XVIII PREMI FRANJA “CULTURA I TERRITORI” a RAMON MUR GIMENO
LLOC: TEATRE MUNICIPAL
Programa:
19:00 H: Benvinguda per part de la l’Ajuntament de Calaceit
Presentació de la Jornada a càrrec de la Presidenta Ana Soriano Barberán.
Intervenció de Loli Gimeno Puyol, Vicepresidenta de l’Associació Cultural del Matarranya sobre el premiat.
Acte seguit, l’historiador Joaquim Montclús explicarà les vinculacions del premiat amb destacats personatges dels moviments regeneracionistes de principis del segle passat i la relació amb diferents pobles del Matarranya.
Cerimònia d’entrega del XVIII Premi Franja: llengua cultura i territori.
Pepa Nogués, professora i responsable de projectes a l’ASCUMA, farà la presentació del Premi Franja i la seva història.
Acte d’entrega del Premi a Ramon Mur Gimeno
Cloenda de la jornada amb l’actuació del cantautor Fernando Mallen
21:00 H.: Sopar de convivència. Cal apuntar-se trucant al 628 69 77 51 fins al dia 18 de juliol. El sopar costa 25 €
Esperem la vostra participació.
Moltes salutacions,
Quan escric aquestes línies no sabem del rumb que prendran les pintures de la Sala Capitular de Sixena. Unes restes salvades i ara col·locades en els arcs de la reproducció de la Sala al Museu Nacional de Catalunya (MNAC). No cal dir que el tema ha estat i està judicialitzat i polititzat: mala peça en el teler de l’art. En tan poc espai només vull fer unes petites consideracions: el març del 1936 Josep Gudiol va fotografiar totes les pintures de la Sala Capitular. El 8 d’agost del mateix any el monestir va ser saquejat i incendiat. El “bellíssim enteixinat” del sostre de la Sala Capitular “era una capa de cendres” i les pintures que no van caure grises i negres i socarrimades. Josep Gudiol va visitar el monestir –val a dir que fins l’any 1995 Vilanova de Sixena pertanyia al bisbat de Lleida– i el mes de setembre, ell mateix i un parell de tècnics, amb l’ajuda de gent de la vila, van arrencar el frescos que restaven, mitjançant la tècnica de l’strappo. Es tractava de salvar les rests. Els rotlles els van portar a la Casa Amatller de Barcelona on van ser restaurats en una primera intervenció que va pagar l’Ajuntament de Barcelona. El 1940 van ingressar al Museu d’Art de Catalunya (MAC) (Montjuïc) en qualitat de depòsit. En 1944 van començar a muntar-se en estructures de fusta. Al juliol de 1961 es va posar en valor la Sala Capitular per l’exposició internacional del Consell d’Europa sota els auspicis del Govern Español. Al MNAC romanen fins avui. Al 1957 la Sala seguia en ruïnes i sense sostre, quan un equip tècnic del MAC va descobrir sota la cals els fragments del tester sud i els van traslladar al MNAC. La primera reconstrucció de la Sala Capitular –que no contemplava el retorn de les pintures– no arribaria fins 1988-1991, obtenint el premi “Hispania Nostra”. La primera demanda de reclamació de les pintures murals no va arribar fins al 18 de febrer del 2014. I el 2018 es va presentar l’última transformació de la Sala Capitular. El 28 de maig passat el Tribunal Suprem ratificà el retorn de les pintures a Sixena. Prevaldrà el sentit comú, les opinions dels tècnics, l’art o les sentències judicials? Pobres pintures de la Sala Capitular! Què sap la justícia d’art, de física i de química? I si les pintures estiguessin al Museo del Prado… .
El carrer Mayor d’Alcanyís és un carrer excèntric, no està al mig del poble com és habitual; connecta directament la zona del riu amb la plaça de l’Ajuntament, però aquella costera…, i en bona part està deshabitat. Per tot això, durant molt temps m’ha paregut un carrer trist, maleït (la més maleïda, la Casa Ram, al número 11) i abandonat, tot i tenir alguns edificis ben bonics.
Però hi ha senyals de vida, de vida cultural, a eixe carrer. I com a exemple recent tenim l’entrega dels premis del XI Certamen de Microrrelatos Javier Tomeo de temàtica social, celebrada el dissabte 18 de juny al Liceo, que té la seu en un d’aquells edificis de què parlava: la Casa Julve.
El certamen el convoquen l’Asociación Literaria y Artística Poiesis i la revista ‘Compromiso y Cultura’, en les categories General, Juvenil, Infantil, Comarcal-castellano i Catalán. Enguany s’hi van presentar uns 500 textos, tant d’Espanya com d’altres països, i tots els guanyadors van tenir l’oportunitat de llegir els seus relats, a la mateixa sala o en un vídeo.
Van presentar l’acte el director de Compromiso y Cultura, Raúl Andreu, i el president de Poiesis, Julio Moreno, que estava satisfet de la participació general, però no tant de la comarcal, i és una llàstima, perquè un concurs d’estes característiques ofereix la possibilitat de compartir, en poques línies, opinions i sentiments sobre la realitat social que vivim. Ánchel Conte va titular el seu primer poemari ‘No deixez morir a mía voz’, un desig molt humà; però primer, a la veu, l’hem de deixar viure.
Els premis als textos en castellà els van lliurar representants de l’Ajuntament d’Alcanyís, i els corresponents a la categoria en català, el president honorari de l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma), Artur Quintana. El professor va prendre la paraula per a posar de manifest la desprotecció de les administracions que pateixen el català i l’aragonès a l’Aragó, un fet que hem de donar a conèixer i repetir sempre que calgui. L’organització del Certamen Javier Tomeo és conscient de la situació de la nostra llengua, i per aquest motiu, en nom de l’Artur Quintana i de tots els membres de l’Ascuma, agraïm doblement la convocatòria.
Foto de família d’alguns guardonats amb organitzadors i col·laboradors. / Sigrid Schmidt von der Twer
Lo romanç entre Donald Trump i Elon Musk ha acabat com lo rosari de l’Aurora. Dient Trump que «la manera més fàcil d’estauviar diners al nostre pressupost és eliminar les subvencions i contractes governamentals a Elon».
Però és que Musk està molt forrat. Per a fer-se una idea, ell solet té un patrimoni que ronde el pressupost de l’Estat espanyol. Se dedique a fer cotxes elèctrics (Tesla), coets i satèl·lits (SpaceX). Al seu moment, xarxes mundials com Twitter o Facebook controlaven los continguts més polèmics (fake news) i van acabar per fotre fora a Trump, en agitar des d’allà la presa del Capitoli. Però Musk treballe en magnituds tals que va desemborsar un 10% del seu patrimoni per a comprar(-li) Twitter (a Trump). I és que Musk és formalment, també, el principal donant de la campanya electoral de Trump. Que li va tornar el favor nomenant-lo cap del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE), per a reduir la despesa de l’Estat en un sentit ultraliberal.
Però este mes de juny ha arribat la crisi de parella, moment en què Musk ha considerat que Trump està portant una despesa pública excessiva (i ha tret ajuts als (seus) cotxes elèctrics). I s’ha obert la caixa dels trons entre els titans, en un conflicte públic i notori. Al nivell que Musk ha associat Trump en la pedofília, i Trump ha amenaçat que això dels contractes que té en lo Govern «ho revisarem tot. Són molts diners». Destil·lant testosterona. Sacs d’incorrecció política. Autoritarisme en estat pur. En sintonia a la seua tradició política.
A Europa, tot allò que hi ha més enllà del Partit Demòcrata, mos son(av)e massa radicalitzat. Però exactament, què volen esta gent, que estan al replà de l’escala? Són ultraliberals o neocons? Són rupturistes o establishment? No mos enganyem. Ni encaixen en lo feixisme de tall paternalista al que est(àv)em acostumats. Ni es pot obviar que ells tenen clars los nostres referents: a la seua investidura Trump no va convidar Caps d’Estat, sinó que va fer vindre a Abascal (VOX) i altres ultres (Milei, Orbán, Meloni, Farage, Fico….). O explícitament han donat suport a Alternativa per Alemanya, vigilat per extremistades del mateix servei d’intel·ligència. La mare quan ix a obrir, porte la bata posada. Què volen esta gent, que criden de matinada?
Recuperar el rebost és més que una qüestió pràctica: és una manera de connectar amb la nostra cultura culinària, de tornar a posar en valor l’art de planificar i d’apostar per una vida més autosuficient
Una manifestació cultural característica de les comarques del Matarranya i el Baix Aragó, així com de la resta de la província de Terol, apareix a una de les obres més destacades d’un dels escriptors hispanoamericans més celebrats de tots els…
Lo romanç entre Donald Trump i Elon Musk ha acabat com lo rosari de l’Aurora. Dient Trump que «la manera més fàcil d’estauviar diners al nostre pressupost és eliminar les subvencions i contractes governamentals a Elon».
