La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: Aragó asfíxia les seues llengües – El Temps
El popular Jorge Azcón va bufar dies enrere les espelmes dels seus dos anys com a president d’Aragó. Un mandat que ha estat marcat per una primera etapa de coalició amb Vox i el PAR, i una segona de bipartit amb els regionalistes conservadors. Sota la influència de l’extrema dreta, Azcón ha practicat una política d’ofegament a l’aragonès i el català, exemplificant-se amb l’asfíxia financera que ha sotmès a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Els aragonesos havien arrancat sis pàgines del calendari d’ençà que el popular Jorge Azcón havia arribat a la presidència d’Aragó. L’exalcalde de Saragossa havia assolit la comandància de l’executiu aragonès gràcies a firmar una coalició amb l’extrema dreta Vox i atorgar diversos alts càrrecs al Partit Aragonès, de caire conservador i, aparentment, regionalista. Com a comandant en cap de l’administració aragonesa, acudia a principis del 2024 al Comitè Europeu de les Regions, que se celebrava al Parlament Europeu.
Des de Brussel·les, Azcón persistia en el discurs tradicional que el conservadorisme aragonès — i de manera més incisiva l’extrema dreta espanyolista— havia mantingut sobre les llengües pròpies d’Aragó, és a dir, sobre l’aragonès i el català, present a la Franja de Ponent. El baró popular ratificava la seua oposició a la normalització de l’aragonès i avivava el secessionisme lingüístic negant la unitat de la llengua catalana. «A la zona oriental d’Aragó, no es parla català, sinó modalitats lingüístiques pròpies. La gent de Fraga parla fragatí», sostenia en contra de la ciència filològica.
La negativa a reconèixer la presència del català a la Franja i el desinterès per la promoció de la llengua aragonesa exemplificaven la política lingüística desplegada d’ençà que va substituir el socialista Javier Lambán al capdavant de la màxima institució d’autogovern d’Aragó. «L’any que Azcón va governar del bracet de Vox va caracteritzar-se per la censura més absoluta sobre l’aragonès i el català de la Franja i una política d’assimilació cultural castellana. S’han emprat les llengües com a arma política», expressa Jorge Pueyo, diputat de la Chunta Aragonesista —dintre del grup parlamentari de Sumar— al Congrés i una de les veus més mediàtiques de l’aragonesisme.
«La censura a les llengües ha estat total: han deixat sense fons l‘Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que treballava tant pel català com per l’aragonès; han laminat els treballs desenvolupats per la Direcció General de Política Lingüística, que estava fent una bona feina; han eliminat les ajudes que atorgava, i han suprimit la càtedra Johan Ferrández d’Heredia de la Universitat de Saragossa», desgrana. «Fins i tot, estan incomplint la seua pròpia llei de llengües del 2013, que establia una certa presència de l’aragonès a la programació de la ràdio i la televisió pública», ressalta.
L’aliança del PP amb Vox a l’Aragó —trencada a l’àmbit governamental a partir de juliol del 2024, però persistent per la influència parlamentària dels ultradretans— ha provocat que els populars «actuen d’acord amb el que abans pensaven, però callaven», segons ressalta el diputat estatal de la formació aragonesista. «Es va arribar a plantejar l’eliminació del reconeixement del català i de l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó. S’ha de recordar que pregonen —especialment Vox— la idea franquista d’atomització de les llengües per impedir que hi haja una comunitat lingüística. Diuen que són modalitats lingüístiques locals per negar la totalitat de la comunitat lingüística», explica, així com critica que el PAR, un partit de reconegut anticatalanisme, «no faça res per l’aragonès».
A través del seu diputat al Congrés, Jorge Pueyo, la Chunta Aragonesista ha obtingut una línia de finançament estatal per a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua| Europa Press.
«Quan Vox estava a dintre del Govern d’Aragó, l’actitud va ser molt combativa contra les llengües. Fins i tot, es van fer declaracions explícitament secessionistes envers el català a la Franja. Ara bé, l’eixida de Vox de l’executiu aragonès ha relaxat un poc la política lingüística, fins al punt que el PP no ha donat suport a propostes dels ultres contra el reconeixement del català», apunta Natxo Sorolla, sociolingüista de la Universitat de Saragossa i investigador especialitzat en les constants vitals del català a la Franja. «Totes les polítiques desfavorables que s’hi van anunciar i que desmuntaven les accions tímides del govern anterior han passat a un segon pla», ressalta.
Ofegament econòmic
La croada contra les llengües pròpies de l’executiu d’Azcón ha tingut com a blanc l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que ha estat ofegada econòmicament. Una esmena de l’extrema dreta Vox va implicar l’eliminació de l’única font d’ingressos de la institució. «La situació actual és d’inacció institucional, perquè van desaparèixer dels pressupostos totes les partides corresponents a subvencions a entitats locals i associacions, premis, i altres programes de difusió i promoció», dissecciona Juan Pablo Martínez, secretari de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i director de l’Institut de l’Aragonès, l’entitat dintre de la institució que impulsa la llengua aragonesa.
«Des de la Direcció General de Patrimoni Cultural, s’ha mantingut el suport a accions concretes, i també s’ha mantingut l’estatus de l’aragonès i el català en l’ensenyament, com a llengües pròpies d’Aragó, però la falta de pressupost fa inviable l’existència d’una política lingüística», exposa. I complementa envers l’actitud desplegada per l’executiu integrat pel PP i el PAR: «El Govern actual ha respectat les competències de l’Acadèmia en matèria normativa, però no ha demanat assessorament a l’Acadèmia —tampoc ho va fer el govern anterior— a l’hora de planificar aspectes com ara l’ensenyament de les llengües pròpies o l’aprovació de termes toponímics, ni per a implementar una política lingüística real de protecció i promoció de les llengües».
L’asfíxia financera ha llastrat l’activitat de la institució. «La falta de finançament d’aquests dos anys ha obligat a ajornar projectes a mitjà termini, encara que no ha canviat el dia a dia del treball dels acadèmics i acadèmiques, perquè l’Acadèmia ha treballat des de la seua creació sense quasi recursos. Per a complir amb les tasques encomanades per la llei, l’Acadèmia hauria de comptar amb un finançament estructural i estable, com la resta d’institucions d’aquest tipus», afirma.
Enfront de l’ofegament practicat pels conservadors, regionalistes i ultradretans, la Chunta Aragonesista, a través del seu diputat estatal, Jorge Pueyo, va aconseguir una línia de finançament del Govern espanyol del PSOE i Sumar que atorgava 50.000 euros a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i altres 50.000 euros a la Diputació de Saragossa per a sufragar activitats d’entitats per la cultura pròpia. Els aragonesistes també negocien una altra ajuda pública a la institució per part de l’administració estatal, així com lluiten «per demanar que l’aragonès, del bracet de l’asturià, s’incorpore a l’ensenyament de les Escoles Oficials d’Idiomes i disposen d’una xicoteta partida reglada en la futura llei de cinema». «És una qüestió de drets mínims», subratlla.
«La subvenció del Ministeri de Cultura a l’Acadèmia repara un greuge que s’estava produint, ja que l’aragonesa era l’única acadèmia lingüística que no rebia una aportació de l’Estat», reivindica Martínez. Aquest ajut públic, segons detalla, «permetrà a l’Acadèmia reprendre alguns dels projectes ajornats i col·laborar en activitats culturals i d’investigació amb altres institucions i entitats». «Hauria de ser el Govern aragonès, posseïdor de les competències en matèria de llengua, qui estiguera interessat a promoure les llengües. L’executiu d’Azcón no sols incompleix la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i la Constitució espanyola, sinó també actua contràriament a l’Estatut d’Aragó, on s’indica que ningú pot ser discriminat per raons de llengua», retrau Pueyo.
SOS lingüístic
L’arraconament lingüístic practicat pel PP i PAR amb la promoció entusiasta de la ultradreta Vox es produeixen en un moment de SOS idiomàtic de l’aragonès. «La situació de l’aragonès és molt complicada, ja que continua sent una de les llengües més amenaçades, segons adverteix la Unesco», avisa Pueyo. «L’aragonès està en perill d’extinció, però el Govern d’Aragó es nega a protegir aquest patrimoni. És increïble perquè no es toleraria que decidiren obertament desprotegir qualsevol element patrimonial d’importància del territori aragonès», contraposa.
«La preservació d’una llengua en una situació tan precària com ara l’aragonès necessita un suport decidit per part de totes les administracions aragoneses, siguen del color que siguen», assenyala Martínez. «Ni la inacció actual, ni una política basada en accions simbòliques, seran suficients per a salvar l’aragonès. Cal, i de manera urgent, un pacte polític entre els principals partits aragonesos per a elaborar una estratègia ambiciosa per a l’ensenyament, promoció, preservació i normalització de l’ús de les llengües pròpies, de manera que les línies directrius bàsiques es mantinguen independentment de quin partit lidere el govern», planteja.
Si la situació de l’aragonès és delicadíssima, la vitalitat del català a la Franja ofereix símptomes preocupants. «En els anys noranta, hi havia una majoria de la població de la Franja que parlava català. Ja durant l’inici de segle, en els 2000, vam veure que hi havia un percentatge important de població que no tenia el català com a llengua inicial; i amb l’enquesta del 2014, ens vam adonar que la situació havia canviat: continuava havent-hi una majoria de població que parlava català com a llengua habitual, però hi havia una part important —vinguda de fora i no catalanoparlant— que no emprava la llengua», il·lustra Sorolla.
«Les dades de les enquestes més recents probablement ens mostren una realitat prou diferent i molt més assimilable a la del País Valencià o les Illes. De fet, observem processos oberts de substitució lingüística. Encara que no es mostrava a les dades generals, sí que veiem un trencament de la transmissió de pares a fills en estudis sobre població infantil i adolescent, especialment a la part del nord a la Franja, a la Ribagorça i al Baix Cinca», desenvolupa. «Encara més, en els darrers estudis fets al Baix Cinca, fins i tot entre la població més conscient lingüísticament, la presència de la llengua és bastant reduïda», alerta. Una regressió lingüística que coincideix amb temps polítics de tisorades i arraconament de les llengües pròpies de l’Aragó.
Source: Bases 12è concurs Javier Tomeo – Temps de Franja
// Redacció
XII CERTAMEN DE MICRORELATS JAVIER TOMEO DE TEMÀTICA SOCIAL. 2025-2026
OBJECTIU DE LA CONVOCATÒRIA:
Com a tribut a l’escriptor aragonès Javier Tomeo (1932-2013) i amb la finalitat de promoure la creativitat literària i abordar la reflexió sobre el compromís de la literatura amb la realitat social, l’Asociación Literaria y Artística Poiesis i la revista Compromiso y Cultura, d’Alcanyís, convoquen el XII Certamen de Microrelats Javier Tomeo de Temàtica Social que es regirà per les següents
BASES:
1ª El tema dels microrelats és lliure si bé han de tenir un contingut social, amb una extensió màxima de 200 paraules, títol inclòs. Les obres hauran de ser originals dels autors i no haver estat publicades anteriorment ni guardonades en altres certàmens, concursos o premis.
2a La recepció dels treballs començarà l’1 d’agost de 2025 i finalitzarà el 31 de març de 2026. Es podrà enviar un relat cada mes natural, amb un número màxim de quatre en tot el Certamen. Si un mes s’enviessin més d’un es considerarà només el primer rebut.
3a La selecció dels relats finalistes s’anirà fent cada mes d’entre els rebuts i s’aniran publicant mensualment en la revista Compromiso y Cultura en els seus números mensuals d’octubre a juny. Cada autor pot arribar a tenir quatre relats finalistes publicats. A cada autor finalista se li demanarà una fotografia per a acompanyar la publicació del seu relat en la revista, sent necessari el seu enviament.
Al final del Certamen els relats guardonats amb premi o accèsit s’editaran en una publicació independent.
4a S’estableixen cinc categories:
- General: autors nascuts en 2007 o anys anteriors. En llengua castellana.
- Juvenil: autors nascuts entre 2008 i 2011. En llengua castellana.
- Infantil: autors nascuts entre 2012 i 2019. En llengua castellana.
- Comarcal-castellà: autors nascuts en 2011 o anys anteriors residents o nascuts, independentment del seu lloc de residència actual, en el Baix Aragó Històric. En llengua castellana.
S’entendrà com a Baix Aragó Històric les comarques administratives Bajo Aragón, Matarraña/Matarranya, Maestrazgo, Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, Andorra-Sierra d’Arcs, Bajo Martín i Cuencas Mineras.
- Català: autors nascuts en 2011 o anys anteriors residents o nascuts, independentment del seu lloc de residència actual, en el Baix Aragó Històric o en la resta de comarques catalanoparlants d’Aragó: Baix Cinca, La Llitera i la Ribagorça. En llengua catalana.
A més, amb la finalitat de destacar les estretes relacions del Baix Aragó Històric amb les seves comarques catalanes i valencianes veïnes i la unitat lingüística de la llengua catalana de tots dos territoris, aquesta categoria està també oberta a autors residents o nascuts, independentment del seu lloc de residència actual, a la comarques administratives Els Ports, Alt Maestrat i Baix Maestrat, del País Valencià i Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, de Catalunya. Per a la gestió d’aquesta categoria es comptarà amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya, ASCUMA.
5a Els microrelats s’enviaran exclusivament per correu electrònic a les següents adreces segons la categoria:
General: tomeogeneral@gmail.com Juvenil: tomeojuvenil@gmail.com Infantil: tomeoinfantil@gmail.com Català: tomeocatala@gmail.com
No serà necessari enviar treballs per a la categoria Comarcal-castellà, ja que els microrelats seleccionats en les categories General i Juvenil d’autors residents o nascuts, independentment del seu lloc de residència actual, en el Baix Aragó Històric optaran directament a ser guardonats en aquesta categoria, si bé només ho podran ser en una de les tres.
6a Els microrelats i les dades de l’autor no s’enviaran en fitxers adjunts sinó escrits directament en el cos del correu, Haurà d’enviar-se el microrelat i el seu títol, nom i cognoms de l’autor, adreça electrònica, població de residència, codi postal, província, país i telèfon mòbil de contacte, així com el nom de la persona responsable en el cas d’autors menors d’edat.
S’haurà d’adjuntar còpia del DNI o equivalent de l’autor en els següents casos: en les categories Infantil i Juvenil per a acreditar l’edat; en la categoria Català per a acreditar el lloc de residència o naixement i en les categories General i Juvenil per a acreditar el lloc de residència o naixement per a poder ser considerat també en la categoria Comarcal-castellà. Si la població de residència actual no es pogués acreditar pel DNI o equivalent es podrà adjuntar un altre document en el qual es reflecteixi. En tots els casos es podran ocultar els camps que no siguin rellevants per al Certamen.
7a Es valorarà la creativitat, l’originalitat, la qualitat literària i el contingut social del relat ajustat al qual s’estableix en l’Objectiu d’aquesta convocatòria. Els organitzadors del Certamen es reserven el dret a rebutjar aquells textos que atemptin contra la protecció de la infància, la intimitat i l’honor de tercers o indueixin, incitin o promoguin qualsevol mena d’actuació delictiva, denigratòria o violenta en qualsevol de les seves formes. També seran rebutjades les obres que no presentin la deguda correcció lingüística.
8a El Jurat seleccionarà d’entre els relats finalistes un guanyador del Certamen per cada categoria els premis de la qual seran:
- General: 200 euros en metàl·lic i diploma.
- Juvenil: 100 euros en metàl·lic i diploma.
- Infantil: 100 euros en metàl·lic i diploma.
- Comarcal-castellà: 100 euros en metàl·lic i diploma.
- Català: 100 euros en metàl·lic i diploma.
El Jurat podrà establir en cada categoria els accèssits que consideri oportuns amb la finalitat de valorar la qualitat de la resta de treballs. Els accèssits tindran diploma però no dotació econòmica.
Un autor només podrà ser premiat o ser accèssit en una categoria i només per un conte. En funció de la qualitat dels treballs presentats alguna categoria podrà declarar-se deserta.
9a El Jurat estarà compost per persones degudament qualificades en l’àmbit literari designades pels convocants del Certamen. La decisió del Jurat serà inapel·lable i es farà públic en els primers dies de juny de 2026 a través de les xarxes socials de Poiesis i de Compromiso y Cultura i comunicat individualment per correu electrònic als autors guardonats.
10a El lliurament dels premis tindrà lloc a Alcanyís en un acte públic el juny de 2026 el lloc i la data del qual s’anunciarà oportunament pels mateixos mitjans.
11a Els relats presentats són propietat dels seus autors i poden disposar d’ells com vulguin, els organitzadors únicament podran publicar els finalistes mensualment en la revista Compromiso y Cultura al llarg del Certamen i els premis i accèssits finals en el suport o suports que es considerin oportuns tant al final del Certamen com posteriorment.
12a La participació en aquest Certamen implica l’íntegra acceptació de les presents Bases. El Jurat es reserva la resolució de qualsevol dubte d’interpretació d’aquestes. Alcanyís -Terol- Espanya, 1 d’agost de 2025
