Los dies 13, 22 i 29 de novembre va tindre lloc a la seu del Centre Pignatelli de Saragossa un seminari de reflexió i debat titulat “Les llengües d’Aragó. Bases per a arribar a acords”, organitzat pel Seminari d’Estudis i Investigació per la Pau d’aquest Centre amb la col·laboració de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia.
Durant la primera sessió, el director de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín va assenyalar que des de la seua institució s’està treballant en el marc jurídic perquè les llengües pròpies i els seus parlants arriben al grau de dignificació que els pertany; en aquesta línia anuncià que s’està tramitant la modificació de la Llei de Patrimoni, al temps que s’intensifica la col·laboració amb la Universitat de Saragossa a través de la Càtedra Ferràndez d’Heredia i en la implementació de noves tecnologies que ajuden a fomentar l’ús de les llengües, com un diccionari en línia o una plataforma educativa per a l’aragonès.
Fernando Ramallo, professor de la Universitat de Vigo i membre del Comitè d’Experts del Consell d’Europa destacà el luxe que suposa el fet que a l’Aragó convisquen tres llengües, tot i la seua situació de precarietat. Ramallo informà que Comité Europeu al que pertany sol pot avaluar, vigilar i recomanar als governs mesures d’actuació per a garantir la salvaguarda i desenvolupament de les llengües amenaçades. Valorà positivament les accions dutes a terme últimament a Aragó en política lingüística i animà a assolir la consolidació d’un marc jurídic adequat i l’ensenyament de l’aragonès i el català com a matèria vehicular així com la seua cooficialitat per fer possible la seua pervivència.
A continuació, dos lingüistes de la Universitat de Saragossa, Javier Giralt, que va tractar la situació del català, i Francho Nagore, la de l’aragonès, van abordar aspectes històrics i dialectològics d’aquestes llengües, acompanyats de gràfiques descripcions sincròniques de trets lèxics, sintàctiques i morfològics d’ambdues llengües.
Natxo Sorolla, de la Universitat Rovira i Virgili, i Chabier Gimeno, de la de Saragossa, tots dos sociòlegs i membres del Seminari Aragonès de Sociolingüística, exposaren diverses dades obtingudes sobre el cens de les llengües d’Aragó l’any 2011 i, a més, es va presentar una sinopsi comparativa entre els estudis de tipus sociològic confeccionats des de 1994. Tots dos investigadors van insistir en la necessitat d’impedir la ruptura de la transmissió generacional que les pot dur a la desaparició a curt o mig termini.
També van fer èmfasi en la importància de l’ensenyament de les llengües maternes a l’escola i del desenvolupament de polítiques públiques i legislatives adequades per a la conservació d’aquest patrimoni immaterial.
A la segona sessió, després d’un seguit d’emotives intervencions de parlants patrimonials de l’aragonès i del català a l’Aragó, es va mantenir un interessant debat sobre el paper dels mitjans de comunicació aragonesos en la promoció o visualització de les llengües minoritàries, on hi participaren professionals ded l’Heraldo, el periódico i Aragón Televisión. Es va constatar que encara l’aragonès té certa, encara que escassa, cabuda, però no el català. Des del públic es van demanar gestos de complicitat, detalls d’acollida, d’obertura. Es va reclamar que els mitjans públics s’ocupen del tema. Des dels privats es va justificar que les llengües minoritàries i que els medis prioritzen la seua supervivència.
En la tercera sessió, el jurista Ángel Garcés va classificar les actituds de la població aragonesa davant les llengües en quatre categories: de suport, d’indiferència, de menyspreu o de rebuig (aquest és el cas, sobretot, del català d’Aragó). Va fer un repàs de les diferents lleis, que recullen algunes mesures de protecció lingüística cridant l’atenció sobre el fet que més que les lleis, per descomptat importants, és la societat la que ha d’assumir la defensa de les llengües, fer-les seves i gestionar la seva pervivència. Les normes d’aplicació, les accions que duen a terme les institucions i també les iniciatives en els territoris on les llengües perviuen, són molt importants Els professors de la Universitat de Saragossa, Chaime Marcuello i Antón Eito, van fer un seguit de propostes per a impulsar el diàleg, l’enteniment i la col·laboració en projectes comuns entre els diferents grups que treballen per la defensa de les llengües minoritzades.
Conclusions i propostes
En los diferents debats que tingueren lloc al llarg ce les tres sessions es va coincidir en diversos punts que podríem dir “de sentit comú.
S’insistí en que “les llengües són un patrimoni immaterial que cal preservar, i per als parlants d’eixes llengües maternes, l’expressió d’un univers simbòlic lligat a la infantesa, al paisatge, a vivències entranyables que no es poden ni menysprear, ni perdre”.
També es remarcà la necessitat de dignificar les llengües minoritàries i els seus parlants, llengües que precisen d’una mínima normalització i que els seus parlants siguen alfabetitzats en la seua llengua materna. També es considerà la importància de prestigiar aquestes llengües fora del seu àmbit i s’incidí en la responsabilitat dels mitjans de comunicació públics per a aconseguir aquesta dignificació. També es valorà que hi hage un lideratge institucional, que s’impulse un òrgan d’autoritat lingüística, en què els diferents experts es troben i adopten uns acords mínims quant a la denominació de les llengües, grafia, etc.
Així mateix es va demanar que els representants del poble d’Aragó, de tots els partits, es consciencien i admeten la seua responsabilitat en la defensa de les llengües com a part del patrimoni cultural d’Aragó i donen el seu suport a les polítiques positives que els diferents governs porten a termini en aquest tema.
Una causa que val la pena
La primera sessió a la qual vaig poder assistir va ser la dels testimonis de persones parlants de les llengües minoritàries d’Aragó. Van parlar en la seua llengua, expressant els seus sentiments: el haver-se sentit ciutadans i ciutadanes de segona, menyspreats i sense alfabetitzar en la seva llengua materna. I, al mateix temps expressant l’afecte que sentien per una llengua que els connectava amb l’univers simbòlic de la seva infantesa: les paraules de la mare, del pare, dels avis; els paisatges, la casa en la qual van créixer … Senzillament em va commoure. Em va commoure escoltar a Pepe Bada iniciant la seva intervenció dient: “A mi em s’encunyaven amb una cançó de bressol que deia: a Nonon, a Nonon …” Una cançó de bressol que, a molts, a mi mateixa, també em cantaven. Per això vull destacar, en primer lloc, el sentit que aquest seminari, organitzat per la Càtedra Johan Fernández d’Heredia de la Universitat de Saragossa i el Centre Pignatelli, s’hagi realitzat aquí, en aquest lloc, on també hi ha la Fundació Seminari d’Investigació per a la Pau. El sentit és que aquí treballem els problemes situant-nos a pensar des de la perspectiva dels grups discriminats, des de les víctimes de la violència, siguin víctimes d’un conflicte armat o d’un altre tipus de violències estructurals, entre les que es troba la discriminació. En aquest cas, els parlants de les llengües minoritàries d’Aragó són grups que han estat discriminats per la societat majoritària. Des d’aquest ancoratge, la primera conclusió és ressaltar el paper i la importància que han tingut els testimonis en aquest seminari i proposar que en això, com en tot, els éssers humans, els seus sentiments i les seves raons, la seva vida en definitiva, han d’estar al centre. Hem constatat l’acord en la descripció i el diagnòstic de la situació de les llengües d’Aragó, un assumpte que ha estat i és objecte de controvèrsia (controvèrsies diverses), i que té una dimensió simbòlic-afectiva per a moltes persones, cultural i de patrimoni immaterial innegable, una causa per la qual val la pena treballar.
Carmen Magallón Portolés. Directora del Seminari d’Investigació per la Pau de Saragossa.
Los dies 13, 22 i 29 de novembre va tindre lloc a la seu del Centre Pignatelli de Saragossa un seminari de reflexió i debat titulat “Les llengües d’Aragó. Bases per a arribar a acords”, organitzat pel Seminari d’Estudis i Investigació per la Pau d’aquest Centre amb la col·laboració de la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia.
El dia 25 de novembre del 2017 s’ha fet aquesta Trobada a Pena-roja de Tastavins. L’acte ha estat organitzat amb encert i eficàcia per l’Institut Ramon Muntaner, l’Ajuntament de Pena-roja i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), i ha comptat amb la col·laboració i suport d’altres entitats. Hi han assistit una vintena llarga de persones, entre les quals cinc de l’ASCUMA. Han inaugurat la trobada al Centre Polivalent el regidor de cultura de Pena-roja, R. Lombarte, i Santesmasses del CCEPC, i seguidament A.Torres, V. Carles i Ò. Cid han tractat en una taula rodona, moderada per Josep F. Moragrega, de la conveniència d’acostar les institucions educatives a les recerques i projectes del centres d’estudis com una molt bona manera perquè aquells hi connecten i conesquen de primera mà el món local, un món que estudiants i alumnes sovint ignoren malgrat veure’l cada dia. S’han presentat amb força detall diversos projectes dels CCEPC: en destaco la commemoració del 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre amb un congrés a Tortosa el 2018 en els dos caps de setmana 28-30 de setembre i 5-7 d’octubre per tot un seguit d’especialistes, i la recerca feta sobre la Gelada del 1956 a partir de nombroses i punyents font orals, fotografies i premsa del moment. D’aquest darrer projecte se n’ha fet una exposició al Saló Cultural. En havent dinat s’ha projectat l’esplèndid documental Rural-link a càrrec de Joves Dinamitzadors Rurals, malauradament davant de pocs dels participants a la Trobada.
01.12.2017 22:00