A banda del deteriorament de la llengua —que alguns darwinians podrien considerar com una evolució— hi ha la caiguda en picat del seu ús. Potser és que no freqüento gaire els indrets, “nord enllà”, on el català diuen que és viu i saludable. El meu hàbitat són les viles més meridionals de la Franja i algunes visites llampec a les ciutats de Tarragona i Barcelona. Fins fa quatre dies, a la nostra comarca, el català campava a lloure.
Cotinuar llegint…. Mons que desapareixen | Arainfo
MAGAZIN 18 de maig de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Jornada laboral; quants dies hem de treballar a la setmana”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Espai electoral. Iñaki Solé Sabaté, cap de la candidatura del PSOE de Faió.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Espai electoral. Roberto Cabistany Díaz, cap de la candidatura del PP de Faió.
13:25- 13: 50.- Espai electoral. Candidatura del PSOE de Favara
13:50 – 14.- Entrevista a Tere Costa, presidenta de Les Dones Favaroles; amb motiu de la Trobada de Puntaires (del Encuentro de Bolilleras) a Favara.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Candidatures del: PP de Faió, PSOE de Faió, PSOE de Favara, Tere Costa, Marcos Calleja i Elías Satué.
Zoom Tendencias – El Matarraña, Teruel . Zoom Tendencias online, completo y gratis en RTVE.es A la Carta. Todos los programas de Zoom Tendencias online en RTVE.es A la Carta
Jiménez Losantos enmig d’una entrevista al candidat a l’alcaldia de Saragossa pel PP, Jorge Azcón, valorava negativament l’estrena d’un nou programa, per primera vegada en la història, en AragónTv, en aragonès, després de ser informat, entre somriures, per Jorge Azcón.
En l’entrevista, Jiménez Losantos informa erròniament sobre la història d’aquesta llengua pròpia d’Aragó. El periodista de Terol, establert a Madrid, indica que l’autor d’aquesta llengua és un mestre que va suspendre les oposicions de magisteri “Ánchel Conte”, que l’aragonès mai es va parlar a Terol (obviant els textos medievals en aquesta llengua) i que el ” castellà o espanyol “es va parlar abans a la vall de l’Ebre que a la del Tajo”, com si la uniformitat en un riu de 910km com el Tajo, i un altre com l’Ebre de 930 km, on han arribat a conviure unes 5 llengües, pogués demostrar l’existència d’una llengua o una altra.
El periodista de esRadio afirma entre bromes i desqualificacions, que l’aragonès és un “gallec malo”, que “mai ha tingut la consideració de llengua” (tornant a obviar tots els textos oficials del Regne d’Aragó) i que només existeix perquè “mestres i funcionaris puguin viure de les seves ajudes”.
Source: Les Jornades d’Arqueologia de Calaceit » Temps de Franja
// Carles Sancho
El passat cap de setmana van celebrar-se les Jornades d’Arqueologia de Calaceit que commemoraven el centenari de les excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans al Matarranya i a la Terra Alta entre 1914 i 1923. La convocatòria var ser organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya.
Divendres, 3 de maig, en el Saló d’Actes de l’Ajuntament de Calaceit hi va haver la presentació de les jornades amb la presència del president de l’IEC Joandomènec Ros, el president d’ASCUMA Joaquim Montclús, l’alcalde de Calaceit José M. Salsench, el president de la Comarca Rafael Martí i el director científic de les jornades Rafel Jornet, professor de la Universitat de Barcelona i vinculat familiarment a Calaceit. Núria Rafel, arqueòloga i professora jubilada va impartir la conferència inaugural dels actes culturals.
Dissabte 4, en el teatre de la Germandat, es desenvoluparen les sessions científiques de divulgació arqueològica i els debats que van centrar-se en l’àrea territorial de confluència entre l’Aragó, Catalunya i País Valencià, remarcant l’influència que van tindre les excavacions del 1914 al 1923 de l’IEC i la continuïtat de l’activitat investigadora en les nostres viles que s’ha perllongat fins la constitució de les Rutes Ibèriques del Baix Aragó, on quatre poblacions de la comarca hi tenen centres d’interpretació: Calaceit, Queretes, Massalió i la Vall del Tormo. I la constitució per part de la comarca del Matarranya dels itineraris arqueològics dels túmuls funeraris i la ruta dels nostres primers pobladors. Tant en les sessions com en els debats hi van participar els millors arqueòlegs i tècnics culturals especialistes en la temàtica presentada, que van seguir d’un centenar de participants amb molta atenció i interés la llarga jornada programada del dissabte.
Diumenge 5 hi va haver la visita comentada pel coordinador de les jornades Rafel Jornet als poblats ibèrics de Calaceit de Sant Antoni i al Tossal Redó, tots dos excavats en la campanya de principis del segle passat per l’IEC que liderava l’arqueòleg i professor, i més tard polític, Pere Bosch Gimpera. En acabat es va oferir als participants a les jornades un tast de cervesa artesanal Iberika, elaborada segons dades arqueològiques.
Algunes imatges de les Jornades. / Sigrid Schmidt von der Twer
Podeu completar la informació escrita i gràfica de les Jornades en aquesta crònica
Source: Fem Memòria Saidí – Inici
Source: Aragonés y catalán en la historia lingüística de Aragón | Cursos de verano
En las ediciones anteriores de los cursos extraordinarios de la Universidad de Zaragoza se dedicaron sendos cursos a la estandarización (en 2017) y a la normalización social (en 2018) de las lenguas minoritarias de España, incluyendo el occitano. En ellos hubo también espacio para analizar la situación del aragonés y del catalán de Aragón en relación con ambos aspectos. En esta nueva convocatoria, parece oportuno proponer un curso que se centre exclusivamente en las dos lenguas minoritarias de Aragón, abordando cuestiones no tratadas en los cursos pasados y que, sin duda alguna, resultan también indispensables para conocer mejor la historia lingüística de Aragón.
En esta ocasión, pues, ofrecemos un curso en el que tendrán cabida ámbitos tan interesantes como el de la toponimia altoaragonesa, puesto que solamente en ella se han conservado rasgos constitutivos del aragonés o del catalán ribagorzano; el de la documentación medieval, porque los manuscritos son también un testimonio capital para el estudio de ambas lenguas en épocas pretéritas; el de los primeros estudiosos que se interesaron por la realidad lingüística de nuestra región, prestando especial atención a las investigadoras pioneras en esta parcela de la filología; o el del tratamiento de la Franja de Aragón en los atlas lingüísticos elaborados en España (ALPI, ALC, ALEANR y ALDC).
Lunes, 15 de Julio
09:30 h.Inauguración del curso (1)
10:00 h.El aragonés a través de la toponimia (2)
12:00 h.El catalán ribagorzano en la toponimia (3)
16:00 h.El aragonés en textos medievales no literarios (4)
18:00 h.El catalán en textos medievales aragoneses no literarios (5)
Martes, 16 de Julio
10:00 h.La Franja de Aragón en los altas lingüísticos (6)
12:00 h.Los pioneros extranjeros en la investigación del aragonés y del catalán de Aragón (7)
16:00 h.Las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón (8)
18:00 h.Clausura del curso (1)
1. Javier Giralt Latorre (Universidad de Zaragoza)
2. Jesús Vázquez Obrador (Universidad de Zaragoza)
3. Javier Terrado Pablo (Universidad de Lleida)
4. Francho Nagore Laín (Universidad de Zaragoza)
5. María Teresa Moret Oliver (Universidad de Zaragoza)
6. Pere Navarro Gómez (Universitat Rovira i Virgili)
7. Óscar Latas Alegre (Comarca del Alto Gállego)
8. Mª Pilar Benítez Marco (IES “La Azucarera” / Universidad de Zaragoza)
• Profesores de los diferentes niveles educativos, especialmente los vinculados a las áreas de Lengua y Literatura, y a las lenguas de Aragón o interesados en ellas.
• Alumnado universitario del ámbito de la filología, educación, humanidades, sociología, antropología, etc.
• Profesionales interesados en ejercer como como investigadores en torno a las lenguas minoritarias de Aragón.
• Público general.
Solicitado el reconocimiento como créditos por las Actividades universitarias culturales por la Universidad de Zaragoza.
0,5 ECTS
Los asistentes pueden solicitar individualmente a los Servicios Provinciales de Educación el reconocimiento de la actividad como Formación Permanente de Profesorado presentando el certificado de haber realizado el curso.
2. Reconocimiento como créditos ECTS en el Grupo 9 de Universidades (G-9): Más información enhttps://cursosextraordinarios.unizar.es/ (Apartado créditos)
3. Créditos ECTS en otras universidades.
Los estudiantes interesados en que su Universidad les reconozca como créditos ECTS por haber realizado un Curso de Verano de la Universidad de Zaragoza, deben consultar con la Secretaría de su Facultad o Escuela de origen tal posibilidad
Asistencia al curso igual o superior al 85% de sus horas lectivas presenciales.
Residencia Universitaria de Jaca, C/Universidad, 3, 22700-JACA (Huesca)
Precio del alojamiento durante el curso:
Precios (IVA INCLUIDO)
EN HABITACIÓN DOBLE A COMPARTIR (1 PLAZA)
Pensión Completa x 1 día = 38,59 euros
MP con cena x 1 día = 28,44 euros
MP con comida x 1 día = 28,44 euros
Noche y desayuno x 1 día = 18,29 euros
SUPLEMENTO POR HABITACIÓN INDIVIDUAL – 6,10 euros x día
Consultas y reservas de alojamiento:
Web http://www.unizar.es/resijaca
Tfno.: 974 36 01 96, e-mail: resijaca@unizar.es
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.