La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
Origen: Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero (Govern d’Aragó) | Lo Finestró
Avui, dia 10, ha estat publicada al BOA la convocatòria dels Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero. Fixa un termini de 20 dies naturals per presentar els originals.
Veieu el BOA: BRSCGI(1)
El passat industrial i les fàbriques de paper de Beseit, en format pedagògic – Ràdio Matarranya
ag. 11La professora i veïna de Beseit Margarita Celma ha convertit el seu treball de documentació i d’investigació sobre el passat paperer del Matarranya en material didàctic per als xiquets d’infantil i primària El passat industrial i les antigues fàbriques de paper del Matarranya ja tenen el seu propi material escolar. La professora de Beseit Margarita […]
Origen: El passat industrial i les fàbriques de paper de Beseit, en format pedagògic – Ràdio Matarranya
Origen: Curs sobre llengües minoritàries i estandardització a Jaca | Mas de Bringuè
Ponents i autoritats en l’acte inaugural del curs
El complex i divers procés de normalització lingüística
MÀRIO SASOT
Del 19 al 21 de juliol va tindre lloc a Jaca (Osca) un interessant curs sobre “Llengües minoritàries a Europa i estandardització” organitzat per la Universitat de Saragossa.
El curs, coordinat pels professors Javier Giralt Latorre i Francho Nagore Laín, del Departament de Lingüística General de la Universitat de Saragossa va oferir un acostament als processos de normativització que han experimentat, i encara experimenten, algunes de les llengües minoritàries d’Europa més pròximes a la Comunitat Autònoma d’Aragó (el gallec, l’asturià, el basc, l’occità i el català).
Els processos d’estandarització, magníficament exposats per autèntics especialistes en la matèria i coprotagonistes importants d’aquestes iniciatives, mostraren trets comuns a totes les llengües analitzades, tot i que desenvolupats amb matisos i ritmes temporals diferents. Tots ells abordaren aspectes com la manera de procedir per resoldre qüestions com la grafizació o representació gràfica del sistema fonològic, l’estandardització i la tensió que es produeix amb les varietats locals i dialectals, o la modernització, especialment lèxica, que done resposta a les necessitats comunicatives i expressives de la vida actual, etc. També s’abordà el procés incipient de codificació de l’aragonès i les iniciatives que des del govern autonòmic s’han pres recentment en aquest àmbit.
El primer en intervindre va ser el professor Ramon d’Andrés Díaz professor de la Universitat d’Oviedo i un dels experts convocat pel govern aragonès per a elaborar un document de treball per a la normalització lingüística de l’aragonès.
El doctor D’Andrés distingí entre una normalitat lingüística “glotològica”, quan els seus parlants la utilitzen amb naturalitat i sense prejudicis, i la “sociològica”, quan eixa llengua té un prestigi social reconegut pels propis parlants i els de les altres llengües.
Per a aquest professor, la normalització exigís un corpus legislatiu (normativització) acceptat pels parlants. Les llengües, per lo general tenin un un procés de fixació, basat en una simplificació dialectal, unes normes gràfiques, léxiques, ortològiques, normes especials per als diferents dialectes i, fins i tot, la selecció d’un alfabet i una escriptura, “que tot i que no ho semble, es totalment aleatòria i convencional”. Després ve tot un procés de cultivació lèxica i estilística, que permet la creació d’un llenguatge més elaborat mitjançant la selecció de diverses opcions lingüístiques senyalades com a correctes per a adaptar-les a cada situació comunicativa concreta.
Entre altres qüestions interessants, D’Andrés assenyalà que és possible recuperar una llengua completament desapareguda com és el cas de l’hebreu. Quant als tipus d’estandardització, hi ha alguns basats en una koiné natural; altres basats
en una selecció dialectal com és el cas del francès, Italià, castellà, portuguès, anglès, català, etc. que utilitzen un dialecte base per a crear un estàndard.
També distingí entre estàndards convergents (on s’assumeix la pertinència dels diferents estàndards a una mateixa llengua com el cas del portuguès i el brasiler, o l’anglès i l’americà) i divergents (on prima la voluntat de mostrar que dos estàndards d’una mateixa llengua són dos llengües diferents) com el cas de l’asturià i el mirandès o del servi i croata, una mateixa llengua, escrita amb dos alfabets diferents, una amb caràcters ciríl·lics i altra amb romans.
L’occità
El professor Jordi Suils i Subirà, de la Universitat de Lleida donà unes pinzellades de com ha estat la situació de degradació i pèrdua progressiva de l’Occità dins de l’estat francès. “La forta influència del centralisme francès ha enfortit la idea d’una llengua dominant, intrínsecament uniforme, i d’una llengua dominada, especialment diversa” – digué.
Centrat després en el cas de l’aranès, detallà la diferent legislació que s’ha anat desenvolupant a Catalunya, des de 1979 amb l’aprovació de l’estatut d’autonomia, que reconeixia la seua existència i uns determinats drets lingüístics, fins l’aprovació de la Llei de Política Lingüística de Catalunya de 1998, on es reconeix de forma explícita l’oficialitat de l’aranès.
Després de moltes polèmiques i controvèrsies envers determinades grafies, en 1983 es van adoptar unes Normes Ortogràfiques de l’Aranès.
En la redacció d’aquestes normes confluïren diverses tendències: des del moviment Felibre, de Mistral i Salouill, els moviments de la Renaixença amb Canal de capdavanter, i les propostes de grafia alibertica de Sarrieu i dels models inclusius del domini lingüístic de Pròsper Estieu, Antonin Perbosch i Louis Alibert.
Suils mostrà als alumnes del curset de Jaca un seguit de textos de nombrosos escriptors en aranès, des de l’Edat Mitjana fins el segle XXI on es feia palesa l’extrema varietat d’opcions estilístiques i solucions ortogràfiques.
L’estandardització del gallec
Francisco Fernández, de la Universitat de Santiago, fou l’encarregat d’explicar el procés d’estandardització del Gallec amb algunes de les principals fites assolides. “En 1977 es van posar les bases per a la creació d’un model d’escriptura per al gallec, en 1980 s’aprovaren les primeres normes oficials de l’ idioma, i el dia de Santiago de 1985 es van emetre els primers programes de la televisió autonòmica, la qual cosa va afavorir la integració del gallec dins de l’ús públic”
En 1982 es va emprendre un procés de codificació d’un gallec estàndard. “Es va buscar un gallec de tots els llocs però de cap lloc en especial” – comentà Fernàndez.
Els criteris per a incloure com a normatives solucions d’uns llocs o d’altres van ser de lo més variat. “De vegades incorporàvem com a oficials les solucions que tenien més tradició literària. D’altres adoptàvem el lèxic o les expressions que tenien un ús majoritari en quasi totes les zones En altres casos triàvem alguns usos minoritaris per tal d’harmonitzar-los amb el portuguès .”
Pello Salaburu, de la Universitat del País Basc desgranà el llarg, difícil i complex procés d’unificació i estandardització de l’èuscar i destacà la figura de Koldo Michelena, “el qual va veure des d’un principi la necessitat d’un model unificat per a garantir la transmissió generacional i la pròpia supervivència de la llengua”.
L’aparició, l’any 2000, d’un Diccionari Unificat d’Autoritats, un Diccionari d’Oralitat i i una Gramàtica van contribuir decisivament en l’actual vigència de l’èuscar estàndard.
L’èxit de l’estandardització des dels seus inicis el demostren les xifres que ens donà Salaburu: “En 1978, el 66,8% dels escriptors usaven l’estàndard que es va impulsar en 1968 i els editors publicaven 90 % dels llibres en aquest model. El 50 % de les ikastoles eren favorables a aquest èuscar escrit per als seus llibres de text”.
L’asturià Ramon d’Andrés tornà a intervenir en el Curs jacetà per a parlar-nos de l’ estandardització de l’asturià. Segons informà D’Andrés “el nostre estàndard està basat en l’asturià central, però és bastant flexible perquè admet dos i fons tres possibilitats correctes. Està centrat en donar solucions de tipus fonològics i gramaticals i tot i que paregue estrany, l’ortografia no ha suposat mai cap polèmica dins de l’Academia de la Llingua Asturiana.”
La codificació del català
El professor jubilat de la Universitat de Girona, Francesc Xavier Lamuela, en la seua intervenció sobre la codificació del català, assenyalà algunes circumstàncies històriques de la llengua catalana que passen habitualment desapercebudes com el fet de que “ fins al segle XIX el poble era monolingüe català i els únics bilingües eren els pertanyents a la minoria dirigent, que necessitaven el castellà o abans el llatí, per a comunicar-se i negociar amb els poders reials. El català era la llengua majoritària però també la més marginada. La gent solament la sabia parlar. Trets dels documents notarials, etc., mai s’escrivia.
Segons Lamuela, el pas d’una societat tradicional a una societat moderna va possibilitar la creació d’un estàndard del català, un cop aquesta llengua havia estat interioritzada com a normal pels seus parlants.
Però alertà: “No ens enganyem. El català a Catalunya encara manté trets de subsidiarietat respecte al castellà i el té molt sovint com a llengua de referència per a la formació de neologismes, la creació de noves expressions en gergues juvenils, adaptació d’estrangerismes, etc. “
Finalment, el divendres 21, dia que van concloure aquestes jornades, el doctor Francho Nagore donà una detallada i exhaustiva visió del procés de normativització de l’aragonès amb successives propostes de normes gràfiques en els últims 30 anys, i informà de les principals obres de referència (diccionaris, gramàtiques, etc.) i institucions culturals que han contribuït a apuntalar aquesta llengua amb perill d’extinció. L’acte de clausura va estar presidit pel director general de Política Lingúística Ignacio López Susín, que desgranà les nombroses activitats i iniciatives que des del Govern d’Aragó s’han estat fent durant els dos anys de govern PSOE- CHA i que ha culminat recentment, en lo que pertoca a la llengua aragonesa, en l’elaboració d’un document de treball per part de tres experts lingüistes externs a l’aragonès que servisque com a referència gràfica i ortogràfica d’aquesta llengua.
El Gobierno de Aragón ya abrió expediente sancionador el pasado mes de abril.
Fraga, 9 de agosto de 2017
La Asamblea Local de IU en Fraga ha llevado a cabo una señalización simbólica de un vertedero ilegal localizado en el término municipal de Fraga en la carretera que une la capital del Baix Cinca y Massalcoreig. En este vertedero en el que se acumulan en su mayoría escombros de obra fue abierto expediente sancionador por parte del Gobierno de Aragón el pasado mes de abril sin que a día de hoy se haya actuado procediendo a limpiar el terreno.
“Denunciamos con esta acción simbólica la pasividad total y absoluta del Gobierno de Aragón para cumplir el expediente sancionador por infracción de la Ley 22/2011 de 28 de julio de Residuos y Suelos Contaminantes abierto el pasado mes de abril después de la denuncia cursada en el mes de noviembre, no entendiendo las razones por las que aún no se han retirado los residuos del citado vertedero”, apuntan desde IU. “No queremos que el expediente se quede archivado en un cajón mientras los residuos se
acumulan por el efecto llamada”, añaden desde la formación política y social.
IU cursó más de quince denuncias al Gobierno de Aragón por vertederos ilegales localizados en Fraga y recuerda al Consistorio fragatino la necesidad de poner en marcha una normativa clara en materia de recogida de escombros de obra que evite la acumulación de este tipo de materiales en terrenos al aire libre de manera incontrolada.
L’any 1996, vuit pobles de la Franja van contemplar la incorporació a Catalunya
Origen: El precedent de Batea: Vuit municipis aragonesos van voler ser catalans
UN DIRECTOR DE INSTITUTO SE REBELA CONTRA “EL ESPAÑOL”
Ante el artículo desinformativo aparecido en su medio de comunicación bajo el título Un instituto aragonés se rebela contra su director por “imponer el catalán”, dado que la “periodista” Ana Delgado no ha tenido a bien contrastar su información conmigo y para tranquilidad de mis compañer@s, familiares y amig@s, quiero manifestar lo siguiente:
1º: Que yo sepa no hubo en junio ninguna batalla campal en el centro. Lo que tuvimos fue mucho calor y, al respecto que nos ocupa, mucha información. Tanta que un tema estrictamente educativo ha llegado hasta ustedes: se informó al Claustro de profesores, a la Comisión de Coordinación Pedagógica, al Consejo Escolar, a la Asociación de Madres y Padres y a mis superiores educativos en el Servicio PrIgnacio Belancheovincial de Teruel y en la Diputación General de Aragón. Miente usted cuando califica esto como “sin previo aviso”. También le digo que la nueva organización se ampara en la legalidad del currículo de Educación Secundaria Obligatoria (Orden ECD/489/2016, de 26 de mayo, por la que se aprueba el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria y se autoriza su aplicación en los centros docentes de la Comunidad Autónoma de Aragón). Léanselo. No estamos inventando nada. Somos el único centro en la provincia de Teruel con una población que tiene otra lengua y debemos dar respuesta, amparados en la legalidad, a las necesidades que nos plantean las familias y a la realidad socio cultural de la Comarca del Matarraña.
2º Respecto a la falsedad de las encuestas a las que usted hace referencia, le doy la razón. Nos hemos equivocado,… porque nos hemos quedado cortos!!! Cuando cita usted a la Comunidad Educativa en cuanto a que no hay una demanda real, nuestros datos reales (los del alumnado que se ha matriculado en junio 2017) la contradicen a usted y a sus fuentes: no es un 25% el que estaba interesado sino un 41% del alumnado matriculado en 1º ESO para el curso 2017-18 los que han elegido la asignatura de catalán. Libremente. Le aseguro que no les hemos apuntado con ningún arma. ¿Sabe por qué? Porque los idiomas abren puertas (y mentes, se los recomiendo a usted y a sus fuentes). Por nuestra situación geográfica, un número significativo de alumnado cursa estudios superiores en las comunidades vecinas, Cataluña y Valencia, principalmente. Y el hecho de poder contar con una titulación oficial les abre las puertas al mercado de trabajo (del que andamos escasos en la provincia de Teruel) en la administración pública, en el ámbito sanitario, en agentes de protección de la naturaleza, bomberos, etc.… a tan sólo media hora de nuestras localidades. No sólo eso. El nuevo plan posibilita también que el alumnado pueda cursar un segundo idioma extranjero, francés.
En la guía ““Recursos Europeos para la Elaboración del Proyecto de Lenguas del Centro” elaborada por un órgano tan subversivo como el Servicio Español para la Internacionalización de la Educación (SEPIE) dependiente del Ministerio de Educación, Ciencia y Deporte, consensuada con las Comunidades Autónomas para la promoción del plurilingüismo y la mejora de la competencia en comunicación lingüística se recoge la siguiente reflexión:
La capacidad de comprender y de comunicar en más de un idioma -capacidad que ya tienen la mayoría de las personas en todo el mundo- es una habilidad de por vida deseable para todos los ciudadanos europeos. Dicha capacidad nos anima a abrirnos a las culturas y las opiniones de otras personas, mejora nuestra capacidad cognoscitiva y consolida el conocimiento de nuestra lengua materna. Asimismo, nos permite ejercer nuestro derecho a trabajar o a estudiar en otro Estado miembro.
(Comunicación de la Comisión al Consejo, al Parlamento Europeo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones: Una nueva estrategia marco para el multilingüismo. Bruselas, 2005)
Es decir, estamos posibilitando que el alumnado pueda ser trilingüe cuando termina sus estudios y que tenga una base en inglés y francés que les abre las puertas al resto del mundo y, si lo desea, también en catalán.
Y vuelve usted a mentir cuando afirma que “la inmensa mayoría de las familias prefieren un modelo bilingüe más amplio en inglés pero que el director del centro no lo ha planteado, priorizando así el catalán”.
No sólo lo he planteado, sino que nuestro Proyecto Lingüístico de Centro contempla solicitar autorización al Departamento de Educación, Cultura y Deporte para desarrollar Proyectos de Ampliación de Lenguas Extranjeras y Promoción de Programas Europeos para desarrollar las competencias lingüísticas del alumnado en el curso 2017-2018, una convocatoria a la que, si mis compañeros están por la labor, concurriremos en septiembre para poder dar en inglés alguna asignatura en 4º ESO o Bachillerato.
Tampoco es cierto que el profesorado vaya a perder su puesto de trabajo por no tener el B2 de catalán: ninguna de las vacantes para personal interino que se convocarán en agosto tiene ese perfil. Así que el temor, o bien parte de la ignorancia, o de la mala baba que exuda su artículo y sus fuentes.
3º Respecto a mi afiliación política, estoy muy orgulloso de pertenecer a Chunta Aragonesista. 30 años de trayectoria política y 0 casos de corrupción en ayuntamientos, comarcas y diputaciones. 0.0. SIN CORRUPTOS. Llevo 10 años como concejal de Valderrobres, aportando mi granito de arena. Sin cobrar un duro, exactamente igual que el resto de mis compañeros concejales de cualquier signo político (para su información, en Teruel, pocos pueblos se pueden permitir pagar a sus ediles). También para su información. Soy el único representante en el Consejo Comarcal. Aquí sí que cobro: 50 € por asistencia a plenos y comisiones por un montante anual el año pasado de unos 1200 €, de los cuales la mitad sirve para sufragar los gastos y actividades de mi partido a nivel comarcal y nacional y el resto lo dividí a partes iguales entre Cruz Roja Comarcal y un servidor, para hacer frente entre otras cosas a mis obligaciones tributarias. Haga números. Un partido que contó con nuestro querido José Antonio Labordeta como buque insignia. El diputado que mandó a la mierda a una parte de la bancada en el congreso porque, la gente honrada en su quehacer político y en su trayectoria personal y profesional, no aguanta que una chusma nos quiera meter en el mismo saco. Tome nota.
4º Para su información y ya que hablamos de política El Pleno Comarcal de 28 de marzo de 2017 aprobó la moción presentada por el Grupo Socialista comarcal relativo a la Declaración de la Comarca del Matarraña/Matarranya como zona de utilización histórica predominante de la Lengua Catalana. 17 de sus 19 consejeros (7 del PP, 6 del PSOE, 3 del PAR y 1 de CHA) en representación de toda la Comarca y sus 18 municipios votaron a favor, uno del PP en contra y uno del PAR se abstuvo. ¿Me quiere usted decir que esta decisión obedece “a un proyecto político personal” cuando el 89 % de los representantes políticos de los casi 9.000 habitantes de la comarca votan a favor? Vamos, no me joda!!
5º Manifiesto desde aquí mi total respeto y comprensión a esa parte de vecinos, amigos y miembros de la comunidad educativa que consideran que su lengua materna es el chapurreau. Pero entenderán también que, al no estar reconocido como idioma y, por tanto, como asignatura en el mundo académico, no es decisión mía el ofertar su impartición o no. Lo que sí le pediría es que no manipulen: se puede hablar chapurreau, catalán, francés, inglés o ruso y seguir siendo aragoneses, que es lo que somos.
6º El IES Matarraña es un centro pequeño pero muy dinámico y con un equipo docente altamente motivado e innovador. Llevamos tiempo formándonos en Aprendizaje Cooperativo, en Aprendizaje Basado en Proyectos. Recientemente hemos conseguido becas con el programa Erasmus + de la Unión Europea para nuestro alumnado de FP en Hostelería y Servicios con formación en centros de trabajo en París. Hay proyectos de intercambio con Francia en marcha. Y desde que junto con mis compañeras del nuevo equipo directivo nos hicimos cargo de la dirección del centro en julio 2016 estamos mejorando las instalaciones y equipamientos para ofrecer el mejor servicio público posible que garantice la igualdad en el derecho a una educación de calidad. Esa que ya reivindicamos en 2013 con nuestra participación en el corto “No recortes no”: https://www.youtube.com/watch?v=hlZkdJ9xzoA
Puede venir a conocernos y a conocer la realidad del centro cuando usted quiera. Eso sí, a partir del 28 de agosto. Permítame descansar unos días antes de la movida vuelta al cole que usted me augura. Ignacio Belanche Director del IES Matarraña
Agosto 2017
La jugadora i entrenadora de futbol femení de Vall-de-roures, Rocío Zapater, ha vist com la seua llarga trajectòria dins d’aquest esport és veia reconeguda per la Federació Catalana de Futbol
La veïna de Vall-de-roures, Rocío Zapater va rebre, el passat 21 de juny, el premi especial de la Federació Catalana de Futbol a la Delegació de les Terres de l’Ebre. El guardó, que va ser tota una sorpresa per Zapater, és un reconeixement a la llarga trajectòria, primer com a jugadora i, posteriorment, com a entrenadora i delegada de futbol femení a ‘Terres de l’Ebre’, de la veïna de Valderrobres. “No m’ho esperava. Va ser tota una sorpresa”, va dir Zapater, que va afegir que “encara que no sóc molt amiga dels premis, la veritat és que és una satisfacció que reconeguin la feina feta”.