La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: Anglocentrisme Borgia – La Comarca
Lluís Rajadell.
Ho han tornat a fer. I mira que em sap greu. És una sèrie americana ben feta, amb una ambientació acurada, un argument ben parit que enganxa des del primer minut, però l’anglocentrisme dels productors els perd. Ja va passar amb ‘Joc de trons’ i ara tornen a caure-hi ‘Els Borgia’. Al capítol novè de la tercera temporada, Michelleto, l’home de confiança de Cèsar Borgia per als encàrrecs més inconfessables, mata el seu amant, Pascal, després de descobrir que este és un traïdor al servei de la poderosa rival del papa Borgia, Caterina Sforza.
Com sempre passa a ‘Els Borgia’, l’ambientació és enlluernadora. Majestuosos escenaris urbans, personatges històrics, paisatges, armament, indumentària, música, protocol… transporten l’espectador al cor de la Roma renaixentista. El creador de la sèrie, Neil Jordan, es, a més, un cineasta excepcional. Però, quan el sinistre Michelleto s’acomiada del seu patró i protector després de matar a Pascal per encàrrec del propi Cèsar, ho fa escrivint “goodbye” al terra amb la sang de la víctima. Així, en anglès pur i dur. Tota l’acurada ambientació se’n va a prendre pel sac per una maleïda paraula. L’assassí, un valencià trasplantat a l’Italia del Renaixement, escriu un missatge dirigit al seu amo, també italià, en el perfecte anglès del segle XXI. El miratge de la Itàlia renaixentista, s’esmicola grollerament.
Source: La promesa – La Comarca
J.A. Carrégalo
En l’imaginari carregalesc Morella ha segut sempre sinònim de fred. Mai no n’haig patit tant com la vesprada d’un dos de novembre, entre 1960 i 1963, a posta de sol, en l’obligada visita anual al cementeri morellà.
Sense calefacció de cap classe, als immensos dormitoris dels “Escolàpios” també en passàvem. I molt. I per a combatre’l cada un se les havie d’apatuscar com podie. Les mantes mos les havíem de dur de casa. Jo vaig arribar a tindre’n cinc. I algunes, que eren amples, doblades. Ere qüestió de traure el màxim profit dels escassos recursos al nostre abast. Jo mateix, quan me posava a dormir, ficava dintre del llit la roba que havia de dur en ser l’atre dia per a mantindre-la calenta. I hi havie qui, tot i el perill de ser castigat, sucumbie a la temptació de no llevâ’s los “calçoncillos”. Es considerave un hàbit antihigiènic i ere severament castigat. El correctiu consistie en dutxâ’s amb aigua freda l’endemà al mati, tant a l’hivern com a l’estiu. Atenent a l’extrema climatologia morellana els alumnes ho consideràvem un càstig cruel. Ere per això que els imprevisibles controls als pocs minuts d’haver-mos gitat eren tant temuts.
A mi em van enganxar un camí. I recordo aquella nit com una de les més roïnes dels meus anys a l’Escola Pia. Pensar que de cop i volta hauries de passar de l’amable escalforeta del llit a la inhumana gelabror de la dutxa ere com un malson insuperable. Em donaven calfreds només de cavil·lâ-hi. Però, per a satisfacció meua, aquell matí la fortuna em va vindre de cara per partida doble. Primerament quan al donar l’aigua va resultar que les canyeries s’havien gelat i no en va eixir gens. I en segon lloc quan lo “padre maestro”, al considerar que el fet d’haver-me hagut d’enfrontar a una remullada en condicions tan extremes ja ere prou penitència, va decidir perdonâ’m. Això sí, amb la promesa de no dormir mai més amb “calçoncillos”.
Aquella lliçó va ser molt dura, certament. Però també molt eficaç. Perquè passats si fa o no fa sixanta anys de la promesa mai no l’haig trencat.
Els XIX Premis de la Música Aragonesa tornen a ensenyar la discriminació al català i la seva desídia per les llengües pròpies d’Aragó- Animem a la resta de grups nominats amb les seves cançons en aragonès a no acudir als premis com a senyal de protesta per aquesta discriminació pic.twitter.com/Wg4pdDu0qa
— EsfendemosAsLuengas (@esfende_las) February 15, 2018
"Indignant és què “Los Draps”, cantant en català, no figuri entre els candidats a millor cançó en llengua autòctona"https://t.co/3jlk73ZoXy
— EsfendemosAsLuengas (@esfende_las) February 15, 2018
Aquest any se celebra a XIX edició dels Premis de la Música Aragonesa, uns premis vinguts a més amb el suport d’institucions culturals i la subvenció del Govern d’Aragó. Denunciable és que en la secció de “Mejor canción en lengua autóctona” portin des de 2009 sense donar un premi a una cançó en català, llavors van ser “Los draps” amb “Cultura popular” en català. Però indignant és que en un any en què “Los draps”, grup de Matarranya (Terol) cantant en català, tornaven als escenaris amb un tercer disc, no figuri ni tan sols entre els candidats a millor cançó en llengua autòctona.
Els fidels seguidors d’aquest grup s’havien encarregat amb fervor de proposar i votar les seves cançons a l’apartat del web, prèvia a l’elecció del jurat. Un apartat, i unes votacions, que es presenten, ara Sí, més que manipulades i esbiaixades d’una discriminació al català.
L’elecció d’aquestes cançons ja es presentava d’inici més que viciada i plena de desídia. Els organitzadors dels Premis només havien agafat el disc “O Zaguer Chilo” d’AC. Nogará, amb cançons en aragonès, algunes noves, però moltes altres reeditades, i les havia bolcat en aquest apartat. Grups com “Eixam”, que normalment canten en català, només els havien triat la seva cançó en aragonès! Situació que ja s’havia viscut amb “Los Draps” i la seva cançó “Isto ye” fa anys.
La desídia ha complert les seves expectatives quan el cantautor “Francho Serrablo” ha tornat a ser elegit candidat per segon any consecutiu, amb la mateixa cançó que l’any passat “Entalto Pirineu”. Demostrant el poc cura, ni tan sols en comprovar si aquesta cançó ja havia estat nominada altres anys.
Des de “Esfendemos as luengas” ja havíem denunciat el tracte de la seva presentadora en l’edició XV dels premis, fent burla del seu valor i el seu objectiu, i utilitzant noms despectius com “fabla”. També denunciem en els XIV premis, el canvi de nom “Millor cançó en llengua minoritària aragonesa” a “Millor cançó en llengua autòctona”. Eliminant i amagant els seus noms científics, aragonès i català, just en els anys que coincidien amb la llei del LAPAPYP i LAPAO.
No volíem entrar a valorar els criteris musicals de “Aragó musical” en l’elecció dels candidats, almenys des d’una plataforma de drets lingüístics. Però som segurs que des d’uns criteris tan esbiaixats i discriminatoris el món de la música també es veu ressentit i coix. Estem convençuts que qualsevol de les cançons de l’últim disc de “Los Draps” “La PenúltimaBala” mereix estar entre les quatre candidates a millor cançó en llengua autòctona. També ho podrien haver estat grups com “Eixam”, “Omeveigues”, “Txirigol”, “Duo Recapte”, “Temps al temps”, … en altres anys. Des de llavors, aquests premis ja han quedat totalment desacreditats com a referents a Aragó.
Des de “Esfendemos as luengas” animem a la resta de grups nominats amb les seves cançons en aragonès a no acudir als premis com a senyal de protesta per aquesta discriminació.
(…) Saidí, com a símbol
El bitllet, d’anada. Finestres enfora, tot era fosc. El sol ens ha trobat quan passaven cinc minuts de dos quarts de vuit a l’enclavament xiïta de Saidí (ep!, tan sols en termes històrics), just abans d’entrar a Espanya. Un poble de petita dimensió que ha vist néixer els escriptors Mercè Ibarz i Francesc Serés. Talment com si fos un senyal de la història, la llum del dia ha dibuixat una terra que la divisió del Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó seguint la línia de la clamor d’Almacelles va deixar a la banda aragonesa. Un fet que les corts de Catalunya no reconegueren mai. Havent deixat enrere aquest país fructífer, hem passat molts minuts de terra erma i paisatge pelat. Potser aleshores ens hem sentit més desprotegits. Una mica, al ras. (…)
El terratrèmol registrat aquest matí al Pirineu ha estat finalment d'una magnitud de 3'7 graus amb epicentre a #Sopeira (Ribagorça aragonesa). No ha fet mal però s'ha percebut des de moltes comarques de #Lleida, inclosa la capital del Segrià.
— CatInfo Lleida (@Cati_Lleida) February 14, 2018
· PRESENTACIÓN DE “REBOST. MATERIALES DIDÁCTICOS DE Y PARA LA RIBAGORZA – Lenguas de Aragón
febr. 14Source: · PRESENTACIÓN DE “REBOST. MATERIALES DIDÁCTICOS DE Y PARA LA RIBAGORZA – Lenguas de Aragón
Graus, espacio Pirineos, viernes 16 de febrero de 2018 a las 19,00 horas.
Este trabajo no es solo el resultado de un año de esfuerzo de una maestra, es, sobre todo, el resultado del amor por la cultura y las lenguas de un país.
Nuria Sesé tiene el catalán del Isábena como lengua materna, y conoce de primera mano el aragonés baixo ribagorzano y aragonés benasqués. Actualmente trabaja como maestra en un centro de enseñanza público en Fraga.
“Rebost”, la palabra que designa la despensa, es el fruto de muchas horas de investigación, de la colaboración de numerosas personas que desean que su lengua (sea el aragonés o el catalán) no se pierda, que se transmita, que sea útil. Ese es también el deseo del Gobierno de Aragón, que propició en su día la investigación y facilita ahora que llegue a sus destinatarios finales, los docentes y los niños y niñas de la comarca.
Con la ayuda de la tecnología, y de una atractiva presentación, la rica polifonía de nuestras lenguas se hace presente en la enseñanza; esperamos y deseamos que el esfuerzo y el cariño de su autora consiga alcanzar el objetivo de ser empleado en la escuela.
Todo el material está en:
Noticias, documentación, servicios y proyectos del departamento de deportes de La Comarca del Matarraña.
MAGAZIN 17 de febrer de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
( A les 11:20 hores, José Francisco Brunet, concejal de cultura de l’Ajuntament de Favara, ens presentarà els Carnavals del diumenge, dia 18)
11:55- 12:30.- Àgora :”Els Carnavals, les disfresses”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Carnavals a Maella. Yolanda Abad.
12:40- 12:55.- La secció del sociòleg Natxo Sorolla.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Espais naturals. Vicente Roc.
13:25- 13: 40.- La mal anomenada “Grip espanyola” de 1918.
13:40- 14.- Entrevista a…un membre de l’associació FEC ( Fundación por una economía circular). L’economia linial : fabrica, consumeix, llença… ha de canviar; la terra té límits. Hem de ser capaços de produir d’una altra manera…
Participants: José Francisco Brunet, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Yolanda Abad, Natxo Sorolla, Vicente Roc, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: El bisbat de Barbastre-Montsó segueix el camí de Sixena i reclama cent obres més
Les obres que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó estan dipositades al Museu de Lleida
Continua el conflicte als jutjats per les obres del Museu de Lleida originàries de l’Aragó. Aquest dimarts, el bisbat de Barbastre-Montsó ha presentat una demanda al jutjat pel centenar d’obres d’art de les parròquies de la Franja. Unes parròquies que es van segregar fa vint anys del bisbat de Lleida i que van passar després a pertànyer al bisbat aragonès. Des de llavors, l’Aragó reclama aquestes obres, que estan dipositades al Museu de Lleida.
Aquesta és la primera vegada que l’Aragó reclama les obres per la via judicial, ja que fins ara s’havia gestionat en l’àmbit eclesiàstic. El bisbat de Lleida diu que el Consorci del Museu és qui té l’ultima paraula, mentre que des de l’Aragó han volgut ressaltar la bona relació que hi ha entre els dos bisbats. Ho ha explicat José María Albalad, director de l’Oficina de Comunicació de l’Església a l’Aragó:
“El focus no està en el fet que un bisbe en demandi un altre, ni una diòcesi a una altra, sinó en el Consorci. Les relacions entre el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez, i el seu bisbe germà de Lleida, Salvador Giménez, són bones. No hi ha ànim d’animadversió ni en el pla personal ni institucional. De fet, junts han intentat evitar arribar a aquest punt. Han anat fins i tot junts a la nunciatura apostòlica i es van reunir amb part dels membres del Consorci per no haver de presentar aquesta demanda civil.”
Història d’un litigi
El frontal de Buira és una de les peces més valuoses que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó. El bisbe Josep Messegué el va permutar a principis del segle passat per una imatge de sant Josep. En una carta, el rector de la parròquia de Buira fa referència al mal estat de l’obra, que a Lleida es va restaurar.
El bisbe Messegué funda, el 1893, el museu d’art sacre a l’edifici del seminari. Hi porta una vuitantena d’obres d’art i objectes litúrgics procedents de parròquies de la Franja per evitar-ne l’espoli o destrucció. La majoria de les peces arriben fruit d’una donació, permuta o compra. Messegué ho deixa tot per escrit. Hi ha, però, una trentena de peces que, entre els anys 60 i 70, diversos rectors duen a l’antic museu diocesà. Aquests béns hi estan en dipòsit i actualment es conserven, com la resta, al Museu de Lleida.
El conflicte esclata a mitjans dels anys 90, quan el Vaticà decideix fer coincidir els límits eclesiàstics amb els autonòmics. Un centenar de parròquies de Lleida passen a dependre del bisbat de Barbastre-Montsó i Roma obliga a tornar els béns.
Des de Catalunya s’han presentat diversos recursos, però el Vaticà sempre s’ha pronunciat a favor dels interessos aragonesos. Les resolucions mantenen que les obres en disputa són propietat del bisbat de Barbastre-Montsó i que s’han d’entregar. Ara, el bisbat aragonès porta el cas, per primera vegada, a un jutjat civil.
La derrota judicial amb els béns de Sixena, que va acabar amb una entrega forçada, ha obert una escletxa. Des de l’Aragó confien que les obres que ara reclamen acabin seguint el mateix camí.
Haciendo uso del atributo de partido mutante, tal y como aparece en un diario de tirada nacional, una vez más, y no es causa de sorpresa en Aragón, Albert Rivera en Zaragoza hace unas declaraciones que la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán considera fuera de lugar.
Si tener en cuenta el cómo y de qué manera, desde nuestra Guerra Civil y hasta los años 90 en los que las monjas que habitaban el Monasterio de Sijena, llevaron a cabo una venta ilegal de unos bienes que no eran de su propiedad, las plataformas y movimientos ciudadanos aragonesas – jamás los políticos de turno aragoneses que ahora se cuelgan los laureles -, han llevado a cabo una lucha dura pero convincente para recuperar los bienes del Monasterio, con sentencias judiciales favorables, y haciendo frente a infinidad de recursos y excusas por parte catalana.
Que ahora, cuando a Albert Rivera se le pregunta cuál es su opinión al respecto, responda textualmente que defiende el cumplimiento de las sentencias judiciales, pero también los acuerdos en lugar de los litigios en los tribunales, y que pueda haber colaboraciones con convenios para que se puedan visitar de una manera u otra y las comunidades puedan “compartir la riqueza”, la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán las considera unas declaraciones totalmente absurdas y fuera de contexto.
Si ya con el tema de las lenguas en Aragón, se han desmarcado en gran parte en la defensa de la identidad aragonesa, con estas declaraciones no hace sino constatar cuál es la deriva auténtica de C,s en nuestra CA.
Para colmo, en un encuentro de este partido en Zaragoza, la portavoz en Cortes de Aragón, Susana Gaspar, ha declarado que “Ciudadanos defiende las mismas ideas en cualquier parte de España”, cuando es público y notorio que no deja de ser una simple frase hecha y según las circunstancias.