Skip to content

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: “La Franja està patint un lingüicidi legal davant l’immobilisme general” [entrevista a Quim Gibert]

“La Franja està patint un lingüicidi legal davant l’immobilisme general” [entrevista a Quim Gibert]

ENTREVISTA A JOAQUIM GIBERT
Joaquim Gibert és psicòleg i professor. Nascut a Arenys de Mar, fa anys que resideix a Fraga i n’és membre actiu del Casal Jaume I de la capital del Baix Cinca, a on destaca com a activista cultural en defensa de la llengua catalana. És autor de llibres com: “Qui estima la llengua la fa servir”, “Removent consciències” i coautor de diverses obres sobre el fet lingüístic als Països Catalans. Quim és una persona de conversa amena, pausada i contundent. Amb una gran capacitat de generar empatia, és un dels grans artífexs de que aquest curs escolar milers d’estudiants de la Franja disposin d’agendes en català, un projecte encetat per la Plataforma per la Llengua amb la col·laboració del Moviment Franjolí, el Casal Jaume I de Fraga i l’associació Clarió, amb el suport de la Diputació de Lleida. Des de tots els col·lectius implicats en el projecte volem agrair la gran tasca realitzada pel Quim.
Òscar Adamuz (Moviment Franjolí)
1-Com va néixer aquest projecte i a què respon la necessitat que l’alumnat de la Franja disposi d’agendes en català?
Neix d’una proposta intel·ligent de la Plataforma per la Llengua de fer costat a les comarques catalanoparlants més vulnerables en termes d’identitat lingüística. Respon a la necessitat que els alumnes de la Franja de Ponent interioritzin la llengua territorial, la catalana, com un recurs lingüístic útil, potent, propi, creatiu. I coneguin altres comarques de l’àmbit lingüístic tant de la Franja com de la resta dels Països Catalans.
 
2-Respecte als continguts de les agendes, quins són els valors que interessaven de transmetre a les aules franjolines?
L’amor per la llengua autòctona, l’univers lingüístic del català, l’ecologia, les energies alternatives, la diversitat…
 
3-Com va funcionar el primer contacte amb els centres educatius i la posterior distribució de les agendes? Va haver-hi una bona resposta en general a la iniciativa?
Amb bons ulls va vist el primer contacte. Així com amb un punt de sorpresa i curiositat sana. Durant la distribució vaig notar agraïment i vam aprofitar l’avinentesa per aclarir detalls. En general, la resposta va ser bona.
 
4-Després del vet del govern aragonès a l’agost (per considerar que invadia competències d’Aragó) per posteriorment desdir-se a mitges, quins creus que foren els efectes negatius d’aquest posicionament de la DGA per a l’entrega efectiva de les agendes?
Els efectes negatius s’han girat en contra del govern aragonès: han fet el prèssec! Les agendes feia setmanes que estaven repartides en els centres escolars quan la DGA aixeca la llebre.
 
5-Com valores la feina en xarxa que s’ha fet amb gent d’altres col·lectius col·laboradors del projecte? Hi ha voluntat de seguir col·laborant?
Tant la tasca en xarxa com altres suports són fonamentals. La Franja de Ponent continuarà sent la Franja de Ponent si s’estableix lligams sòlids amb la resta dels territoris catalanoparlants culturalment actius.
 
6-Breument, com analitzes la situació de la llengua pròpia a l’ensenyament de la Franja i quines iniciatives creus que poden ajudar a augmentar-ne la presència?
El català a l’ensenyament a la Franja rep un tracte colonial. La llengua vehicular a l’escola és el castellà. I, per tant, la nostra llengua avança amb rapidesa cap a la substitució lingüística. Es tracta, en viu i en directe, d’un lingüicidi legal, que es produeix a l’Europa democràtica del XXI davant l’immobilisme gairebé general.

És imprescindible fer oficial, a tots els efectes, el català a la Franja. I prestigiar la llengua: transmetre la joia de ser catalanoparlants. Així com cercar urgentment complicitats, de primer ordre, entre la Franja i la resta de l’àmbit lingüístic. Les poquíssimes existents són insuficients.


7-Si poguessis tirar enrere el temps, vist el resultat final, quines coses canviaries del projecte per tal d’aconseguir una major presència d’agendes a l’escola?
És preferible fer la distribució de les agendes per mitjà de les AMPES, en tant que associació privada.

8-Per acabar, alguna anècdota quant a la distribució de les agendes als centres o amb la rebuda de la proposta…
Una senyora de Mequinensa em va preguntar com s’explicava que puguéssin ser de franc les agendes. I una docent, em va dir que a l’Aragó el dia dels Enamorats no era, de cap de les maneres, per sant Jordi.

Moltes gràcies, Quim

MAGAZIN 8 d’octubre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Els zoos, són necessaris?, són educatius?, són un negoci?”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Crónica de Eduardo Satué desde el congreso farmacéutico de Oviedo, sobre la Reforma en la Atención Primaria.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Aviat comença la caça. Marcos Calleja, president Associació de caçadors de Favara.
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:40- 14.- Entrevista a:
– (13:40-13:50) Miguel Ángel García Vera, presidente de FECAPA (federada a CONCAPA- Confederación de padres y madres de alumnos de la escuela concertada-).
– (13:50-14) Flor Miguel, presidenta de FAPAR (federada a CEAPA- Confederación de padres y madres de alumnos de la escuela pública-).
Pediremos su opinión sobre los mismos temas: Jornada escolar y deberes en casa.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Michel Campanales, Marcos Víctor Calleja, Mario Rius, Marcos Calleja i Elías Satué.

Ràdio Terra – La veu dels Països Catalans

Origen: DIUEN DIUEN | Per què el Govern aragonès ha prohibit una agenda en català a la Franja? – Ràdio Terra

debat_franja

Avui hem parlat amb tres persones que van impulsar una agenda en català per distribuir a les escoles de la Franja d’Aragó. Davant les queixes del PAR, Partit Aragonès, el Govern de l’Aragó, amb el PSOE al capdavant va prohibir-ne la distribució. Divendres la van presentar a Lleida. per això hem volgut fer-nos ressò de com va anar la presentació i de quina és la situació del català a la Franja.

Origen: Aragón busca profesores interinos de catalán | Noticias de Aragón en Heraldo.es

En Aragón cerca de 5.000 alumnos estudian catalán y hay 66 docentes. La DGA quiere completar una lista de interinos.

P. Figols. Zaragoza 04/10/2016 a las 06:00

La DGA busca profesores de catalán para tener sustitutos para los colegios aragoneses en los que se imparte esta lengua. El Departamento de Educación ha abierto un procedimiento especial de integración en la lista de espera de la especialidad “Lengua catalana” del cuerpo de maestros (igual que se hace con otras asignaturas).

El requisito para los maestros de catalán es tener un nivel C1 de la lengua. El plazo de entrega de solicitudes termina el 17 de octubre. Para dar clases en colegios bilingües adscritos al Programa de bilingüismo PIBLEA (inglés, francés o alemán) solo se pide un nivel B2. Estos profesores formarán parte de una bolsa de empleo de interinos para cubrir las vacantes que puedan surgir durante el curso.

Cerca de 5.000 aragoneses estudian catalán

En Aragón estudian catalán cerca de 5.000 alumnos de las zonas catalanohablantes de las tres provincias (en localidades como Fraga, Mequinenza, Caspe o Valderrobres). Según los datos del Informe 2016 sobre la situación del sistema educativo en Aragón, hace dos cursos 4.607 alumnos aragoneses de Infantil, Primaria y Secundaria estudiaban catalán, además de 134 en las escuelas de idiomas y 12 en el centro de adultos de Valderrobres.

En los colegios e institutos aragoneses trabajan 66 profesores de catalán, contando a los que imparten la asignatura de lengua catalana (39) y a los que imparten otra materia en esta lengua (como Matemáticas, Ciencias Sociales o Naturales, o Educación Física). De los 39 profesores de lengua catalana, 29 dan clase en Infantil y Primaria y 10 en Secundaria. Todos están en centros públicos excepto 2 en concertados.

Ciencias, en catalán

 Desde hace más de una década funciona en esta zona de Aragón un programa de bilingüismo catalán, con la lengua catalana como materia integrante del currículo. En estos centros, los alumnos pueden elegir una o varias asignaturas en catalán (cada colegio e instituto organiza su oferta).

“Nosotros tenemos el programa de bilingüismo catalán desde 2003. El catalán es voluntario, y es elegido por la mayoría de los alumnos. Ofrecemos Ciencias Naturales y Ciencias Sociales en catalán, además de la asignatura de Lengua catalana. Las familias pueden elegir dar estas materias en catalán o en castellano. Y los que no escogen la clase de Lengua catalana dan en su lugar refuerzo de Lengua española”, explica Julio Arellano, jefe de estudios del colegio Miguel Servet de Fraga.

En este centro, 299 alumnos de un total de 385 eligen la opción en catalán. “Muchas familias de la localidad hablan el fragatino o catalán y quieren que sus hijos estudien esta lengua. Después tienen continuidad en el instituto y les sirve si van a estudiar o trabajar a Cataluña. Estamos a solo 24 kilómetros de Lérida”, apunta Julio Arellano.

Origen: La Delegación de Juventud convoca ocho bolsas de trabajo | Ayuntamiento de Fraga

Origen: Institut d’Estudis del Baix Cinca – Cronologia

Origen: El Matarraña escenario de las Jornadas de Patrimonio de la Taula del Sénia

Origen: Maella capital de la tinta y el papel bajoaragonés

Origen: Los premios FACAO agonizan |

FACAO ha mostrado sus últimas señales de agonía en el XV Concúrs Lliterari en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”.  Repiten hasta la saciedad premiados y autopremios:

  • Primer premio, Delfín Mazarico Montanuy, ya premiado 6 años atrás
  • Segundo premio, el habitual autopremio de FACAO a su expresidente Raúl Vallés Labanda,que el año pasado también recibió y que no se dignó a recoger.
  • Tercer premio, el habitual autopremio de FACAO a Julián Naval Fuster, miembro y elaborador de powerpoints de FACAO, y que ya recibió el mismo premio el año pasado.

Finalmente, la institución buscó la liturgia en sus actos acompañándolos de una imagen que podría recordar a una especie de “San Roberto Bayod”.

Belmonte-01.jpg

Origen: Los Azero – Cronologia

https://www.facebook.com/losazero/videos/10154563812193103/

fiestas-octubre-2016

Origen: Lo Matarranya de l’escut antimíssils i el canvi climàtic | Xarxes socials i llengües

Este apunt és una versió adaptada de l’article publicat a la revista Compromiso y Cultura d’Alcanyís.

Fa un temps vaig escriure sobre com d’estimulant és l’aerotranstorn al Matarranya. I allà parlava d’un vol que m’havie cridat l’atenció. Un Hércules entre l’Illa de Creta (Grècia) i Rota (Càdis), que passave a l’altura de Pena-roja. I només hi especulava que podie estar relacionat en los conflictes a l’Orient Pròxim.

Hercules Matarranya 14h44 24_5_2016 COMPLET Grécia - Càdiz

Pocs dies més tard m’haig trobat en l’article Rota, base del escudo antimisiles y de su escudero que planteje com los Estats Units han recuperat lo potencial de Rota com a base militar, i el paper actiu i de suport d’Espanya en esta geoestratègia, que va més enllà de la cessió territorial. Espanya defense i amplie la potència dels destructors. Perquè des de Rota han desplegat un punt central de l’escut antimíssils contra Iran (de 4 destructors), i sobretot, com a punt de suport a les incursions a Síria, i com a punt d’eixida de les marques territorials dels aliats davant Rússia:

Su estacionamiento en Rota les ahorra la travesía del Atlántico cada vez que tienen que desplazarse al Mediterráneo Oriental, su zona habitual de operaciones.

De fet, lo vol eixie de Khanià (Chania), a on hi ha desplegada la Base de Llançament de Míssils d’Estats Units (f.k.a. OTAN). Ja ho veieu. Per damunt lo Matarranya passe part de la geoestratègia mundial, en forma de míssil. La pregunta que quede per respondre és per què es fa el recorregut de gairó, fent una circumval·lació tant al nord, pel Matarranya.

avioneta-gencat-comnplet-2I veure com per damunt lo Matarranya també volte part de la geostreatègia mundial té cert lligam en altres discussions que seguixco, que darrerament apunten a que al  Matarranya no plou perquè les companyies d’assegurances estan fent volar avionetes, que escampen iodur per a evitar les pedregades al fruital del Baix Aragó i del Baix Matarranya. No cal dir que al Matarranya no plou pel canvi climàtic, i tenim bastantes butlletes d’anar veient com tot lo sud Europeu se desertitze. En tot cas, hi ha tota una discussió científica sobre l’efecte del iodur sobre la pedra i sobre l’aigua. Però em preocupe la prèvia: hi ha realment les avionetes?

L’aerotranstorn localitze l’estrès matarranyenc en l’aviació comercial, les línies Europa-Alacant i Barcelona-Madrid que mos sobrevolen, al que ja estem més que acostumats, i que per altura i tipus de motor, mos sol passar desapercebut. Però l’aerotranstorn també detecte allò que cride l’atenció al ciutadà de carrer, com l’aviació militar pesada, proves de vol de l’Aeroport de Terol, vols d’arribada a Castelló, o avionetes diverses, com les que fotografien los Ports en dies de sol (vegeu la imatge) o les múltiples que van de passada. És cert que certa aviació no ix al radar, com los caçabombarders de l’aeroport de Saragossa, que no ixen als radars, i no trobo la manera de fer-ne seguiment, ni en enginyeria social. Però també és cert que no haig estat capaç de trobar cap avioneta fent vols estranys a les tronades.

De fet, tinc algunes anècdotes: cel núgol, se sent un soroll d’avioneta, com la multitud que se senten en hores de sol, i per la finestra escolto “mira, una avioneta de les tronades”. Me poso en mans del radar, i efectivament, un vol sense cap carambola, directe a les Balears. És més raonable pensar que la porte un tio en molta pasta, que no un tio en molt de iodur. La segona m’ha passat fa pocs dies. Sense cap informació concreta sobre l’hora, m’apunten a vols antipedregades a més o menys unes hores. És complicadíssim fer seguiments sense dades concretes, perquè vivim en una sopa de vols, i en una hora en poden passar més d’una vintena. Però casualment en les hores relatives del suposat vol contra la pedra, va passar lo germà menut (AN-12) de l’avió més gran del món, l’Antonov (AN-225) (ho veureu al minut 6 del vídeo). És un bitxo que una companyia d’assegurances no podrie ni aixecar per a escampar iodur.

En tot cas, me continue picant la curiositat si les avionetes contra la pedra existeixen. Si voleu fotre’m una mà, només cal seguir una guia senzilla per a poder monitoritzar les avionetes: apunteu dia i hora exacta del vol, a poder ser la ruta que suposadament segueix (no la veureu, però pel soroll, podeu intuir si va N-S, per exemple), i per a controlar que el vol ix registrat als radars,apunteu també l’hora dels 3 o 4 vols següents que passon. A veure què n’ix de la monitorització.

Origen: Estiu ardent i canvi climàtic | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 16 de setembre del 2016)

No ha plogut des d’abril i els cultius del secà estan al límit. Els antics ja digueven que lo Baix Aragó és molt secatiu.

Naltros diguem que encara ho serà més degut al canvi climàtic, del que sem els únics responsables.
La majoria de les fonts del terme, on sempre n’hi havie aigua fresca, ara només són un munt de sarçals i fenàs sec. I a les poques que encara aguanten, els va justet per calmar la set dels animalets que viuen al seu voltant. Així que, el costum mil•lenari dels llauradors i masovers, de plantar hortalissa i fruiters a la vora dels pous, ha desaparegut de manera radical.
Abans al poble n’hi havie més de vint fonts i pous on se feien cultius, s’abeurava el bestiar i els animals de càrrega, i omplie la cantrella la gent que treballave les terres del costat. A l’estiu les fonts amollaven lo seu cabdal, però difícilment s’assecaven. I tot això ere possible mentre pels toçals del terme no creixia altra cosa que romers, esgilagues, coscolls… i poc més. De pins n’hi havie tan pocs que per fer la foguera de sant Valer, els quintos havien d’entrar al terme de Fórnols, per tallar-ne tres de 8 o 10 metres d’alçada, que es plantaven a la Plaça. N’hi havie aigua soterrània sense que els toçals tingueren massa vegetació.
I aquí ve la sorpresa: així com els toçals i els camps abans treballats s’han omplit de vegetació i de pinar, ja no hem vist aigua a les fonts i els pous . Lo que ens fa pensar que als territoris com lo nostre, de curtes plujes, el bosc i la malesa se guarden per ells i només per ells, tota l’aigua que cau del cel. Aigua que abans, degut a les aigüeres i repares que els llauradors feien per detint-la , se colave cap als manantials i els pous de la Vall i els barrancs.

Tomàs Bosque

Origen: Desideri Lombarte i els calatravos del futur | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de setembre del 2016)

Hi a coses que són per a sempre, com la Festa de la Visita dels Calatravos a Pena-Roja de Tastavins. Tot un dia dedicat a representar un fet que va ocórrer al segle XVI i que, d’alguna manera, resulta tan actual com les coses del dia a dia.

Pel matí el context social, fent una recreació d’un mercat popular de l’època. El programa anuncia un mercat medieval, que és totalment autèntic, ja que, malgrat que el segle XVI de manera oficial pertanyeria al renaixement, és més que clar que l’estatus socioeconòmic era purament medieval. Només mercaders i mercaderies de l’època, res de l’actualitat, a més d’oficis com els sabaters, cistellers, ferrers i ferradors de mules o munyidors de cabres i ovelles. No pot faltar la taverna.

Per la tarda la representació de la Visita dels cavallers de l´Orde de Calatrava que s’escenifica en tres espais. Aquests senyors venien a cobrar els delmes, ni més ni menys, moment que els vilatans aprofitaven per parlar dels seus problemes quotidians i demanar algunes millores. L’extraordinari text de Desideri Lombarte analitza la situació econòmic, social i cultural de l’època, però permiteix ficar-la al dia d’una manera totalment natural. Es passa  dels greus problemes  estructurals als petits problemes locals, sempre amb realisme i assaonat pel sentit de l’humor tan característicament lombartià. Entre mig podem gaudir d’unes quantes danses del renaixement, i un bon tast de música instrumental i coral rigorosament d’època, tot interpretat pels actors pena-rogins. Com cal suposar l’aspecte cultural més sobreeixit és l’ús del llenguatge, emprant el català els vilatans, i el castellà els Senyors, com passava a l’època que es recrea, i que reivindica la finalitat principal del llenguatge, que és principalment la d’entendre’s tots de la millor manera possible. A vore si algú aprèn la lliçó.

Resulta sorprenent tota la tasca i la implicació dels pena-rogins (totes les associacions de la vila) en la Festa; però, una vegada més, cal lloar la figura de Desideri Lombarte, autor d’un esplèndid text, sòlid i flexible, que preveu la possibilitat  de ampliar, posar al dia o millorar la representació. Sense text, no hi hauria Festa.

Antoni  Bengochea

Origen: Dimisión en Caspe y en Fayón

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja