Cicle d’Orgue de la Comarca del Matarranya, el dia 22 de juliol a les 7:00h de la tarde a Fondespatla. El mateix concert es va interpretar per primera vegada fa uns anys a Mont-roig dins del Cicle d’Orgue, aconseguint un gran èxit: ‘A l’entorn de l’Orgue i la Jota’ amb el ballarí Miguel Ángel Berna, el cantant Nacho del Río i l’organista Esther Ciudad.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentLA MANTEQUILLA
Fa quatre o cinc anys, Vicent de Melchor, un professor de la Universidat de Barcelona que havie comprat casa a Fórnols i allí va viure uns anys com a neo-rural, estave interessat per la nostra llengua i me preguntave cóm los dievem a Fórnols a en algunes coses en les que ell estave interessat. Entre atres me va preguntar com li dievem a la mantequilla.
Jo li vaig contestar que les coses que no existixen no tenen nom i que, quan jo era menut, a Fórnols la mantequilla no existie. Se va quedar com un estaquirot i li vaig tindre que explicar que casi no teníem lleit per al consum directe i, en eixa situació, mal podíem conèixer derivats que només se coneixien i consumien a terrenos de vaques. A Fórnols, la poca lleit que bevíem la munyíem a les cabres. Per a traure-el de la seua ignorància li vaig explicar cóm funcionave, segurament des de la Edat Mija, lo tema de la lleit i de les cabres.
Ramat de cabres
Me va preguntar en qué untàvem lo pa i li vaig explicar que ho faem en manteca de gorrino, que eixíe al fregir les sagineres i, en aquella la grassa, untàvem llesques de pa i li afegíem un pols de sucre. Eixa ere la nostra mantequilla. Tamé se faen unes pastes, les mantecades, a base de manteca de gorrino per a les que ere l’ingredient més important.
Continuar llegint… La dula | Contalles de Fórnols
A més a més, es volen donar a conèixer, finalment, aspectes poc –o gens– difosos sobre el fet lingüístic en el conjunt de la conca del Segura i el seu intent de protecció, dins i fora de la Regió de Múrcia, ja siga del català, ja siga de les variants dialectals que el castellà presenta a la zona, en tot el sud-est peninsular, territori on la petja de l’aragonès i del català és més que notòria, com a substrat i adstrat lingüístic.
-¿Por qué hablas aragonés si eres andaluza?
-Porque vivo en Aragón pic.twitter.com/BzAEO521kB— Ruché (@afrentacasas) July 4, 2018
Finques "a la Franja" des de Graus (via @MontseSendra ) pic.twitter.com/kTsD5Mg9xE
— Natxo Sorolla (@natxosorolla) July 4, 2018
Los premis del govern d'Aragó a la recerca en economia i societat exclouen explícitament bones tesis o treballs en català o aragonès. Convocatòria CES d’Aragó https://t.co/dJJQrU0SP8 @GobAragon @AragonAbierto @CulturaAragon @MaytePerez2 @pepesoro @JLambanM
— Natxo Sorolla (@natxosorolla) July 4, 2018
Nova convocatòria de dos premis a la investigació en temes socioeconòmics convocats per part del Consell Econòmic i Social d’Aragó.
Premi a treballs d’investigació conclosos o tesis doctorals.
Objecte:
Distingir aquells treballs d’investigació, incloses les tesis doctorals, que, tractant sobre matèries de transcendència econòmica, social o laboral, tinguin especial interès per Aragó.
Beneficiaris:
Podran participar els autors (persones físiques, jurídiques o grups de recerca) de treballs d’investigació conclosos o tesis doctorals defensades i qualificades amb Excel·lent cum laude, per unanimitat, entre l’1 d’octubre de 2017 i el 15 de setembre de 2018.
Els treballs d’investigació o les tesis doctorals hauran de:
-ser originals i inèdits;
-no haver estat premiats abans del termini per a la presentació de candidatures;
-estar redactats en castellà;
-tractar sobre matèries de transcendència econòmica, social i laboral per a la Comunitat Autònoma d’Aragó.
Documentació:
- Sol·licitud de participació.
- Treball d’investigació o tesis doctoral (en format electrònic)
- Síntesi descriptiva del treball d’investigació o tesis doctoral (màxim 20 pàgines, en format electrònic)
- Documentació acreditativa de la personalitat (només si no s’autoritza el Consell per a la seva consulta). Veure l’apartat sisè de la convocatòria.
- L’autor o autors del treball de recerca o tesi doctoral seleccionats per ser premiats per part de la comissió de valoració haurà de presentar, a més, la documentació prevista en l’apartat Sexto.2 de la convocatòria.
Les sol·licituds es poden presentar a través del Registre Telemàtic de la Comunitat Autònoma d’Aragó (http://www.aragon.es/OficinaVirtualTràmits), a la seu del CESA (C / Costa, 18, 1a planta), o per qualsevol dels mitjans previstos a la llei 39/2015. (Veure detall en apartat setè de la convocatòria: Resolució de 15 de juny de 2018).
Termini per presentar les sol·licituds: 28 de setembre de 2018
El resultat de la convocatòria es donarà a conèixer a 3 mesos del termini de presentació de les sol·licituds.
Dotació económica: 3000€
Bases de la convocatòria i Formulari de Sol·licitud
Més informació d’interès: AQUÍ
Premi d’investigació “Ángela López Jiménez”
Objecte:
Reconèixer i facilitar la realització d’un projecte d’investigació sobre matèries de transcendència econòmica, social o laboral que tingui especial interès per a Aragó.
Beneficiaris:
-Persones físiques
-Persones jurídiques
– Grups d’investigació compostos per persones físiques o jurídiques, sota la direcció d’un investigador principal o coordinador del projecte i responsable del mateix a tots els efectes.
Els treballs d’investigació o les tesis doctorals hauran de:
-ser originals i inèdits;
-no haver estat premiats abans del termini per a la presentació de candidatures;
-estar redactats en castellà;
– no estar finançat totalment o parcialment per una altra entitat pública o privada.
Estan exclosos els treballs d’investigació cientificotècnics vinculats a un projecte empresarial i les investigacions generadores de patent industrial, o susceptibles d’explotació mercantil directa.
Documentació:
- Sol·licitud de participació.
- Memòria descriptiva del projecte (en format electrònic)
- Currículum vitae dels investigadors (en format electrònic)
- Documentació acreditativa de la personalitat (només si no s’autoritza el Consell per a la seva consulta). Veure l’apartat sisè de la convocatòria.
- En el cas de tractar-se d’un grup de recerca, conformitat de tots els integrants. Veure l’apartat sisè de la convocatòria.
Les sol·licituds es poden presentar a través del Registre Telemàtic de la Comunitat Autònoma d’Aragó (http://www.aragon.es/OficinaVirtualTràmits), a la seu del CESA (C / Costa, 18, 1a planta), o per qualsevol dels mitjans previstos a la llei 39/2015. (Veure detall en apartat setè de la convocatòria: Resolució de 15 de juny de 2018).
Termini per presentar les sol·licituds: 28 de setembre de 2018
El resultat de la convocatòria es donarà a conèixer a 3 mesos del termini de presentació de les sol·licituds.
Dotació económica: 10.000€
Límites lingüísticos difusos en La Franja: LAPAO y LAPAPYP
Autora: Laura Sánchez García. Trabajo Fin de Grad. Grado de Filología Hispánica (Curso 2013-‐14). Tutor: Francisco M. Carriscondo Esquivel
4. Conclusión
Los conceptos de dialecto, de variedades lingüísticas y de lengua han intentado ser definidos de una manera rotunda, pero nunca se ha llegado a un consenso entre los lingüistas expertos en la materia. Así, aprovechando esta difusa delimitación de los términos, los partidos políticos se han encargado de tratar el asunto como un arma política. Hablan así de lengua oficial y cooficial, de lengua viva o lengua muerta, sin sostenerse en la mayoría de las ocasiones sobre un cimiento firme. Cambian, como en el caso de la «Ley de Lenguas» de Aragón, el nombre de las lenguas y modalidades de la zona, que actualmente se denominan LAPAO y LAPAPYP , aunque la persona de a pie siga llamándolas como siempre ha hecho: catalán y aragonés. Así, teniendo en cuenta el carácter de herramienta comunicativa de una lengua, podemos decir que los catalano- aragoneses, en este caso, continúan comunicándose, porque el hecho de que cambien las denominaciones no significa que dejen de entenderse, que hablen otra lengua diferente. Además, es de gran interés la existencia de partidos políticos a favor de las nuevas denominaciones (LAPAO y LAPAPYP), como PP-PAR, y partidos en contra, como PSOE, IU,
CHA, CIU, ERC, PSC, ICV-EUIA y CUP. Esto se transmite en los medios y es por ello que percibimos el posicionamiento, en ocasiones inferido, por parte de algunos de los diarios estudiados, como ocurre con los aragoneses, pues, por el contrario, en el caso de los periódicos catalanes, queda rechazada de una manera mucho más clara la nueva «Ley». Continuar llegint… Límites lingüísticos difusos en La Franja: LAPAO y LAPAPYP