MAGAZIN 10 de juny de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“El temps en la nostra vida” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- L’opinió de Pepe Bada.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista a la professora d’adults de Favara, Mamen Rasero.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Pepe Bada, Néstor Fontoba, Mario Rius, Alberto Balaguer i Elías Satué.
L’estudi es va presentar a la Universitat de Saragossa
La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.
A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·leció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.
La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.




El uso de la lengua catalana en la Franja ha descendido. Así lo han anunciado diferentes expertos durante la presentación de los resultados de la Encuesta de Usos Lingüísticos en la Franja. Aseguran que este detrimento se ha producido en todos los ámbitos, tanto a nivel social como particular.
Zaragoza.- Los habitantes de la Franja emplean menos el catalán hoy que hace diez años. Así lo muestran los resultados de la Encuesta de Usos Lingüísticos en la zona, que se ha dado a conocer este lunes en la Universidad de Zaragoza. Allí, se ha puesto de manifiesto cómo diferentes factores, como el aumento de extranjeros o el descenso de la transmisión generacional, provocan el detrimento de la lengua.
“La presencia de gente extranjera castellano hablante o procedente de otras partes de Europa y África hace que el uso lingüístico descienda”, ha explicado el profesor de Filología catalana de la UZ, Javier Giralt. El investigador también ha apuntado que ha habido un cambio de tendencia en lo que a la denominación de la lengua se refiere. “El 50% de los encuestados se refieren al catalán como catalán y no como chapurreado u otras denominaciones peyorativas”, ha indicado.
Este estudio también ha revelado que se ha producido un aumento en la capacidad de lectura y escritura en catalán debido, entre otras cosas, a la posibilidad que se ha tenido durante los últimos 25 años de aprender de forma voluntaria esta lengua en escuelas e institutos. “Muchos alumnos quieren ir después a estudiar a Cataluña, es un hecho que repercute”, ha expresado.
“Hay muy buenos resultados en cuanto al conocimiento de la lengua. De hecho, en lo oral es altísimo, por otra parte, el conocimiento escrito es menor porque es lo normal cuando la lengua no es cooficial”, ha apostillado Ester Franquesa, directora de Política Lingüística de la Generalitat.
En cuanto a las previsiones de futuro, los expertos no se muestran optimistas. Aunque afirman que es complicado saber que ocurrirá de aquí a diez años, aseguran que la situación estará igual o algo peor. “La población está muy envejecida, es difícil que en muchas localidades se pueda mantener el catalán por parte de gente joven, entre otras cosas porque no la habrá”, ha alegado Giralt.