La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent// Ramon Sistac
La nostra llengua, a partir dels nostres parlars, continua sent centre d’interès de la comunitat científica. Un consorci d’investigadors de les universitats de Girona (UdG), Lleida (UdL) i Rovira i Virgili de Tarragona (URiV) s’ha proposat d’analitzar la incidència que els sentiments tenen sobre la llengua, i la llengua sobre els sentiments. A més de ser d’universitats diferents, l’equip (format per dones i homes, investigadors consagrats i novells) és altament pluridisciplinari (sociolingüistes, dialectòlegs, sociòlegs i pedagogs) i els seus membres també són de procedència geogràfica i dialectal variada: a més de gironins i lleidatans, hi ha tortosins i valencians, i de la Llitera, la Ribagorça i el Matarranya. Sota la direcció col·legiada dels professors Francesc Feliu i Josep M. Nadal de la UdG, i amb la participació de l’Oficina de Llengua i Literatura de Ponent i el Pirineu de la UdL que dirigeix qui signa estes ratlles, els projectes Lengua, identidad y cohesión social: el paradigma de los territorios de frontera lingüística (Ministerio de Ciencia y Competitividad) i Cultura, memòria, llengua: la construcció de la identitat en els territoris fronterers de la llengua catalana (IEC), analitzen com “es viu” i com “se sent” la llengua en els territoris de frontera politicoadministrativa situats en la perifèria del català. Així, s’hi ha acarat pobles pròxims on la vida i la manera de parlar és més o menys similar, però que pertanyen a comunitats autònomes diferents (Aragó, Catalunya i el País Valencià, amb la previsió d’incorporar-hi en una segona fase Andorra i la Catalunya del Nord): Vilaller (Lleida) i Montanui (Osca), Alfarràs (Lleida) i Albelda (Osca), Seròs (Lleida) i Fraga (Osca), Batea (Tarragona) i Calaceit (Terol), Forcall (Castelló) i Pena-roja (Terol), Alcanar (Tarragona) i Vinaròs (Castelló) –est darrer cas, lluny de la frontera lingüística però amb una frontera administrativa pel mig, permet de contrastar resultats amb els altres.
Continuar llegint: Llengua i sentiments, sentiments i llengua » Temps de Franja
// Jordi Ginebra*
Durant el 2018 hem celebrat l’Any Pompeu Fabra, amb motiu d’escaure’s el 150è aniversari del seu naixement (1868) i el 100è aniversari de la publicació (1918) de la gramàtica que contenia la normativa de la llengua catalana fins al 2016.
Fabra ha estat sens dubte una de les personalitats més importants de la cultura catalana del segle XX. En opinió de Josep Pla, simplement, la més important. Va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu que va obtenir una adhesió total. Per això, la codificació lingüística de Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió dels catalanoparlants de tots els territoris que comparteixen la llengua. L’objectiu de l’Any Fabra ha estat commemorar el seu naixement i reconèixer la seva obra, de manera que tot plegat esdevingués un estímul per reforçar la vitalitat de la llengua catalana, la seva capacitat de cohesió social i la seva projecció de futur.
A l’inici del segle XX, la creixent voluntat col·lectiva de recuperació de la llengua catalana va trobar en Pompeu Fabra la persona ideal. Amb una preparació tècnica com a lingüista que ningú més posseïa llavors a Catalunya i a Espanya, i amb la visió justa del que significa fixar un model lingüístic de referència, Fabra va saber materialitzar, emparat primer per Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya (i més endavant, durant la República, pels presidents Macià i Companys), un projecte de normalització: que la comunitat lingüística posseís un codi formal funcional, modern i autònom. Les tres fites principals d’aquest projecte van ser les Normes ortogràfiques (1913), la gramàtica (1918) i el diccionari (1932).
És lògic que durant l’Any Fabra els habitants de cada territori, cada comarca i cada població s’hagin sentit convidats a inquirir quina va ser la relació concreta de Fabra amb ells: si durant la seva vida Fabra va visitar el lloc o si en va parlar en algun moment. Sabem que, especialment durant el període republicà, Fabra va recórrer una gran part del territori fent conferències i obrint cursets de català o fent-ne l’acte de cloenda. També sabem que la seva afició per l’excursionisme el va portar a recórrer una gran part del domini lingüístic.
Mapa publicat al Compendio de gramàtica catalana, 1929. / IEC-UPF, llicència CC BY-NC-SA Continuar llegint: Pompeu Fabra i la Franja » Temps de Franja
// Lluís Rajadell
Obituari. El periodista de Lledó (Matarranya) Michel Vallés, que va morir el passat dia 29 de desembre a Saragossa com a conseqüència d’un maleït càncer, cridava les coses pel seu nom. “Càncer és càncer”, va escriure en un recent article sobre la seua malaltia, rebutjant eufemismes rebregats com “llarga malaltia” o similars.
A Vallés, nascut fa 40 anys, li van diagnosticar càncer de pulmó el 2016. Des de llavors, es va referir en diverses ocasions des de les seues sucoses columnes de El Periódico de Aragón a la malaltia que li corcava la vida sense victimismes i mirant-la de cara. Li molestava la tendència massa habitual a amagar-la com un assumpte vergonyós o a afrontar-la, encara que només fore de cara a la galeria, com “una lluita o una batalla” del dolent contra un enemic invisible.
Michel Vallés, en la foto del seu perfil de Twitter. Continuar llegint: Michel Vallés, sense eufemismes » Temps de Franja
Source: ‘Compromiso y Cultura’ » Temps de Franja
// Carles Sancho
Acabo de rebre una comunicació de l’amic Artur Quintana coordinador de les col·laboracions a la revista Compromiso y Cultura, editada a Alcanyís, i quedo gratament sorprès de la quantitat de participants en l’ambiciós projecte periodístic iniciat el 2015. La publicació mensual d’actualitat crítica i cultural del Baix Aragó Històric, majoritàriament en castellà, edita cada número dos pàgines en la nostra llengua. Articles de 500 a 600 paraules acompanyats d’un parell d’il·lustracions que omplen l’espai ‘Dins el Bergantes, Matarranya i Mesquí’. Alguns dels participants en els articles també col·laborem en columnes com a ‘Viles i Gents’ a La Comarca des de fa 23 anys: Natxo Sorolla, Lluís Rajadell i jo mateix. A més ens acompanyen : Tomàs Bosque, José A. Carrégalo i Carles Terès. Altres companys escriuen a ‘Lo Cresol’ al Diario de Teruel des de fa 12 anys: Loli Gimeno, José M. Gràcia, Juan Luis Camps, Artur Quintana i Antoni Bengochea. La llista de participants a Compromiso y Cultura,a més dels anomenats són: José R. Bada, Màrio Sasot, Hugo Sorolla, Joaquim Montclús, Ignacio Micolau, Pietro Cucalón i Merche Llop. Una bona representació de la nostra llengua i cultura en els mitjans de comunicació escrits terolencs en què també s’hauria d’incloure la revista Turolenses promoguda pels centres d’estudis de la província on apareixen articles en català però no de manera regular com en els anteriors mitjans.
CONVOCATÒRIA GENERALITAT DE CATALUNYA DE PROVES PER A L’OBTENCIÓ DELS CERTIFICATS DE CATALÀ 2018 B2 i C1 A FRAGA
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha convocat les proves per a l’obtenció dels certificats de català 2019. A l’igual que l’anterior convocatòria, Fraga serà localitat d’examen per al certificat de nivell intermedi de català B2 (anterior nivell B) i per al certificat de nivell de suficiència de català C1 (anterior nivell C). Aquestes proves es realitzaran a l’IES “R. J. Sender” els dies 5 i 25 de maig, respectivament. El termini de presentació de sol·licituds comença el 28 de gener i finalitza el dia 13 de febrer. Es poden fer servir diferents canals d’inscripció: presencialment (oficines de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona o dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa) o per internet (portal Tràmits gencat http://web.gencat.cat/ca/tramits/) amb una bonificació. Per ampliar informació: http://www.gencat.cat/llengua/certificats.
El Gobierno de Aragón regulará la enseñanza del aragonés y catalán desde Educación Infantil.
gen. 11Source: Trenta anys de dignitat | L’esmolet
Enguany fa trenta anys que un grup de persones sensibles a la cultura de les nostres terres, van decidir unir els seus esforços i crear una associació. Així va néixer l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA). Molts d’aquells fundadors ja tenien una trajectòria en l’activisme a les seues viles, per això van considerar que calia fer un pas més i treballar pel conjunt de poblacions que compartien llengua en esta part d’Aragó.
La faena no era fàcil. Lo territori no estava articulat (les comarques no existien) i la cultura, entesa com la manera d’interpretar el món que ens envolta, no sol ser un tema gaire popular —tret de les activitats d’etnografia «nostàlgica»—. La cultura és una matèria que abasta tots los àmbits de la nostra existència, la connexió amb lo passat que ens permet entendre el present i projectar-nos cap al futur. Es tractava d’evitar que passés allò que deia Raimon de “qui perd els orígens perd la identitat”. L’aspecte més precari de la cultura a les nostres terres era precisament aquell que les definia: l’idioma. Tot i ser parlat per la immensa majoria dels habitants, no tenia cap reconeixement oficial i no s’aprenia a les escoles. Los que tenien inquietuds literàries no coneixien lo registre culte de la llengua catalana que havien mamat a casa. Per a elaborar cultura escrita, només los havien ensenyat lo castellà. Però a l’hora d’expressar aquelles inquietuds, esta llengua els era insuficient, perquè el món que els envoltava venia definit per uns noms que no eren castellans. Així van començar a treballar per portar l’idioma que parlaven a casa i al carrer a tots los aspectes de la vida. Des d’allavons han editat llibres de múltiples temàtiques, publicat discos, revistes, fullets; han muntat exposicions; han organitzat trobades, concerts, cursos i conferències…
Han sigut trenta anys de dedicar temps i esforç a la cultura col·lectiva, sense fer cas de la incomprensió ni de les dificultats. Trenta anys de dignitat. Llarga vida a la cultura. Llarga vida a l’ASCUMA.
La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de gener de 2019