La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentMarc Nadal: “Mi intención era colársela, desenmascarar una farsa”
Acumula dos premios literarios en balear, ‘baleá’ según los organizadores, y uno en ‘lapao’.CATALINA GAYÀJueves, 18 de junio del 2015
DANNY CAMINAL
-¿Se siente políglota?
-Siempre me ha gustado aprender idiomas, He estudiado inglés, italiano, sé un poco de gallego, así que un poco políglota podría ser, pero no por saber mallorquín o lapao. Me gusta aprender idiomas y conocer los dialectos y sus particularidades.
-Pero ha ganado hasta tres premios literarios, dos en lengua baleá y uno en lapao, la variedad lingüística de Aragón oriental defendida por la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental (sic), la FACAO.
-En el caso del balear adapté un texto que había escrito en catalán a las formas que proponía la Acadèmi de sa Llengo Baléà. Se inspiran en unas gramáticas y unos diccionarios que salieron en el siglo XIX, pero lo del baleà es un invento.
-Espere, espere. ¿Cómo empieza todo?
-Un día hablando con dos amigos mallorquines me dijeron indignados: «Ahora han hecho una academia de la lengua balear». Me conecté y vi que habían fundado un premio literario y me presenté. Envié un cuento de dos páginas llamado Sa bala d’Aquil·les.
-Y los organizadores de los Prèmits Lliteraris en Llengo Baléà (así lo escriben) le dieron un premio de novela.
-Tenían las categorías de cuento y de rondalla. Me dijeron que lo mío era una novela corta porque no había animales mitológicos.
-Es el nuevo Monterroso de los gonellistas, que, entre otras particularidades, defienden que el dialecto mallorquín no es catalán.
-[Cita a Monterroso] Cuando se despertó, el dinosaurio todavía estaba ahí. Me dijeron que nadie se había presentado, así que me daban el premio. Me lo enviaron al despacho de la universidad. Pensaron que era un estudiante mallorquín que vivía en Barcelona.
-Era finales del 2012.
-Sí, y en el 2013 me dan el segundo premio de poesía en balear con Grassis, una parodia.
-Y sigue acumulando premios.
-En el 2013 envié un cuento a la FACAO. Defienden que lo que se habla en la Franja no es catalán, sino aragonés oriental. Y gano otro premio con el cuento Que ningú no mos faigue callá.
-Explíqueme la trama.
-Es un niño que lo pasa muy, muy mal en la escuela porque tiene un profesor pancatalanista. Les dije que era de Tarragona y que mis abuelos eran de Tamarit de Llitera. Gané un tercer premio y me invitaron a la entrega. Fui y, la verdad, fue un poco surrealista. Estábamos yo, una amiga, tres premiados y los organizadores.
-Y es ahí cuando se enteran en Mallorca y en la Franja de que usted es catalán. ¿Cómo se lo toman?
-Los de Mallorca, la verdad, se lo tomaron deportivamente y hasta me agradecieron la publicidad. Dijeron que ellos me habían adaptado la novela. En Aragón se lo tomaron muy mal.
-¿Con qué intención lo hace?
-La verdad, no tenía malicia. Es una forma más o menos elegante de colársela, de desenmascarar una farsa. O bien que tengan que reconocer que soy un políglota.
-Y mientras gana premios literarios está acabando una tesis doctoral en Física.
-Estudié Física e hice el doctorado en Química. En mi tesis estudio la aplicación de diferentes métodos teóricos a proteínas fluorescentes o fotoactivas. Ahora ya soy doctor.
-¿Y ahora?
-Este verano daré clases de inglés.
-¿Ve cómo es políglota?
-[Ríe] Los idiomas siempre me han gustado: este año he estudiado árabe. Pero catalán, valenciano, mallorquín… no he tenido que estudiarlos mucho.
El català, un motiu per retirar la custodia d’un menor | Lo Finestró
El català motiva el Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó a retirar la custòdia d’una menor. A una resident a Barcelona, li retira la custòdia d’un fill argumentant la dificultat d’adaptació al territori, als costums i a la llengua catalana (pdf sentència). Si fos un cas aïllat i si des de l’Aragó o des de la resta d’Espanya s’haguessin aixecat veus significatives criticant la sentència per aquest fet, podria considerar-se només una anècdota. “En cap cas aprendre una llengua no és un perjudici, sinó que ajuda plenament a la integració a la societat on viu”, segons ha dit la Plataforma per la Llengua. “L’any 2012, per exemple, una jutgessa de Cantàbria va prendre la custòdia a un pare adduint que parlava en català a la filla per separar-la de la mare. L’any passat, així mateix, una jutgessa de Tenerife retirà la custòdia a una mare que s’havia traslladat a Ripollet, perquè, segons la magistrada, aprendre en català podia significar per a la nena una dificultat en la seva evolució. Deixo a la consideració del lector la qualificació dels fets. Quina mena de lògica apliquen els jutges amb referència a les altres llengües oficials d’Espanya? Respecten la Constitució? M’agradaria saber quants espanyols estan d’acord amb el criteri discriminador dels jutges de les sentències esmentades.
Veure notícia completa a VilaWeb.
Marató d’emocions entre Ràdio Nikosia i Crisàlida a Camporrells | Mas de Bringuè
La Fundació Crisàlida de Camporrells organitza aquest dissabte, 20 de juny, junt amb els components de la barcelonina Ràdio Nikòsia,unes jornades maratonianes de 12 hores de Radio i Televisió a la seu de Crisàlida en aquesta localitat alt-lliterana, amb el lema: CELEBREM LA VIDA PER A CONTAR’HO A LA RÀDIO/ CELEBRAMOS LA VIDA PARA CONTARLO EN LA RADIO. Animeu-vos a assistir en directe a n’aquestes interessants emisions o sintonitzeu Ràdio Nikòsia entre les onze del matí a les onze de la nit d’aquest proper disssabte.
Us adjunteu aquí la programació provisional (sempre pot hi haver canvis i incorporacions d’última hora, on hi participaran persones conegudes del món de la cultura, el periodisme o la política com Pilar Antillach, Mari Pau Huguet, Josep Pamies, Constanza Brncic y Lana Kovacevic. Una programació amb els objectius: “descobrir per a reflexionar, reflexionar per a compartir, compartir per a renovar, renovar per a descobrir”.
PROGRAMACIÓ (Castellà):
Programa conducido por Tere Silvestre y Paco Aznar:
11:00 “Gunter Gras, Eduardo Galeano: la literatura para subir y bajar al infierno”
Con J. Anton Chauvell y J.Antonio Adell
12:00 Tertulia de Radio Nikosia
13:00 “Red Line Sarajevo, el poema visual más hermoso de la historia”
Mari Pau Huguet entrevista a Manel Vila, ciudadano honorífico de Sarajevo.
14:00 Actuación musical de Jorcx (musicando poemas de Joan Margarit)
15:30 Proyección del documental “Los olvidados de los olvidados”
Tertulia con Carles Caparrós, director del documental, y Jaume Domingo.
17:00 Presentación del proyecto “Equaid” por Juti Gusi, su promotor
18:00 “Autoestima y autocuidado” con Gemma Solé i Dolors Zapata
19:00 Tertulia de Radio Nikosia
19:45 “Arteterapia” con Laia Jover, Florence Tessier, Cristina Conesa y miembros de Crisálida
20:30 “La espiritualidad de las manzanas”
Tertulia con Ester Temprado, Ramon Collado y Gerard Guerra.
21:15 Cine Iberoamericano que “celebra la vida”
Con Joan Ferrer, director de la Mostra de cine Iberoamericano de Lleida.
22:00 Presentación del proyecto “Dolça revolució” con Josep Pamies.
22:30 Actuación de Constanza Brncic y Lana Kovacevic.
. Animeu-vos a
Origen: Bienvenius/das a la nueva Zaragoza d’a normalización en l’emplego de l’aragonés |
Benvinguts/des a la nova Saragossa de la normalització en l’ús del’aragonés
El 13 de juny Pedro Santisteve pronunciava algunes frases del seu discurs d’investidura en aragonés. No era l’única novetat d’aquest nou ajuntament de “Zaragoza en Común”, alguns minuts abans, el qual va a ser el nou regidor a Cultura, Fernando Rivarés, havia jurat el seu càrrec també en aragonés.
Sabem que els dos no som parlants d’aragonès, pero bé sabem que és un símbol que marcará el comenci d’una nova etapa de la política a Saragossa i que esperem que estengui cap a tota la vida institucional d’Aragó.
Darrere van quedar els temps de les rialles i la vulgarització de l’aragonès. Molts/es dels regidors que van riure de l’aragonés ja no hi són, altres no han estat elegits pels/per les saragossans/es i en algun cas fins i tot el seu partit ha perdut la representació a l’ajuntament.
En hora bona als movimients socials, ciutadans/es i partits que conformen “Zaragoza en Común”, i molta sort!!
El català motiva el Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó a retirar la custòdia d’una menor
juny 19Origen: VilaWeb.cat
A una resident a Barcelona, li retira la custòdia d’un fill argumentant la dificultat d’adaptació al territori, als costums i a la llengua catalana
El Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó ha revocat una sentència que donava la custòdia a una mare resident a Barcelona per diversos motius, entre els quals el fet que el català sigui la llengua de Catalunya. ‘La cosa més convenient a l’interès del nen és no treure’l del seu entorn, especialment quan es restringeix la relació amb el pare i la família paterna i s’introdueixen modificacions en els seus hàbits d’escolarització, costums, fins i tot amb un idioma diferent’, diu la sentència (pdf en espanyol).
La Plataforma per la Llengua denuncia aquest fet i considera inadmissible que una sentència esmenti dues vegades l’idioma com un motiu perquè el nen torni al seu poble d’origen. L’entitat considera que això mostra un biaix ideològic clar, car el coneixement de diverses llengües en la infància es considera un perjudici per al desenvolupament personal.
La plataforma lamenta que aquest biaix ideològic afecti sentències que haurien d’obeir purament a qüestions de benestar de les parts, especialment en el cas de menors, i que perjudiqui especialment les persones que troben una oportunitat a Catalunya. ‘En cap cas aprendre una llengua no és un perjudici, sinó que ajuda plenament a la integració a la societat on viu’, diu la Plataforma per la Llengua.
L’entitat també recorda que no és cap cas aïllat. Ja va denunciar-ne en l’informe ‘40 discriminacions lingüístiques: “en español o nada”‘. L’any 2012, per exemple, una jutgessa de Cantàbria va prendre la custòdia a un pare adduint que parlava en català a la filla per separar-la de la mare. L’any passat, així mateix, una jutgessa de Tenerife retirà la custòdia a una mare que s’havia traslladat a Ripollet, perquè, segons la magistrada, aprendre en català podia significar per a la nena una dificultat en la seva evolució.
NOVA COMANDA DE SAMARRETES “Sóc del Matarranya i parlo catalá”. Termini fins al 15 de juliol de 2015.
NOTA—-Si heu demanat samarretes anteriorment, aquestes comandes no seran vàlids. Solament es tindran en compte els comentaris d’aquesta imatge.—- — a Matarranya.
