Skip to content

(cat) Montse Castán (PSOE), alcaldessa d’Ansó i presidenta de Jacetania, cedeix a la supervivència de l’aragonès després de només 3 anys d’1 hora extraescolar

El passat 9 d’abril l’alcaldessa d’Ansó i presidenta de la comarca de la Jacetania ens sorprenia amb unes declaracions en una entrevista a “elperiodidodearagon”. S’hi lamentava de la situació de la varietat de l’aragonès parlada a Ansó tot i que les “esforç que fan les institucions per preservar la llengua vernacla” !!. En ella deia que “els nens ja aprenen aragonès ansotano a l’escola i es promou de molt diferents formes, des d’obres de teatre a contes infantils, passant per l’elaboració de diccionaris que recopilen expressions i modismes“. Acabava dient que “es fan moltes coses, s’investiga, però l’ús quotidià va a menys“.

Des de “Esfendemos as Luengas” volem fer-li veure a la Montse Castán que:

-Un munt d’experts en llengües minoritzades coincideixen a subratllar que l’ensenyament a les escoles en aragonès com a llengua vehicular és fonamental i imprescindible per garantir la seva supervivència. A Aragó no es compleix.

-En el Protocol de Donostia’16 per a la garantia dels drets lingüístics signat per bona quantitat d’associacions que treballen amb les llengües minoritzades a Europa, només apareixen 4 punts, dels 185, que són complerts a Aragó.

-Que l’únic esforç que han fet les institucions a Aragó en aquests últims anys, ha estat la inclusió de la llengua aragonesa com a assignatura “Extraescolar” (voluntària) d’1 hora a la setmana. Des del curs 2013-14 a Ansó.

-Activitats com Teatre, Contes i Diccionaris de modismes, moltes vegades de manera voluntària, i altres vegades empeses pel programa “Luzía Dueso” no són prou per revitalitzar una llengua. I moltes vegades no compten amb recursos suficients, com el cas del programa “Luzía Dueso” que aquest any ha deixat 80 centres sense accés per falta de pressupost.

-Encara que el seu “Diccionari del dialecte Ansotano” és un gran treball de recull modismes o lèxic, fet amb un gran esforç voluntari. Institutciones com la que vostè presideix (Comarca Jacetania) o la que el seu partit PSOE presideix a Aragó, haurien de fer un esforç per crear materials en aragonès.

Perquè l’aragonès ja no és només una llengua de pastors, ni quatre paraules que fan gràcia. Sinó que ha de ser una llengua d’ocupació al carrer, per les institucions i en les noves tecnologies.

Per acabar, ens preguntem quina seria la situació del castellà si hi hagués un lloc on, després de segles de minorització, només s’ensenyés 1 hora a la setmana de manera extraescolar.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Origen: Una odissea | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 24 de març del 2017)

Per a qui les ha de patir les oposicions són una odissea. Clar que la satisfacció que proporcione el superar-les compense sobradament el sacrifici.

Avançave l’any 1971 quan vaig decidir presentar-me a les d’auxiliars de justícia. Del “meu” jutjat hi vam anar la Mercè i jo (érem bons amics i els dos hi col·laboràvem com a meritoris). I de les diferents proves de l’oposició la primera ere la que més temíem. Consistie en copiar un text a màquina (no elèctrica) en tretze minuts i a una velocitat mínima de dos-centes sixanta pulsacions per minut. Aquella ere una prova eliminatòria i, com a tal, mos tenie als dos acoquinats. Un mal dia —pensàvem— el podie tindre qualsevol; i si les coses no anaven prou bé, allí s’esfumarien totes les il·lusions.

Però a Madrid la màquina d’escriure l’havies de dur tu. No te la posaven. De les portàtils ningú se’n fiave, ja que s’“encasquillaven” molt. Ere per això que confiàvem més en les grans que feem anar a diari a l’oficina. Ara, com que eren molt pesades i voluminoses calie resoldre el problema del transport. Finalment jo, per no anar amb la màquina a volteres, vaig aconseguir que d’un jutjat de Madrid me’n dixaren una idèntica. Però la companya només tenie fe en la seua, la de cada dia. I, tota decidida, li va demanar a un fuster que li preparare un caixó convenientment adaptat. Per més que vam insistir no vam poder fer-la canviar d’opinió. I ja tenim als dos jóvens opositors viatjant en tren cap a la capital amb tan insòlit i incòmode equipatge. Ara, per a tranquil·litat de la Mercè, quan vam arribar al lloc de l’examen vam comprovar que entre la gernació d’examinands i acompanyants que esperàvem per a realitzar la prova, n’hi havie uns quants que havien prés la mateixa decisió que ella.

Finalment, los dos vam superar el mític exercici mecanogràfic. I també els altres de l’oposició.

Amb els deures fets, l’1 de setembre de 1972 prenia possessió del meu primer destí funcionarial. Tenia vint-i-un anys. I amb una faena i un sou segurs començava a acariciar el futur.

J.A. Carrėgalo

El sábado 22 de abril, la romería a la ermita de San Jorge /Sant Jordi, en Fayón/Faió, pondrá marco a la presentación de El confín del Matarraña. Fayón mágico y legendario / El confí del Matarranya. Faió màgic i llegendari. Un hermoso libro de Alberto Serrano Dolader, con el que alimentamos una de nuestras colecciones más veteranas, “Bal de Bernera”, y que irá (entre otros muchos sitios) a las bibliotecas de los socios y socias de REA. El domingo 23, en nuestro puesto del Paseo de la Independencia de Zaragoza, estará a disposición de todo el mundo. (Sobre el Día del Libro, informaremos en breve en otro mensaje)

Rolde de Estudios Aragoneses
Asociación Cultural Declarada de Utilidad Pública (O.M. 29-07-97)
Entidad Declarada de Interés Público Municipal por el Ayuntamiento de Zaragoza
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250
coordinacion@roldedeestudiosaragoneses.org
www.roldedeestudiosaragoneses.org
www.rolde.org

El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, dará a conocer este viernes en Madrid la situación lingüística en la comunidad y en especial del aragonés, una de las lenguas menos conocida y que se encuentra en mayor peligro de desaparición.

Será durante su intervención en el IV Seminario Multidisciplinar sobre el Plurilingüismo en España que se desarrollará en el Senado con el objetivo de estudiar la realidad lingüística del país.

Fuentes del Gobierno de Aragón apuntan en un comunicado que además del castellano y las lenguas oficiales de las comunidades autónomas, conviven en España otras lenguas, como el aragonés, el catalán de Aragón o el asturiano y el gallego-asturiano, que están reconocidas y protegidas oficialmente, mientras que otras, como el portugués en Extremadura o diferentes dialectos árabes en Ceuta y Melilla, no lo están.

Origen: · PUBLICADO EL PROTOCOLO DE COLABORACIÓN CON LA UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA – Lenguas de Aragón

Origen: · JORNADAS DE LENGUAS DEL PIRINEO – Lenguas de Aragón

Origen: · MÁS DE CINCUENTA PARTICIPANTES EN LA JORNADA “MULLER E LENGUA ARAGONESA” – Lenguas de Aragón

Origen: El català i l’aragonès, presents al Sant Jordi a Saragossa. | Mas de Bringuè

El català i l’aragonès, presents al Sant Jordi a Saragossa.

dragon

Dins dels actes que el Govern d’Aragó ha organitzat durant tota aquesta setmana  en torn al 23 d’abril, el mateix dia de Sant Jordi,  a l’edifici Pignatelli de Saragossa, els visitants podran trobar un estudi mòbil de Chisla Ràdio que transmetrà, en directe, la lectura de poemes de Ánchel Conte (en aragonès) i Tomás Bosque (en català), amb la presència dels dos autors. Les lectures començaràn a partir de les 12,30.

El dia 24 L’Orquestina del Fabirol cantarà en aragonès a les 11 del matí en aquest mateix edifici.

Origen: ALADRADA: NUEVO TÍTULO DE LA BIBLIOTECA DE LAS LENGUAS DE ARAGÓN

Nueva aportación a los estudios sobre la lengua aragonesa

Dentro de su colección “Biblioteca de las Lenguas de Aragón”, la editorial Aladrada ha publicado Entre manuscritos y encuestas. Trabajos sobre el aragonés y el catalán de Aragón, una recopilación de trabajos filológicos de Antoni M. Badia i Margarit.

Esta obra, de cuya edición e introducción se ha encargado Artur Quintana, ha contado con la colaboración del Departamento de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón y del Institut d’Estudis Catalans (entidad muy vinculada al trabajo de Badia).

Tras la reedición de El habla del valle de Bielsa, este volumen reúne, a lo largo de casi 400 páginas, otros importantes trabajos de temática aragonesa del gran lingüista Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920-2014).

A sus exhaustivos trabajos de la década de 1940 (Sobre morfología dialectal aragonesa y Contribución al vocabulario aragonés moderno), basados en el estudio sobre el terreno de la lengua viva aragonesa (con uso de metodologías como la encuesta) y con gran importancia de la lexicografía, se unen aquí otros textos posteriores (algunos de ellos con aportación de materiales inéditos), dedicados a la toponimia, a nombres de plantas en aragonés, y a la lengua de Juan Fernández de Heredia.

Con este título, nº 18 de la colección «Biblioteca de las Lenguas de Aragón», Aladrada Ediciones prosigue su tarea de puesta en valor del patrimonio inmaterial de nuestra comunidad autónoma, de unas lenguas que, por sus excelencias literarias, tienen un pasado significativo y un presente y un futuro vivos.

Origen: Incerta glòria | La Comarca

L’altre dia vaig anar a veure la pel·lícula ‘Incerta glòria’ basada en un llibre del mateix títol de Joan Sales que explica les vivències d’un oficial de l’exèrcit republicà que estigué destinat a la rereguarda del Front d’Aragó el 1937. Concretament a Estercuel, Olivel de la Virgen a l’obra. Cap al 2014, els responsables de la pel·lícula, principalment la productora Isona Passola i el director Agustí Villaronga coneguts per l’èxit de ‘Pa negre’ (2012), volien rodar-la a la vila minera perquè encara es conserva prou bé l’escenografia que hi surt a la novel·la i que és molt important per a reconstruir el relat, ara passat al cinema: el poble, el castell, el molí i el convent. I és que el guió de la pel·lícula desenvolupa sobretot la primera part de la novel·la que succeeix a Estercuel amb el personatge principal: la Carlana que viu al castell de la població. Un altre escenari imprescindible és el convent de l’Olivar, monestir d’Olivel en l’obra, aquí, suposo, els responsables de la pel·lícula van veure difícil enregistrar l’acció ja que l’actual edificació religiosa està rehabilitada i ara hi viu una comunitat i en la guerra civil va ser saquejat durant la revolta anticlerical del 36. Així que, suposo, van haver de renunciar a la localització i es van endur el projecte a la Cartoixa de Nostra Senyora de las Fuentes, a prop de Sarinyena, als Monegres.

No obstant això, crec que farien bé els habitants d’Estercuel de posar en valor els llocs que hi surten a la novel·la de Joan Salas i marcar una ruta literària i cinematogràfica dels llocs que descriu l’escriptor i que apareixen a la pel·lícula deslocalitzats: el palau i fortalesa on hi viu la Carlana, la senyora de la vila, la població que pràcticament no ha canviat gaire, el convent de l’Olivar on hi van matar els monjos i el molí on hi van viure els humils llogaters de la Carlana. Com que la pel·lícula tindrà un èxit assegurat, per la qualitat del producte i pel seu director i la productora, àmpliament guardonats, farien bé la gent d’Estercuel d’aprofitar l’ocasió per atraure un tipus de turisme cultural seguint les passes de Joan Sales.

Origen: Junta d’ASCUMA del 13 d’abril | Lo Finestró

 

El passat 13 d’abril tingué lloc una Junta d’ASCUMA per tractar uns quants assumptes importants. Entre ells cal destacar, una revisió prèvia de l’estat de comptes de l’Associació, el projecte de toponímia del Matarranya i la Trobada Cultural que tindrà lloc el primer cap de setmana d’agost a Mont-roig. Més endavant informarem del programa, que ens atrevim a anticipar que serà força interessant. En el transcurs de la Trobada es lliurarà el Premi Franja, a títol pòstum, a Teresa Maria Ballester.

Origen: 20 poblaciones limítrofes con Castellón se beneficiarán del nuevo acuerdo de Bomberos | La Comarca

Origen: Las calles del centro histórico de Valderrobres se estremecen con el Via Crucis | La Comarca

Origen: Massalió | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 8 d’abril del 2017)

Poble de la comarca del Matarranya d’uns 580 habitants amb una evolució demogràfica negativa, però no tan pronunciada com en altres pobles de l’entorn. A més de la producció típica del Matarranya d’oliveres, vinya, ametllers i cereals, Massalió compta amb una rica horta i plantacions d’arbres fruiters. Com tots los altres pobles de la comarca Massalió ha trobat la complementarietat de la seva economia en lo manteniment d’un taller de confecció de diferents components  de vestir. Es lo taller de Toni Barceló, que s’ha quedat com la marca sota la que Confeccions Textil Rams, S.L., dissenya, crea i comercialitza vestits d’home, especialment fets a mida. Aquest taller és lo reflex exitòs d’un sector, lo tèxtil, molt important de la nostra comarca durant los anys 60 i 70 del segle passat i que ha anat desapareixen progressivament amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball.

Però lo taller de Massalió no solament ha resistit, si no que s’ha expandit tant en producció com en qualitat i fama creixent.  Este exponent industrial per si sol determina l’enquadrament en un nivell industrial prou respectable d’un poble que no arriba als sis-cents habitants. I d’aquí hem de treure alguna conclusió per al conjunt de la comarca del Matarranya que amb una població de vuit mil habitants compta amb una diversitat de producció molt important i alhora equilibrada. I la meua primera conclusió passa per valorar aquest territori de manera positiva i amb un bon futur. Hi ha agricultura, ramaderia, i industria associada a aquestes de transformació del vi, de l’oli, del cereal i de la carn. També industria tèxtil com esta de Massalió i mecànica com la de varis altres pobles. Hoteleria en expansió lligada al turisme. Activitat terciaria lligada a la sanitat i residències per a la tercera edat.

Analitzada la comarca en conjunt res té que envejar a altres col·lectivitats de vuit mil habitants. I d’aquí la meua opinió de que és la Comarca la institució més adequada per a l’administració dels nuclis rurals amb pocs habitants. Un conjunt d’habitants com este, ben organitzats poden fer front a cobrir les necessitats actuals de confort i benestar social avui reservats a l’administració pública. I penso en secretaries d’ajuntaments, policia municipal o comarcal, recollida de brossa, escoles, instituts, pavellons d’esports, etc. Este es lo missatge que fa falta saber explicar als residents: no hi pot haver un equip de futbol a cada poble però si un de potent comarcal. La individualitat local s’ha de complementar amb una col·lectivitat comarcal pròxima i eficient.

Juan Luís Camps

Origen: El Corredor Madriterrani | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 d’abril del 2017)

No pensi el lector que hi ha un error d’escriptura en el títol d’aquesta columna. No, no és així. És una paraula, em refereixo a madriterrani,  derivada de la juxtaposició de dues, Madrid i Mediterrani. Fins ara se n’havia parlat a tord i dret de “Corredor Mediterrani espanyol” per a designar lògicament la gran via de comunicacions que hauria d’unir Algesires amb els Pirineus per Figueres. Una via tan important i necessària com ajornada en el temps per motius derivats d’una concepció centralista –estructura radial– i allunyada al màxim de criteris econòmics i del sentit comú. Una via que hauria de tenir una funció doble: d’una banda com a transport de mercaderies i de l’altra com a transport d’alta velocitat de persones. Una via demandada per Europa des de fa molt de temps que uniria els grans ports de la Mediterrània espanyola: Algesires, Almeria, Murcia/Cartagena,València, Tarragona i Barcelona amb França. Una via començada a pedaços fins avui i que no té en compte l’amplada de via europea. I ara anem a la part més ridícula, barroera i trista del tema que es sintetitza en el comentari del ministre de Foment, Iñigo de la Serna, quan, visitant el dilluns passat les obres de València a Castelló, en va dir una de grossa: “El Corredor Mediterrani avança. Castelló estarà a 2 hores 25 minuts de Madrid gràcies a aquest nou tram que he visitat avui”. Més clar no ho hagués pogut dir: el tram Madrid-Castelló forma part del Corredor Mediterrani. Molts lectors pensaran que només es tracta d’una errada o ficada de pota d’un mal dia del ministre. Doncs no, perquè n’hi ha més. L’any 2011 el govern espanyol decidí que el tram Algesires-Madrid s’anomenés, també, Corredor Mediterrani. La connexió entre l’estació d’Atocha i la de Chamartín, que actualment no es connecten, es pagaran amb fons destinats al Corredor Mediterrani, obres que costaran 935 milions d’euros. Segur que penseu que ja n’hi ha prou, doncs no, en diré una altra més, i aquesta vegada té a veure amb el govern d’Aragó actual: fa uns quans dies, en el transcurs d’una reunió que van mantenir la presidenta d’Andalussia, Susana Díaz, flamant candidata del PSOE a la secretaria general del partit, i el senyor Lamban, president d’Aragó, van acordar donar suport a la via  Algesires-Madrid-Saragossa-Tarragona. Tot hi passa per Madrid.

José Miguel Gràcia

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja