puguen anar a estudiar a Vilafranca (Castelló) i poder així arribar a l’institut en un quart d’hora en lloc de marxar tota la setmana a un internat de Terol, a 100 kilòmetres de distància. D’esta manera també reforcen i donen continuïtat a l’oferta d’ensenyament de l’institut de Vilafranca, molt just d’alumnes.
Al mateix temps, els pobles de Terol demanen poder utilitzar el servei d’UVI mòbil que té la base a Vilafranca i que pertany a la Generalitat. El més proper sense eixir de la província és a Terol, a més d’una hora de viatge. Però el vehicle d’evacuació de la localitat castellonenca només està operatiu des de 8:00 a 20:00h. Amb la pressió –i col•laboració– aragonesa estarie a disposició de la població –d’un i altre costat de la frontera– les 24 hores del dia.
Tots guanyaran. Els habitants del Maestrat de Terol per disposar de serveis bàsics més propers en l’àmbit educatiu i sanitari i els de Castelló per reforçar una oferta que actualment és molt precària. Però les relacions humanes que passen per damunt de la frontera administrativa no es limiten a l’educació i la sanitat. Abasten l’economia, les festes, les comunicacions i tot tipus de vincles que poden establir-se entre comunitats veïnes. Ni la llengua distinta –valencià a un costat i castellà a l’altre– ni el fet de pertànyer a dues comunitats autònomes distintes son cap inconvenient per a mantenir unes estretes relacions de tota mena entre els dos costats de la frontera. Que ningú ens faci creure el contrari.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: Per damunt de la frontera
- Escrito por Lluís Rajadell
Els pobles del Maestrat de Terol i de Castelló fan pinya per compartir i intercanviar serveis sanitaris i educatius. Les poblacions de la vessant aragonesa de la comarca s’han mobilitzat per a que els seus xiquets
Dilluns 11 d’abril de 2016, a 18h, a la Universitat de Perpinyà (IFCT, Casa dels Països Catalans, Camí de la Passió Vella).
L’entrada és lliure, gratuïta i altament recomanada per totes aquelles i aquells que s’interessen a la llengua catalana.
Alà Baylac Ferrer. Director de l’IFCT
Conférence en catalan à l’Université. Natxo Sorolla présente « La llengua catalana i la Franja d’Aragó »
Conferència dels Estudis Catalans a la Universitat. Natxo Sorolla presenta « La llengua catalana i la Franja d’Aragó »
L’IFCT (Institut Franco-Català Transfronterer) comunica: En el marc del cyicle de conferències dels Estudis Catalans de l’Institut Franco-Català Transfronterer, la Casa dels Països Catalans acull dilluns 11 d’abril a 18h, el sociolingüista de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-Reus, Natxo Sorolla, que ve a presentar La llengua catalana i la Franja d’Aragó. Ell mateix originari i habitant d’aquesta perifèria dels Països Catalans, és especialista de les xarxes socials i de l’evolució de la llengua catalana al conjunt dels Països Catalans. Treballa també a l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona on coordina cada any l’Informe sobre la situació de la llengua catalana. Detallarà a la Universitat de Perpinyà les especificitats i les paradoxes d’aqueixa llarga regió dels confins catalano-aragonesos, la Franja, que s’estira des de l’Aneto al nord fins al País Valencià al sud, i on el català és comprès i parlat pel 90 % dels 60 000 habitants, però no és pas encara reconegut com a llengua oficial. La conferència és oberta a tothom. El tema és particularment recomanat per a tots els que s’interessen a la llengua catalana, a la sociolingüística i de manera més general a la realitat dels Països Catalans.
El català a la Corona d’Aragó. Quin fou el tractament de les llengües als diversos regnes que composaven la Corona? Quina llengua tenia preeminència a les Corts Generals i entre la monarquia i els estaments, a nivell oral i escrit?
En primer lloc s’ha de tenir en compte que, des de la unió dinástica de Catalunya i aragó el 1137 fins el 1410, els reis d’Aragó foren de la nissaga barcelonina dels Bel·lònides, descendents de Guifré el Pilós. Aquests comtes i posteriorment reis tenien el català com a llengua familiar i, per tant, aquesta fou la llengua d’expressió habitual (que no única) entre la monarquia i la seva Cort, i també entre les institucions que se’n derivaren al Principat i a la dels nous territoris de la monarquia arran dels segles XIII i XIV (Regne de Mallorques, València, Sicilia i Sardenya ). Continuar llegint… Moviment Franjolí per la Llengua: Sobre el català i l’ús de les llengües a la Corona d’Aragó [Una Franja d’història]
Se trata de una de las pocas publicaciones actuales de este tipo que se dedican en exclusiva a un sólo autor. Sólo el primer volumen de los tres previstos recoge 500 frases hechas no documentadas
Dimecres, 13 d’abril de 2016
09:30 Obertura amb l’inici del camí al Poble Vell. Es començarà la visita acompanyats del professorat i l’alumnat de diversos instituts de l’entorn. Activitat tancada per als escolars.
11:00 Recepció dels participants a l’Ajuntament de Mequinensa.
12:30- Lectures de Moncada al Saló d’actes
13:30 de l’Ajuntament a càrrec dels alumnes de la SIES de Mequinensa i el Grup de lectura de l’Associació “La Dona” de Mequinensa.
17:00 Teatre: Companyia de teatre “Mea Culpa” amb l’obra El Cafè de la Granota a la Sala Goya. Entrada lliure fins a completar l’aforament.
18:30 Cloenda.
Organitzen: Ajuntament de Mequinensa, Direcció de Política Lingüística del Govern d’Aragó.
Més informació: Triptic-Moncada-pr3
MAGAZIN 9 d’abril de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Diàleg sense discusió; és possible?”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Els nostres cantautors. El favarol Àngel Villalba acompanyat pel nonaspí Florenci Roc, actuen a Sabadell.
12:55- 13:10.- L’opinió sobre l’actualitat, sempre valuosa per nosaltres, de José Ramón Bada Panillo.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad Juni.
13:25- 13: 40.- La concejal de festes de Favara Mari Carmen Valén Carceller.
13:40- 14.- Entrevista a Anne…, una familia holandesa a Maella.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Ramón Bada, Yolanda Abad, Marcos Calleja, i Elías Satué.
Declarada Entidad de Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
Facebook: Associació ASCUMA
Origen: Brecht (cultura i societat) | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 d’abril del 2016)
Bertolt Brecht va dur a terme els anys 30 una renovació important del teatre contemporani que va ser el que ell anomenà TEATRE ÉPIC. El Teatre Èpic és en essència narratiu, i té una forma expressiva com una faula o paràbola. No té un desenvolupament lineal amb un plantejament, un nus i un desenllaç. Funciona per escenes autònomes i no busca una culminació dramàtica ni emotiva. És, doncs, un teatre per pensar, però no en el sentit filosòfic del teatre de Camus o de Sartre, massa complicat per al públic senzill. Es tracta d’activar l´intel·lecte del públic popular, a base d’un notable sentit de l’espectacle (incloent els musicals o l´humor) i de transmetre una dialèctica social i cultural nodrida amb un important bagatge històric, artístic o científic. En dos paraules, és un TEATRE DIDÀCTIC.
El problema consisteix en que els mercats i els poders econòmics i polítics no en volen saber res de teatre didàctic, i qualsevol excusa és bona per no fer-lo. Si Brecht va topar amb la dictadura nazi (i la franquista a Espanya) ara tenim la dictadura del mercat; i el teatre brechtià és espectacular i, com el de Shakespeare, necessita d’un notable planter d’actors.
Quan era estudiant vaig gaudir del meu primer Brecht al Festival Inernacional de Teatro de Zaragoza: La evitable ascensió d´Artur Ui, i la vaig veure en alemany a càrrec del Berliner Ensemble. Eren els il·lusionants temps de la transició. Des d´allavons tot el Brecht que he pogut veure ha estat a Madrid o a Barcelona. I és una pena (o vergonya) que ciutats com Saragossa, Osca o Terol no puguin enriquir-se de muntatges de nivell de peces tan extraordinàries com la Mare Coratge, La Vida de Galileu (que s’acaba de representar a Madrid), o la meravellosa El cercle de guix Caucasià, per no parlar de peces d’influència brechtiana com l’excel·lent versió que José Luis Alonso va fer de la novel·la de Galdós Misericordia, amb la gran Mª Fernanda d´Ocón.Considero el teatre de Bertolt Brecht una necessitat cultural i social de primer ordre i vull afirmar que la cultura (i el teatre) no són un entreteniment per a rics.
Antoni Bengochea
Origen: Un pregó a Aragó | maisseblog
Un pregó a Aragó
Audio Player
[Cançó: Arrels
Àlbum: Fulles EP
Música i lletra: Eixam, grup de la comarca del Matarranya]
De sobte, quan eixíem de l’hotel per començar la ruta d’aquell dia, vam escoltar per uns altaveus i ben alt la música d’una jota. No pareixia de dins l’hotel perquè el so era fort i vaig preguntar a José de La Alqueria de Ràfels, el propietari d’on estàvem hospedats, que què era això.
Havia estat com una sorpresa, de sobte, a aquell lloc tan tranquil i silenciós. Una jota que sonava agradable i alegre i ens alegrava el dia de bon matí. José em va respondre que allò era un pregó, com si nosaltres sabérem què era això o ho escoltàrem tots los dies. Però no, era el primer que escoltàvem, encara que no seria l’últim en aquelles terres de la comarca del Matarranya.
A la nit, i després d’escoltar-ne algun altre més eixe mateix dia, ens va explicar que el pregó anava precedit per una peça de música, segons la informació que anara a contar-se. Allí a Ràfels l’encarregada era l’algutzila, que justament era la mateixa xica que ens preparava l’habitació. Tot quedava a casa. Jo ja m’ho havia imaginat quan vaig escoltar la seua veu, tan tímida com agradable, mentrestant anava explicant qui havia arribat al poble eixe matí.
No era més que el xic dels somiers, els calçotets i la roba interior. Tot al vint per cent de descompte. I allí es trobava, a la plaça del poble, davant de l’església i enfront del nostre hotel, una paradeta de calcetins, gorrets, roba interior i algunes coses més.
La veritat és que quan tens la sort d’escoltar un pregó d’estes característiques, et fa recordar, inevitablement, els moments de quan eres xiquet. En concret, a mi em recordava quan passava l’esmolador amb la seua harmònica pels carrers d’aquell Benidorm de fa més de trenta anys. I també quan passava l’home dels melons amb la seua megafonia.
Vam començar el dia amb un gran somriure, perquè era tan agradable que, l’única cosa que ens havia faltat, era haver-ho gravat.
I vam continuar amb la ruta de pobles i de llocs interessants fins que vam pujar a la part més alta de Calaceit, un dels pobles més bonics d’Espanya. I no ho dic jo, ho diu el tant sabut Google, però que, una vegada més, no ens havia fallat. I tant que era bonic! Com tots els de la comarca del Matarranya. Dalt de tot, al costat de les antenes, podíem divisar
Origen: Refranys de març
Refranys de març
- Escrito por Tomàs Bosque
Al març sempre l’hem tingut com un mes de poc fiar, una mica paregut a novembre i febrer, capritxós tirant a dolent, que quasi sempre el veiem sofrint en la pesada càrrega quaresmal, eixe sorollós costum que no hi ha
déu racional que mos lo tregue de damunt: Març habitual, un dia bo i un dia mal. Març marçot, que mata a la vella i a la jove si pot. Sol de març porta refredats. Abelles i bestiar boví pel març se sol morir. De flor de març, fruit no en veuràs. Març i cunyats ni regalats. Ser més variable que el març. Pasqua marçal, mortallera i fam. Pasqua marçal, o molt bé o molt mal. Pasqua nevada, primavera gelada. Quan el març fa de maig, el maig fa de març. Setmana Santa pel març, no la vulgues pas. Si no podes al març, no veremaràs. Quan l’oroneta no ve pel març l’hivern és llarg. Març marcer apedrega a sa mare en el carrer. Març marcedor, nit freda i dia amb calor. Pluja de març, dona faves i furta blat.
Però eixe clima canviant i inestable que en poques hores pot passar del sol tebiet al calabruix, també obre les portes a la primavera i el malcarat març acaba sent un temps important per als cultius, que comencen a remuntar la seva activitat biològica després de les geleres i el fred del cor de l’hivern: Març, la clau de tot l’any. Diu la vinya: “L’amo em planta, l’amo em poda, l’amo em lliga i el març em dóna la vida”. Quan pel març trona, l’atmella és bona. Març ventós fa l’abril plujós. Cada gelada de març, una ploguda pel maig. Pel març la verdor i per l’abril la flor. Pel març els presseguers en flor i els jóvens en amor. Setmana Santa marçal, molta pluja i temporal. A ningú ha d’estranyar que pel març comenci a tronar.
Presentat a Lleida un libre sobre el llegat de Moncada a la fraseología catalana | Mas de Bringuè
abr. 5Presentat a Lleida un libre sobre el llegat de Moncada a la fraseología catalana | Mas de Bringuè
Los autors i presentadors de l’acte amb l’alcaldesa de Mequinensa i Rosa Mª Moncada. (Foto: Sisco Castany)
L’Aula Magna de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs a la capital del Segre va acollir el passat 30 de març la presentació del primer volum del llibre “Aportacions de Jesús Moncada a la fraseologia catalana”. Es tracta d’un projecte de gran envergadura que es va iniciar el 1989 en el qual va començar a col·laborar l’escriptor de Mequinensa i que té per objectiu la redacció d’un diccionari fraseològic que reunirà en tres volums i en una base de dades informatitzada el conjunt de fraseologies i frases fetes utilitzades en la totalitat de l’obra de Jesús Moncada.
Aquesta primera part d’aquest diccionari que edita Pagès Editors recull cinc-centes frases fetes no documentades pels diccionaris catalans més importants, una quantitat que representa més del 20% de tot el material reunit dels 7 llibres publicats de Jesús Moncada. Una edició excepcional ja que, tal com apuntava el filòleg hongarès Károly Morvay, “és l’únic autor de llengua catalana de totes les èpoques del que s’ha buidat i analitzat la fraseologia de tota la seua obra completa”, un fet que posa de manifest la riquesa de la prosa d’aquest escriptor aragonès universal.
A la presentació, la directora de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida, Montserrat Macià, es va referir a la figura de l’escriptor de Mequinensa del qual ha dit “ocupa un lloc destacadíssim en les lletres catalanes”. Magda Godia, l’alcaldessa de la localitat natal de Jesús Moncada, va destacar la importància del llegat de l’escriptor també en matèria lingüística “aportant els girs de la nostra parla a la llengua catalana i això afegeix a la nostra llengua una dignitat més gran”.
Els articles d’aquest diccionari precisen la forma de les unitats d’aquestes frases, defineixen el significat, il·lustrant-lo amb un exemple, i informa si l’expressió figura o no en les obres lexicogràfiques catalanes publicades dins ara, Segons indicà l’editora de l’obra, Eulàlia Pagès, “totes les frases van acompanyades d’un fragment contextualitzat de l’obre de Moncada on aquesta apareix. Per a Mercè Biosca, professora de Català de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida i coordinadora del projecte, “l’estudi de la fraseologia de Moncada, a més de la importància lingüística que té dóna molta informació sobre la manera de ser d’un poble i dels seus costums”.
La professora de la Universitat de Lleida Maria-Pau Cornadó, coautora també d’aquest projecte, explicà que “les frases moncadianes, moltes originals i inèdites en la literatura catalana o emprades amb un significat diferent a altres autors, “tan les referides a persones, institucions com situacions sorprenent” tenen una funció desdramatitzadora dins la narració i converteix aquestes situacions, institucions i personatges en més humanes”
Jesús Moncada
Jesús Moncada va néixer a Mequinensa l’u de desembre de 1941 i va morir a Barcelona el 13 de juny de 2005. La seva obra, tal com es pot comprovar al ‘Racó Moncada’ del Museu de la Història de Mequinensa, va més enllà de la narrativa i explora disciplines com la pintura i la fotografia, una àrea, que juntament amb l’escriptura, li va permetre salvaguardar la memòria de la desapareguda Mequinensa vella d’abans del pantà. Moncada, autor d’obres com ‘Cafè de la Granota’, ‘Camí de Sirga’ o ‘La Galeria de les estàtues’, va rebre, entre altres premis, la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya, el 2001 i el Premi de les Lletres Aragoneses el 2004, guardó que va recollir poc abans de la seva mort.
