La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: Any Llull | Lo Finestró
(Article publicat al Diario de Teruel)
Enguany en fa 700 de la mort de Ramon Llull, considerat “el creador de la llengua literària catalana” i “fundador de la literatura en aquesta llengua”. Motius de pes perquè en celebrem com cal l’efemèride, ja que toca de ple aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana. Des del Cresol no hi podíem faltar. Llull va nàixer a Ciutat de Mallorques el 1232, tres any després de la conquesta de l’illa pel rei d’Aragó. Pertanyia, doncs, a la primera generació de catalans nascuts a Mallorca. Als 31 anys tingué unas visions, i abandonà la vida cortesana que fins aleshores havia dut, per a consagrar-se a la contemplació i a l’estudi. El seu objectiu era escriure un mètode, l’Art, per a poder convèncer jueus i musulmans de la primacia del cristianisme, sempre només pel diàleg i el raonament. Provist de l’argumentari de l’Art, allò que en deia les raons necessàries, i amb bons coneixements de llengües -català per al món romànic, llatí per a la resta d’Europa i àrab per a la del món- va viatjar per l’Europa Occidental i tota la Mediterrània, exposant arreu, de paraula i per escrit, a papes, concilis, bisbes, imams, rabins i multituds el seu ideari. Es conserven 265 obres lul·lianes, 57 de les quals en català, i les altres quasi només en llatí. Hi ha notícies d’unes quantes de perdudes, entre elles totes les que va escriure en àrab. Tractà moltíssims temes tant en prosa com en vers, i és pels seus llibres que el català, plenament desenvolupat, va entrar, abans que les altres llengües romàniques, en molts camps i gèneres reservats al llatí. La seua immensa obra –novel·les, faules, apòlegs, discussions, sentències, poesies, …– és un clam a la comprensió de l’altre, del jueu i del musulmà, i al diàleg amb ell, de molt recomanable lectura en aquests temps tumultuosos que vivim. Als 84 anys Llull va emprendre un darrer viatge a Tunis per a exposar-hi el seu ideari. Hi fou apedregat, i hagué de tornar malferit a Mallorca. Segons conten morí al moment d’arribar-hi.
Artur Quintana
Origen: Más de 250 gargantas entonan la jota del ‘Aguasvivas va seco’
Origen: Un viatge a la Franja a través de la literatura de l’Esquerra Independentista – Racó Català
Lletra per la batalla és un llibre escrit per en Ferran Dalmau, professor de secundària i militant de la CUP Ponent, que fa un repàs a la història de l’Esquerra Independentista a través de la literatura i alguns dels escriptors catalans de referència. El llibre és una referència imprescindible per entendre la història de l’EI i la seua evolució ideològica, així com la seua idea de nació, tot a través dels textos anteriors escrits sobre el tema.
El primer capítol se centra en la Franja de Ponent, territori definit com “perifèric”, aquelles terres oblidades pels poders centrals. Abans de res, Dalmau cita altres llibres de viatges d’autors que han volgut descobrir la Franja. Escriptors com Josep Maria Espinàs o Joan Tort i Donada van ser dels primers en interessar-se per descobrir les comarques frontereres amb l’Aragó.
El capítol se centra en el viatge per la Franja que Xavier Fàbregas, acompanyat per les germanes Eva i Blanca Serra, va plasmar en Entre Catalunya i Aragó, viatge per la frontera de la llengua. El llibre pretén apropar al lector una realitat desconeguda, revelar-li una realitat lingüística. Dalmau senyala amb prou encert algunes de les condicions que la Franja compleix com a territori fronterer que és: àmbit rural, abandonat d’infraestructures públiques, poc pes demogràfic i divisions territorials artificials i pèssimes pel seu desenvolupament. Tot i la gran descripció feta, el llibre convida el lector a visitar la Franja pel seu propi peu i descobrir el territori, que com bé s’indica al llarg del capítol, queda tan prop i tan lluny.
Com a curiositat, Lletra per la batalla explica que l’Eva Serra va escriure una introducció històrica pel llibre d’en Xavier Fàbregas, però que no va arribar a temps de ser inclosa i ha romàs dins d’un calaix. Lletra per la batalla inclou un fragment del text de l’Eva Serra per primer cop.
Cal agrair a en Ferran Dalmau la descripció acurada de la Franja a través de la literatura catalana i de viatges, així com el convenciment i tracte de les comarques franjolines com una extensió del territori català natural. El que Lletra per la batalla mostra és que l’Esquerra Independentista en general, i la de Ponent en concret, sempre ha reivindicat la nació completa i s’ha interessat per la realitat que es viu a la perifèria nacional.
Origen: La contratación de temporeros ha descendido este año en La Litera
Los albergues de temporeros tanto de Tamarite de Litera como de Altorricón han constatado que en la actual campaña frutícola han llegado a la zona menos temporeros que en años anteriores
La menor producción frutícola o el aumento de autóctonos, entre las causas.
Un hecho que sorprende, aunque no preocupa ya que los puestos de trabajo están cubiertos. Alberto Broto, técnico de la agrupación agraria Uaga y responsable del albergue de Tamarite de Litera, advierte de que “en ningún caso podemos hablar de déficit de empleo, pero sí que es cierto que hay menos contrataciones, porque hay menos oferta”.
Varios son los motivos por los que la llegada de temporeros ha sido inferior a campañas anteriores. Uno de ellos es el descenso de la producción frutícola de este año, de entre un 10 y 15 por ciento, lo que se traduce en menos trabajo y, a su vez, en menos contrataciones.
Otro de los motivos, según Broto “es que cada vez más, en los trabajos temporales de recolección se incrementa el número de personas autóctonas en la zona, debido al aumento del paro”.
Y por último, una mejor organización en la contratación de temporeros en todo el país ha permitido evitar las escenas que hace unos años se podían observar en algunas localidades en las que los temporeros se veían obligados a dormir en las plazas de los municipios.
El responsable del albergue de Tamarite asegura que “la llegada de trabajadores no es masiva, como pasaba hace unos años. Los temporeros ya no van a la aventura, se informan antes de su llegada por lo que se mejora la organización en la contratación y también en la concienciación de ellos mismos”.
En ese sentido, el albergue de temporeros de Altorricón también cuenta con menos trabajadores que en anteriores campañas frutícolas. A día de hoy todavía poseen 24 plazas libres de las 64 totales. Algo nada habitual en estas fechas, según Juan Antonio Plana, presidente de este albergue y de la Cooperativa frutícola San Bartolomé de Altorricón. “Otros años, para estas fechas teníamos hasta 80 temporeros y ahora tenemos dos viviendas sin abrir”, agrega. El motivo, sospecha Plana, “puede deberse a un incremento de trabajo en otros puntos del país”.
De todos modos, Plana no descarta que en próximas semanas llegue un elevado número de temporeros.
De hecho, en esta zona el momento de mayor volumen de trabajo en la campaña se produce durante este mes de julio.
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 de juliol del 2016) Lo futbol és l’esport rei als nostres pobles. Qui ho pot posar en dubte. Per tant forma part de l’entreteniment preferit de bona part…
Origen: Adequació esportiva: del camp de futbol al pavelló municipal | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 de juliol del 2016)
Lo futbol és l’esport rei als nostres pobles. Qui ho pot posar en dubte. Per tant forma part de l’entreteniment preferit de bona part dels nostres conciutadans. Per aquells que mos agrada molt i molt, que hi hem jugat, una de les nostres màximes il·lusions es veure’l practicar en directe defensant los nostres colors més propers. Així, com aficionats i com a socis hem mantingut estructures esportives que han donat continuïtat als equips escolars de benjamins, alevins i infantils de les escoles locals.
Lo natural era que de tota aquella munió de xiquets dels temps escolars, al menys una vintena continues jugant fins als trenta anys de manera apassionada, col·locant al futbol per sobre de festes, estudis i festejos, dels revolts anys adolescents. Però vet aquí que la disminució de població, l’envelliment i les noves dinàmiques formatives i laborals mos han trastocat les seqüències naturals del nostre entorn. I com no, també la del “futbol dels grans”.
Pobles al voltant dels cinc-cents habitants de comarques rurals com la del Matarranya no poden mantenir un equip de futbol que pugui aguantar dignament una lliga. Especialment quan esta competició comporta efectuar desplaçaments de mes de dos-cents quilòmetres. Una lliga d’una vintena de clubs que s’allarga de l’octubre fins al juny de l’any següent i que precisa d’equips amb al menys una vintena de jugadors. Equips carismàtics desapareixen o es tornen intermitents com lo Guadiana: un any poden jugar i tres no.
Alea iacta est. Uns esplèndids camps de futbol, orgull de molts dels nostres vilatans, deixen de tenir sentit. I vet aquí que uns pavellons multifuncionals construïts en època de vaques gordes o actualment amb molt esforç, agafen lo relleu com a infraestructures ideals per a practicar esports possibles tant individuals com a col•lectius. En estes estructures cobertes se poden practicar tota mena de esports per a totes les edats i sexes: xiquets i xiquetes, joves, homes i dones fins a edats avançades. Estic convençut que esta es la solució per als pobles al voltant dels cinc-cents habitants o menys, que si que podran mantenir equips “de sala” de composició reduïda i oberta a un ventall de practicants molt més ampli.
Ara lo que cal es estructurar lligues comarcals de futbol sala, basquet, handbol, etc., que omplin el vuit que mos deixa lo futbol rei. Probablement practicarem més i mos ho passarem també millor. I perquè no, possiblement tornarem a tenir cantera per mantenir, encara que sigue a nivell comarcal, algun equip de futbol “dels grans”.
Juan Luis Camps
Origen: Vila dice que se debe cumplir “el marco legal catalán”
08/07/2016
BARCELONA.- El consejero de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, envió ayer un escrito al juzgado de primera instancia e instrucción número 1 de Huesca para comunicarle que es “inasumible” trasladar los bienes del monasterio de Sijena el 25 de julio porque también se debe cumplir “el marco legal catalán”, y asimismo le informa de que tampoco ve posible comunicar al Gobierno de Aragón antes del 20 de julio la manera de trasladar estas piezas.
Josep Anton Chauvell
Versió de l’entrevista publicada a Temps de Franja digital, núm. 27, maig de 2016
Pep Espluga ―Arran les últimes eleccions has tornat a ser elegit president de la Comarca de la Llitera, càrrec que ja vas exercir fa un parell de legislatures. Has trobat moltes diferències ara en relació al passat?
Continuar llegint…Entrevista a Josep Anton Chauvell @ La Litera información
Origen: “Altorricó en Marcha” lidera el asociacionismo juvenil en La Litera @ La Litera información
Altorricó en Marcha
Los más de diez eventos culturales, musicales y deportivos que organiza o en los que participa esta asociación a lo largo del año, casi uno por mes, siempre con gran afluencia y reconocimiento público la situan como el referente de la dinamización asociativa juvenil de la comarca.
“Feria de Abril”, “La Santa Farra”, carnaval, fiestas de Invierno, “Fiesta Ibicenca”, torneos de badminton, torneo de futbol sala, “Navidad Solidaria””, Halloween”, cursos de dj…. son algunas de las multiples actividades que realizan a lo largo del año y en la que participan jóvenes de la comarca y alrededores.
El pasado 2 de julio tuvo lugar la IV edición de la Fiesta Ibicenca de Altorricón .Hace 4 años que iniciaron este proyecto y desde entonces muchos han sido los dj’s que han pasado por la cabina. Nombres como Marsal Ventura, Enric Font, Miquel Fontova y Jordi MB o los ya residentes Campos, Martos y Bleizy han aparecido en los carteles del evento. Dj’s locales,nacionales e internacionales como Blanca Ross o Luka Caro , llenan en cada evento la pista de baile.
La idea surgió buscando algo nuevo para el pueblo, una fiesta veraniega, al aire libre y diferente. Comenzó como una fiesta cualquiera, con asistentes del pueblo pero año a año ha ido creciendo cada vez más, llegando más allá de los pueblos de la comarca. Los asistentes han ido aumentando y cada vez son más las personas que se visten de blanco y bajan a la plaza este día tan señalado.
Esta ilusión que nació hace cuatro años, liderada por David Alonso ,actual alcalde de la población, y una coexionada junta directiva, es actualmente una realidad consolidada gracias a la iniciativa de un grupo de jóvenes que vieron la carencia de actividad para la juventud en Altorricón que les obligaba los fines de semana a desplazarse a otros territorios en busca de fiesta.
En estos momentos con Sofía Moreno de presidenta “Altorricó en Marcha” tiene alrededor de 140 socios y es completamente autosuficiente económicamente hablando, hecho que les permite mantener su actividad y les permite ser solidarios con causas desfavorecidas.
Hi ha una paraula que apareix sovint en els discursos del conseller Santi Vila que ja s’ha convertit en un dels conceptes claus de la legislatura
Origen: Una llengua alineada o alienada? | Bernat Puigtobella
Si llegiu les cròniques de la Jornada de Francesc Ginabreda aquí i aquí, veureu que no hi va faltar el Síndic de l’Alguer, ni un representant de la Catalunya Nord i d’Andorra, però sí que va faltar José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, que en el darrer moment, en lloc d’alinear-se, va quedar alienat de la convocatòria arran del conflicte diplomàtic originat per la polèmica de les pintures de Sixena. Els que el coneixen diuen que López Susín és un home de tracte exquisit i educat, però la realitat, tossuda, s’ha entestat una vegada més a demostrar-nos que l’alineació perfecta és una quimera i que per més bé que ens hi posem hi haurà sempre distàncies insalvables.