Skip to content

El dijous 17 de desembre el president d’Aragó Javier Lambán anunciava entre fotos de protocol i visita a el rei “Felip VI” inclosa, la signatura de la col·laboració amb la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, amb el seu director Santiago Muñoz Machado, i de l’protocol d’ingrés a la Fundació Pro RAE. Acte en què el president d’Aragó enaltia entre lloances l’única llengua que des del seu punt de vista és “un patrimoni de valor incalculable, i que ens correspon tenir cura a tots els poders públics inclosa Aragó”, el castellà.

En posteriors declaracions i twits va continuar amb les lloances i afalacs a la llengua introduïda des de Castella, amb frases com “és motor de prestigi d’Espanya a tot el món, és qüestió d’Estat i ens concerneix a tots”. Evitant en tot moment nomenar les dues llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català.

La notícia no ens agafa per sorpresa, però ens agradaria tornar a fer un altre exercici de recerca pressupostària. Amb quants euros de la seva atapeïda finançament col·labora el Govern d’Aragó en aquesta Fundació?

Des de “Esfendemos as luengas” hem incidit moltes vegades en la reduïda finançament disponible per a les llengües pròpies d’Aragó. Precisament l’any passat la DGPL anunciava que la inversió en 2019 havia estat de només 20 cèntims per aragonesa.

Des d’aquestes mateixes línies ja havíem denunciat diverses vegades el finançament encoberta de la RAE i Institut Cervantes a través de les institucions aragoneses, a més de la inversió directa que s’obté dels pressupostos generals de l’Estat. Ajuntament de Saragossa, DGA i Corts d’Aragó són patrocinadors, i la Conselleria de Turisme intervé en la promoció de l’castellà juntament amb l’Institut Cervantes.

Així i tot, el pressupost per a una llengua tan llorejada com el castellà i amb tants actes protocol·laris, sembla que no n’hi ha prou amb tant patrocinador. A l’octubre ens assabentàvem que Institut Cervantes augmentaria el seu pressupost en 40,3%, fins als 174 milions d’euros, gràcies al fet que els pressupostos generals de l’Estat s’incrementarien en 2021 la seva dotació en 50 milions d’euros nets. Tota aquesta inversió es anyadiría a les comptes sanejats de la RAE, que el govern de Sánchez es va encarregar de fer visible després de la seva visita a l’abril de 2019, per escenificar el “rescat” del seu Govern amb cinc milions d’euros.


Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Source: Tancar-nos dues setmanes | Lo Finestró

Si bé l’emergència sanitària actual no ens ha permès la celebració de la gala anual, hem decidit igualment fer  públics els «Premis Galan a la normalització lingüística» i el «Premi Franja: cultura i territori», així com l’atorgament  de la Beca Amanda Llebot.

El premi Franja corresponent a l’any 2019 vol reconèixer la trajectòria del músic i poeta Tomàs Bosque (La Codonyera, 1948). El cantautor matarranyenc, professor de música i actualment resident a Saragossa, va donar a conèixer la llengua de les nostres comarques en diversos recitals en què va participar durant la dècada dels 70, per continuar després i fins a l’actualitat conreant la poesia i l’articulisme en la premsa comarcal, sempre en defensa de la terra i de la dignitat de la llengua catalana a l’Aragó

El premi Galan 2020 ha recaigut en el programa de ràdio Astí estem codirigit per Emilio Rubio i Adrià Soler. El programa va començar emetent-se diàriament per la televisió local Digital Fraga i a través de les xarxes socials durant els mesos de confinament més estricte, per passar a emetre’s actualment a través de les ones de Ràdio Fraga i l’emissora local de Vallobar. És un magazine cultural que es nodreix del talent local, i on les llengües catalana i castellana s’integren amb naturalitat en les diverses seccions del programa en funció de la llengua materna de cada col·laborador.

La Beca Amanda Llebot d’aquest any ha estat atorgada al projecte “Proyecto de trabajo sobre la documentación presente en el Archivo Histórico de Fraga referente a los pozos de hielo: construcción y uso”, presentat per Aránzazu Montanter Satorres, per ésser un treball d’investigació de temàtica actual que contribuirà al coneixement i la difusió de la història de Fraga i per la interessant combinació entre Arqueologia i fonts històriques.

El lliurament efectiu dels premis i de la Beca Amanda Llebot es farà de seguida que la situació sanitària ho permeta.

Aprofitem per a fer-vos saber que hem continuat editant el calendari de paret, aquest any dedicat a la pagesia, i el de butxaca amb la cançó del Tronc de Nadal, malgrat que  no podrem fer l’activitat de tots els anys.  Els distribuirem gratuïtament per als socis, també podreu trobar-los a Ocio y Servicios  i a Llibreria Badía de Fraga.

Finalment, comunicar-vos que hem reflectit les “Paraules boniques” del Dia de la Llengua Materna en una bossa de roba per a la compra, que distribuirem també en breu.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Fraga

Source: María Roca Cardona: tercera centenaria de este 2020 en Fayón

Source: Jaume Arbiol guanya el premi de recerca Jesús Moncada | Mas de Bringuè

“Mequinensa 1808-1898: 90 anys del segle XIX” del  llicenciat en Història mequinensà Jaume Arbiol Agné, va ser triat pel Jurat com a guanyador entre les quatre propostes presentades, de l’edició de 2020 del Premi de Recerca Jesús Moncada que organitza l’Ajuntament d’aquesta vila
En el transcurs de l’acte, que degut a la pandèmia va ser retransmès pel canal local de televisió i a través de xarxes socials, Antonio Sanjuan, alcalde en funcions, va agrair “el difícil treball” del Jurat i va felicitar els autors dels quatre treballs, amb esment especial al premiat.

Dario Vidallet, regidor de cultura i president del Jurat en substitució de Magda Godia que es recuperava d’una intervenció quirúrgica, explicà que Jesús Moncada posar  Mequinensa  al mapa de la literatura i la llengua en català ” i  va lamentar que la crisi sanitària hagués retardat la commemoració del cinquantè aniversari del trasllat del “Poble Vell” a l’actual nucli urbà per a la construcció dels embassaments de Riba-roja  i Mequinensa.
Andreu Coso, en nom del Jurat format per Chusé Aragüés, Carme Alcover i Ramón Sistac, va destacar del treball premiat “la seva aportació a l’estudi i recerca de la història de Mequinensa, recollint nous continguts a una època del segle XIX que Jesús Moncada recrea àmpliament en la seva bibliografia”.
El guanyador, Jaume Arbiol, que també va intervenir per videoconferència a l’acte, va agrair la concessió del Premi, i va explicar que la idea del treball va néixer en 1999 mentre estudiava segon curs de carrera a la Universitat de Lleida, en concret en l’assignatura d’Història Contemporània d’Espanya. “Ens vam adonar de les dificultats que va viure la nostra zona en el segle XIX, una època apassionant”. El treball s’inicia en 1808 amb la construcció de l’església de la localitat en l’antic nucli urbà, el “Poble Vell”, i amb l’arribada de les tropes franceses a la zona. Després recorre episodis com l’arribada de la pesta groga, amb nombrosos afectats en la localitat, les cruentes guerres carlistes o els problemes amb la justícia d’alguns  mequinensans  en la segona meitat del segle, fets aquests últims reflectits també en la novel·la de Jesús Moncada “Estremida memòria”.
El III Premi de Recerca Jesús Montcada té una dotació econòmica de 3.000 euros i es va crear per a “impulsar el prestigi de la cultura i la història com a eines de recerca, desenvolupament i innovació a partir del treball interdisciplinari, amb la creença que tota societat que vol avançar ha de mirar al seu passat, prendre consciència del seu present i projectar- se cap al futur, així com per a situar a Mequinensa com a epicentre cultural de referència”.

Source: AGORA POR L’ARAGONES – Aplicacions a Google Play

Agora x l’aragonés ye una iniziativa promovida por o Departamento d’Educazión, Cultura y Esporte d’o Gubierno d’Aragón, en o que i partizipan asoziazions, interpresas, comerzians, profesionals, particulars y instituzions.
En os zaguers años, l’emplego de l’aragonés ha creixiu en muitos ambitos d’a soziedat. instituzions, interpresas y particulars se i han embrecau cada vegada más en a suya promozión y espardidura. Manimenos, ye plegau o momentode fer un trango dillá y fer plegar l’aragonés, una luenga con denominazión d’orichen, en toz os rincons d’Aragón.
«Agora x l’aragonés» trata de potenziar l’uso d’a nuestra luenga y espardir-ne a suya riqueza lingüística. Ta ixo, Agora busca creyar un ret de colaboradors, que partizipen en ista difusión y se i embrequen, por a supervivenzia d’a luenga aragonesa.

El Gobierno de Aragón impulsa una aplicación para difundir la riqueza lingüística del aragonés

Desde la Dirección General de Política Lingüística se han desarrollado otras dos iniciativas para promover el uso de las lenguas propias de Aragón

Source: La Constitució del 78 i l’Espanya d’avui | Lo Finestró

Quim Salleras i Clarió (Fraga, 1949), llicenciat en psicologia i en història, es va doctorar el 2006 en història medieval i moderna amb el tema “La Baronia de Fraga (1387-1458)”. Ha aconseguit vincular la seva feina d’historiador amb la vida familiar i la professió de docent a diversos centres de Barcelona. Ha publicat diverses obres i articles en aquesta temàtica. Amb gran esperit investigador i divulgador sobre la història de Fraga i de la Franja, a l’entrevista ens parla de llengua, territori, història i franges amb rigurositat i arguments, com a bon entès en la matèria.

1_A la Franja fa temps que veus autoritzades alerten del risc de substitució lingüística degut al trencament generacional de la transmissió del català. Com trobes la salut de la llengua, avui dia, a Fraga i, en general, a la comarca del Baix Cinca (ús al carrer i institucions, entitats en defensa de la llengua, etcètera)?

La pregunta és molt profunda i per a especialistes. La meva condició d’historiador del Cinca em fan interessar més pels canvis de llengua produïts en moments crítics de la nostra història, com la Reconquesta al segle XII, la castellanització després de les guerres de Catalunya, les imposicions franquistes, o el “galimaties” de les lleis d’ensenyament després de la Constitució espanyola del 1978.

Recordo que, quan va néixer el Partit Aragonesista (PAR), paral·lel a l’esmentada constitució, comptava inicialment amb tota la meva simpatía.  De la mateixa manera que els nacionalistes andalusos, gallecs o catalans, per exemple. Creia en la participació del poble en la vida política. La meua ingenuïtat va canviar el 1990. Continuava una ideología franquista, a més dels empressonaments fins als anys 60 per motius ideològics que estaven presents a les depuracions conservades a Lleida, Barbastre i Osca (Huesca). Vaig constatar com el PAR va canviar de discurs cap a una ideologia que era impossible d’assumir per aragonesos bilingües. No eren defensors ni de la Constitució en el tema de modalitats lingüístiques. I no cal dir el rebuig dels aragonesos cultes residents a la zona pròxima a Catalunya. En el nostre cas agermanats a Lleida, on estaba la diòcesi.  Un sentiment semblant observava en aragonesos residents a Catalunya, arrelant als seus fills a una cultura bilingüe i trilingüe. Lluny de solucionar-ho, encara ho van agreujar  més potenciant un guerra de llengües, segregacions de diòcesis i el menysteniment del fragatí. Continuar llegint… Moviment Franjolí per la Llengua: Joaquim Salleras (historiador de Fraga): “S’ha donat un mal ús a conceptes com Franja, regne o Corona d’Aragó”.

Source: Fórnoles marcando la hora del mundo | Contalles de Fórnols

PREÁMBULO

De manera excepcional, el texto que podéis leer a continuación lo he escrito solamente en español. La razón por la que no lo he escrito en “chapurriau” es que contiene muchos tecnicismos, que estudié en castellano y cuya versión en mi lengua materna desconozco.

EL MERIDIANO CERO

En 1884, con el fin de adoptar un único meridiano de referencia en todo el mundo, se celebró una conferencia internacional en Washington D. C., en la que se estableció como meridiano 0° (meridiano cero o primer meridiano) el meridiano de Greenwich, llamado así porque atraviesa el Real Observatorio londinense, situado en el distrito de Greenwich. La elección se hizo por dos razones: porque Londres era la capital del imperio más importante de la época y porque el meridiano 180°, que determina el cambio de día, está en una zona muy despoblada.

Láser proyectado desde el Real Observatorio de Greenwich, que marca la trayectoria del meridiano cero

El meridiano de Greenwich es una línea semicircular imaginaria que une los polos de norte a sur y divide el mundo longitudinalmente en dos hemisferios: el hemisferio oriental (este) y el hemisferio occidental (oeste). A partir de ese meridiano, la Tierra se divide en gajos, como si de una naranja se tratase; al este del meridiano cero, hay 180 meridianos y al oeste, otros 180. De este modo, hay un total de 360 meridianos, separados un grado entre sí, que corresponden a los 360 grados que tiene la circunferencia de la Tierra.

Meridiano de Greenwich

La primera utilidad del establecimiento del meridiano cero es la fijación del sistema horario en todo el mundo. El término “meridiano” viene del latín meridies, que significa “mediodía”. Así, cuando el sol se halla en vertical sobre el meridiano cero, son las doce del mediodía en Londres y cuando está sobre el meridiano 180° son las doce de la noche y se produce el cambio de fecha. En cuanto al horario del resto de lugares, depende de la distancia a la que se encuentren del meridiano cero y de su ubicación este u oeste. Como el sol sale por el este y se pone por el oeste, en los lugares que están en el hemisferio oriental (como Asia) es más tarde que en Londres y en los que están en el hemisferio occidental (como América) es más temprano. En cada hemisferio hay 12 husos horarios (franjas imaginarias delimitadas por dos meridianos desplazados 15° uno respecto del otro, que corresponden a un período temporal de una hora), de modo que la diferencia horaria entre el meridiano 0° y el meridiano 180° es de 24 horas.

Mapa mundial de los husos horarios

Mención aparte merece el hecho de que en España, desde 1940, sea una hora más tarde que en Inglaterra, a pesar de que el meridiano 0° atraviesa ambos territorios. Pero eso es harina de otro costal y ahora no voy a detenerme en ello. Si a alguien le interesa saber más sobre ese asunto, le recomiendo que lea este artículo.

Husos horarios utilizados en Europa durante los meses de invierno

La segunda utilidad del establecimiento del meridiano cero es conocer la longitud de un punto cualquiera sobre la superficie terrestre, es decir, la distancia que existe entre un punto cualquiera y el meridiano de Greenwich. Este dato, junto al conocimiento de la latitud, nos permite saber la localización exacta de cualquier punto del planeta. La latitud, como la longitud, es la distancia que existe entre un punto cualquiera sobre la superficie terrestre y una línea de referencia. Pero, mientras que la línea de referencia de la longitud es el meridiano de Greenwich, la línea de referencia de la latitud es el ecuador (o línea ecuatorial o paralelo cero). El ecuador es una línea circular imaginaria, equidistante de los dos polos geográficos, perpendicular al eje de rotación de la Tierra y al meridiano de Greenwich, que divide horizontalmente el mundo en dos hemisferios: norte y sur. Como se trata de una línea circular (y no semicircular, como el meridiano 0°), a partir del ecuador hay 90 paralelos en el hemisferio norte y otros 90 en el hemisferio sur; 180 en total, numerados desde 0° (en el ecuador) hasta 90° (en los polos norte y sur). Tanto la latitud como la longitud se miden en grados (°), minutos (‘) y segundos (”). Por ejemplo, la iglesia de Fórnoles está situada en las coordenadas geográficas 40°53′42″N 0°00′12″O.

Coordenadas geográficas

EL MERIDIANO DE FÓRNOLES

Una curiosidad digna de ser tenida en cuenta al hablar de nuestras peculiaridades es que el meridiano de Greenwich pasa por el extremo occidental de la comarca del Matarraña, atravesando de norte a sur los términos municipales de Valjunquera, Fórnoles, Ráfales y Monroyo.

Monumento conmemorativo del meridiano de Greenwich, situado en el Km 1058 de la carretera N-420 (Valdealgorfa)

Según los mapas topográficos de 1884, la línea del meridiano cero rozaba el casco urbano de Fórnoles, pero los americanos desplazaron un poco esa línea cuando crearon el Sistema de Posicionamiento Global (GPS), a mediados del siglo XX. Concretamente, movieron la línea 5,3 segundos hacia el este. Desde entonces, el casco urbano del pueblo está muy cerca de la longitud 0º, pero a unos 200-300 metros al oeste.

Independientemente de todos esos mapas y del establecimiento del meridiano de Greenwich como el primer meridiano, Fórnoles estaba donde está desde hacía varios siglos y sus relojes de sol marcaban alegremente la hora local. Sus constructores jamás se imaginaron que, por una casualidad sobrevenida, a partir de un día de 1884, esos relojes marcarían la hora del mundo con una precisión casi absoluta. A continuación, podéis ver tres relojes de sol que hay en Fórnoles, situados a 10-13 segundos al oeste del meridiano cero.

Reloj de sol, situado en la fachada de la casa La Jaima (longitud 0°00′10″O)

Reloj de sol, situado en la torre de la iglesia (longitud 0°00′12″O)

Reloj de sol, situado en el cobertizo de la plaza (longitud 0°00′13″O)

En la primavera de 2005, tuve la fortuna de contemplar, desde el balcón de mi casa, un espléndido arcoíris que apareció en un cielo todavía plomizo tras una tormenta. Además de su innegable belleza, me pareció muy curioso que ese arco de colores se situase exactamente sobre la línea imaginaria del meridiano 0°. Desde mi perspectiva, el extremo norte del arco se apoyaba sobre el pajar derruido de la era del tió Felicísimo; y el extremo sur, sobre la punta de las eras de la Bassota. Ese arcoíris, como el láser proyectado desde el Real Observatorio de Greenwich, estaba dibujando la trayectoria del primer meridiano.

Extremo norte del arcoíris, apoyado sobre el pajar derruido de la era del tió Felicísimo

Extremo sur del arcoíris, apoyado sobre la punta de las eras de la Bassota

Vista de Fórnoles desde el pajar derruido de la era del tió Felicísimo, situado en la longitud 0°00′00″

Pedro J. Bel

Source: El Matarraña, el secreto mejor guardado de Teruel

Source: Llengües d’Aragó: pressupost participatiu » Temps de Franja

// Redacció

Pròximament s’aprovarà el pressupost de la Comunitat Autònoma per a 2021. Ens agradaria poder compartir amb vosaltres l’esforç i el treball per l’aragonès i el català d’Aragó i en aquest sentit destinar una part dels recursos a aquelles accions que sigui possible dur a terme, tant per la situació sanitària com pressupostària, i que us interessin especialment, fent en la mesura que sigui possible un pressupost participatiu.

Si la idea us sembla interessant us demanarem que ens feu arribar abans del 15 de desembre, en el formulari enllaçat a sota, les dos accions que considereu prioritàries. Tractarem de destinar recursos a aquelles que encaixin en les nostres possibilitats pressupostàries, que administrativament es puguin tramitar i que hagin estat més proposades.

Formulari:

Llengües d’Aragó: Pressupost participatiu

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja