Denominar “llengua romanç” l’aragonès del segle XVIII per parlar sobre un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques és més que arriscat, i sembla ser una altra de les estratègies de Heraldo. La imprecisió i ambigüitat amb la qual és definida aquesta llengua només és una tàctica amb què aquest grup de comunicació intenta amagar la història d’un tros del patrimoni aragonès.
A aquesta línia editorial ja estem acostumats i només intenta evitar dignificar la història d’aquesta llengua minoritzada. A sobre aquest cop comptem amb estudis, relats de l’època i altres exemples, pels quals ningú s’atreviria a anomenar una llengua romanç en el segle XVIII sense esmentar la seva filiació, en aquest cas aragonesa.
Maria Pilar Benítez i Óscar Latas, ja van estudiar aquests textos el 2013, en un document d’aprox. 20 pàgines titulat « Sobre los villancicos barrocos en aragonés de los siglos XVII i XVIII », Alazet, 25 (2013), pp. 9-29. En aquells dies pocs mitjans, i menys Herald, es va fer ressò. En aquest estudi no donava lloc a cap dubte sobre la filiació d’aquest text en aragonès.
El text pot ser consultat en l’hemeroteca de la revista Alazet, i la seva introducció no deixa cap dubte:
“Encara que sol afirmar-se que són escassos els textos literaris en aragonès dels segles XVII i XVIII, en aquesta llengua es van compondre algunes nadales barrocs que es mostren i analitzen lingüísticament en el present article. Aquesta nova línia d’investigació permet, sens dubte, ampliar el corpus de composicions escrites en llengua aragonesa, alhora que convida la reflexionar sobre l’adscripció genèrica d’algunes de les ja conegudes.”
Animem a la Investigadora, Consell, Universitat de Madrid i Heraldo de Aragón a informar sobre els estudis previs, que cada vegada són més, d’aquesta riquíssima llengua romanç anomenada llengua aragonesa.
Origen: Lo vent que mou la bandera | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 28 d’0ctubre del 2017)
Ser franjolina és una sort a la vida. Zona de pas, reps les influències de l’Est i de l’Oest. Amb Catalunya compartim tradicions com lo Dilluns de Pasqua i la mona i el tronc de Nadal —per qui encara el recorda i fa—, i una gastronomia popular que comprèn les coques al forn —de mançana, de primentò—, los panellets, caragols en salsa, pa en tomàquet… Però no celebram ni Sant Esteve ni la castanyada ni la revetlla de Sant Joan. I entre els dos costats, a pesar d’algunes variacions legals a la nostra autonomia aragonesa, vivim en la diglòssia de reservar als àmbits familiars i orals lo català autòcton, mentre la llengua oficial i escrita és la castellana, que és la utilitzada a l’escola en sistema d’immersió lingüística, i així anam fent, acostumats a variar àgilment de llengua en funció de l’àmbit i l’interlocutor.
Immigrant professional des de fa anys, passo i traspasso de la meua vila franjolina d’origen a la meua ciutat catalana de residència. Lo camí, a poc a poc, estos raders anys s’ha anat poblant de banderes. Al costat català les estelades pengen als balcons de les cases o entrant o eixint a les poblacions del camí —les adherides a la Associació de Municipis per la Independència (AMI)—, amb algunes rareses com Batea, que a un cantó de la rotonda té l’estelada i a l’altre, al mateix pal, la senyera i l’espanyola constitucional. En solitari unes quantes d’estes ondegen a la part aragonesa ara, fora d’època de competicions futbolístiques de la selecció, i més lluny, Saragossa s’ha convertit este mes d’octubre en una exhibició “rojigualda” mai vista, sense espai per a la bandera aragonesa quadribarrada, que es podria confondre en la catalana, quasi igual. Un nacionalisme ha feit despertar l’altre. També les converses s’han “abanderat” a qualsevol reunió d’amics, a on los que venim de l’actual Catalunya tan convulsa miram d’oferir matisos sense cap garantia de fer-mos entendre; però tampoc en alguns altres al viatge de tornada. Barres, franges, diàlegs?
María Dolores Gimeno
Origen: Espanya, potser la història d’un fracàs | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 21 d’0ctubre del 2017)
Malgrat l’esforç dels adoctrinadors espanyolistes, que ens han intentat convèncer amb bastant d’èxit d’una Espanya unida de més de cinc cents anys, la veritat és que l’Estat Espanyol neix l’any 1716 quan el primer rei Borbó Felip V de Castella promulga el Decret de Nova Planta, després de derrotar militarment el Principat de Catalunya, al que li treu les seves lleis i administració i, imitant el model centralista francès, l’imposa les de Castella, així com la oficialitat de la llengua d’eixe regne. També es confirma oficialment la numeració ordinal dels reis de Castella com a reis d’Espanya. Aquests fets van ser el principi del projecte de la futura i utòpica nació espanyola. Curiosament pel que fa a la numeració dels reis tot continua igual. L’actual rei Felipe, que només va tindre quatre antecessors amb el seu nom com a reis d’Espanya, regna com Felipe VI, i gairebé tothom ho troba normal, però a molts catalans els costa de pair-ho.
Molts avatars han passat des d’allavons. Raons d’espai m’obliguen a esmentar-ne nomes alguns : prohibició de l’ús públic del català per part de Carlos III; afusellament de Lluis Companys, l’únic cas d’assassinat d’un governant europeu elegit democràticament; franquisme ; reinstauració de la monarquia (a més a més borbònica) per part del dictador i genocida que és acceptada per la Constitució del 78, constitució que es va votar com un nou projecte de nació sota l’espasa de Damocles del soroll de sables (moltes vegades qualificada com “exemplar” i que jo anomeno “possibilista”); gran castellanització de Catalunya des de l’emigració dels cinquanta, amb una integració variable i que accepta el model lingüístic català amb aparença de normalitat fins al segle XXI i a l’ascens d’un partit polític anomenat “Ciutadans”; rebuig de l’Estatut de Catalunya el 2010; multiplicació de l´independentisme quan governa el PP; crisi econòmica i retallades generals en paral·lel a la recerca del “Dret a decidir”; 1-O: insurrecció catalana, represió i 155.
Gràcies, senyor Rajoy (i companyia) per ser l’últim responsable del fracàs d’aquest projecte nacional i que els darrers anys ens ha conduit del fi de l´estat del benestar a l´estat del malestar.
Antoni Bengochea

//Carles Terès El ball del Poll és una dansa molt antiga que es ballava, que nosaltres sapiguem, en molts pobles de les comarques aragoneses, valencianes i catalanes de la zona dels Ports-Matarranya-Maestrat. L’origen és boirós, com tantes tradicions que venen d’antic. El pena-rogí Maties Pallarès en parla a l’article “Costums que es perden”, publicat al Butlletí del Centre excursionista de Catalunya, vol. 24 (Barcelona, 1914)*. Especula que, per la seua naturalesa de dansa individual, potser cal cercar l’origen en temps ‘protohistòrics’ dels ibers, «de més de tres o quatre segles abans de Jesucrist».
Continuar llegint… 20 anys del ball del Poll a Torredarques » Temps de Franja


//Redacció El 28 d’octubre, el President d’Aragó, Javier Lambán va assistir a la XXVII Trobada Comarcal de Persones Grans de la Comarca del Baix Cinca, que va tindre lloc a Saidí. També hi van acudir el president de la Comarca del Baix Cinca, Evaristo Cabistañ; l’alcalde de la localitat amfitriona, Marco Antonio Ibarz , així com alcaldes, regidors i consellers comarcals.Continuar llegint… Serveis socials de qualitat per lluitar contra la despoblació » Temps de Franja
.@AAragonesaSoc : “Se han realizado encuestas de usos lingüísticos e informes y tenemos muy clara la realidad actual en La Franja” pic.twitter.com/tHHVLkX3Gs
— Cortes de Aragón (@cortes_aragon) October 31, 2017
AASOC dice que “un 8% de la población que reside en las zonas de uso del aragonés saben escribir en esta lengua” https://t.co/QJJtHvEvwn pic.twitter.com/j2B3dCWzNT
— Cortes de Aragón (@cortes_aragon) October 31, 2017
Integrantes del Seminario Aragonés de Sociolingüística, promovido por esta asociación, han comparecido esta mañana en la Comisión de Peticiones, donde han confirmado que el uso del aragonés y del catalán en la Comunidad “está decreciendo“, sobre todo, por la involución en la trasmisión de la lengua entre familiares, una situación ante la que “solicitan políticas de consenso” para “proteger ambas lenguas”
Zaragoza, 31/10/2017.- Desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística, desarrollado por la Asociación Aragonesa de Sociología, han participado hoy en la Comisión de Peticiones Ciudadanas, donde el investigador de la Universidad de Zaragoza Chabier Gimeno ha trasladado que “en la zona de mayor vitalidad de la Comunidad apenas un 8% puede escribir en aragonés. Una realidad que refleja que “podríamos hablar de la última generación que habla aragonés”, según Gimeno, que ha traslado estos datos que se recogen en el informe “L’aragonés y lo catalán en l´actualidat” y su implicación para las políticas públicas aragonesas.
Por su parte, Natxo Sorolla Vidal, profesor en la Universitat Rovira i Virgili, ha asegurado que “el aragonés tiene cierta presencia como competencia en la población” y ha comentado que en el estudio de 2001 el 18,6% de la población indicaba que sabía hablar aragonés, mientras que el estudio de 2011 recogía un porcentaje del 5,3%. Sorolla también ha trasladado que casi el 90% de población decía hablar catalán de forma habitual en el ámbito familiar, pero este uso ha decrecido en nueve puntos en los últimos años, según este profesor. Además, Javier Giral, que es profesor titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, ha manifestado que “desde el punto de vista lingüístico, tenemos dos lenguas con sus características propias” y, a su vez, ha criticado que “no ha habido dignificación de ninguna de estas dos lenguas, que han ido perdiendo hablantes generación tras generación”.
Por otro lado, los comparecientes han trasladado los datos de involución en la transmisión de estas lenguas. En este sentido, Sorolla ha comentado que “el 40% de los progenitores que saben aragonés, su hijos no lo conocen, por lo que encontramos una ruptura en la transmisión. “Necesitamos hacer un giro en las políticas públicas desde el consenso, puesto que el sistema endógeno actual ha abocado al aragonés a una pérdida de la trasmisión interna, al igual que al catalán”, ha asegurado, por último, Gimeno.
El popular Fernando Galve ha agradecido “el trabajo realizado y el tono empleado”. “Son aspectos diferenciales de la sociedad aragonesa”, ha añadido en relación al contenido del informe. Sin embargo, ha matizado: “La imposición es algo diferente”. “La población al final habla lo que quiere y da la sensación de que se quiere imponer el aprendizaje de algo e implantar el aragonés en lugares donde la lengua materna es el español”, ha asegurado.
El socialista Enrique Pueyo ha considerado “esencial” tener un informe de este tipo. “Da datos desconocidos hasta ahora como la pérdida de transmisión de padres a hijos a gran velocidad. Hacen falta políticas persuasivas para impedir esto”, ha reclamado este portavoz. En su opinión, “es urgente que las administraciones tomen medidas ambiciosas para proteger estas lenguas y el PSOE es consciente”.
La postura de Podemos la ha expuesto Amparo Bella. Para ella, “las lenguas son un patrimonio cultura vivo y así deben continuar”. “Tenemos que escuchar a los hablantes para llegar a un acuerdo alejando el uso de la lengua de los usos partidistas”, ha reivindicado, reclamando un acuerdo “labrado de manera respetuosa con la Carta Europea de Lenguas Minoritarias con unos estándares que no se están cumpliendo”.
La diputada del PAR Lucía Guillén ha agradecido el trabajo del colectivo en este estudio que “confirma la importante presencia en el territorio de las lenguas, en doce de las treinta y tres comarcas”. “No compartimos la denominación de catalán y así lo hemos dicho en varias ocasiones. Como sabrán, es la propia población de los territorios la que lo denomina de otra manera”, ha posicionado Guillén a su formación en este debate.
Por parte de Ciudadanos, Jesús Sansó ha asegurado que “a vista del informe estamos dejando morir al aragonés, la única lengua que nació aquí”. “Fui de los primeros que estudié en catalán en mi pueblo, en 1984. Puedo decir con mucho orgullo que mis hijos siguen en un colegio multilingüe estudiando las tres lenguas”, ha reivindicado también. Además, Sansó ha pedido “pasos necesarios en esa pérdida de complejos y clichés”.
Desde el Grupo Mixto, Gregorio Briz (CHA) ha “celebrado enfáticamente este enfoque y su planteamiento académico”. “Es muy importante conocer el estado de la cuestión con datos fidedignos para tomar conciencia de la situación que desde las políticas públicas deberemos asumir”, ha expuesto este portavoz. Para él, “hay que plantear cuestiones vertebrales y centrales” para “consensos necesarios que CHA tiene muy claros”.
Cae un 13% en diez años la población que habla aragonés
Solo un 8% de los que viven en zonas vitales lo escriben
EL PERIÓDICO
01/11/2017El porcentaje de la población que sabe hablar aragonés ha caído alrededor de un 13% en la última década. Según el informe L’aragonés y lo catalán en l´actualidat, el 18,6% de la población indicaba que sabía hablar aragonés en el 2001, mientras que el estudio del 2011 recogía un porcentaje del 5,3%.
Este fue uno de los aspectos expuestos ayer en las Cortes por la Asociación Aragonesa de Sociología, que subrayó que «apenas un 8% de la población que reside en las zonas vitales de uso del aragonés saben escribir en esta lengua», según indicó el investigador de la Universidad de Zaragoza Chabier Gimeno.
Natxo Sorolla Vidal, profesor en la Universitat Rovira i Virgili, expuso que casi el 90% de población decía hablar catalán de forma habitual en el ámbito familiar, pero este uso ha decrecido en nueve puntos en los últimos años
Integrantes del Seminario Aragonés de Sociolingüística, promovido por esta asociación, confirmaron que el uso del aragonés y del catalán en la comunidad «está decreciendo», sobre todo, por la involución en la trasmisión de la lengua entre familiares, una situación ante la que solicitan «políticas de consenso» para «proteger ambas lenguas». Para Gimeno, «podríamos hablar de la última generación que habla aragonés».
En este sentido, Sorolla comentó que «el 40% de los progenitores que saben aragonés, sus hijos no lo conocen, por lo que encontramos una ruptura en la transmisión» y abogó por hacer «un giro en las políticas públicas desde el consenso, puesto que el sistema endógeno actual ha abocado al aragonés a una pérdida de la trasmisión interna, al igual que al catalán», explicó Chabier Gimeno
Origen: Aragón Noticias 1 – 31/10/2017 14:00 – Informativos – Aragón TV A la Carta Vídeo, minut 18.
MAGAZIN 4 de novembre de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“La reconciliació. Reconciliar-se…, o no.” Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- El cuiner maellà Rubén Catalán
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- El sociòleg Natxo Sorolla.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Nonaspins pel món. Entrevista a Graciela Vicente, nonaspina que viu a la ciutat de Talca a Xile.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Rubén Catalán, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Natxo Sorolla, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.
Lo dimarts 31 d’octubre compareixem en lo Seminari Aragonès de Sociolingüística a la Comissió de compareixences de les Corts d’Aragó, per a explicar els resultats dels estudis sociolingüístics del català i l’aragonès L’acte es podrà seguir a partir de les 10h en directe.
Exposarem als grups parlamentaris que les dues llengües tenen una presència significativa al territori, però els estudis sociolingüístics que es venen realitzant des dels anys 90 mostren com l’aragonès està en situació de llengua amenaçada pel potent procés de trencament de la transmissió intergeneracional que pateix, fins i tot en les zones de major vitalitat, i que el català, a pesar que les dades generals apunten que en este sentit es manté estable, els resultats desgranats dels estudis apunten a un procés molt ràpid de minorització demogràfica arreu del seu territori, especialment per la manca de polítiques públiques en un procés de forts fluxos migratoris, però també perquè el castellà està penetrant significativament com a llengua d’interacció entre els adolescents catalanoparlants, i s’ha engegat el procés de trencament de la transmissió familiar a les zones més perifèriques del nord i el sudoest del territori.
Zaragoza, 30/10/17.- El informe ‘L’aragonés y lo catalán en l’actualidat’, la tramitación de la Ley del Taxi y la mina de la localidad turolense de Vivel del Río serán los temas que centrarán mañana martes 31 de octubre, desde las 10:00 horas, la Comisión de Comparecencias Ciudadanas y Derechos Humanos. El órgano que atiende las peticiones de colectivos y asociaciones celebrará un nuevo encuentro de trabajo con tres temáticas en su orden del día.
De esta forma, arrancará la sesión el Seminario Aragonés de Sociolingüística (Asociación Aragonesa de Sociología), para exponer las conclusiones del informe “L’aragonés y lo catalán en l´actualidat” y su implicación para las políticas públicas aragonesas. A continuación, alrededor de las 11:00 horas, la Asociación Taxis Pueblos Zaragoza expondrá su punto de vista y del taxi rural en relación a la tramitación de la Ley de Taxi. Para concluir, a las 12:00 horas, la Plataforma de afectados por la Mina en Vivel del Río (Teruel) informará sobre la problemática creada por la Empresa Minera y solicitar el amparo al Gobierno de Aragón.
La agenda parlamentaria de este martes también incluye, a las 10:30 horas, Mesa de las Cortes de Aragón, mientras que las mesas ampliadas de Educación, Cultura y Deporte y de Comparecencias planificarán, al término del debate de la Comisión, sus próximos órdenes del día.
L’activitat es podrà seguir en directe.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.