La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: Entrevista a Octavi Serret: “Soc el llibreter més agosarat que conec” (Jordi Nopca)
“Soc el llibreter més agosarat que conec”
Des de la petita però atapeïda llibreria Serret, instal·lada des de l’any 1982 al poble de Vall-de-roures –a la comarca aragonesa del Matarranya–, el seu fundador i propietari treballa incansablement per difondre la cultura escrita: venent llibres i organitzant presentacions, trobades i premis literaris. Acaba de rebre la Creu de Sant Jordi
Ja ha acabat tota la feina del dia?
La feina no s’acaba mai. Plegar a aquesta hora és normal, però hi ha dies que acabo més tard. Pràcticament visc a la llibreria. Quan acabo pujo les escales i entro a casa. La tinc al pis de dalt.
Suposo que també està plena de llibres.
No tant com podria. En tenim molts a les golfes. Sempre que pujo un llibre a casa la dona em diu: “Quan l’acabis el tornes a baix!” Des de fa un temps, a casa només s’hi queden els títols imprescindibles.
Amb 51 anys ja ha rebut el Premi Nacional de Cultura (2009) i ara una Creu de Sant Jordi. Són dos reconeixements molt importants.
Quan vaig rebre el Premi Nacional els veïns no sabien gaire què era i va passar una mica desapercebut. Amb la Creu de Sant Jordi he quedat parat de veure que la reacció ha estat tan positiva: hi ha gent que m’ha agraït la feina que he fet des de la llibreria, i d’altres que tot i no compartir gaire o gens les meves idees se m’han acostat i m’han felicitat.
Parli’m dels inicis de la llibreria. Vostè encara era menor d’edat quan Serret va començar a funcionar.
Als 13 anys vaig decidir que deixava l’escola i al cap de poc vam començar a voltar amb el meu pare per les papereries de la comarca per veure quin model ens agradava. La primera botiga, la del 1982, era més una papereria que una llibreria, per indicacions del pare.
Per què va triar el negoci dels llibres? ¿No li van dir que era molt sacrificat?
Vaig voler obrir una llibreria perquè havia llegit tots els llibres de casa i l’única manera de poder llegir més i gratis era muntant el meu propi negoci. Una de les primeres novel·les d’adults que havia llegit -i de la qual no devia entendre gaire cosa- era ¿Arde París?, de Dominique Lapierre i Larry Collins. Més endavant vaig al·lucinar amb Tiburón, de Peter Benchley. I vaig passar una etapa en què m’encantava tot el que tingués a veure amb el Triangle de les Bermudes, amb l’Atlàntida i els ovnis. La literatura que més m’ha agradat és la d’aventures, la ciència-ficció i la fantasia. Hi ha hagut temporades que he llegit molta filosofia i psicoanàlisi, d’altres que m’ha picat per la història… La meva curiositat per llegir no s’acaba mai. L’únic món en què m’ha costat entrar és el dels clàssics grecs.
La llibreria Serret se li devia fer petita de seguida.
Vaig canviar de local el 1986. Però la llibreria Serret d’ara també és menudeta. Té 46 metres quadrats plens de llibres. Hi tinc entre 40.000 i 50.000 títols de fons, dels quals n’hi ha uns 15.000 sobre les Terres de l’Ebre i el Matarranya, la meva gran especialització. A part d’això tinc un magatzem ple de llibre vell: quan hi ha fires i festes els trec i intento vendre’ls a dos o tres euros.
Serret, però, fa temps que també és una llibreria virtual.
Fa més de 20 anys que vaig muntar la pàgina web i vaig començar a vendre-hi llibres. Hi tinc més de 160.000 títols classificats i els puc servir fàcilment, perquè tinc eines per localitzar els que estan descatalogats. Soc molt bo perseguint tota mena de llibres.
¿Podríem dir que és una espècie de detectiu literari?
La comparació m’agrada! Diguem que els hiverns donen per a molt, quan ets en un poble com el meu. Tinc clients de l’Aragó, de Catalunya, de València i també de Madrid. Normalment es posen en contacte amb mi a través de la web o per telèfon.
Expliqui’m un dels seus casos.
Fa un parell de setmanes un home va entrar a la llibreria buscant un assaig del 1992 sobre els jueus. Mentre sortia per la porta ja l’hi havia trobat. El vaig comprar a un particular que el tenia en venda i el vaig revendre al meu client.
¿La persecució de llibres és un volum de negoci important?
Dos anys enrere vaig estar a punt de tancar i una sèrie de comandes de llibre descatalogat em van salvar.
Serret té una bona representació de la producció en llengua catalana, però no sempre ha sigut així.
Els primers llibres que em van arribar en català de les publicacions del govern d’Aragó em van sorprendre. Pensava que ningú els voldria i els vaig amagar sota el taulell. Llavors va venir un amic, el Carles Sancho, i me’ls va demanar. Em va dir que els deixés al lloc dels altres llibres: “Hem de fer que es venguin. Són els nostres llibres i la nostra llengua”, em va dir. I aquestes paraules em van obrir els ulls. A poc a poc vaig començar a fer possible que els clients no trobessin estrany llegir en català.
Se n’ha sortit?
Encara hi ha gent que no entra a Serret perquè sap que hi ha llibres en català. Però hem anat a millor.
Un llibreter ebrenc el definia afectuosament com el “més canalla ” dels llibreters. Per què?
Jo no diria canalla. Agosarat sí. Soc el llibreter més agosarat que conec. Vaig massa ràpid i em plantejo coses grans. Sovint, quan intento posar en marxa les idees que porto al cap… no se m’entenen.
La iniciativa, presentada per Podemos, va ser secundada pel PSOE, C’s i grup mixte. PP i PAR voten en contra. L’elaboració del PORN afecte els termes de Beseit, Vall-de-roures, Pena-roja, Fontdespatla, Mont-roig i Torredarques La sessió de les corts celebrada dijous a Saragossa va aprovar una proposició no de llei presentada per Podemos de cara […]
La Asociación de Acción Ciudadana de Defensa de Derechos y Libertades presenta una querella criminal contra dos agentes que prestaban servicio en el cuartel de la Guardia Civil de Fraga por presunta ocultación de pruebas en un intento de homicidio a una ciudadana de nacionalidad lituana en 2014.
El Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 2 de Fraga cerró las diligencias previas sin aclarar la autoría del disparo con una escopeta de aire comprimido recibido por la víctima en la Avenida de Aragón de Fraga el 30 de mayo de 2014.
El 30 de mayo de 2014, sobre las 23h, una mujer de nacionalidad lituana G.S. recibía un disparo en la cara procedente de una escopeta de aire comprimido cuando paseaba en compañía de su hermana y su madre por la Avenida de Aragón de Fraga , hechos que dieron lugar a la apertura de Diligencia Previas en el Juzgado de Primera Instancia de Instrucción número 2 de Fraga, que cerró el caso por falta de pruebas meses después.
La Asociación Cívica, de ámbito nacional y con sede en el Baix Cinca, denuncia un proceso de instrucción plagado de graves irregularidades con presunta ocultación de pruebas por parte de los dos agentes encargados de la misma, no tomándose declaración a la madre de la víctima pese a ser citada junto a ella y su hermana el 20 de junio de 2014 en dependencias policiales, por falta de conocimiento del idioma castellano, y sin facilitársele un intérprete. Por su parte y respecto a la declaración de la hermana de la víctima, realizada el 20 de junio de 2014 sobre las 12h no fue aportada al Juzgado de Fraga hasta el 29 de setiembre de 2015 no siendo la firma de la
declarante la original, lo que hace sospechar que fue presuntamente manipulada en la instrucción, escaneada la firma y pegada al documento enviado a sede judicial. Para la Asociación de Acción Ciudadana, “esta presunta ocultación de pruebas por parte de los querellados, dificultaron enormemente la instrucción del caso en el Juzgado, actitud por parte de los agentes que pensamos que obedece a criterios xenófobos por ser la víctima G.S. de origen extranjero, y a la que privaron de derechos fundamentales al presuntamente, ocultar, faltar a la verdad y no perseguir líneas de investigación para averiguar el autor del disparo.
La querella criminal presentada en el Juzgado de Fraga recoge la presunta comisión de siete delitos tipificados en el Código Penal (omisión del deber de perseguir delitos, encubrimiento por ocultación de pruebas, falso testimonio, prevaricación de funcionario público, desobediencia, Infidelidad en la Custodia de Documentos públicos, y otro delito contra los derechos fundamentales y de las libertades públicas)por el que los presuntos autores se pueden enfrentar a penas de seis meses a dos años de prisión e inhabilitación para desempeño de empleo público por el tiempo de entre uno y seis años.
La Red de Solidaridad Popular de Fraga ha recibido esta mañana más de 1000 kg de fruta de temporada(paraguayos, albaricoques y nectarinas) donados por un agricultor fragatino para fines socialesSerá gestionada por la Plataforma Solidaria Actur Parque Goya de Zaragoza y repartida hoy mismo una vez llegue a la capital aragonesa a colectivos sociales entre los que se encuentra la Red de Solidaridad Popular de Zaragoza, colectivo con el que se está trabajando en este proyecto por cuarto año consecutivo coincidiendo con la temporada de recolección en la comarca del Baix Cinca.
Corre… O ANDA ¡Con toda la familia! Carrera Trail + Marcha senderista en el Matarraña
Origen: Tastavins Trail
Origen: Els usos lingüístics a la Franja 2014 (Presentació) | Lo Finestró
El passat 14 de juny, als locals de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística i en el marc de les Matinals de Llengua de la Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tingué lloc la presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014. L’Enquesta, com es diu a la presentació de la publicació “és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i Campus Iberus, col·laboració que s’estén al Govern d’Aragó al gener del 2016.” “El contingut s’estructura en vuit apartats, el primer dels quals descriu la metodologia emprada i el segon presenta les dades més rellevants sobre el context demogràfic. Els dos apartats següents se centren en el principals resultats sobre els coneixements lingüístics i les llengües de la població de la Franja. El cinquè tracta la llengua de la llar i la transmissió lingüística intergeneracional. El sisè presenta els factors clau sobre els usos lingüístics en les relacions interpersonals i en l’àmbit del consum i els serveis. En el setè es mostren les actituds i representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català de les persones adultes i les denominacions de la llengua, i, per últim, les conclusions generals tanquen l’obra.”
Desprès de la presentació de l’acte per part de Marta Xirinacs, sub-directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, donà la paraula als ponents Javier Giralt i Maite Moret de la Universitat de Saragossa i Anna Torrijos i Joan Solé de la Direcció General de Política Lingüística, els quals glosaren àmpliament els diferents apartats de l’estudi i les enquestes. En el torn de paraula intervingueren diversos assistents amb preguntes i comentaris.
Els interessats en conèixer l’evolució del català a la Franja des del 2004 al 2014, altrament dit, la tendència de la llengua i tot allò que l’envolta i influeix en aquell allargassat territori oriental d’Aragó, Franja de Ponent de la llengua, ho tenen força fàcil, només els cal entrar a:
http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/19_Usos_linguistics_Franja_2014.pdf (31 pàgines ben interessants i ben treballades per totes les persones que intervengueren en l’estudi)
Com a conclusió molt global (tal vegada massa global), de l’estudi comparatiu entre el 2004 i 2014 es desprèn que el català a la Franja està en perill, segons ho fan evident les diferents xifres comparades i estudiades. S’entreveu algun resultat positiu, peró de valor molt relatiu. Podríem dir que el procés de substitució lingüística no ha començat, però podria començar en breu.
