PROGRAMA
I JORNADA DE LA FOLC SOBRE LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL CATALÀ
Experiències, objectius i estratègies de les entitats que lluiten per la llengua
Lloc: Universitat de Girona
Data: Dissabte 10 de novembre de 201810:30 h Presentació per part d’un representant de la UdG, de la Diputació de Girona i de la
presidenta de la FOLC M. Antònia Font.
10:45 h Resum de les experiències positives en la promoció de l’ús del català, a càrrec de Rafel Castellanos (membre del Secretariat de la FOLC i membre de Llengua Nacional)
11 h – 11:30 h PAUSA (Càtering esmorzar)
11:30 h – 13:30 h I Taula rodona sobre les principals dificultats i mancances a cada territori de parla catalana.
Natxo Sorolla (sociolingüista Xarxa Cruscat) Introducció i Franja. 30 minuts.
Joaquim Torres (sociolingüista Xarxa Cruscat) Catalunya i Andorra. 20 minuts.
Raquel Casesnoves (antropòloga i sociolingüista) País Valencià i Illes. 20 minuts.
Alà Baylac-Ferrer (pedagog i activista) Catalunya Nord i l’Alguer. 20 minuts.
Modera la taula: Natxo Sorolla. Debat posterior de 30 minuts.
13:30 h – 16 h DINAR
16 h II Taula rodona sobre els objectius més immediats i les estratègies per arribar-hi. 7 intervencions de 10 minuts.
Alguer: Salvatore Izza (President d’Edicions de l’Alguer)
Andorra: Teresa Cabanes (Presidenta del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra)
Catalunya Nord: Eva Bertrana (Directora General de la Bressola, entitat de la FOLC)
Franja: Joaquim Monclús (President de l’Associació Cultural del Matarranya)
Illes: Maria Antònia Font (Presidenta de la FOLC i membre de l’STEI)
País Valencià: Vicent Maurí (Membre del Secretariat de la FOLC i de l’STEPV)
Catalunya: Sergi Font (President d’Òmnium Cultural del Gironès)
Modera la taula: Maria Antònia Font. Debat posterior de 30 minuts.
18 h Presentació d’un resum dels objectius més immediats a cada territori i dels objectius bàsics compartits.
18:30 h Cloenda a càrrec d’un representant de la DGPL de la Generalitat de Catalunya
Source: Onomàstica i literatura popular | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Les recopilacions d’onomàstica i de literatura popular es complementen, tanmateix no sempre d’igual manera. Als reculls de literatura popular es troben molts materials onomàstics, que a més dels noms ofereixen també útils informacions addicionals per als investigadors de l‘onomàstica, els quals no solen prendre-les en consideració, i massa sovint les titllen olímpicament de vulgars o populars. A l’inrevés els investigadors de la literatura popular només troben comptats materials, o cap, de la seua temàtica als estudis onomàstics, malgrat que als onomasiòlegs els hauria estat ben fàcil d’obtenir materials de literatura popular en el moment de demanar noms als seus informants; l’arreplega, especialment de llegendes i tradicions, enteses aquestes segons la definició de na Ramona Violant, n‘hi ha sortit perdent. Els reculls i estudis onomàstics comencen realment a la Franja amb els treballs d’en Joan Coromines iniciats després de la Guerra –i prescindeixo d’unes comptades i magres mostres anteriors–, treballs que han anat prenent una immensa volada, però no han trobat seguidors fins fa escassament vint anys amb el magne recull de Toponímia de la Ribagorça que dirigeix en Xavier Terrado, ara a punt de concloure’s. Cal afegir-hi el projecte tot just començat de recollir la toponímia del Matarranya. Pel que n’he vist ambdós projectes donen poques dades de literatura popular, contràriament al que solia fer en Coromines, que no menyspreava pas la informació literària que li oferien els informants. Solament els reculls d’en Xavier Terrado i na Glòria Francino tenen algunes referències a la literatura popular, els altres autors citen només el que han trobat a la bibliografia o ni això. Acabo presentant una facècia que vaig recollir a la primavera al Pont de Suert que mostra la forta relació entre onomàstica i literatura, i també amb socio-, psico- i politico-lingüística: Els noms de Senet i Aneto vinen de quan es dones baixaven a rentar al riu que passe entre es dos pobles. Es dones d‘un costat preguntaven as atres : “Sé net, Sé net?”. I es de l’atre cantó contestaven: “É neto!, É neto!” Raons d’espai m’obliguen a prescindir del necessari comentari.
Artur Quintana i Font
MAGAZIN 6 d’octubre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Diàleg intergeneracional”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Luis Carví i Elías Satué.
12:30-12:40.- Les reflexions de Pepe Bada Panillo, exconseller de cultura de la DGA, filòsof, favarol i amic.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Racó de natura. Vicente Roc.
13:25- 13: 40.- Jaime Rebenaque, director del Col.legi Públic “Virgen del Portal” de Maella.
13:40- 14.- Entrevista a Marta Momblant Ribas, premi “Guillem Nicolau” 2018 de la DGA a la literatura en català a l’Aragó. Amb l’obra ”Arbàgel. Un revolt de l’amor”. Guanyadora també al 2009 amb l’obra “La venta de l’Hereva”. Molt vinculada a Beceit…
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Carví, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Vicente Roc i Elías Satué.
Source: Moncho, el “superaragonés del chapurriau” que habla “catalán de la franja” |
3102018
Moncho (Ramon Guimerá Lorente, de Beceite) aunque ha sido nombrado por El Español como “el ‘superaragonés’ que promueve el chapurriau frente al catalán“, en su Curriculum únicamente declara que habla “catalán (de la franja, Teruel)”. Y oculta cualquier conocimiento de “chapurriau”.
Source: Matarranya, PP valencià i anarquisme | Xarxes socials i llengües
Des del Matarranya estant sempre m’ha apassionat veure com la llengüetada valenciana de vot al PP s’allargue pel Matarranya, però a partir del Baix Cinca, cap al nord, se sol trencar per un vot més socialista. Tot això amb tots els ets i uts que pot significar que al Matarranya a més tenim molt vot al PAR, i cap al nord és més testimonial, l’aparició dels nous partits, que la llengua valenciana es trenca pel tradicional socialisme dels Ports…
Pe
rò mirant este mapa de vot municipal de 2015, molt més esblavit del que és habitual (i al qual no es veu la peculiar llengua de vot al PP que entra al Matarranya), n’haig trobat un altre del vot a la II República. Lo Matarranya als anys 30 va tenir un moviment d’esquerres molt potent (revoltes a Vall-de-roures i Beseit, líders polítics, Front d’Aragó, presa del poder pels anarquistes durant la Guerra Civil) però durant la Guerra es va acabar en excessos, i són especialment recordats los excessos de l’esquerra. A més, l’esquerra, en perdre la guerra, es va exiliar, quedant només la dreta per a escriure la història.I és que tinc certa intuïció que això explicaria el canvi de color del Matarranya, i eixa “llengüetada del PP valencià”. Coneixeu estudis sobre els paral·lelismes (o no) entre el vot dels anys 30 i el vot actual?
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.