Skip to content

Source: CHA presenta nuevas iniciativas en las Cortes en defensa del aragonés

El portavoz Chunta Aragonesista en las Cortes de Aragón, Gregorio Briz, ha anunciado este domingo que establecerá más mecanismos de promoción del uso social de las lenguas propias de Aragón. Briz ha apuntado que hará enmiendas al Proyecto de Ley de aprendizaje a lo largo de la vida adulta en Aragón.
Redacción

Zaragoza.- El portavoz Chunta Aragonesista en las Cortes de Aragón, Gregorio Briz, ha anunciado que establecerá más mecanismos de promoción del uso social de las lenguas propias de Aragón. Briz ha apuntado que hará enmiendas al Proyecto de Ley de aprendizaje a lo largo de la vida adulta en Aragón.

La Agrupación Parlamentaria de Chunta Aragonesista en las Cortes de Aragón ha registrado ya tres enmiendas, al amparo de lo establecido en el artículo 164 del Reglamento de las Cortes de Aragón, al Proyecto de ley de aprendizaje a lo largo de la vida adulta en Aragón, una vez superado su debate a la totalidad, dado que ahora se encuentra en fase de tramitación parlamentaria.

Para Briz, se trata de incluir en esta ley la “realidad lingüística, también en este ámbito educativo, con el objetivo final de seguir contribuyendo a la promoción, difusión, recuperación, conservación, enseñanza y normalización del uso de nuestras lenguas, en aplicación de la legalidad internacional en este ámbito y en igualdad de condiciones con el resto de las lenguas de España, Europa y el mundo”.

“Creemos que de aprobarse contribuimos igualmente a avanzar en los principios de la Declaración de Incheon referidos hacia una educación inclusiva, equitativa y de calidad y un aprendizaje a lo largo de la vida para todos”.

“El analfabetismo en la lengua propia, algo inexplicable e intolerable en la Europa del siglo XXI”, concluye Briz.

Source: Brussel·les accepta d’incloure l’eix Sagunt-Saragossa com a prioritari | VilaWeb

Source: 280.000 euros para ampliar el Centro de Salud de Valderrobres – La Comarca

Source: Rotas las relaciones entre el PSOE y el PAR de La Fresneda tras un bronco pleno – La Comarca

Source: Guardia Civil finalmente no sancionará a los rescatados en el Bergantes – La Comarca

Source: · GARBINADA TEATRO LLENA LA SALA GOYA DE MEQUINENZA CON EL ESTRENO DE ‘EL ROVELL DE L’OU’ – Lenguas de Aragón

La compañía mequinenzana Garbinada Teatre llenó la Sala Goya con el estreno de “El rovell de l’ou”.

La obra, en catalán, es una adaptación de textos del escritor de la localidad Jesús Moncada incluidas en la recopilación de cuentos “Històries de la mà Esquerra” y de “Calaveres atònites”. La función, que precedió a la entrega de premios del I Certamen de Teatro Amateur de Mequinenza, era de carácter benéfico y todo lo recaudado, 1.300 euros, se destinarán a la Junta Local de la Asociación Española Contra el Cáncer (AECC).

La fina ironía y la crítica social y política de Moncada cautivaron al público que presenció la puesta en escena de este espectáculo coral, con hasta 15 actores en escena que daban vida a unos personajes con una vida nada convencional. Angelines Hermenegildo, directora de la obra junto con Magda Godia, antes del inicio habló de la puesta en escena y de las novedades técnicas que incluía, además de agradecer a Rosa Mari Moncada, la hermana del escritor que presenció el estreno, el visto bueno a la adaptación de la que se encargó Pili Arbiol.

Source: FÒRUM DE DIALEG PER ENFORTIR LES REALACIONS ARAGÓ-CATALUNYA. : Noticies de la terreta

Aquest “forum pel dialèg” es va reunir ahir per primer cop a Mequinensa, cal recordar que aquesta població del baix cinca ja va acollir el “Manifest de Mequinença l’any 1984.

Nota de premsa que han enviat els organitzadors.

CREAN EL FORO POR EL DIÁLOGO ARAGÓN-CATALUÑA EN UN ENCUENTRO CELEBRADO EN MEQUINENZA

Una veintena de representantes empresariales, sindicales, académicos, culturales y políticos de Cataluña y Aragón se han reunido hoy en Mequinenza para encontrar un espacio de diálogo y debate en el que proponer medidas que fortalezcan una convivencia que siempre ha existido en ester territorio.

Instan estos representantes para  que se tomen medidas a ambos lados de la frontera administrativa en ámbitos como el de la competitividad territorial, el social, el cultural y el institucional. Es un primer paso de cara a poder ampliar estas acciones a un territorio mayor y que junto al sector público se implique el privado en el desarrollo de este objetivo con la creación del foro por el Diálogo Aragón Cataluña.

Una veintena de representantes de sectores como el empresarial, el sindical, el político, el cultural y el académico de Aragón y Cataluña han manifestado hoy en Mequinenza su firme compromiso para trabajar para potenciar el entendimiento y colaboración que siempre ha existido en esta parte del territorio. 

“Queremos manifestar nuestro compromiso de trabajar junto a los alcaldes y autoridades de estas comarcas para que el entendimiento y la colaboración, que siempre han prevalecido, no solo se mantengan sino que mejoren y sean ejemplo, en el marco del Estado, de las buenas relaciones que siempre deberían existir entre comunidades”, han manifestado durante la reunión.

Al encuentro han asistido, el periodista Manuel Campo Vidal, el político nacido en Alcampell, Josep Antoni Durán i Lleida, Antoni Siurana (ex alcalde de Lleida), el senador y ex presidente de Aragón Marcelino Iglesias, Marc Cerón (sector empresa familiar), José Luis Pérez (Presidente Canal de Aragón y Cataluña), los profesores de la UdL Margarita Moltó y Ramon Sistac, Cruz Isábal (presidenta Asociación Empresarios La Litera ), el periodista Santi Costa, Margarida Troguet (Gestora Cultural), David Portolés (Arquitecto), Jaume Selles (sindicalista), Pilar Pallas (empresaria), Alejandro López (Ayuntamiento de Lleida), la alcaldesa de Mequinenza, Magda Godia y el diputado autonómico de San Esteban de Litera, Fernando Sabés. 

Han considerado estos representantes que es de vital importancia mantener el patrimonio común heredado generación tras generación. “Asumimos que debemos generar espacios que vayan más allá del marco institucional y que apuesten por el diálogo y sean la vanguardia en la búsqueda del discurso del entendimiento mutuo”, han concluido. Durante el encuentro, los participantes en este foro han puesto de manifiesto la importancia de implicar no solo al sector público sino llegar también a los privados.

Han acordado crear el foro por el Diálogo Aragón Cataluña con el objetivo de impulsar una serie de medidas, como las siguientes:

– Fomentar las alianzas de carácter empresarial para potenciar la actividad económica y lanzar programas conjuntos de promoción, intercambio de información y de transferencia de conocimiento.

– Impulsar el Observatorio Territorial de las Infraestructuras para desarrollar una estrategia conjunta de mejora de las infraestructuras.

– Priorizar la creación de empleo en tanto que principal factor de generación de bienestar y cohesión social que precisamente la permeabilidad entre ambos territorios puede fomentar.

– Promocionar las redes en el ámbito educativo, sanitario y cultural.

– Promover el intercambio cultural y la colaboración en el ámbito de la creación para desarrollar proyectos de interés común.

“Se trata de revertir cierto distanciamiento percibido en los últimos años como consecuencia de una situación política complicada y con el objetivo último de mejorar la convivencia diaria y la actividad económica y cultural”, han expresado durante el encuentro y han apostado porque la gente de frontera “debemos busca un discurso de entendimiento frente a los discursos de enfrentamiento, que nada tienen que ver con quienes habitamos en este territorio”.

Liderazgo de la sociedad civil

Tras concluir la reunión, varios de los representantes han valorado el encuentro. Ha sido el caso del alcalde de Lleida, Félix Larrosa, ha considerado que “es bueno que la sociedad civil quiera liderar este proceso de puentes de carácter permanente”. Y ha añadido que “se trata de generar y sentar las bases para un mayor entendimiento en el futuro y comenzar a construir un futuro en común de estas tierras”. 

Miguel Gracia ha valorado la fortaleza de las relaciones que tradicionalmente han marcado el día a día de los vecinos de estos territorios en aspectos como la sanidad, educación o las relaciones comerciales que tradicionalmente tenían establecidos sus lazos culturales, familiares, lingüísticos y que en general han unido a las gentes de ambas partes. 

La alcaldesa, Magda Godia, ha valorado que Mequinenza representa esos lugares de encuentro y convivencia para abordar cuestiones relacionadas con este territorio y ha mostrado su confianza en que “este pueda ser un encuentro importante del puedan salir buenas conclusiones e ideas para avanzar en las relaciones entre Aragón y Cataluña”.

Durán y Lleida ha calificado positivamente esta experiencia y ha dicho que “nos hemos juntado gentes de frontera y esto nos debe animar a plantear que lo que hay que fomentar es la unión, no las fronteras ni las divisiones, sino trasladar este sentimiento a las administraciones tanto aragonesa como catalana”.

IMG_0836

 I aquest es el manifest que han signat:

Foro por el Diálogo Aragón Cataluña

Con el objetivo de fortalecer los lazos sociales, económicos y culturales que unen la zona oriental aragonesa y las Terres de Ponent catalanas, nos hemos reunido en Mequinenza un grupo de personas preocupadas y decididas a impulsar medidas que reviertan en la mejora de la calidad de vida de los pueblos y las gentes que habitan en estos dos territorios.

Hoy, en Mequinenza, localidad que, por su ubicación geográfica, ha sido históricamente  lugar de encuentro entre ambas comunidades, representantes de los ámbitos empresarial, sindical, académico, político y cultural hemos mantenido una primera reunión de trabajo que ha servido para constatar que, a pesar de los avatares de la política nacional, la histórica relación fluida y de entendimiento entre los dos territorios no solo es posible sino imprescindible para el progreso social y económico.

Históricamente ambas comunidades han colaborado interterritorialmente mediante la firma de diferentes convenios en materias clave como la sanidad, la educación o la gestión conjunta de emergencias, entre otros ámbitos.

El diálogo que mantenemos catalanes y aragoneses es un hecho que ha pervivido en el tiempo, y que debe enfatizarse también en los momentos complicados. En este contexto, somos conscientes que debemos profundizar en esa relación sin exclusiones. Necesitamos que este vínculo histórico perviva y se intensifique.

Consideramos de vital importancia mantener el patrimonio común que hemos heredado generación tras generación.

Por todo esto, asumimos que debemos generar espacios que vayan más allá del marco institucional y que apuesten por el diálogo y sean la vanguardia en la búsqueda del discurso del entendimiento mutuo.

Los reunidos en Mequinenza acordamos crear el foro de diálogo Aragón Cataluña con el objetivo de:

– Fomentar las alianzas de carácter empresarial para potenciar la actividad económica y lanzar programas conjuntos de promoción, intercambio de información y de transferencia de conocimiento.

– Impulsar el Observatorio Territorial de las Infraestructuras para desarrollar una estrategia conjunta de mejora de las infraestructuras.

– Priorizar la creación de empleo en tanto que principal factor de generación de bienestar y cohesión social que precisamente la permeabilidad entre ambos territorios puede fomentar.

– Promocionar las redes en el ámbito educativo, sanitario y cultural.

– Promover el intercambio cultural y la colaboración en el ámbito de la creación para desarrollar proyectos de interés común.

Para el desarrollo e estas medidas, los presentes acuerdan celebrar nuevos encuentros de colaboración para asentar las bases de esta propuesta.

(cat) cadenaser Ejea es marxa d’una roda de premsa després de no aconseguir que l’entrenador del Lleida parli només en castellà

Des d’aquesta plataforma no ens cansem de denunciar la manca de sensibilitat i respecte per les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català) en els mitjans de comunicació. Aquesta realitat diària es demostra quan un parlant d’una d’aquestes llengües (català) vénen des d’un territori (Lleida) on l’ocupació d’aquesta llengua Sí està normalitzat, igual que el castellà. No obstant això, el passat dia 18 va ser obligat a canviar a castellà en una roda de premsa.

L’evidència d’aquesta cultura d’imposició queda reflectida en l’actitud de la periodista de cadenaser-Cinco Villas, quan intenta que l’entrenador del Lleida (Gerard Albadalejo) parli només en castellà, encara que un periodista de Catalunya Ràdio estigui preguntant en català després del partit SD Ejea i Lleida Esportiu.

No pararem fins a aconseguir la normalitat en l’ocupació del català i aragonès a Aragó. Periodistes com la de Cadena Ser-Cinco Villas no tenen cabuda en aquest nou Aragó multilingüe, la nostra cultura-patrimoni no es pot permetre aquesta intolerància.

MAGAZIN 24 de novembre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Responsabilitat i llibertat; som prou responsables?”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Favarols pel món. Arancha Bielsa a Londres.
12:40- 12:55.- Reflexions de Roberto Albiac.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:20.- Pàgina escolar, a càrrec dels alumnes de 4art de primària del CRA Fabara Nonaspe “Dos Aguas”, de Nonasp.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer, entrevista a David Laguarda, cervecer artesà, caspolí.
13:40- 14.- Entrevista a Dani Casadó i Marga Garrós, professors de ball, per molts i molts pobles, Favara, Casp,…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Roberto Albiac, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Mapa del Matarranya de 1925 (i la Terra Alta) | Xarxes socials i llengües

Este mapa de 1925 té alguns topònims del Matarranya en català. 

Està signat per la Mancomunitat de Catalunya, en extinció. Un mapa al que haig arribat per Oriol Puig i Marc Pelejà. Potser teniu més resolució al mapa en pdf: mapa terra alta.

Source: La 28a Trobada Cultural del Matarranya a Calaceit » Temps de Franja

La 28 Trobada Cultural del Matarranya va començar, el diumenge 18 de novembre a les 10 del matí al teatre de la Germandat de Calaceit, amb la cordial rebuda per part de l’alcalde de la vila Josep M. Salsench i del president de l’entitat organitzadora, l’Associació Cultural del Matarranya, Joaquim Montclús que va presentar la programació de la jornada.

Seguidament es va formar la primera taula redona “Tenim llengua per a anys?” amb uns escollits participants que asseguraven un debat molt interessant:

Ramon Sistac i Vicén, de Camporrells —la Llitera—, professor i doctor de dialectologia de la Universitat de Lleida, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i col·laborador de Temps de Franja.

Joan Maluquer i Ferrer, barceloní, llicenciat en filologia clàssica, editor, vicepresident de l’Ateneu de Barcelona i president de la Comissió de Cultura i gerent i secretari de l’equip rector de la Universitat Catalana d’Estiu.

Àlex Susanna i Nadal també barceloní, amb casa a Calaceit, poeta, gestor cultural, editor, traductor, articulista, professor a la URV de Tarragona, ex director de l’Institut Ramon Llull i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.

Isidor Marí i Mayals, eivissenc, ha estat professor de la Universitat de les Illes Balears, sotsdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, músic i compositor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Pietro Cucalon Miñana, saragossà de Codos, actualment viu a Aiguaviva de Bergantes, mestre a la Ginebrosa, Aiguaviva i Mas de les Mates, Premi Franja 2008, director de Centre Rural Agrupat de Castellot, ex assessor del Departament de Política Lingüística del Govern d’Aragó i col·laborador de Temps de Franja.

Natxo Sorolla Vidal, matarranyenc de Pena-roja, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, ha estudiat els casos de substitució lingüística a la Franja i col·laborador de Temps de Franja.

 

Taula dedicada a la llengua. D'esquerra a dreta: Joan Maluquer, Ramon Sistac, Isidor Marí,  

Carles Sancho, Àlex Susanna, Pietro Cucalón i Natxo Sorolla. / Carles Terès

Després de la presentació del tema de debat i dels participants, per part del coordinador de la taula Carles Sancho, vicepresident d’Ascuma, Ramon Sistac va iniciar les intervencions per parlar de Pompeu Fabra, com a merescut homenatge en la celebració del centenari de la publicació de la primera gramàtica catalana el 1918. Seguidament es parlà de la situació i el futur de la llengua al Principat, a les Illes, a la Franja i al Matarranya. Tots els participants a la taula van coincidir en la importància de l’actitud i de la valoració dels propis parlants en l’ús de la llengua per assegurar la seua pervivència. També és imprescindible, per assegurar el futur del català en el territori, la consolidació i el desenvolupament del seu ensenyament en els centres educatius. En les intervencions quedà evident la diferent situació de la llengua ens els territoris de parla per raons polítiques, econòmiques o demogràfiques. Després des del públic hi van haver moltes i interessants intervencions sobre els temes tractats en el debat.

Acabada la primera taula hi va haver un descans de 30 minuts per prendre el cafè de mig matí al Raconet de la Plaça i, seguidament, es va formar la segona taula redona “La Franja avui, mite i realitat” amb els següents participants de reconegut prestigi:

Vicent Sanchís i Llàcer, valencià, periodista i escriptor, professor de Ciències de la Informació de la URL amb diversos llibres al seu haver, ha estat director del diari Avui i vicepresident d’Òmnium Cultural. Actualment és director de Televisió de Catalunya. Té uns quants guardons.

Empar Moliner i Ballesteros, de Santa Eulàlia de Ronçana —Vallès Oriental-—, escriptora, actriu i periodista, ha escrit contes i novel·les. Articulista de l’AvuiAra i El País, col·laboradora de Catalunya Migdia (Catalunya Ràdio) i els Matins de TV3. Es caracteritza pel seu sentit de l’humor.

Anna Arqué i Solsona, lleidatana, especialista en Direcció de Màrqueting i formació en el àmbit de l’empresa, directora de projectes internacionals, té un important bagatge sociocultural i polític. Gran activista per la independència de Catalunya (coordinadora de comunicació internacional).

Josep Sánchez Cervelló, de Flix —Ribera d’Ebre—-, historiador, catedràtic de la URV, especialista en temes la República, guerra civil i franquisme, entre d’altres. Fill adoptiu de Tarragona. Té diverses obres publicades d’història contemporània espanyola i portuguesa.

José Miguel Gràcia Zapater, de la Codonyera -—Baix Aragó—, economista de professió, tardanament s’ha dedicat al món de les lletres, poeta, aficionat a les arts plàstiques, articulista i audiòfil. Ha estat president d’ASCUMA i col·laborador de Temps de Franja.

 



Taula dedicada a la visió de la Franja des de diversos territoris. D'esquerra a dreta: Empar moliner, José-Miguel Gràcia, 

M.D. Gimeno, Vicent Sanchis, Anna Arqué i Josep Sánchez Cervelló. /  Maricarmen Díaz

 

Després d’obrir la taula, la coordinadora María Dolores Gimeno, vicepresidenta d’Ascuma, va donar entrada a les intervencions segons ordre de llunyania respecte al territori de la Franja. La pregunta va ser la mateixa a tots el participants: “La Franja avui, mite i realitat, què en penseu?”, tot i que les respostes van obrir un ventalls d’afirmacions i reflexions tan ample com l’experiència i coneixements del participants feia preveure, sobrepassant tots els cinc minuts previstos, amb exposicions ben interessants. El tema és va obrir molt més durant el període de les intervencions i preguntes dels assistents. Van sortir temes com la real despoblació dels territoris de la Franja, les relacions amb el Govern d’Aragó, la manca de comunicacions entre els territoris franjolins i, per contra, les bones relacions amb els territoris catalans més propers, la influència del procés català, la creixent catalanofòbia a les institucions aragoneses i un important grup de població i molts més temes. El diàleg amb els assistents, la majoria persones que viuen al territori i tenen una visió del dia a dia de les realitats diverses a la Franja, i concretament al Matarranya i Baix Aragó, s’hauria pogut allargar hores, però calia anar a dinar.

Així que, una quarantena dels assistents, van seguir les converses ben entaulats a la Fonda Alcalà.

A les 18 hores, també a la Germandat i com a cloenda de la 28a Trobada Cultural del Matarranya, es va poder gaudir del concert poètic-acústic del grup queretà Ya Babé, que ha musicat poemes d’escriptors franjolins, entre ells el pena-rogí Desideri Lombarte a qui li han dedicat recentment el CD ‘Cantant a Desideri’.

 

 

Source: Alliberen a la Tinença dos crebalòs procedents del Pirineu aragonés – Comarcas – El Periódico Mediterráneo

Source: Una presentació d’un cava torna a revifar el conflicte entre Aragó i Catalunya

Una bodega presenta el cava ‘Reyes de Aragón’ al costat de les obres de Sixena per “expressar l’orgull de ser aragonesos”

|

Aragó ha tornat a revifar el conflicte amb Catalunya per les obres de Sixena, a partir de la presentació d’un cava a les portes del monestir de Santa María de Sixena. Reyes de Aragón és una col·lecció de cava amb la qual els promotors, Bodegas Langa, pretenen explicar “l’orgull de ser aragonesos”.

El patriotisme no s’acaba aquí, els bodeguers – tal com recull el portal Hoy Aragón – van entregar a l’alcalde de Vilanova de Sixena l’ampolla 155.000 de la col·lecció. Un regal que Ildefonso Salinas va rebre amb “il·lusió” i a la vegada reivindicant “que ens trobem a un lloc únic per Aragó”.

Source: VÍDEO. Polèmica pel català a Eixea

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja