Origen: La llengua aragonesa arriba al Senat per iniciativa de Compromís i la col·laboració de CHA – Compromís Senat
moción aragonés
Mulet presenta una moció en aragonès per a tornar a mostrar el suport a la diversitat lingüística de l’Estat obviada pels partits majoritaris.
Madrid, a 14 de novembre de 2017. Compromís en col·laboració de Chunta Aragonesista, ha tornat a fer un pas més en la seua reivindicació d’un Senat que reconega la diversitat lingüística de l’Estat Español més enllà de les quatre llengües oficials que se solen utilitzar en els textos escrits o algunes intervencions en els plens.
El portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, ja va protagonitzar en el passat any, la primera intervenció simbòlica en llengua lleonesa (que malgrat ser reconeguda per l’estatut d’autonomia de Castella i Lleó, no rep pràcticament cap suport institucional significatiu). Ara, amb l’ajuda de la CHA i especialment de Miguel Martínez Tomey, Responsable d’Afers Europeyos de CHA, Compromís ha registrat una moció al Ple, en aragonès.
Aquesta moció, que ja ha sigut repartida entre tots els senadors i senadores, està escrita en valencià, castellà i aragonès, d’acord al reglament del Senat que permet usar les llengües cooficials en escrits sempre que vagen acompanyades de la versió en castellà, i es debatrà en el proper ple del dimarts de 21 de novembre.
Segons Mulet “el Senat, com a càmera de representació de tots els territoris de l’Estat hauria de ser la primera institucions encarregada a promoure i potenciar la diversitat cultural i per tant lingüística, i desgraciadament veiem com a representants d’aquests territoris amb llengües minoritzades no han fet absolutament res per la seua normalització, i de la mateixa manera que es pot parlar o escriure en valencià, l’ús de l’aragonès o lleonès, entre altres llengües, hauria d’estar normalitzat”
Per a Compromís “apostar per la diversitat cultural i lingüística d’altres territoris, serveix també per a defensar un altre model d’Estat, que respecte a totes i cadascuna de les particularitats, que no s’esforce a homogeneïtzar el que és divers, i que s’entenga aqueixa realitat com una riquesa a potenciar”
