Skip to content

Roberto Morote ha sido el encargado de trasladar la obra al tebeo, con apoyo del Gobierno de Aragón, el Ayuntamiento de Mequinenza, y el Ministerio de Cultura

Presentación cómic obra Jesús Moncada
La obra maestra de Jesús Moncada, Camí de sirga (Camino de Sirga), salta de la novela al cómic en una triple edición en castellano, aragonés y catalán, del trazo del diseñador gráfico Roberto Morote y con el apoyo económico del Gobierno de Aragón, el Ayuntamiento de Mequinenza y el Ministerio de Cultura. Las editoriales GP Ediciones, Gara d’Edizions y Trilita Edicions participan en este proyecto, que difunde el trabajo de Moncada, uno de los máximos exponentes literarios aragoneses.
El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín, ha asistido este viernes a la presentación del tebeo en Mequinenza, localidad natal de Jesús Moncada y municipio donde está inspirado su relato. “La versión en cómic de la novela de Jesús Moncada Camí de sirga es una gran noticia porque acercará sin duda la obra del genial escritor mequinenzano a públicos diferentes a los que había llegado hasta ahora”, ha celebrado el director general.
El andorrano Roberto Morote se ha hecho cargo del guion y de los dibujos de la novela gráfica de Camí de sirga, la que es su ópera prima en el mundo del tebeo largo. A través de 176 páginas de viñetas en blanco y negro, Morote condensa el frescor de la obra de Jesús Moncada y relata el devenir de Mequinenza a lo largo de gran parte del siglo XX. López Susín ha felicitado a Morote por su “inmenso” trabajo, y ha aplaudido su capacidad de “trasladar fielmente la obra de Moncada a un lenguaje artístico complejo”.
Camí de Sirga, publicada por primera vez en 1988,es una de las grandes novelas de la literatura aragonesa en catalán y ha sido coronada con los más prestigiosos galardones. Ha sido traducida a más de una decena de idiomas, entre ellos el aragonés, el japonés o el vietnamita, y evoca de manera sentida la desaparición del mundo rural a través de un complejo y rico entramado de personajes y relaciones personales de la antigua villa de Mequinenza. Planteada como un magistral fresco narrativo, confluyen aquí la realidad y el mito, la ironía y la ternura. En este libro, el autor evoca la desaparición de Mequinenza, una ciudad en el encuentro del Ebro y del Segre, que en un tiempo fue el centro de una importante cuenca minera y de un intenso tráfico fluvial y que se ve condenada a quedar sumergida por las aguas de un pantano.
Jesús Moncada
 
Jesús Moncada Estruga nació el 1 de diciembre de 1941 en Mequinenza (Zaragoza). A los 12 años, Moncada se trasladó a Zaragoza para cursar el Bachillerato, pero es en su infancia mequinenzana donde se halla la base temática y creativa de su obra. Tras realizar los estudios de Magisterio, regresó a Mequinenza para ejercer de maestro hasta que el servicio militar le llevó de nuevo a Zaragoza. De vuelta a Mequinenza, trabajó como maestro y se inició en la pintura y el dibujo. Después, animado por el también mequinenzano Edmón Valles (novelista e historiador) se trasladó a Barcelona, para dedicarse a la literatura y a la pintura. Sus primeros trabajos fueron en la Editorial Muntaner y Simón donde entabló una gran amistad con Pere Calders, persona que le animó a iniciar su propia trayectoria literaria. Moncada es uno de los autores más traducidos de la literatura en catalán
Considerado uno de los autores en catalán más importantes del siglo XX, Moncada recibió varios premios por su obra, entre otros el Premio Ciutat de Barcelona o el Premio Nacional de la Crítica en 1989 por Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, otorgada por la Generalitat de Cataluña en el año 2001. Ese mismo año, recibió también la Medalla de Oro de Isabel de Portugal de la Diputación de Zaragoza. En 2004, recibió el Premio de las Letras Aragonesas, que recogió unos meses antes de su muerte. A este respecto, el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, ha destacado de Moncada que es “sin duda, uno de los mejores escritores aragoneses del siglo XX” y, además, uno de los “mejores autores en catalán de todos los tiempos”.
Además, uno de los programas educativos del Gobierno de Aragón lleva el nombre del autor. El programa Jesús Moncada pretende acercar a los centros educativos una oferta de actividades científicas y humanísticas de animación y difusión del catalán de Aragón, adaptadas a todas las áreas curriculares. Asimismo, mediante la convocatoria de esta iniciativa, el Departamento de Educación, Cultura y Deporte pretende facilitar a los centros escolares el asesoramiento y los recursos que necesiten para que promuevan sus propias actividades y proyectos de trabajo en esta lengua. En definitiva, se trata de fomentar la dignificación del patrimonio lingüístico, concienciar a la comunidad escolar sobre dicha riqueza y apoyar al profesorado que imparte estas lenguas en los centros educativos. El plazo de los centros para este programa en el curso 2021-22, así como el “Luzía Dueso” para la difusión del aragonés, termina el 30 de septiembre de 2021.

*Se adjuntan audios del director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín

Fotos:

  • Camí de sirga
  • Camín de sirga
  • Camino de sirga

 

Podcasts y Audios relacionados:

La novela de Jesús Moncada “Camí de sirga” ya tiene su versión trilingüe en cómic

Source: Una agenda y otros objetos de papelería ‘de raso’ en aragonés para la vuelta al cole

Source: Cuatro pilotos de MotoGP se tiran por la tirolina de Fuentespalda

Source: Beceite abre un proceso participativo para diseñar un Plan de Sostenibilidad Turística en Destino

Source: Ráfales estrena una nueva aula en la escuela municipal que cuenta con 20 alumnos

Sense cap mena de formació o experiència audiovisual, vaig decidir gravar i editar aquest documental per donar veu a la saviesa dels majors. Els ancians són un tresor: escoltem-los.

https://www.youtube.com/watch?v=Po3aCQoiWKM

Source: El periodista valderrobrense Lluis Rajadell, galardonado con el Premi Guillem Nicolau

Blanca de Maella
Blanca de Maella
Figuera a l’entrada del poble de Maella.
El que resta del castell al fons
Blanca de Maella
Figuera rebrotada de la soca.
Blanca de Maeela
Figues a l’arbre (Maella 14-Agost-2007).
Blanca de Maella
Figa típica de la varietat.
Blanca de Maella
Figa típica de la varietat.
Figa de la Blanca de Maella
Figa típica de la varietat.
Del meu terrat, any 2015.

Autofèrtil (partenocàrpica)
Figues d’estiu a partir de la segona quincena d’Agost..

Varietat amb característiques properes a la Bourjassot Blanca.
És originària de Maella, poble de l’Aragó de parla catalana a tocar de Batea.
Les figues seques de Maella varen ser durant molt de temps més famoses i apreciades que les de Fraga. Eren anomenades i conegudes per Cervantes.
Varietat unífera. Arbre de creixement important que cal controlar amb esporgades per millorar-ne la qualitat dels seus fruits. Suporta bé les baixes temperatures.
Fruit de pell dura blanca verdosa. Fulles penta-lobaulades i tri-lobulades en proporcions semblants.
Fulles resistents amb marges serrats i pilositat apreciable al revers.
Fruit d’una exquisida dolçor, carn vermella i aromàtica. Si bé va ser principalment utilitzada per assecar és de les més bones per menjar fresques.
Es comença a collir a mitjans d’Agost. En tardors caloroses n’arriben a madurar fins a finals d’octubre.
Aquesta figuera, supervivent i centenària és testimoni d’un passat que aviat serà del tot oblidat.
Sembla reivindicar, cada cop que és tallada, el seu lloc en la memòria d’aquest poble, rebrotant de nou amb molta més força.

Fulla de la Blanca de Maella
Fulla típica de la varietat.

Source: Carlos Jávega se proclama campeón de Aragón de trail

Durant aquest estiu hem vist passar diferents notícies i comunicats relacionats amb el nomenament oficial de l’Acadèmia aragonesa de la llengua (27 juliol), uns més encertats que d’altres. En general alegrant amb una notícia molt esperada, com el nomenament oficial dels 15 primers membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

No obstant una minoria amenaça des de llavors amb desestabilitzar la política interna aragonesa. En concret, voldríem denunciar la multitud de missatges i comunicats contra Institut Aragonès de l’Català, en gran part des de l’entorn de l’chapurrianismo i negacionisme de la llengua catalana a Aragó.

https://www.elconfidencial.com/espana/2021-08-16/creacion-institut-aragones-del-catala_3232950/

Posicions negacionista que en gran part es mouen al voltant de la dreta i un partit com el PAR, que amenaça de bolcar el seu president Arturo Aliaga en un Congrés que es farà en els pròxims mesos, i de pas a un quadripartit aragonès que per a un sector d’aquest partit ha traspassat tota les fronteres, acceptant l’existència de l’català a Aragó. Els crítics d’aquest partit demanen un canvi en la direcció d’aquest, i explorar vies de col·laboració amb Ciutadans.

https://www.lacomarca.net/alcaldes-comites-par-rechazan-creacion-institut-aragones-catala-exigen-respeto-chapurriau/

https://okdiario.com/mas-comunidades/javier-lamban-pliega-separatismo-pone-marcha-instituto-aragones-del-catalan-7632119

https://www.elmundo.es/espana/2021/08/09/610fd960e4d4d8a7788b463b.html

https://www.hoyaragon.es/noticias-aragon/institut-aragones-del-catala/

https://www.hoyaragon.es/noticias-aragon/par-institut-aragones-catala/

https://www.lavanguardia.com/politica/20210814/7661566/catalan-aragon-mito-sisifo.html

https://www.abc.es/espana/aragon/abci-aragon-crea-academia-lengua-para-regular-catalan-y-aragones-201704201110_noticia.html

A les ja típiques al·lusions a la conservació de les modalitats o fablas; i el finançament i sous per als membres d’aquesta Acadèmia. Cosa de el tot rebutjable, ja que segons els estatuts de l’AAL dels membres no tenen sou, i només es pagaran les despeses de viatge i dietes si cal (que normalment no caldrà perquè es preveu la participació telemàtica).

https://www.europapress.es/aragon/noticia-vox-propone-supresion-direccion-general-politica-linguistica-gobierno-aragon-20210830105031.html

Una allau de notícies, procedents de la ja típica maquinària propagandística chapurrianista, va arribar al voltant de la segona setmana d’agost. La majoria relativa a la creació d’aquest Institut Aragonès de l’Català que només buscava desestabilitzar la política aragonesa des del fanatisme ascientifico.

Entre elles l’elaboració d’un comunicat de part de totes les alcaldies que el PAR posseeix a les comarques de Baix Aragó i Matarranya (Codonyera, la Ginebrosa, La Canyada de Beric, Fórnols, Ràfels, Penyarroya de Tastavins, Fontdespatla i Torredarques). A més dels regidors en El Torricó, Vall de l’Tormo, Tamarit de Llitera o Aiguaviva, i algun altre Comitè i Assemblea local sense representació en els seus ajuntaments (Fonz, Azanuy o Saragossa). Exigint la supressió de la Institut Aragonès de l’Català i la creació d’un organisme que protegeixi i reguli el “chapurriau”, altrament portarien aquesta Creació cap als Tribunals.

Des Esfendemos as Luengas tornem a insistir que s’acabi amb aquesta politització de la llengua, especialment a les comarques orientals aragoneses i molt en particular des de l’entorn social de l’PAR. I es faci cas a la comunitat científica per definir la llengua que es parla a les comarques orientals d’Aragó.

Esfendemos as Luengas continue reading…

Source: Àngel Villalba presenta ‘L’adéu del cantautor’ a Fraga » Temps de Franja

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja