El Departamento de Educación, a través de la Dirección General de Política Lingüística, convocará este mes de julio los premios literarios Arnal Cavero, en aragonés, y Guillem Nicolau, en catalán, que recuperan su dotación económica y se ajustan a la nueva Ley de Subvenciones.
Origen: El Gobierno de Aragón convocará este mes los premios literarios en aragonés y catalán – 20minutos.es
Los galardones Arnal Cavero y Guillem Nicolau recuperan su dotación económica después de que el anterior Gobierno PP-PAR los fusionara y les retirara la dotación, lo que ocasionó que quedara desierto en todas sus convocatorias
Origen: Noms propis d’actualitat | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 21 de juliol del 2017)
José Antonio Benavente. El conegut arqueòleg, historiador i polític baixaragonès actualment regidor de l’Ajuntament d’Alcanyís, en la seva columna de la Comarca del divendres passat, entre altres arguments de gran interès mos recordava que des de fa alguns anys es desvien del FITE entre 7 i 8 milions d’euros -uns 20000 € al dia- per eixugar les pèrdugues de Motorland. De tal manera que els nostres governants i les seves majories, fan d’una estropada dos barbaritats: la primera, desviant diners d’un fons que s’haurie de dedicar a projectes fiables d’inversió productiva per tota la província; i la segona, per emprar eixos diners que ja són de la gent de Terol, en pagar la festa de la motoGP i el dèficit crònic de Motorland. Quan la Ciutat del Motor és una societat pública del Govern d’Aragó, i si és veritat que ompli uns pocs dies a l’any els negocis d’hostaleria de la Terra Baixa, també és cert que Motorland fa d’aparador i passarel·la de la fama de les autoritats regionals i els seus convidats.
Alejo Lorén. Intel·lectual destacat de la generació d’Andalán, actor i director cinematogràfic, historiador, cronista de Casp, lo seu poble, i col·laborador setmanal de la Comarca. Per atrevir-se a publicar (30-06-17) el manifest “Nadie se atreve a hablar de esto” on reflexiona de manera crua sobre els problemes que ja planteja la integració en la societat caspolina dels milers de treballadors estrangers que han fixat la residència al poble. Casp s’ha omplit fonamentalment de marroquins, pakistanesos, romanesos i grups diversos de subsaharians, afavorint clarament el manteniment de la població. Però tenint en compte que el grup majoritari i els que més creixen demogràficament són els de cultura i religió islàmica, on la integració és mínima o nul·la, s’obren molts interrogants de cara a un futur no tan llunyà, sobre el manteniment de la nostra cultura i la identitat i forma de vida del Casp actual.
Cal llegir el manifest de Lorén. A tots ens convé que la integració dels nouvinguts es faci de manera respectuosa, però sense perdre ni un gram de les conquestes socials i drets personals que tanta suor i sang mos han costat.
Tomàs Bosque
Origen: Lo parlar antic | Viles i Gents
(Publicacada a La Comarca el 7 de juliol del 2017)
Moltes vegades conversem sobre les paraules que, a poc a poc, anem perdent en la nostra llengua perquè o bé ja han quedat en desús o perquè anem castellanitzant, de manera inconscient, el nostre vocabulari. Formatge s’ha convertit en ‘queso’, aixeta en ‘grifo’, gavinyet en ‘cutxillo’, abans en ‘antes’, encodonyat en ‘membrillo’, amanida en ‘ensalada’, sopar en ‘cenar’, eixugamans en ‘toalla’, desembre en ‘diciembre’, paraula en ‘palabra’, frontera en ‘fatxada’, grossa en ‘gorda’, blau en ‘assul’, allavontes per ‘entonces’… La gent de més edat encara recordem l’evolució que mos ha portat cap al canvi d’algunes d’estes paraules però els més jóvens accepten estos barbarismes com a propis de la seua llengua perquè possiblement les més genuïnes poques vegades o mai les han escoltades.
Recordo que a casa de la meua dona a Vall-de-roures, com que durant un temps hi vam coincidir quatre generacions, lo tio Joaquin, d’una memòria privilegiada, que tenia més de noranta anys i havia estat de menut amb els masovers de la Torre la Maria i, més tard, a Vall-de-roures, parlava amb un vocabulari poc castellanitzat perquè mai va anar a l’escola. Les seues nétes, en sentir-lo parlar, argumentaven que son iaio parlava antic i que elles no utilitzaven algunes de les seues paraules perquè sonaven velles. Elles tenien un parlar modern, asseguraven orgulloses, però que, en resum, significava un parlar farcit de barbarismes impropis de la nostra llengua més autèntica. Jo sempre defensava les paraules velles i sàvies de son iaio, rescatades del nostre ric patrimoni lingüístic. A Vall-de-roures, i suposo que a altres viles del Matarranya, això passava i encara deu passar entre el parlar de les diferents generacions dins d’una mateixa família. Amb la total escolarització, la globalització cultural i la desaparició dels treballs tradicionals cada vegada el nostre parlar serà més uniforme amb la pèrdua d’un vocabulari que forma part del nostre ric patrimoni immaterial.
Carles Sancho Meix
Origen: Negacionisme lingüístic | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 15 de juliol del 2017)
Negacionisme és un neologisme escampat en diferents llengües: negacionismo al diccionari da la RAE, négationnisme al Larousse francés, denialism en articles periodístics o científics a l’àmbit anglo-saxó i negazionismo a l’italià. Va aparèixer en acabar la Segona Guerra Mundial per designar la negació de l’Holocaust jueu, un feit comprovat per testimonis reals i evidències empíriques; i es va aplicar a actituds similars amb genocidis posteriors. Més negacions s’han anat escampant al camp de la ciència, oposant-se al consens majoritari entre els especialistes: canvi climàtic, l’evolució de les espècies, l’existència del virus de la sida o, també, l’eficàcia i necessitat de les vacunes. Los procediments varien entre els que proposen arguments retòrics alternatius amb apariència de realitat —que els implicats anomenen “revisionisme”—, i els que, menys sofisticats, recorren a la tossuderia més primària. Negacionisme no figura als diccionaris catalans, i així viu una certa indefinició. Vikipèdia ho associa a realitats polítiques que no s’accepten, com l’existència d’un estat palestí, i el diferencia de la negació de l’holocaust. Existís, però, des de fa anys un negacionisme sobre la denominació de català a la mateixa llengua parlada en algunes zones fora de Catalunya. Molt escampat a València durant un temps entre els partidaris del “blaverisme”, lo va aturar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que al 2005 va emetre un dictamen clar sobre la unitat lingüística. Actualment perviu encara a l’estreta Franja d’Aragó en grups reduïts i poc prestigiats com la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán (PANHC), que en fan bandera i element aglutinador, amb bastant ressò en partits conservadors regionals, promotors de denominacions perifràstiques i antifilològiques com la de LAPAO i de les lleis corresponents. Buscant termes alternatius i apel·lant a diferències dialectals, pretenen evitar la identificació entre parlar català i ser català, i així ignoren tant l’opinió de la comunitat científica com l’evident asimetria numèrica entre llengües-nacions, que no apliquen, per exemple, al castellà o a l’anglès. Alguns teòrics atribuissen lo negacionisme al rebuig a una verdat incòmoda sobretot per raons ideològiques, tot això, sorprenentment, a l’era de la informació i el coneiximent.
María Dolores Gimeno
Origen: La Franja del nord | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 28 de juliol del 2017)
Mon pare tornave cap a Vall-de-roures l’any 1957 després d’haver passat un any tallant pins als boscos de la Champanya, la del vi escumós, quan va haver de passar uns dies a Perpinyà per un problema burocràtic que li impedie creuar la frontera. Em va contar que, durant aquella curta estada a la capital del Rosselló, s’entenie amb la gent que es trobave pel carrer perfectament, perquè “parlaven com al poble”. D’això en fa poc més de mig segle. Havie marxat de la seua vila de tota la vida obligat per la catastròfica gelada de les oliveres de febrer de 1956, que va deixar sense mitjans de vida a tota la comarca.
Com és que tan lluny de Vall-de-roures es podie entendre amb els naturals del país parlant com a casa? No hi ha miracles ni singularitats lingüístiques ni retorçudes circumstàncies històriques per explicar el fenomen. És molt més senzill. A Perpinyà parlaven llavors la mateixa llengua que a Vall-de-roures. Digueu-li com vulgueu: català, llemosí, xapurriau o guatxi-guatxi.
Acabo de tornar de Perpinyà. Ningú parle català pel carrer. O, com em deia un expert en sociolingüística coneixedor de la situació, “el català està en coma”. Irreversible, diria jo. El debat sobre si és o no la mateixa llengua que a Vall-de-roures, València, Mallorca i Catalunya està resolt. Al Rosselló, la Franja del nord, el francès se l’ha emportat per devant. Estem en primera línia en la defensa de la nostra llengua.
Lluís Rajadell
XVI HISTÒRIES DEL RIU.
5 D’AGOST DE 2017
LA MARATÓ DE “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”.
107.6 FM. FAVARA (SARAGOSSA)
9-9:05.- Sintonia “Així m’agrades Matarranya” d’Àngel Villalba.
9:05- 9:20.- Norma Jeane Baker; anomenada a nivel profesional Marilyn Monroe, tal dia com avui, moria als 36 anys.
(15 minuts).
9:20- 9:35.- Racó de Natura: Els incendis forestals. Pedro J. Martínez. (15 minuts)
9:35- 9:50.- (15 minuts) Es despedeix Gustavo mossen de Favara, Maella i Nonasp, durant aquests últims anys.
9:50-10:05.- L’alcalde de Faió, Roberto Cabistany Díaz.
(15 minuts).
10:05- 10:20.- Els nostres cuiners. Nous utensilis de cuina/ Postres d’estiu. El favarol Rubén Martín
(15 minuts).
10:20- 10:40.- Dr. Pedro Macarrón. ( 20 minuts). Hemorragies nassals/ La suor.
10:40- 11:15.- Tertúlia: “L’erotisme!!”. Arancha Bielsa , Eduardo Satué , Joaquín Meseguer , Ramón Arbona , Luis Valén i Elías Satué. (35 minuts)
11:15- 11:30.- Els nostres cuiners. “La cuina del vi”. El maellà Rubén Catalán.
(15 minuts).
11:30- 11:45.- (15 minuts). Marcos Víctor Calleja, president de la Societat de Caçadors de Fabara. Revista “La Perdiu”, Boletín Informativo de la Sociedad de Cazadores de Fabara // La pesca de les de les espècies al.lòctones. ( 15 minuts)
11:45- 12.- (15 minuts) Música per a recordar. Ramón Balaguer.
12- 12:05.- (5 minuts) Al voltant del riu. Rosita Brunet
12:05- 12:50.- (45 minuts, 15 per alcalde).
Joaquín Llop de Nonasp. (12:05- 12:20)
Francisco Doménech de Favara. (12:20- 12:35).
Jesús Zenón Gil de Maella. (12:35- 12:50)
12:50- 13:05.- Una història de Favara. (15 minuts). Francisco Doménech
13:05- 13:20.- Una història de Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”.(15 minuts)
13:20- 13:35.- Temps de música i paraula. Mari Conchi Balaguer. (15 minuts)
13:35- 13:55.- Cine d’estiu. Lifo Ros. (20 minuts).
13:55- 14:45- Retalls radiofònics de les entrevistes de l´última temporada de La Veu del Baix Matarranya. (50 minuts). Montatge de Marcos Calleja.
14:45- 15:45.- Barreja musical. (60 minuts)
Country amb Javi Roc / Krispi Time amb Luis Carví / Free Stil amb Marcos Calleja / Iñaki Balaguer
15:45- 16:15.- Festes a Maella. Felipe Cervera, concejal de festes.
(30 minuts).
16:15- 16:55.- Tertúlia. Sectors econòmics locals. Alberto Balaguer /Michel Campanales Alejandro García de Nonasp/ Raúl Panillo de l’ADS del porcí. (40 minuts).
16:55- 17:25.- Festes a Nonasp. Fernando Taberner Salvador, concejal de festes.
(30 minuts).
17:25- 17:55.- Els Esports. Resum de la temporada. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén , Ramón Oliver
17:55- 18:25.- Festes a Favara. Mari Carmen Valén Carceller, concejal de festes. (30 minuts).
18:25- 18:40.- Una història de Maella. Yolanda Abad. (15 minuts)
18:40- 18:55.- (15 minuts) Parlarem amb Miguel Ángel Serrano portantveu de l’organització de consumidors FACUA sobre: l’ICA impost de contaminació d’aigües i sobre el rescat bancari.
18:55- 19:10.- Natxo Sorolla, sociòleg (des d’Holanda). Trets sociològics diferents de la societat holandesa. (15 minuts).
19:10- 19:25.- Una història de Casp. Néstor Fontoba Albiac.(15 minuts).
19:25- 19:40.- L’opinió sobre l’actualitat de Pepe Bada. (15 minuts).
19:40- 19:55.- Una història de Nonasp. Mario Rius i Estela Rius. (15 minuts)
19:55- 20:10.- El maellà Diego Celma i les seves aventures montanyenques. Ara, el 25 d’agost, al Montblanc. (15 minuts)
20:10- 20: 25.- (15 minuts). Des de Salònica- Grècia- Camp de refugiats. L’advocada favarola Raquel Llop
20:25- 20:40.- Neus Valls , psicóloga. L’actitut davant de la vida-
(15 minuts)
20:40- 21.- (20 minuts) Entrevista a Isabel Martínez Morer, portantveu de la “Plataforma defensa servicios públicos del Bajo Aragón”, auxiliar d’infermeria de l’ hospital d’ Alcañiz, sindicalista de CCOO. Què passa amb l’hospital nou?
TÈCNICS: Marcos Calleja , Miguel Àngel Ruiz, Luis Carví
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.