Softaragonés presenta un servei de traducció automàtica i en línia entre aragonès, català i espanyol
Origen: Primer traductor automàtic entre les llengües de l’Aragó | VilaWeb
Softaragonés presenta un servei de traducció automàtica i en línia entre aragonès, català i espanyol
Origen: Primer traductor automàtic entre les llengües de l’Aragó | VilaWeb
Organizan
“Ziclo de Seminarios sobre Lengua Aragonesa”
1: “Lo Cheso (variant de referencia de l’Aragonés)” (30/01/2016)
2: “Introduzión cheneral ta ra lengua aragonesa” (12/03/2016)
3: “Locucions, frases feitas, refrans… a medolla d’a lengua” (16/04/2016)
4: “A toponimia aragonesa” (14/05/2016)
5: Una gollada a cuasi 20 años d’aragonés en a escuela (02/07/2016)
MAGAZIN 5 de març de 2016.
15è ANIVERSARI DE LA NOSTRA RÀDIO
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
Entrevista a Livia Balaguer Bañeras, jugadora de Futbol Sala del Casp en divisió de plata; a la Selecció Aragonesa sub-21 ( té 16 anys). Està jugant la fase final de seleccions autonòmiques a Madrid.
11:55- 12:30.- Àgora : “La força de la paraula”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30- 12:45.- Tal dia com avui, fa quinze anys, Ino Balaguer i uns quants més, van iniciar la història de la nostra emissora.
12:45- 12:55.- José Bada opina sobre l’actualitat.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- El cine, els Oscars. Lifo Ros
13:25- 13: 40.- Aquí estan els QUINTOS 2016.
13:40- 14.- Entrevista a Natxo Sorolla Vidal, de Pena-roja de Tastavins, doctor en sociologia.
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Marcos Calleja, Ino Balaguer, Lifo Ros, i Elías Satué.
Origen: Prensa
Nota de prensa 29/02/16
Comunicado de prensa del Estudio de Filología Aragonesa
En el día de ayer, 28 de febrero de 2016, el Estudio de Filología Aragonesa celebró en Zaragoza un Pleno, en el que, entre otros asuntos, trató de la propuesta hecha por la Direccción General de Política Lingüística en la que se nos proponía al Consello d’a Fabla Aragonesa, a la Sociedat de Lingüística Aragonesa y a nuestra asociación la firma de un acuerdo para que tres expertos romanistas internacionales establecieran un dictamen vinculante sobre la grafía de nuestra lengua, dictamen que se trasladaría a la futura academia que pudiera constituirse en el futuro.
El Estudio de Filología Aragonesa, tras largo y arduo debate, decidió por mayoría de votos no participar de dicha propuesta por entender que no es el modo adecuado de resolver este asunto.
En primer lugar, este proceso se salta o margina la actual Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, pues esta establece con claridad en su artículo 7 que las competencias en esta materia corresponden a la Academia (7.1. a) Establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón). Por tanto, cuando se dice en el escrito que nos trasladó la DGPL que En todo caso, la grafía que contenga el dictamen será utilizada con carácter oficial mientras no se disponga lo contrario en una norma de rango superior, se olvida de que ya existe esa norma de rango superior. Toda ley es susceptible de ser derogada, reformada o sustituida, pero, en tanto esté en vigor, debe ser respetada.
En segundo lugar, el escrito de la DGPL deja claro también que el dictamen de los expertos se trasladará a una posible academia que pueda crearse en el futuro, por lo que esa academia nacería sin “autoridad”, máxime en un asunto vital para una autoridad lingüística. Entendemos que poca autoridad puede tener una “Autoridad” si nace condicionada en la decisión normativa más básica que puede emprender, una ortografía emanada de la autoridad lingüística competente. Solo es posible solicitar respeto a la norma, si esta nace del cumplimiento de la legalidad y de una autoridad lingüística incuestionable.
Finalmente, con el dictamen se pretende únicamente la elaboración de una grafía, es decir, establecer cuáles son las letras de nuestro abecedario y cómo se representan los fonemas y no la elaboración de una norma ortográfica que permita establecer detalladamente para el conjunto de la lengua las reglas para poner por escrito todos los enunciados posibles de esa lengua. No nos cabe duda de que, si hace una cosa y no la otra, es por que puedan convivir en nuestra lengua formas variopintas que sin duda la empobrecen (v.g. “exacto” y “esauto, ecsauto y exauto”).
Manifestamos, no obstante, nuestro deseo de colaboración con la DGPL, y con las demás asociaciones, si esta se replantea el modo de abordar este asunto, que a todos nos preocupa, o en otros que pueda plantearnos.
Origen: PP y PAR convocan una rueda de prensa con grupos radicalizados |
25 02 2016
El Partido Aragonés convoca una rueda de prensa conjunta de PP, PAR y la Plataforma No Hablamos Catalán el 26/2/2016 en Monzón. Por el Partido Aragonés participará el diputado Jesús Guerrero y por el Partido Popular la diputada María José Ferrando. La esencia de la Plataforma No Hablamos Catalán es el grupo secesionista FACAO, involucrado en acciones radicales antidemocráticas, entre ellas, promover la violencia públicamente contra asociaciones, manifestarse con partidos de extremaderecha, y ser sorprendidos en una campaña de contaminación mediante pegatinas con el lema “Fraga Catalana”. Los partidos democráticos deberán explicar sus relaciones con grupúsculos de extremaderecha.
Rueda de Prensa en Monzón (Huesca) 26 de febrero
El Partido Aragonés comunica a los MM.CC. que este viernes 26 de febrero de 2016 ofrecerá una Rueda de Prensa en Monzón (Huesca).
Será una Rueda de Prensa conjunta de Partido Aragonés; Partido Popular; Unión, Progreso y Democracia; Federación de Independientes de Aragón; Bloque Aragonés; Compromiso con Aragón y La Voz Independiente de Aragón como formaciones políticas. También participará la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán como representante de 55 asociaciones agrupadas en ella.
Fecha: Viernes 26 de febrero
Lugar: Monzón. Hotel Vianetto (C/ Lérida, 25, de Monzón -Huesca-)
Hora: 12:00
Intervendrán:
- Partido Aragonés
Jesús Guerrero (Concejal Monzón y Diputado en Cortes)
- Partido Popular
María José Ferrando (Diputada en Cortes)
- Federación de Independientes de Aragón
Chusé María Abad (Coordinador general)
- Bloque Aragonés
Javier Vecilla (Secretario general)
- UPyD
Manuel López (Coordinador)
- Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán
Luis Miguel López (Pte).
Juan Carlos Jiménez, portavoz de CHA, recuerda que “era necesario y oportuno con objeto de que las y los ciudadanos de Almudébar que así lo deseen puedan ejercer los derechos que se recogen en el artículo 4 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades…
Origen: Preguntes a Natxo Sorolla sobre el català al Matarranya | Lo Finestró
Foto de La ComarcaEn el transcurs de la celebració del dia Mundial de la Llengua Materna a Mont-roig, el diari La Comarca li va fer unes preguntes a Natxo Sorolla que va contestar sobre la marxa i que transcrivim tot seguit:
¿Quins són els majors problemes de la llengua al Matarranya?
Fa uns anys la problemàtica era una altra. En els anys ’90 el català era la llengua hegemònica al Matarranya, és a dir, més del 90% de la gent el tenia com a llengua materna. No obstant això la gent encara que el parlés no coneixia la gramàtica. Avui en dia és cert que més persones coneixen gramaticalment la llengua, però s’ha afegit un problema més. Estem veient que hi ha una substitució gradual de la nostra llengua entre les noves generacions. Si fa dues dècades un castellanoparlant que vingués al Matarranya, ja fos per ser un nou resident o per no tenir com a llengua materna aquest idioma, es trobava amb que la llengua hegemònica era el català i no tenia gairebé problemes per aprendre’l . Avui veiem que el català ha perdut l’hegemonia que podia tenir fa dues dècades, sobretot entre els més joves. Ens trobem fins i tot joves de pares catalanoparlants que no obstant això utilitzen de forma més habitual el castellà dins del seu cercle d’amics i per descomptat en àmbits com l’educatiu.
Des de quan s’observa aquesta evolució?
Hem vist com entre els dos últims estudis fets sobre el tema en 2004 i en 2014 hi ha bastants diferències. Mentre el 2004 els percentatges de catalanoparlants que utilitzaven el català com a llengua materna seguien sent del 70%, a l’estudi de 2014 hem vist que aquests percentatges han baixat bastant i se situen al voltant del 50% de la població. Com veus hem passat d’un 90%, a un 70% el 2004 i el 50% actual. Val a dir que tradicionalment comarques com el Matarranya o la zona catalanoparlant del Baix Aragó-Casp han donat sempre xifres molt més elevades de persones que tenen el català com a primera llengua que la mateixa Barcelona. Veníem d’una situació bastant bona en els anys ’90, malgrat tota la situació política. Observàvem com s’havia mantingut un ús gairebé total del català al carrer, entre les famílies. El que passa a Fraga o a Tamarit és una mica el que podria acabar passant aquí. El fet de què el català no sigui una llengua escolar fa que fins i tot els tradicionalment catalanoparlants, acabin fent un major ús del castellà en la seua vida quotidiana.
De seguir aquesta tendència què creus que podria arribar a passar?
Hem vist com zones on tradicionalment es parlava aquesta llengua com són València i Alacant, Perpinyà o l’Alguer a Sardenya, ara és una llengua totalment desplaçada de l’ús diari. Es parla esclar, però és minoritari l’ús d’ella com a llengua materna i ha estat desplaçada en el cas d’Alacant, Perpinyà o l’Alguer, fent, que en aquests territoris, el català pràcticament sigui una llengua perifèrica. Nosaltres estem molt millor fins i tot que altres comarques d’Aragó com el Baix Cinca i fins i tot que algunes de Catalunya, però el descens és clar i la baixada en el percentatge de catalanoparlants també. Incloure-la en el currículum escolar, no només de forma optativa i que a més fos la nostra varietat de català, és molt necessari. També hi ha gent a la qual li preocupa la pèrdua de paraules i dites propis del Matarranya …
Hem fet ja diversos estudis i no puc deixar de referir-me a Esteve Valls. Hi ha estudis fets amb referència a l’estandardització i el “variacionisme”. Tenim a més literatura de Desideri Lombarte, és a dir, tenim material i hem d’esforçar-nos en això. La “estandardització” és una cosa que no només passa aquí.
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 20 de febrer del 2016) La meva primera trobada amb Savall va ser pels anys vuitanta. Era un complet desconegut per al gran públic, i als seus concerts hi a…
Origen: Jordi Savall | Viles i Gents
El Gobierno de Aragón a través de su Dirección General de Política Lingüística ha iniciado un proceso que culminará estableciendo una grafía común y oficial para el idioma aragonés y sus diferentes modalidades
Origen: El aragonés más cerca de una grafía oficial – AraInfo
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.