La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: Bona noticia respecte al català del currículum de primària | Lo Finestró
Segons informacions ben recents que ens han arribat de fonts del Departament d’Educació i Cultura del govern d’Aragó, s’està modificant o s’ha modificat ja l’esborrany del Projecte de currículum d’Educació Primària, en el sentit de què el català hi figuri dins del currículum escolar de primària com a assignatura voluntària, per la qual cosa s’aplicaran dins del seu horari escolar almenys dues sessions de 45 minuts. Per a l’aragonès s’adoptarà una solució similar, però desplaçada en el temps. Tant de bo que la traveta a la que em referia en el post anterior desaparegui definitivament i es consolidi l’assignatura de català en el currículum de primària.
En quant a la presentació d’al·legacions i esmenes no estaria de més seguir presentant-les per fer patent la nostra preocupació envers del primer esborrany del projecte i per enfortir els canvis.
A l’esborrany del Projecte de currículum d’Educació Primària del govern d’Aragó el català no s’inclou, es deixa fora com a possibilitat voluntària d’ampliació fora de l’horari oficial obligatori. El català que sempre ha estat dins de l’horari escolar, ara, potser per no ser més que l’aragonès, ha quedat fora de l’horari escolar curricular. Això significa la pràctica desaparició en el futur de molts alumnes i mestres de català. Aquesta vegada la traveta a la llengua es massa descarada. O potser sigui una travanqueta-trabanqueta-trevanqueta-trebanqueta-cancalleta.
Adjunto model emplenat (en PDF o word) d’al·legacions o esmenes per si algú voleu signar-les i enviar-les a l’adreça que s’indica a la part inferior del model. Les associacions i entitats defensores del català a l’Aragó ja ho estan fent. Caldria moure cel i terra quan abans millor, el termini que resta es curt.
Origen: Immortals | L’ esmolet
Flors artificials definitivament mortes (©Carles Terès, fossar d’Estopanyà, setembre 2015 )
He treballat una mica el tema de la immortalitat —concepte potser impossible, atès que diuen que fins i tot l’univers té un principi (el big bang) i tindrà un final. L’he treballat perquè en acabar Licantropia, tot aprofitant l’embranzida grafòmana, vaig iniciar un altre projecte que donava alguna volta al concepte. Com que no sóc immortal ni tampoc ho és la família, vaig haver de desar-lo en forma embrionària de conte per seguir amb la feina que ens dóna per a viure una mica més.
Una de les coses que vaig llegir és que els animals són immortals perquè no saben que es moriran. És una bona definició, que es podria aplicar també als conductors que m’avancen rabents malgrat la línia contínua de la carretera: se senten immunes a la mort —o pitjor encara, no els importa si els altres morim (o quedem tetraplègics) per culpa d’ells.
Però hi ha una altra concepció, la de la memòria. Per això els de poble tendeixen més a la immortalitat que els de ciutat. És allò que diuen que no morim del tot fins que no se’ns oblida. Quan, per exemple, es troben dos individus del mateix poble —no cal que es coneguin gaire— pels carrers d’una ciutat estranya, és fàcil que comencin a rememorar fets i persones que es remunten diverses generacions enrere. Els difunts tornen a la vida, encara que sigui en base a uns pocs fragments de la memòria arreplegats de fonts poc fiables. Una cosa semblant passa a Solaris (Stanislav Lem, 1961), on un oceà intel·ligent crea físicament persones a partir dels records que en guarden els habitants de l’estació d’observació establerta al planeta.
A ciutat, en canvi, la gent hi mor definitivament, es dilueix en la multitud de defuncions que cada dia s’hi escauen. Perduren estrictament en el record de la gent més propera; família, amics, companys. Després es fonen. Cap desconegut els anomenarà si, anys a venir, es creua amb un conciutadà en un indret llunyà. Ni tan sols l’oceà de Solaris els podrà reconstruir.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja 129, abril 2016
Las detenciones se llevaron a cabo el 31 de marzo en un local de una asociación pro-cannabis.
Origen: Incautadas 81 plantas de marihuana y detenidas tres personas en Calaceite
El passat diumenge 10 d’abril i com a clausura dels actes de les jornades sobre la situació de la llengua i la cultura catalanes a la Franja i l’Alguer, que va organitzar Òmnium Cultural Sabadell, …
Origen: Lo Floro de la Sorollera i uns poemes de l’Alguer a Sabadell | Lo Finestró
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses publica , amb motiu del 23 d’abril, el llibre Tres estudis històrics sobre el Baix Cinca i el Baix Segre dins la seua col·lecció Gallica Flavia, dedicada a temes d’història. El llibre recull les tres darreres beques Amanda Llebot de contingut històric, dos de la convocatòria general i una de la convocatòria escolar, que abasten la comarca natural més enllà dels límits administratius:
«Entre quatre rius. Hospitals al Baix Cinca i el Baix Segre a la baixa edat mitjana», de Raúl Villagrasa Elías.
«Fraga i les seues elits durant el Bienni Progressista (18541856)», de Koldo Sebastián García.
«Els Monfort i la seva presència a Fraga, Torrent de Cinca i Massalcoreig», d’Agnés Florensa Jové (director Joaquín Salleras Clarió). Convocatòria escolar.
La publicació de Tres estudis històrics sobre el Baix Cinca i el Baix Segre té un significat especial perquè està dedicat a l’historiador fragatí Ramón Espinosa Castellá al qual es vol reconèixer públicament la seua gran labor d’investigació de la nostra història al llarg de tants anys i que siga un referent per a les noves generacions d’historiadors locals.
El llibre es presentarà dilluns 18 d’abril a les 20 hores al Palau Montcada de Fraga. En l’acte els autors explicaran els seus treballs i es farà un petit homenatge al Sr. Espinosa.
El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. A continuació us especifiquem qui són els guardonats:
Artur Quintana i Font
Filòleg i traductor. Pel conjunt dels seus mèrits lingüístics. Ha treballat des d’Alemanya com a bibliotecari a Espira (Palatinat) i com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. I també per la dedicació preferencial a la llengua i la literatura catalanes de la Franja de Ponent, amb treballs com ara ‘El català de la Codonyera’ (Terol, Aragó), reedició i ampliació, el 2012, de la seva tesi doctoral. Ha traduït destacats autors alemanys a la nostra llengua.
Origen: La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a Artur Quintana i Font | Lo Finestró
Artur Quintana, en l´acte de lliurament del Premi Lo Grifonet 2015. Foto: Noemí Vives
Segons informació que ens ha arribat, la Generalitat de Catalunya ha acordat la concessió de la Creu de Sant Jordi a Artur Quintana i Font. Han estat guardonades també altres personalitats més i entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Des d’aquí l’enviem a Artur Quintana la nostra enhorabona. No cal dir que aquest català de soca-rel és un apassionat aragonès, franjolí de debò.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica
Lliurament del Premi Lluís Carulla 2015 a Artur Quintana. Foto: J M Gràcia
Cruz de Sant Jordi para Artur Quintana, prestigioso filólogo que ha investigado sobre el catalán, aragonés y castellano hablados en Aragón
La Generalitat de Catalunya ha acordado conceder la Cruz de Sant Jordi al filólogo Artur Quintana i Font, uno de los investigadores más reconocidos y prestigiosos del campo lingüístico por sus estudios sobre el catalán, el aragonés y el castellano hablados en Aragón.
08/04/2016
La Generalitat de Catalunya ha acordado conceder la Cruz de Sant Jordi al filólogo Artur Quintana i Font, uno de los investigadores más reconocidos y prestigiosos del campo lingüístico por sus estudios sobre el catalán, el aragonés y el castellano hablados en Aragón.
Nacido en Barcelona en 1936, Quintana es miembro de la Sección filológica del Institut d”Estudis Catalans, del Consello Asesor de l”Aragonés, además de miembro de honor de la Academia de Aragonés, presidente de Iniciativa Cultural de la Franja y presidente de honor de la Associació Cultural del Matarranya.
Su tesis doctoral (1968) fue un trabajo de investigación sobre el catalán hablado en La Codoñera, localidad donde fijó su segunda residencia y en la que vive buena parte del año. Este trabajo ha sido actualizado y reeditado recientemente.
Entre sus numerosos estudios, destacan los que ha realizado sobre las lenguas habladas en Aragón: El aragonés residual del bajo valle del Mezquín (1976), El lèxic de la Codonyera (1977), El català a l’Aragó (1989), La literatura aragonesa en catalán (1990), Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja (1993), Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental) (1993), Chenesis y desembolicamiento de l’aragonés común (1999), La lengua catalana en el Bajo Aragón (2008), entre otros.
Artur Quintana es por tanto una eminencia en el campo lingüístico relacionado con las hablas de Aragón, tanto de las modalidades del catalán y aragonés como del castellano. La Cruz de Sant Jordi es uno de los más importantes reconocimientos que entrega la Generalitat de Catalunya.