con su actual responsable, Nacho López Susín al frente. En la pasada legislatura ha sido un referente en la defensa de las lenguas propias de Aragón, el aragonés y el catalán, y tendrá que lidiar con la postura del PAR, que se opone a denominar catalán a la lengua que se habla en el Aragón oriental.

Source: Impiden a piragüistas de Sevilla recoger sus medallas por llevar la bandera de España

Source: IV Festival Internacional de Cinema de Mequinensa » Temps de Franja

Source: II Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa » Temps de Franja

Source: Fortalesa i esforç* » Temps de Franja

// Ramon Sistac

bàsicament, perquè és extraordinàriament polisèmica; és a dir, que té un tarter de significats que, encara que potser tenen alguna relació entre ells, són molt diferents. De fet, ni tan sols tenim gaire clar si, des del punt de vista del seu origen, és una paraula o en són dues de diferents. En principi, flamenc, com flamejant, volia dir ‘en flames’, ‘com les flames’ o més aviat ‘del color de les flames’. Segurament prové del neerlandès flaming, paraula que, a la seua vegada, podria estar formada sobre el llatí flamma, però no necessàriament perquè, si flamenc ve de Flandes, Flandes en flamenc (és a dir, en neerlandès) és Vlaanderen (i flamenc vlaams). Quin embolic, oi?

Flamencs al Delta de l’Ebre. / Carles Terès

*Publicat a Temps de Franja n.140, gener de 2019

Continuar llegint… Flamenc* » Temps de Franja

// Patrici Barquín

80.000 fascistes munten una mena de desfilada de la victòria pel centre de Roma, mentre arriba aquella hora de la nit en que tot se torna una mica surrealista, especialment als bars, i això va passar a eixa hora maleïda.
Salvini se despulla disposat a submergir-se a un càlid bany de multituds i jo me disposo a pagar veient que lo meu cos ja està una mica saturat d’alcohol i de nit. A la barra, una ampolla en un estrany dibuix i al davant de l’ampolla, un parroquià que, d’una glopada, engoleix un “xupito” d’aquella poció màgica. Òbviament, no puc evitar atansar-me i mirar més atentament lo dibuix de l’etiqueta.
Bolsonaro declara una mena d’Estat integrista evangèlic, mentre reparteix odi i amenaces per tot Brasil, contra tot allò que a ell li sembla diferent, quant me col·loco les ulleres d’aprop i veig un cérvol coronat en una enorme cornamenta i una creu lluminosa, com si aquella bestiola anés a oficiar missa o una espècie d’aquelarre nòrdic. Pregunto al parroquià que què é allò que està bevent:
—Jägermeister.
—I aixó, què é?

Continuar llegint… L’avanç del Jägermeister* » Temps de Franja

Source: Paraules* » Temps de Franja

Source: IV Festival Internacional de Cinema de Mequinensa » Temps de Franja

Lluís Rajadell

La verema sempre valdrà diners». Ho dien mon pare i mon iaio als anys vuitanta del segle XX. Quan no valie la pena treballar les oliveres perquè les olives anaven tirades de preu, la vinya ere una bona alternativa. Des de l’hecatombe de l’olivar per la gelada de febrer de 1956 fins als anys vuitanta del segle passat, la verema ere el cultiu que donave esperança als llauradors. Es van arrencar molts bancals d’oliveres per a plantar-hi vinya. A mida que avançave la mecanització del treball, més oliveres acavaben cul per amunt per a deixar lloc als ceps. De Bernatxa, sobretot, però també Macameu i Carinyena. Va ajudar a millorar els preus del raïm la construcció de la cooperativa vitivinícola de Vall-de-roures, que va obligar a les bodegues particulars a pagar millor la verema si volien omplir els trulls. A més, la qualitat del vi de la comarca es més que acceptable. Continuar llegint… Vinya i oliveres

La Comarca del Bajo Aragón (PSOE-PAR) creará una consejería del Chapurriau – Lo Cacao de la FACAO

Source: Xerrades de les Nits d’Estiu – El lloc dels debats nocturns estiuencs d’Alcampell