Skip to content

(Publicada a La Comarca el 11 de desembre del 2015)

Tinc una relació complicada amb els concursos. Potser hi pesa el meu escàs instint competitiu, que m’ha fet allunyar, per exemple, de la pràctica dels esports amb guanyadors i perdedors i preferir els reptes personals, sovint solitaris.

Tant se val. Suposo que, al capdavall, la vida ve a ser un ‘concurs’ continu entre diverses opcions en què nosaltres en som els jutges i els jutjats.
Ara vull parlar, però, dels concursos del meu ram, el disseny. No em refereixo tant a alguns concursos de cartells on es busca un producte vistós per a un esdeveniment puntual, sinó als que es convoquen per a decidir una cosa tan transcendent com una identitat visual corporativa, coneguda popularment com a “logo”.
El problema ve del concepte equivocat que es té del disseny. Es considera una disciplina més o menys artística, on l’únic que cal és triar el dibuixet que més gràcia fa. Però el disseny gràfic és, en realitat, una solució visual a un problema comunicatiu; per tant, ha d’estar basat en una estratègia. Comunicar és la funció principal del disseny gràfic. Quan l’únic que es busca és una imatge ‘bonica’, ja no parlem de disseny, sinó d’un maquillatge que rarament compleix els objectius de comunicació.
Naturalment, en tots els meus anys de dissenyador, he participat en concursos, ja sigui perquè m’interessava el projecte, perquè s’adreçaven només a professionals, perquè eren remunerats (sí, existeixen) o perquè el tribunal estava qualificat. O tot alhora. També he estat jurat, tot i que en algun cas m’he trobat que jo era l’únic professional i m’ha calgut batallar per a què en el veredicte es tingués en compte la funció comunicativa o, com a mínim, la correcció gràfica (a voltes sense èxit, què hi farem).

Carles Terès

Origen: Concursos | Viles i Gents

Origen: Maella inicia la segunda fase de las obras de su centro joven y albergue

Origen: Maella encara el final de sus tradicionales ferias

Origen: Grupo Arcoiris facturará 150 millones de euros

Origen: Sorpresa en Cretas tras protagonizar una campaña publicitaria

Origen: Toponímia urbana

L’Associació Cultural del Matarranya i la Comarca del Matarranya han engegat un ambiciós projecte per a recuperar i posar en valor la toponímia de les nostres viles. El Govern d’Aragó, recentment,

també ha iniciat un programa de recollida a tot el territori aragonès. Un llegat cultural que a poc a poc es va perdent perquè van morint les generacions que encara conserven els noms antics i populars referits al territori i així, si no es posa remei, es va diluint un patrimoni immaterial de gran interès cultural, on es conserva la nostra llengua més autèntica. En el cas de la toponímia dels nuclis urbans de les viles és important la seua recuperació perquè a través dels noms del lloc podem arribar a conèixer el nostre passat històric i l’evolució del seu urbanisme. Tenim molts exemples de carrers o places de les nostres poblacions que han recuperat la seua original toponímia que descriu o evoca elements ben singulars, alguns d’ells ja només conservats en el record o a través de la documentació històrica. Tenim carrers: del Castell, del Raval, de l’Hospital, de les Eres, del Pou, de la Bassa, del Palau, de la Font, de la Sèquia, del Molí, del Trinquet, dels Freginals, del Forn, Vilaclosa… I places: Nova, Major, de la Creu, del Deume, de l’Església, Vella, del Calvari… O bé topònims que indiquen característiques del traçat urbà. Carrers: de Baix,  de Capdevila, de la pujada al Castell, de Dalt, de Soldevila, Replà de la Campana, del Riu, de la Costa, Llarg, del Bonaire, del Mig, del Clot, Pla, Alt, del Collet… Recuperar els noms populars i tradicionals dels carrers i places de les poblacions significa respectar i donar importància a la nostra història -no cal inventar-se nous topònims que no tenen cap relació amb el nucli urbà- i això és el que pretén el nou projecte impulsat per la Comarca i ASCUMA i que ha començat a constituir grups de treball a diverses viles del Matarranya per recuperar, documentar i situar els topònims municipals.

Origen: Cientos de personas asisten a las Jornadas Históricas de Cretas

Origen: La comarca del Matarraña aprueba los presupuestos de 2017 “bajo mínimos”

Origen: Vilafranca del Cid contará con ambulancias 24 horas tras años de peticiones

También se beneficiarán de esta medida otras localidades como La Iglesuela del Cid, Cantavieja o, incluso, Mirambel, Tronchón o Fortanete, poblaciones más alejadas. «Era lo que queríamos y lo que estábamos pidiendo. Era una reivindicación conjunta, porque me consta que también se ha hecho mucha presión desde otras localidades que, ahora, se podrán beneficiar», explicó.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 3 desembre de 2016)

Mozart tenia 30 anys  al 1786. Estava en plena maduresa creativa. Tothom està d’acord en que aquesta data inaugura les últimes grans creacions del geni de Salsburg: les tres darreres simfonies, les últimes peces camerístiques, els últims concerts per piano, les peces mesòniques, el Rèquiem, l’Ave verum, el concert per clarinet o les cinc grans òperes finals.

Tothom està d’acord en que els millors concerts per piano són el últims, però en la seva època Mozart va anar perdent clientela un darrere l’altre, res a veure amb els èxits dels concerts anteriors. Les òperes finals van evolucionar de l’èxit de les Noces de Fígaro (malgrat que “tenia massa notes”) al desconcert que produí  Don Giovanni, al fracàs (com ara) de La Scuola degli amanti, més coneguda com Cosí fan tutte, o a l’oblit i incomprensió (com ara) de La Clemenza di Tito. És cert que La Flauta Màgica va ser un èxit, però a un teatre popular, diguem-ne de barriada.

El públic de la època il·lustrada i pre-revolucionaria no va comprendre massa bé les innovacions mozartianes.

El públic d’ara tampoc. Tant els auditoris simfònics com els grans teatres d’òpera estan pensats per al repertori romàntic. Els millors concertistes de piano i violí no toquen Mozart. Els grans directors no dirigeixen Mozart. Les estrelles del cant (Flòrez, Kauffman, Netrebko, Garanca) no canten Mozart. El públic operístic espera molt més (i és molt més crític) del “bel canto”, de Verdi, Puccini, Wagner o Richard Strauss, que del geni austríac. Les òperes de Mozart no apassionen massa als països mediterranis. Gairebé mai venen amb repartiments de luxe. Fins i tot una abonada del Liceu les va definir com “operetes”. Curiosament el públic tampoc se molesta gaire si el “cast” és mediocre. Mozart és el millor només de boca. Com en la seva època, ni l’òpera de la Llibertat (Don Giovanni), ni la de la Igualtat (Les Noces), ni la de la Fraternitat (Flauta Màgica), ni la de la posada en solfa de les tres coses (Cosí) troben el seu lloc entre el públic. Caldrà esperar millors temps per donar la raó als saberuts musicòlegs o al Salieri d’Amadeus.

Antoni Bengochea

Origen: La difícil relació entre Mozart i el públic | Viles i Gents

Origen: 38 parejas se dan cita en el tradicional concurso de “butifarra”

MAGAZIN 10 de desembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Les presons”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Presentació VI Foro”Wirberto Delso”. Entrevista al president de l’Asssociació Pedro Carceller.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 13:50.- Les vacunacions; nou calendari de vacunacions per a 2017. Entrevista a Esmeralda Gascón, infermera.
13:50- 14.- Què Nadal ja ve!!! El cuiner maellà, Rubén Catalán, ens prepararà unes bones postres.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Néstor Fontoba, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Desde la Asociaciaón Wirberto Delso, el sabado dia 17 de diciembre a la 6 de la tarde en el cine-teatro municipal de Fabara se ha programado la conferencia-debate : Las injusticias sociales en la España actual y Racismo, a cargo del profesor Juan Carlos Monedero de Madrid ( Podemos) y el filosofo de Barcelona R.C.C. Presentara el acto el compañero Presidente de la Asociación, Pedro Carceller,el exconsejero de cultura de la DGA Jose Bada Panillo y el Alcalde de Favara Paco Domenech. Para los interesados en enriquecer el debate vuetra presencia será muy bien acogida.

Dins de les Jornades Culturals i la Mostra de Teatre Aficiona’T! que organitza la Comarca del Matarraña/Matarranya, per als propers dies tenim les següents activitats:

DISSABTE, 3 DE DESEMBRE

MASSALIÓ

– 22:00 h. Concert de música celta, ‘Lugh en concierto’, a càrrec del dúo Lugh Música Celta. Saló Social.

DIUMENGE, 4 DE DESEMBRE

LA VALL DEL TORMO

– 19:00 h. Teatre: ‘Las domésticas’ – Grup ‘Mercè Centellas’. Saló Multiusos (Baixos Ajuntament).

DIMARTS, 6 DE DESEMBRE

QUERETES

– 17:30 h. Activitat per a tots els públics, ‘El viatge dels trobadors’ a càrrec de ‘Proyecto Caravana’. Pavelló.

DIJOUS, 8 DE DESEMBRE

AREYNS DE LLEDÓ

– 19:00 h. Tarde de monòlegs i humor a càrrec del còmic aragonés Diego Peña. A La Societat.

També s’adjunta l’enllaç on es troben les activitats que s’organitzen en tota la comarca durant esta primera quinzena del mes de desembre, destacant entre altres, la fira de l’energia de Fontdespatla, les jornades sobre la història de Queretes (dècada dels 50) o el Chiquifestival a Vall de Roures.

http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/1DICIEMBRE16.pdf

 

 

COMARCA DEL MATARRANYA. Departamento de Cultura. www.comarcamatarranya.com

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja