L’històric alcalde del poble, ara a l’oposició, ha anunciat que deixe el càrrec de regidor en una carta que s’ha repartit per totes les cases del poble. Algueró

Origen: Antonio Algueró deixe el càrrec de regidor a La Freixneda | Comarques Nord

Origen: L’evolució del català a la Franja 2004-2014 | Xarxes socials i llengües

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 juliol 30UTC 2015

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

• A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
• Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
• L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
• La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
• El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
• Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
• Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
• Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
• El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
• La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
• Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
• Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
• Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
• Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

Origen: La Franja de Ponent

Origen: La CHE estudiará otras alternativas a la ubicación de la presa en Aguaviva

Origen: Soro defenderá la N-232 entre El Burgo de Ebro y Torres de Arcas como una infraestructura prioritaria

Origen: Xerrades i activitats d’estiu – Alcampell 2015 |

Del 31 de Juliol al 26 d’agost tindran lloc les xerrades i activitas d’estiu organitzades per Grapa, R. Casas, La Mula Groga i l’Àrea de Cultura de la Biblioteca del Ajuntament d’Alcampell.

La primera activitat serà aquest divendres a les 22h a l pati de les Escoles amb la presentació del llibre “Al doblar la esquina” de Pilar Enjuanes Marqués, mestra que va estar treballant a Alcampell.

Origen: José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística | Mas de Bringuè

L’advocat i jurista saragossà José Ignacio López Susín, especialitat en legislació sobre normalització lingüística i militant de CHA, ha set anomenat avui pel Govern aragonès Direcció General de Política Lingüística.
La creació d’aquest organisme va ser una exigència irrenunciable del grup nacionalista d’esquerres CHA per a entrar al nou govern d’Aragó presidit pel socialista Javier Lambán. CHA s’ha fet càrrec de la Consellería de Vertebració del Territori, Foment i Vivenda.

López Susín es posa al front d’aquesta nova Direcció General amb la intenció de donar la importància i la rellevància que mereix a la regulació i el desenvolupament de les llengües minoritàries d’Aragó després d’un “quadrienni negre” per a l’aragonès i el català, degut a la nul•la acció política en aquest àmbit portada a terme pel govern PP-PAR. Tot i ser-ne conscient de que aquest organisme no comptarà amb els mitjans i estructures administratives d’altres direccions generals, el nou responsable de Política Lingüística del Govern aragonès ha declarat la seua intenció de preparar una nova Llei de Llengües que substituïxca la Llei del LAPAO i el PAPAPYC promoguda pel PP i el PAR en la passada legislatura i, mentrestant “portar a terme accions concretes de protecció, suport i desenvolupament de les nostres llengües pròpies” – explicà Susín.
La nova Llei de llengües que en el seu moment el govern PSOE-CHA presentaria a les Corts, estaria basada a grans trets en la que es va aprovar a l’Aragó l’any 2009. Mantindria la creació de dues Acadèmies (una per la llengua aragonesa i una altra per al Català d’Aragó) i probablement suprimiria o donaria un caràcter menys oficial al Consell Superior de Llengües.
Nacho López Susín, (Saragossa, 1956), és llicenciat en Dret i funcionari de carrera de l’Administració de Justícia des de 1979. En els diferents períodes en que la CHA ha assumit tasques de govern en diferents institucions, Susín ha estat director de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Saragossa (1999-2003) i Director de l’Àrea d’Educació i Acció Social de l’Ajuntament de Saragossa (2003-2007). També ha estat membre fundador i dirigent del Rolde d’Estudis Aragonesos, associació que edita la revista Rolde, i membre destacat de la Fundació aragonesista Gaspar Torrente y del Consello da Fabla Aragonesa.
López és també autor o coautor d’una desena de llibres entre els quals destaquen els referits al dret aragonès (Gent de lleis. El dret aragonès i els seus protagonistes, Saragossa, 2004), a la lexicografia aragonesa (Bocabulario de Plasenzia, 2000 -amb María Dolores Montaner -, Lèxic del dret aragonès, 2006, El diccionari aragonès, col•lecció de veus per a la seva formació, 1902, 2009, o Manuel Díaz Rozas: Apunts de Llengua Chesa, 2013) i especialment al dret lingüístic (El règim jurídic del multilingüisme a Aragó, 2000, Estudis sobre l’Estatut jurídic de les llengües a Espanya, 2006, Estatut Jurídic de les Llengües pròpies d’Aragó, 2011 -amb José Luis Sorolla, i Formularis d’escriptures notarials en castellà i aragonès segons el Codi de Dret Foral d’Aragó, en premsa, amb Javier Mazana i Miguel Martínez Tomey), a més de col•laborador habitual en revistes especialitzades.

Los nombramientos han sido en los departamentos de Desarrollo Rural, Derechos Sociales, Universidad y Educación y Deporte

Origen: ​El Gobierno de Aragón nombra al nuevo director de Deporte y otros 11 nuevos cargos

Director general de Política Lingüística. José Ignacio López Susín
Zaragoza (1956). Licenciado en Derecho y funcionario de carrera de la Administración de Justicia desde 1979. Director del Área de Cultura de la Diputación de Zaragoza (1999-2003) y Director del Área de Educación y Acción Social del Ayuntamiento de Zaragoza (2003-2007). Es autor o coautor de una decena de libros entre los que destacan los referidos al derecho aragonés (Gente de Leyes. El derecho aragonés y sus protagonistas, Zaragoza, 2004), a la lexicografía aragonesa (Bocabulario de Plasenzia, 2000 –con María Dolores Montaner-, Léxico del derecho aragonés, 2006, El diccionario aragonés, colección de voces para su formación, 1902, 2009, o Manuel Díaz Rozas: Apuntes de Lengua Chesa, 2013) y especialmente al derecho lingüístico (El régimen jurídico del multilingüismo en Aragón, 2000, Estudios sobre el Estatuto jurídico de las lenguas en España, 2006, Estatuto Jurídico de las Lenguas propias de Aragón, 2011 –con José Luis Soro-, y Formularios de escrituras notariales en castellano y aragonés según el Código de Derecho Foral de Aragón, en prensa, con Javier Mazana y Miguel Martínez Tomey), además de colaborador habitual en revistas especializadas.

Més informació: Wikipedia

La Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) ha pedido al ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente la anulación del expediente administrativo del proyecto de construcción de la presa

Origen: La CHE pide al ministerio que retire el expediente de la presa del Bergantes – Diario de Teruel

El 29 LA FEM GROSSA A BCN !!! Obrim nou Espai Serret – ‘Món llibres, Els 4Gats del Serret’ – BCN

Tinc lo plaer d’anunciar-vos que demà dimecres 29 de juliol a les 19:00, obrim un espai Serret de libres i autors a BCN, cert es també que olem inagurar el 9 o 10 de setembre amb un espectacle literari, l’espai el trobareu als baixos de Mon Medieval, carrer Aragó 108, on ja existeix una llibreria, comptem també en un espai mes gran i privat, per fer tot tipus d’actuacions culturals i espectacles literàries de tota mena per encaixar-ho dins del marc de Terra de Cruïlla.

Un projecte totalment transversal on estem oberts a tot tipus d’iniciatives per dinamitzar la cultura i les arts en totes les seves variants possibles.

Volem inagurar el 9 o 10 de setembre amb un espectacle literari tal i com deu mane,  concretamen als baixos de Mon Medieval, carrer Aragó 108, on ja existeix una llibreria i un espai mes gran i privat, per fer tot tipus d’actuacions culturals i espectacles literàries de cualitat dins del marc Terra de Cruïlla.

Que es Terra de Cruïlla us pregunteu ??

Us ho dic clar, es la mare de tots los projectes que tinc al cap, i per suposat els Premis de literatura rural son la base per sumar sinergies i disfrutar junts d’aquest nou marc que s’obre, on lliguem tres punts d’enganxe importants, Els 4Gats del Serret’ – BCN, Museu de la Vida Rural i Matarranya-terres de l’Ebre, en tota la dimensió que comporte presentar-ho a BCN.

Per tan el 29 de juliol hi podreu trobar, fons editorial de Barcino i Edicions Poncianes, al costat de publicacions del Centre d’Estudis Càtars, Mon Medieval, una selecció del llibres Serret i dels títols que considerem mes significatius on premiarem la incorporació dels llibres dels autors que han participat fins ara i en un futur puguen participar al nostre projecte de Terra de Cruïlla.

Espero que us entusiasme el projecte tan i com m’entusiasme a mi i que ho disfrutem junts ;))

Salut i llibres !!

Adjunto localització dels 4 GATS DEL SERRET en construcción

https://www.google.es/maps/place/Carrer+d’Arag%C3%B3,+108,+08015+Barcelona/@41.3842059,2.1531104,17z/data=!4m7!1m4!3m3!1s0x12a4a2862e319609:0xa81223b03e0cbc18!2sCarrer+d’Arag%C3%B3,+108,+08015+Barcelona!3b1!3m1!1s0x12a4a2862e319609:0xa81223b03e0cbc18

Octavi Serret – llibreria Serret

http://www.serretllibres.com/

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs

http://es.linkedin.com/pub/octavio-serret/27/36b/4bb

http://www.facebook.com/llibreria.serret

http://twitter.com/serretllibres

http://es.slideshare.net/serretllibres

https://www.youtube.com/user/serretllibres/feed

http://www.serretllibres.com/forums

Origen: Aragón Sí Puede responde a CHA que no exija lo que ya está haciendo en materia de lengua aragonesa – Radio Huesca

Aragón Sí Puede responde a CHA que no exija lo que ya está haciendo en materia de lengua aragonesa

Mary Romero, responsable de la concejalía de reciente creación de Lengua Aragonesa, reclama la puesta en valor del trabajo que están realizando después de las críticas vertidas por CHA. Aseguran que ya están traducidos al aragonés tanto la cartelería como el programa de San Lorenzo, y que también está en marcha la oficina de Promoción de la Lengua Aragonesa. Incluso, se está ya esbozando la futura Escuela de Aragonés Municipal, asegura.

Romero contesta de forma visiblemente molesta al portavoz de CHA de Huesca, David Félez, con las siguientes palabras: “Agradeceríamos en un futuro, que por parte de CHA no se nos exija algo que ya hemos hecho y que además hemos sido nosotros precisamente quienes lo hemos puesto en marcha, ya que en los anteriores años de los sucesivos gobiernos municipales (muchos de ellos con presencia de CHA) jamás se consiguió ni se llegó a poner en marcha. Añade que ha sido su partido, Aragón sí Puede, y no otros, quienes han conseguido por primera vez en la historia crear una concejalía de Lengua Aragonesa y que están trabajando “con ahínco” en ella, sin necesidad que nadie les exija “algo que ellos mismos no consiguieron en años”.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: ESCOLA NOSTRA 2015_ L’Escola d’Estiu de Clarió al Matarranya

NdP de Clarió:

Amb el títol “ESCOLA NOSTRA”, l’associació de pares del Matarranya “Clarió” organitza la seua 1a Escola d’Estiu dedicada al foment de la llengua i al coneixement del patrimoni de la comarca. Des de danses i música tradicional fins a contalles de bandolers, passant per explorar com els arqueòlegs o visitar l’únic poble deshabitat de la comarca: el Mas de LLaurador. Tot amb activitats divertides i a càrrec d’especialistes locals o vinculats al territori.

El programa es dirigeix a xiquets i famílies, però també està obert a tot el públic. Totes les activitats són gratuïtes i no cal inscripció prèvia, excepte en aquelles activitats en què s’especifica.

Més informació: José Manuel Aragonés, president (tel. 649850516- clariomatarranya@gmail.com)

ESCOLA NOSTRA 2015

L’Escola d’Estiu de Clarió- Estimem la nostra llengua i el patrimoni

PROGRAMA          

divendres 31 de juliol –JORNADA FOLK  a càrrec d’Espai de So

Mont-roig, al Salon Cultural

17 a 19 h Taller de ball tradicional del Matarranya (ball solt i agarrat) i mostra de construcció d’instruments musicals

La Portellada, placeta de les piscines

20 a 21 h Taller de ball tradicional del Matarranya (ball solt i agarrat)

22 h Bureo Folk. Ball de participació oberta amenitzat per diferents músics de les Terres de l’Ebre i el País Valencià.

dissabte 1 d’agost

Queretes, trobada al parc infantil

10-13 h Excursió: Som arqueòlegs.

Visita guiada i taller a càrrec de Joan Lluís Camps de l’associació Medievo. Desplaçament amb vehicles propis. Inscripció prèvia a Magda Aragonès: 637306366

dimecres 5 d’agost

La Freixneda, a la Llonja de l’Ajuntament

22 h Nit de contalles de bandolers: Lo Floro

A càrrec del poeta José Miguel Gràcia i l’artista José Manuel Aragonés

Dimecres 12 d’agost

18 h Valljunquera, trobada a la plaça del Sitjar

Mas de Llaurador: Contalles d’un despoblat

Visita guiada, taller i música a càrrec de l’historiador local Carles Sancho Desplaçament amb vehicles propis. Inscripció prèvia a Pepa Nogués: 676308021 o AMPA de Valljunquera

Notes:

Activitats per a xiquets, famílies i tots els públics

Totes les activitats són gratuïtes.

No cal inscripció prèvia excepte en aquelles activitats en què s’especifica.

Organitza: Clarió –Associació de Pares del Matarranya

Col·laboren: Comarca del Matarraña/Matarranya, Espai de So, Associació Cultural del Matarranya, Associació Cultural Sucarrats (Mont-roig), Asociación Cultural Portillo de la Amistat (La Portellada), Associació Medievo (Queretes), AMPA San Juan (Queretes), AMPA de la Freixneda, Ajuntament de la Freixneda i AMPA de Valljunquera

Origen: Fayón reivindica el carácter divulgativo de las recreaciones históricas

Origen: Un santo en la escombrera de Valjunquera