Origen: ‘Time goes by’ | L’ esmolet
‘Plaza de San Agustín Viejo, Barcelona, 1969’, ©Toni Catany
A voltes al Facebook hi passen coses. Sovint són banals, de foguerada, que t’arrenquen una rialla o un renec d’indignació. Però de tant en tant una imatge se t’infiltra fins el dedins més íntim. Això em va passar en veure una foto d’en Toni Catany que Dolors Miquel havia compartit, amb el títol Plaza de San Agustín Viejo, Barcelona, 1969. Parets escrostonades, brutícia, roba estesa, papers per terra… quina confortable sordidesa. Però el que més em va colpir va ser el xiquet de la bici que apareix a l’extrem esquerre de la imatge: vaig veure’m a mi mateix sobre la petita Orbea de segona mà que m’havien regalat els meus pares. No era jo, és clar, però en certa manera ho era. Em va envair el vertigen.
Quan veig fotos com aquesta, d’una quotidianitat que ja ha desaparegut però que un dia va ser la meua, em sento trasbalsat. És la constatació de la velocitat torbadora que agafa el temps en el seu esmunyir-se’ns entre els dits. Allò que creiem que som, ja no existeix: és passat, imatges exòtiques que, en el millor dels casos, fan somriure els joves —que saben que són eterns.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 25, febrer 2016
