Skip to content

Source: El lapaïsme a Soràbia* » Temps de Franja

Source: Els sòrabs, la minoria eslava d’Alemanya* » Temps de Franja

Source: Viatge universal pel Pirineu. La Ribagorça aragonesa de Joan Obiols » Temps de Franja

Source: Agricultor, regant, sindicalista i admirador de Mick Jagger » Temps de Franja

Source: Destruido un grafiti histórico de una ermita de Aguaviva en un acto vandálico

El Boletín Oficial de Aragón convoca hoy el II Concurso «Antonio Artero», de vídeo, y los premios literarios «Arnal Cavero 2020» y «Guillem Nicolau 2020», para el fomento de las lenguas propias de Aragón. Pueden consultarse los documentos completos a través de los siguientes enlaces:

ORDEN ECD/811/2020, de 31 de julio, por la que se convoca el II Concurso «Antonio Artero» de vídeo en lengua aragonesa

ORDEN ECD/812/2020, de 31 de julio, por la que se convoca el premio «Arnal Cavero 2020»

ORDEN ECD/813/2020, de 31 de julio, por la que se convoca el premio «Guillem Nicolau 2020»

 

Para más información, visite la noticia en Aragón_hoy: «El Gobierno de Aragón convoca los premios ‘Arnal Cavero’ y ‘Guillem Nicolau’ y el concurso ‘Antonio Artero’»

Source: Distància social: la pandèmia que mos vol com a Mònaco (N. Sorolla, “Cultura y Compromiso”) | Xarxes socials i llengües

Publicat a Compromiso y Cultura, agosto de 2020 (pdf)

Natxo Sorolla

– Boris Izaguirre: Yo una vez estuve en un baño, en Montecarlo, en Mónaco, que hacían estos premios de música…

– David Broncano: Buenos baños serían.

– Boris Izaguirre: Yo estaba orinando en mi sitio, ¿entiendes? Y al lado mio…

– David Broncano: Perdona, ¿en urinario de pared, o entraste a retrete?

– Boris Izaguirre: Bueno, en Mónaco, era pre-coronavirus pero ya tenían distancia social. Porque claro, Mónaco es todo distancia social.

-David Broncano: Claro, se basa en eso.

Lo diàleg s’encaixe en una espècie d’entrevista que Broncano fa a Izaguirre al programa «La Resistencia» a on explique una trobada casual a uns lavabos. Presentador i entrevistat conjuguen molt bé la normalització d’un fet inusual, com la fel·lació en la que acabe la trobada. I augmenten lo to humorístic quan Izaguirre encaixe un fet inesperat al final: «con la boca llena dijo –preséntame a Sardá-».

És una història que encaixe en un espai presentat per Broncano, que sol situar-se en los límits de l’humor i les normes de comportament, i batalle contra els que es considere que haurien de ser els temes i les formes apropiades per a entrevistar a una celebritat. I eixe trencament de les normes socials possiblement és la clau per a ser un programa d’èxit entre els adolescents.

Este tipus de situacions de trencament sempre són interessants sociològicament, perquè fan emergir molts conceptes d’interès. Explicitar certs intercanvis de sexe per capital social (conèixer a Xavier Sardá) mostra en cru el rerefons de les relacions socials. Però de l’entrevista s’ha de destacar un concepte clau l’any 2020: lo distanciament social. Este nou comportament socials’espere de natres des del primer confinament. Recordeu la imatge del ministre d’interior alemany negant la mà per a saludar la presidenta Merkel. Distància social. Una imatge impactant que mos va iniciar, ja abans del nostre confinament, en un canvi de comportaments socials. També els simbòlics. I es va buscar alternatives que alleugeriren lo malestar de no saludar «tal com cal». Com saludar en lo colze. O els més arriscats socialment, saludant a distància. Una distància social molt saludable sanitàriament, però que mos porte mil mal de caps este estiu. Com reacciono si un desconegut aborde innecessàriament lo
meu espai de 2 metres? De veritat ham de tindre 2 metres quan cenem en la colla? No puc abraçar el meu millor amic? No puc besar el meu nebot, que no veig des de l’estiu passat?

I és possible que quan estiguem ja ballant perillosament en lo segon confinament, la distància social serà un tema encara més calent.Les temperatures baixaran, ja no farem vins al carrer, i el virus correrà com una bala en espais tancats, i si no volem usar mascareta a tot arreu, caldrà mantindre distància social per a protegir els més grans.

I és que tornant a Mònaco, este Estat és símbol de l’alta societat europea. En dos kilòmetres quadrats de glamour i paradís fiscal interactuen l’aristocràcia, l’alta burgesia i les personalities. En una bombolla de distanciament social, la cola que enganxe les exigències d’este període entre confinaments i les exigències de l’alta societat. Qui millor ha exposat com la distancia social caracteritze les classes socials és Bourdieu, l’occità que més amunt ha portat la sociologia francesa. La seua hipòtesi central és que les classes socials no només se diferencien i reprodueixen pel capital econòmic que acumulen, com defensarie el marxisme més ortodox. Ell propose que mos ham de fixar en los aspectes culturals i d’estil de vida, que interioritzem durant la nostra infància (habitus), i que poden arribar, per exemple, a ser una forma de privar a la burgesia de l’accés a algunes posicions socials pròpies de l’alta burgesia i l’aristocràcia. Se refereix al difícil que és arribar, si no es té l’estil de vida apropiat de les capes més altes, a posicions socials sobreocupades per gent en cognoms compostos: registradors, diplomàtics, advocats de l’Estat, notaris o inspectors d’Hisenda.

Bourdieu parteix de la idea que els gustos són una construcció social. I que al final, si sabem distingir l’òpera alemanya de la francesa, o preferim la Ronda de Boltaña, la Mala Rodríguez o Camela, es mes per qüestions socials subjectives que per una qualitat artística intrínseca d’aquella música. Però al final, estos gustos acaben per fer reproduir les classes socials. I el mateix ocorre en los estils de vida. Construeixen, i reprodueixen, classes socials. Dedique tota una obra de més de 700 pàgines a estudiar la distinció social. I per tant, la distància social com a fet característic de la classe social alta. Esta distància escomence per la situació geogràfica de les classes altes, en urbanitzacions espaioses i en serveis ben accessibles. A diferència de l’amuntegament en blocs de pisos o la distància aïllant de la ruralitat. La classe alta parle moderadament i sense gesticular. La classe alta pren aliments de manera limitada i sense excedir-se en quantitat o en nutrients. La classe alta té un nombre limitat de fills. I en especial, la classe social manté la distància social. Una distància social que es pot veure en contrastar els bars burgesos, a on cada taula és un espai de privacitat,
i els bars popular, a on sovint la barra és l’espai central de reunió, i a on qualsevol es pot afegir a la discussió.

Però és que ara mos han demanat a tots que fem un mica com a Mònaco. Que mos fem los estirats. Que matinguem la distància en l’altre. La distància al lavabo. La distància entre els nostres espais de privacitat. La distància entre els nostres espais vitals. Que abandonem lo contacte. Que no mos toquem. Que no mos abracem. Que entenguem que l’empatia cap a l’amic també es transmet sense tocar ni palpar. I es que, si ho fem, no és perquè sigam uns estirats. Ho fem per amor a l’altre. I és difícil mantindre la distància social. Tots ho sabem. Però, per un temps que mos deixen, fem-nos passar per aristòcrates a Mònaco. Distància social. Pel bé de tots.

Source: L’essència de la festa

Estam a punt d’acabar el mes d’agost, el cor de l’estiu i el temps de vacacions per molts

L’essència de la festa

Estam a punt d’acabar el mes d’agost, el cor de l’estiu i el temps de vacacions per molts. A Nonasp, lo final d’este període estival són les Festes Majors de Sant Portomeu. Enguany, la situació derivada del COVID-19, ha fet que es digo que no tenim Festes. Però, realment, què entenem per Festes?

Cada un, segurament, tenim una visió diferent, alguna cosa que consideram imprescindible i que no pot faltar en estos dies. Pels més grans, poden ser les misses, els bars o el ball; per altres la presentació de les nonaspines/ins, la xaranga, lo cuixot ensabonat, vindre a veure el Museu o els focs artificials; pels mes joves, la penya o bé les “coltxonetes”.

No obstant, des del meu punt de vista, hi ha una cosa sense la qual no podem dir que estam en Festes: la música. En realitat, l’essència de les Festes és la música, que és la que propicie l’ambient. És l’indicador de que estam en uns dies especials. La melodia que s’escape del Portal, de les penyes, de la xaranga, fa que el nostre estat d’ànim sigo festiu, que tinguéssem ganes de diversió i que tot funciono.

Este any atípic, no és lo primer que mos dixe sense Festes, o millor dit, sense música, ja que es té constància que durant alguns anys del segle XX, tampoc n’hi va haver. Los anys 1913, 1925 i 1933 els causants van ser els problemes econòmics, que impossibilitaven poder assumir el cost de l’orquestra. De l’any 1936 al 1938, desgraciadament, lo mes d’agost va estar tacat per la Guerra Civil.

Avui estam a 28 d’agost, i un any “normal” diríem que és lo dia del gos, és a dir, l’endemà de les Festes. Lo dia que ja no sone la música, que tot s’ha acabat, i que pareix que mos haigo dixat la riuada, motiu pel qual tots estam cansats i fem una mica el gos, és a dir, lo gandul per tal de recuperar les forces. D’aquí el nom. Este 2020, en realitat, los cinc dies de (no)festes han sét una mica “dia del gos”, perquè és difícil no difuminar el límit entre un dia corrent i un dia en el que, si tot anés bé, hauríem d’estar de farra. Ara toque ser responsables i esperar que passo un any. Tindrem festes l’any que ve? Està en mans de tots/es!

Estela Rius – Viles i gents

Source: Crònica d’un passeig geològic entre Estopanyà i Estanya (i viceversa) » Temps de Franja

Source: Els pavellons de Fraga tornaran a tenir l’ús habitual al setembre » Temps de Franja

Source: Paral·lelismes i discordances amb Bielorússia » Temps de Franja

Source: Jornada Cultural ‘Coneix la Terreta’ 2020 » Temps de Franja

Reclamem competències lingüístiques en representants institucionals amb les llengües pròpies d’Aragó

38 anys després de l’Estatut d’Aragó i 13 després de el reconeixement de les llengües pròpies d’Aragó en aquest per promoure-les i difondre-les … Encara no tenim un representant, ja no parlem de la capacitat dels consellers / es per això, que puguin comparèixer en aragonès i / o català.

Aprofitem aquesta notícia que ens arriba des dels mitjans de comunicació bascos, per fer record d’aquest dret que parlants d’aragonès i català a Aragó haurien de tenir; rebre la informació de mà dels seus polítics en la seva llengua materna. Al País Basc, 38 anys després de l’aprovació de la “Llei de normalització d’ocupació de l’euskera”, encara no compten amb tots / totes consellers / les i alts càrrecs que sàpiguen informar en basc “.

A Aragó no podem ser tan optimistes. Tot i que hem tingut polítics com, un president d’Aragó -Marcelino Iglesias (PSOE) – o diputats – José María Becana (PSOE) – que sabien / saben parlar català, consellers com Javier Callizo (PAR) i fins i tot diputats al Congrés com José María Mur (PAR) que sabien parlar aragonès. Mai ho van usar en intervencions institucionals, i només els de l’català han fet alguna intervenció pública en àmbit privat, o davant d’algun mitjà català.

És de lloar les intervencions de Nacho Escartín (Podemos) en aragonès a les Corts d’Aragó en l’última legislatura, que van servir per destapar les intencions dels partits conservadors per evitar aquestes intervencions, i va desencadenar l’aprovació d’un nou reglament dels Corts en el qual es prohibia parlar en una altra llengua que no fos castellà.

Entre tot aquest desert informatiu en les llengües pròpies d’Aragó, cal destacar un altre despropòsit, com són les nul·les competències del màxim representant d’aquestes llengües, el director general de Política Lingüística de el Govern d’Aragó – J.Ignacio López Susín (CHA) – que és incapaç de poder expressar-se en elles, en compareixences informatives, parlades o entrevistes.

Segons el manifest basc, la manca de competències lingüístiques dels polítics és un “dèficit d’igualtat” que fa que els mitjans audiovisuals (ràdios, diaris, … Tv) quedin coixos en la funció comunicativa. Per això demanem també la implicació dels mitjans aragonesos en tenir periodistes amb competències lingüístiques.

A l’igual que al País Basc, a l’Aragó s’ha trobat a faltar, davant la situació de pandèmia global actual, la importància de traslladar als ciutadans i ciutadanes la informació sobre decisions, datos i mides, també en aragonès i català.

https://www.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/7452808/mas-300-periodistas-piden-gobierno-vasco-sea-integramente-euskaldun/

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

GobiernoEuskaldun.jpg

Source: Coronavirus en Fraga: segunda zona de Aragón con más contagios tras el brote en una residencia

Source: “El Matarraña no es ninguna Toscana española, ni falta que le hace”

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja