La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
Violeta Salvador Blasco va ser presentada com a Reina de les Festes Patronals del 2016. Mireia Cardona, Sandra Ribes, Gemma Pascual i Ainhoa Querol, les Dames. Sara Mora, Reina de la Penya Taurina A la capital del Matarranya ja es respire olor i ambient festiu. La matinada d’este 17 de juliol, Vall-de-roures ha celebrat la […]
Origen: La presentació de la Reina i les Dames obre les Festes de Vall-de-roures – Ràdio Matarranya
Per tercer any consecutiu, l’Associació Cultural Tastavins organitze ‘La plantà del maio’ davant de la capella Pena-roja va celebrar el passat cap de setmana la festivitat del Carme. I per tercer any consecutiu, un maio va coronar el carrer del Carme, plantat davant de la capella. Veïns del carrer i de tot el poble es […]
Origen: Pena-roja commemore les Festes del Carme plantant un ‘maio’ de 12 metros – Ràdio Matarranya
La plantas estaban siendo cultivadas entre almendros y contaban con sistema de riego por goteo.
Origen: Un Pulitzer a la tossuderia
Fa poc va vindre a casa un amic, periodista de professió, a qui fee anys que no veia. Ens vam posar al dia de les vides respectives i de l’actualitat sociopolítica. Quan li vaig ensenyar l’estudi, va fixar-se en la pila de Temps de Franja que tenia a la taula de treball.
—¿Y esto qué es? —va interpel·lar-me.
—Una revista que editan las asociaciones del Aragón oriental.
—Pero veo que está toda en catalán…
—Bueno, supongo que ya sabes que lo que se habla en esas comarcas desde hace siglos es catalán. Lo normal es que si se hace una revista sea en la lengua propia, ¿no?
Quan va saber que TdF s’edita mensualment i sense interrupcions des de l’any 2000, i que té més de 600 subscriptors, no va poder estar-se de mostrar una certa incredulitat. Fa temps que és dins el món de la comunicació i ha passat per mitjans de tota mena i dimensió. Per tant, sap la dificultat de tirar endavant aquest tipus de projectes. Però quan es va quedar parat de veres va ser en sentir que els col·laboradors són voluntaris.
—¡Voluntarios! ¡Durante dieciséis años! Eso, Terés, no me lo creo.
En confirmar-li que era així, va exhortar-me a enviar una candidatura als premis Pulitzer.
—Seguro que os dan el premio, aunque solo sea por cabezones —va bromejar—. Maños hasta la médula…
Tot fullejant-les, va cridar-li l’atenció l’escassedat d’anuncis.
—A ver si lo entiendo. La revista tiene 600 suscritores de pago y unos 1.000 lectores mensuales, personas concienciadas, fieles, que la sienten como algo muy suyo. ¡Es un bombón para cualquier anunciante!
La conversa va seguir per estos camins fins que va virar cap a assumptes més banals. Quan va marxar, em vaig quedar pensarós. Em costava concentrar-me en la revisió de les proves del darrer número de Temps de Franja. Vaig recordar la trucada d’en Josep Galan un vespre de l’any 2000 per exposar-me la idea i animar-me a col·laborar-hi. Aleshores va semblar-me un altre projecte impossible. Al final, ironies de la vida, l’havia sobreviscut. Bona feina, Josep!
La Comarca, columna «Viles i gents», 15 de juliol de 2016