Skip to content

Source: Los ladrones se ensañan con Beceite y entran a robar en 3 edificios

Pena-roja de Tastavins, 16 d’abril de 2019 Queda un mes per a la Rogativa de Vallibona a Pena-roja i els dos pobles estan ultimant els preparatius per a esta celebració septennal. Un dels actes més destacats de la festa és la representació de l’obra de teatre que rememora la història que agermana els dos pobles i per la […]

https://www.youtube.com/watch?time_continue=25&v=6fx45U1lETk

Source: Vallibona i Pena-roja assagen l’obra de teatre que narra l’origen de la rogativa entre els dos pobles – Ràdio Matarranya

Temps de Franja 41 digital (7 de febrer de 2019) es va publicar el nostre comentari sobre les inscripcions a l’escut de l’antic convent dels agustins de Fraga. Posteriorment s’han fet obres al denominat “torreó” de l’antic convent. Aquestes obres han fet possible que es pugui veure unes inscripcions a la façana que no es veien abans. Estan al segon balcó, a la esquerra de l’escut i a la mateixa alçada. Abans es podia apreciar la primera línia de les inscripcions. La resta estava tapada per la pintura. Amb les obres, han tret la pintura i es pot veure gairebé la totalitat de les inscripcions. Hem utilitzat una màquina fotogràfica amb teleobjectiu:

COMENZÓ ESTA OBRA DÍA DE NUESTRO

PADRE S. AGUSTÍN AÑO 1578 SIENDO

PRIOR MUY R. P.   …….. (No es por llegir)

Continuar llegint… Les inscripcions a la façana de l’antic convent dels agustins de Fraga (2) » Temps de Franja

// Arnau Timoneda

L’institut Matarraña ha iniciat un interessant projecte pedagògic sobre la música tradicional de la comarca que s’anirà treballant durant el present curs 2018-19. Així que la passada convocatòria del Dia Internacional de la Llengua Materna del mes de febrer va celebrar-se la segona edició de la jornada “Iaios a l’institut”, on els alumnes de tercer de l’ESO van participar en una trobada intergeneracional i van poder cantar i interpretar les composicions que recordaven la gent gran. Una necessària transmissió del patrimoni musical a les noves generacions on els iaios i iaies se sentiren veritables protagonistes de la trobada cultural al centre. El passat primer d’abril una altra convocatòria al voltant del cançoneret popular del Matarranya, on ara hi van participar els alumnes de segon de l’ESO, acompanyats per la professora de català del centre Pepa Nogués. Carles Sancho durant dos sessions va interpretar cançons tradicionals diverses com jotes, albades, de ronda, de ball, de festa, folies… totes elles extretes del Cançoner del Molinar publicat el 1996 on ell hi va participar. I també d’altres composicions dels cantautors franjolins Àngel Villalba, de Favara, i Anton Abad, de Saidí, i del desaparegut grup valencià Al Tall, temes relacionats amb la música popular del Matarranya. Per al final de curs el centre ha programat una sèrie d’activitats interdisciplinaris al voltant del mateix tema.

Continuar llegint… El cançoner popular del Matarranya a l’institut » Temps de Franja

// Govern d’Aragó

El Grup de teatre Garbinada de Mequinensa ha estat guardonat amb el Premi Desideri Lombarte 2019 “per la tasca continuada, d’especial notorietat i importància, que ha desenvolupat en benefici del català d’Aragó, especialment pel que fa a la dignificació, difusió i exaltació de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada, constituint un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa”.

Continuar llegint… El grup de teatre Garbinada, Premi Desideri Lombarte 2019 » Temps de Franja

Source: Nogará, junto a otras siete asociaciones, presentan un manifiesto por la pluralidad lingüística | Arainfo

Source: El grupo de teatro Garbinada, Premio Desideri Lombarte 2019 – Aragón_hoy

El galardón al grupo de Mequinenza, que se entregará en septiembre en el Día Europeo de las Lenguas, reconoce la labor de difusión y dignificación del catalán de Aragón

Jurado premio Desideri Lombarte
El “Grup de teatre Garbinada” de Mequinenza ha sido elegido Premio Desideri Lombarte 2019 “por la continuada labor, de especial notoriedad e importancia, que ha desarrollado en beneficio del catalán de Aragón, especialmente en lo referido a la dignificación, difusión y exaltación del escritor mequinenzano Jesús Moncada, constituyendo un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa”.
El “Grup de teatre Garbinada” es una entidad sin ánimo de lucro fundada en 1999 por la asociación de la mujer mequinenzana La Dona. Las primeras representaciones teatrales de este grupo fueron en español –con obras de Miguel Mihura, Enrique Jardiel Poncela o Hart y Braddell. Sin embargo, en 2001 iniciaron un nuevo reto con la representación de la obra “Els Pastorets” en catalán y, posteriormente, comenzaron a adaptar textos de las obras del escritor mequinenzano Jesús Moncada (premio de las Letras Aragonesas 2004). “D’un temps, d’un poble” es su obra más aclamada hasta la fecha, es una adaptación teatral de textos cortos que Jesús Moncada ambientó en su Mequinenza natal y constituye un particular homenaje al autor.
El Premio Desideri Lombarte reconoce una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán de Aragón, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria, etc. del catalán de Aragón y constituya un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa.
La entrega del premio tendrá lugar en septiembre con motivo del Día Europeo de las Lenguas.
El jurado ha estado compuesto por el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, y José María Becana Sanahuja, Mercedes Llop Alfonso, Lourdes Pena Subirá y José María Agustín García como secretario.
Desideri Lombarte

Desideri Lombarte, nacido en Peñarroya de Tastavins (1937-1989), fue uno de los escritores contemporáneos más importantes de la literatura en catalán de Aragón. Destacó por su obra poética, con antologías como Ataüllar en món des del Molinar, pero también practicó otros géneros como la novela o el teatro. Hombre polifacético desde el punto de vista intelectual, también se dedicó a la investigación histórica, etnográfica y lingüística trabajando por la dignificación de su lengua en Aragón. Fue miembro fundador y vicepresidente de la Associació Cultural del Matarranya y uno de los organizadores en Aragón del II Congreso de Lengua Catalana (1986). Asimismo, hay que citar sus habilidades como dibujante para ilustrar sus obras.

Amb motiu del dia de Sant Jordi, la Comarca del Matarranya organitza una nova edició del La cita serà a La Portellada, el dia 23 d’abril, a les 18.00 h, a la plaça de l’Ajuntament. En esta ocasió es llegiran contes del llibre Davall de la figuera. Històries de la Tia Pasquala. Els interessats en llegir hauran d’inscriure’s abans del 15 d’abril al telèfon 978 89 08 81 o al correu: cultura@matarranya.org

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA

Web: ascuma.org

MAGAZIN 13 d’abril de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Canvi climàtic”. Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Rubén Martín, xef favarol a “Casa y Tinelo”ens presentarà:“Cuina de setmana Santa”
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Racó de natura. Vicente Roc
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
13:40 – 14.- Entrevista a la Fundación Secretariado Gitano de Aragón…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Vicente Roc, Yolanda Abad, Rubén Martín, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Presentació d’”Arbàgel, un revolt d’amor” a Barcelona | Lo Finestró

El passat 8 d’abril, a la llibreria “Documenta” del carrer Pau Clarís, 144 de Barcelona, va tenir lloc la presentació de la novel·la de Marta Momblant, Arbàgel, un revolt d’amor. Cal dir que ja havia estat presentada a Monsó i a Calaceit, tot i que amb aquesta presentació a Barcelona, Marta Momblant ha pogut complir el desig d’obrir la porta de la Ciutat Comtal i Catalunya amb una novel·la seua per primera vegada.

Després de les paraules de benvinguda del representant de la llibreria, prengué la paraula Chusé Aragües, propietari de Gara d’Edizions i editor de la novel·la Arbàgel, premi Guillem Nicolau del Govern aragonès del 2018, presentant la seua tasca com a editor en aragonès i únic editor en català a l’Aragó, no sense les grans dificultats que aquesta tasca implica.

Després, amb la mestria que el caracteritza, Artur Quintana va fer una glossa completa i documentada de la novel·la, destacant els tres personatges protagonistes –Arbàgel, Sandra i el poble. Emfatitzà l’heterodòxia lingüística de l’obra on el català oriental, occidental, matarranyenc i beceità es donen la mà eixamplant l’àmbit i tresors de la nostra llengua. I destacà de la novel·la, l’amor per les arrels, les persones i la llibertat. La fusió del relat amb textos de caire teatral i altres gèneres és un altra característica de la novel·la.

Res millor per resumir la intervenció de l’autora que les paraules d’ella mateixa a d’introit del llibre: “ Arbàgel, un revolt de l’amor, és una novel·la primerenca de la qual en vaig tenir la idea clara i concisa quan tenia 28 anys, sortint de Beseit, una de les moltes vegades que hi havia vingut a passar temporades curtes o llargues a casa del meu estimat padastre Antonio Berge Gil, a qui dec la meva afiliació adoptiva al poble…”. La novel·la “…manté l’esperit jovenívol que em va empènyer a escriure-la i només desitjaria que encomanés la seva joventut als lectors que l’emprenguereu, i us faci feliç com a mi m’ha fet cuidar-ne la seva escriptura durant tot aquest temps”.

Com a colofó de l’acte, l’actriu i directora d’escena, Teresa Urroz, va llegir un parell de textos de la novel·la, tan ben escollits com ben interpretats, que van captivar els assistents.

Source: Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista) | Arainfo

 | 6 abril, 2019 07.04
Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista)

«Aviat celebrarem els dos-cents aniversari del triomf de la raó i la destrucció de l’obscurantisme. Napoleó Bonaparte va establir a la Península, igual que a la resta de l’Europa occidental, les bases del progrés que van convertir la nostra Espanya en una societat racional i moderna. I tot només a canvi d’integrar-nos dins la república de la Gran França, que, com diu la constitució, és “indivisible, laica, democràtica i social”. Quin valor té la independència si et governa un impresentable com Ferran VII, per molt espanyol que fos? És cert que la bella llengua de Cervantes ha quedat relegada a un paper estrictament domèstic, però això no té importància: tots sabem que els idiomes estan fets per a entendre’s i prou. El francès és avui la llengua dels negocis, de la cultura, la que ens permet anar pel món sense cap barrera de comunicació. Hi ha uns pocs radicals que lluiten per a què el castellà recuperi l’esplendor del seu Segle d’Or. L’espanyol està bé per a parlar amb els de casa, amb els amics, per anar als toros o de «verbena». Però a la universitat, a les empreses, a la justícia… convindrem que no hi ha idioma més escaient que el dels enciclopedistes, el de Voltaire, Proust o Curie. L’autonomia espanyola serveix per a optimitzar la governabilitat, però tampoc cal ultrapassar els límits: tots formem part de la unitat indissoluble de la Gran França, eix vertebrador d’una Europa antigament corcada per monarquies obsoletes. Allò que volen els independentistes espanyols està fora de lloc. Com podria la nostra pintoresca però pobra pell de brau sobreviure sense la tutela de París? N’hi ha fins i tot que diuen que s’hauria de millorar la comunicació entre Madrid i Barcelona! El que compta és que des d’ambdues ciutats de províncies es puga arribar el més ràpid possible a París, que és on es prenen les decisions importants i on es couen els grans negocis.Continuar llegint… Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista) | Arainfo

Connecti.cat, el programa diari de la Xarxa de Televisions Locals, va fer el passat dimarts a la tarda una connexió en directe des del poble de Mont-roig per a conèixer les primeres valoracions de l’obertura de la carretera nacional 232.

https://www.youtube.com/watch?time_continue=44&v=UBwLTbE_I4w

Source: Mont-roig i la N-232 al Connecti.cat de la Xarxa – Ràdio Matarranya

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca us convida a la presentació de la reproducció en petita escala del Dofí de Vil·la Fortunatus, el dia 10 d’abril de 2019, a les sis de la tarda, a la Sala d’Associacions de l’Estació d’Autobusos de Fraga.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja