La Franja

Minut 16:

http://alacarta.aragontelevision.es/informativos/aragon-noticias-1-20022022-1400

Source: Toponímia i història per commemorar el Dia de la Llengua Materna a Mequinensa » Temps de Franja

L’acte, celebrat al Centre d’Estudis Jesús Moncada, es va convertir en un homenatge emotiu a Magda Godia compromesa en la defensa, dignificació i promoció del català d’Aragó

// Redacció

El Centre d’Estudis Jesús Moncada acollia la celebració del Dia de la Llengua Materna a Mequinensa amb la presentació del Mapa de Toponímia de Mequinensa i Mequinensa 180 -1898: 90 anys del segle XIX de Jaume Arbiol, treball guanyador del III Premi de Recerca Jesús Moncada. Un acte que es va convertir en un homenatge emotiu a Magda Godia, pel seu compromís en la defensa, dignificació i promoció del català d’Aragó. Hi van participar Azucena López, assessora del departament de política lingüística del Govern d’Aragó, Marco Ibarz, president de la Comarca del Baix Cinca, i Antonio Sanjuán, Alcalde de Mequinensa, institucions que han fet possible l’edició del Mapa de Toponímia de la localitat .

López excusava la presència del director general i feia referència a la importància de les llengües per «preservar la pluralitat cultural, la democràcia i la diversitat» destacant el ric patrimoni lingüístic d’Aragó. Es referia a la feina de les entitats locals «per preservar i dignificar les seves varietats dialectals» i a la importància dels mapes que, a més de convertir-se en norma, a través de les denominacions originals «recullin la història que els envolta, les vivències de les persones que han passat per aquests enclavaments i el patrimoni immaterial, preservant la memòria col·lectiva». Finalment es va referir a Magda Godia, Alcaldessa de Mequinensa, de la qual va dir «feia créixer a tots els que tenia al voltant, entre els quals m’incloc».

El president de la Comarca del Baix Cinca, Marco Ibarz, es mostrava satisfet que el Mapa veiés finalment la llum després de «els retards que ha provocat la pandèmia i la pèrdua de Magda Godia amb què vam perdre una gran defensora de la nostra llengua». Recordava que a la comarca el 80% de la població parla català, «una llengua de la qual ens hem de sentir orgullosos i que hem de defensar». A més, animava el departament de política lingüística del Govern d’Aragó a «continuar col·laborant amb les administracions locals en projectes com aquest».

Antonio Sanjuán, alcalde Mequinensa, assegurava que «continuarem treballant per la defensa, dignificació i promoció de la nostra llengua, és un deure que tenim tots els catalanoparlants d’Aragó i amb Magda». Es referia a l’escriptor de la localitat Jesús Moncada «que no es va avergonyir de la seva llengua i la va utilitzar a les seves novel·les» i a totes les persones i entitats que han col·laborat en l’elaboració del Mapa, «que és un document viu i obert a noves aportacions que ens ajudaran a conservar el nostre patrimoni». Va recalcar que les «adaptacions» que figuren al Cadastre de les denominacions que s’utilitzen de les partides del municipi resultaven força xocants, i es mostrava disposat a «seguir recolzant iniciatives com aquesta o més contundents, com les Declaracions de Mequinensa, per defensar la dignitat de la nostra llengua».

Tot seguit Jaume Arbiol, guanyador del III Premi de Recerca Jesús Moncada, va presentar el seu treball Mequinensa 1808-1898: 90 anys del segle XIX que arrenca l’any en què finalitza la construcció de l’església de l’antic nucli urbà i la demolició del qual va marcar el final de l’antiga Mequinensa fa mig segle per la construcció de l’embassament de Riba-roja. Un treball on l’autor reflecteix «la influència de fets d’àmbit nacional o regional local» i que recorre gairebé un segle d’història en què es posa de manifest la divisió del país a «liberals i conservadors que es manté fins i tot els nostres dies».

A la presentació va recalcar la dificultat de trobar informació en períodes de pau «en què sembla que no hi havia notícies» i va relatar episodis com l’entrada de les tropes franceses a Mequinensa, les guerres carlines, la primera República, el retorn d’Alfons XII, la pesta groga o els problemes dels mequinensans amb la justícia, «una delinqüència que reflectia la pobresa extrema del país». Un treball publicat a la col·lecció AINAS de l’editorial Gara d’Edizions que no inclou imatges per qüestions de drets i que Arbiol va voler mostrar els assistents per completar l’acte.

Abans de cloure l’acte de commemoració del Dia de la Llengua Materna a Mequinensa, Darío Vidallet, regidor de Cultura, Turisme i Foment econòmic, va anunciar que ben aviat es faria pública la convocatòria del V Premi de Recerca Jesús Moncada, dotat amb 3.000 euros en metàl·lic, després que la quarta edició quedés deserta.

Source: La diplomàcia del president Lambán | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

El dilluns 7 de febrer el Sr. Lambán es va reunir a Pignatelli, seu de la Presidència, amb la organització, associació, espai, partit polític o el que sigui, Societat Civil Catalana (SCC). No cal dir que en democràcia cadascú es pot reunir amb qui vulgui a nivell individual i privat. Ara bé, quan s’hi ostenta un càrrec públic d’alt nivell, la responsabilitat pròpia i el càrrec imposen certes restriccions. Què en sap el Sr. Lambán de la ideologia política dels representants i fundadors de SCC que no té cap representació al Parlament de Catalunya? M’atreveixo a dir que la coneix prou bé i que es va reunir amb ells, per això. Tot està publicat i només cal una passejada per internet per conèixer que sota la defensa del “constitucionalisme”, s’amaga un ideologia dretana i en alguns components de SCC ultradretana. Amb aquesta mena de reunions no col·labora ni gens ni mica el Sr. Lambán a millorar les relacions d’Aragó amb Catalunya, tot el contrari. I si el Sr. Lambán és el que desitja…? No fa massa dies en va fer una altra. S’havia fixat una reunió de presidents i acompanyants d’Aragó i Catalunya per tractar el tema dels Jocs d’hivern dels Pirineus de l’any 2030. No m’interessa el motiu real de la reunió, però sí la plantada que va fer al president de Catalunya al·legant que no arribarien a cap acord o resultat. Això per a mi és una manca d’educació o excés de supèrbia. Si el Sr. Lambán vol que els jocs s’organitzin al 50 per cent entre Aragó i Catalunya, o com vulgui, que s’ho hagués plantejat cara a cara en la reunió i hagués escoltat les raons dels Sr. Aragonès si vol un altre tipus d’organització o col·laboració. Les reunions no són per garantir acords. El que més em dol, però, és la tendència del Sr. Lambán a fer declaracions crítiques contra institucions catalanes, partits polítics o Catalunya en general. Sota la capa del nacionalisme espanyol –sempre el bo– contra el nacionalisme català –sempre el dolent. Sempre “fent amics catalans”. Una “bona diplomàcia amb els veïns”… . Amb tot això en què surten guanyant els aragonesos?

José Miguel Gràcia   

Source: La Academia Aragonesa de la Lengua, en el día de la lengua materna

S.E.

ES MUY probable que muchos aragoneses no sepan todavía de la existencia de la Academia Aragonesa de la Lengua, una institución científica creada por el Gobierno de Aragón por mandato de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, popularmente conocida como «Ley de Lenguas». Aunque sus estatutos fueron aprobados en 2018 (Decreto 56/2018 del Gobierno de Aragón), hubo que esperar hasta el 29 de julio de 2021 para que se produjera el nombramiento de los primeros quince académicos: quince personas propuestas por la Universidad de Zaragoza, las Cortes de Aragón y el propio Gobierno de Aragón. Y no fue hasta el 1 de octubre de ese mismo año cuando se constituyó oficialmente el pleno de la citada entidad. El nacimiento de la Academia Aragonesa de la Lengua, tras un parto prolongado y algo difícil, pasó desapercibido en la sociedad aragonesa, prácticamente sin testigos.

¿Y qué sentido tiene la creación de esta Academia Aragonesa de la Lengua en una comunidad como la nuestra? Es muy probable que bastantes de nuestros conciudadanos tampoco sepan que, además del castellano (o español) que es lengua de todos los aragoneses, hay otras dos que también son propias de Aragón y que igualmente todos debemos sentir como nuestras. Nos referimos al aragonés y al catalán, que se atestiguan documentalmente en nuestra tierra desde la Edad Media y que, a duras penas, han sobrevivido hasta la actualidad.

Pero es difícil amar lo que no se conoce y estas dos lenguas, el aragonés y el catalán, y, por tanto, sus hablantes, no han gozado apenas de consideración por parte de los sucesivos gobiernos aragoneses, ni de los distintos partidos políticos, ni de las diversas instituciones públicas (salvo honrosas excepciones). Solamente las asociaciones han sido capaces de defender con fuerza y tesón estas dos lenguas, que cuentan con un número reducido de hablantes y carecen del apoyo, protección y respeto que las demás lenguas hispánicas, distintas del castellano, han logrado en sus respectivas comunidades autónomas.

Es justamente en este punto donde halla su pleno sentido la creación de la Academia Aragonesa de la Lengua. El lector podrá entenderlo con facilidad a la vista de las funciones que sus propios estatutos determinan: velar por las lenguas minoritarias propias de Aragón y defender los derechos lingüísticos de sus hablantes. Esta institución está al servicio de la sociedad aragonesa (no del gobierno autonómico de turno), y no tiene otro objetivo que amparar el aragonés y el catalán, dos lenguas que no se mencionan por su nombre en el Estatuto de Autonomía de nuestra comunidad, ni siquiera en la Ley de Lenguas, y que de refilón se citan en la Ley del Patrimonio Cultural Aragonés. La tarea de la Academia es, por tanto, hacerlas visibles en la sociedad aragonesa, siempre desde el rigor científico.

El 21 de febrero la UNESCO celebra el Día de la Lengua Materna. Defender la lengua materna es una labor encomiable, de ello no cabe ninguna duda, y como dice nuestro estatuto, nuestras lenguas suponen un valor social de respeto, convivencia y entendimiento. Y este es, en definitiva, el cometido de la Academia Aragonesa de la Lengua, una entidad que se sitúa al mismo nivel que las decanas Real Academia Galega (1906) e Institut d’Estudis Catalans (1907), o las más recientes, Academia de la Llingua Asturiana (1980) y Acadèmia Valenciana de la Llengua (1998). El reto de nuestra Academia es, ahora, darse a conocer, difundir su trabajo y ofrecerlo a toda la sociedad aragonesa, y en particular a los aragoneses cuya lengua materna es la catalana o la aragonesa. La Academia nace con potestas, la legitimidad que le da la ley, y ha de ganarse la auctoritas que solo puede otorgar la sociedad. Este será el salvoconducto que permitirá que tenga una larga vida y que, con independencia y autonomía, pueda prestar la perentoria protección que el catalán y el aragonés, como lenguas maternas de tantos aragoneses, necesitan hoy.

Source: Cretas inicia las obras de la balsa de almacenaje de agua potable

Source: Maella reivindica su conexión por autobús con Zaragoza

DIA DE LA LLENGUA MATERNA
“Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA” <iebc.iea@gmail.com>

Un any més, el 21 de febrer (data establerta per la UNESCO), celebrem el Dia internacional de la llengua materna, fet que ens convida a fer balanç de la situació de la nostra llengua.
Ens reconforta comprovar que des de la Direcció General de Política Lingüística es van fent avenços, de manera discreta però constant, desacomplexats, dient les seues coses pel seu nom, dient que a l’Aragó s’hi parla el català, com en l’acte de presentació, dissabte passat a Mequinensa, del Mapa toponímic d’aquesta vila, que de manera científica i consensuada, va posant ordre a les coses, a les paraules, que mai s’haurien hagut de veure afectades per situacions, per règims, extralingüístics.
Som conscients, però, que aquesta tasca de (re)construcció col·lectiva, és com un fràgil castell de cartes que una ventada es pot emportar mentre no s’ancore tota l’estructura amb la xarxa de la cooficialitat. I és en aquesta línia que volem reivindicar enguany la nostra llengua materna.
D’altra banda, apel·lem també als parlants. Perquè si una llengua no es parla al carrer ni s’escriu al WhatsApp, de res no serveix que es face oficial. Parlar en català, amb tothom, a tot arreu, és un acte natural, identitari, de justícia, d’integració… de normalitat quotidiana i alhora de revolució. Com hem vist recentment amb la pel·lícula Alcarràs, premiada amb l’Ós d’or a la Berlinale, comunicar-nos en la parla local, sense complexos, és la millor manera d’exportar-nos al món i de buscar complicitats.
Per tot això us convidem a commemorar el Dia internacional de la llengua materna parlant-la a tort i a dret, perquè és l’acte més quotidià i revolucionari que podem fer per celebrar la nostra llengua.
Us deixem amb un poema de Desideri Lombarte i amb el nostre projecte “Novanta”: bosses que ens parlen.

—
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga

Source: Los ayuntamientos bajoaragoneses ya preparan alegaciones a la central hidroeléctrica del Guadalope

Programa del MAGAZIN del dissabte 19 de febrer de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Les receptes de cuina del xef favarol als restaurants de Saragossa “La Flor de Lis” i “Tajo Bajo”, Rubén Martín
11:55- 12:30.- Àgora: “ Creences i idees, mitos i logos; utilitat per als éssers humans ”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat escolar del Ceip Virgen del Portal de Maella i de l’associació cultural maellana “Guirigay”. Jaime Rebenaque.
13:25- 13:40.- Marcos Víctor Calleja, president Societat de caçadors de Favara. Final temporada de caça menor.
13:40- 14.- Entrevista a José Francisco Bielsa, president de la Sociedad de Comuneros de los Montes de Fabara.
Participants: Rubén Martín, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén,Yolanda Abad, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Jaime Rebenaque, Marcos Víctor Calleja, José Francisco Bielsa, Marcos Calleja, Luis Carví i Elías Satué.

Source: Reabre el puente de Hierro de Valderrobres con nuevo asfaltado

Source: PRESENTACIÓN DEL MANUAL DE BUENAS PRÁCTICAS SOBRE LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN – Lenguas de Aragón

Source: Finalizan las mejoras en los caminos rurales de los 18 municipios del Matarraña

Source: Luis Rajadell: «Siempre he querido plasmar cómo es el catalán que se habla en mi tierra»

Source: Una empresa energética promueve la construcción de una central hidroeléctrica sobre el río Guadalope