Source: 25 anys de “Viles i gents” | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Al setmanari en llengua castellana La Comarca d’Alcanyís es publica cada divendres des de l’abril del 1995, ara fa 25 anys, una columna setmanal en llengua catalana gràcies a la iniciativa del publicista bellmuntà Ramon Mur, ben conegut dels lectors del Diario de Teruel, el mateix Ramon Mur, que 11 anys més tard, al febrer del 2006 crearia la columna “Lo Cresol” que ix cada dissabte en el present diari, i on aquest article n’és una mostra. Amb aqueixes dues columnes setmanals es fa evident la viabilitat d’un periodisme en català a l’Aragó, un exemple que no ha estat seguit per cap altra publicació en castellà del nostre país, malgrat els esforços que s’han fet perquè altres diaris en seguissin l’exemple. Només s’hi ha afegit darrerament el mensual Compromiso y Cultura d’Alcanyís. A “Viles i gents” van començar a escriure en Tomàs Bosque de la Codonyera, en Lluís Rajadell de Vall-de-roures, en Josep A. Carrégalo de Mont-roig i en Carles Sancho de la Vall del Tormo, i s’hi han afegit en Carles Terès de Torredarques i en Natxo Sorolla de Pena-roja, que hi segueixen sent a l’hora actual. Durant bastants anys fins al 2003 també hi va ser en Miquel Blanc de Calaceit, i amb una presència més fugissera en Juli Micolau de la Freixneda, en Josep Puche de Beseit, en Josep Miquel Gràcia de la Codonyera i jo de la mateixa vila. Com que al 2006 es creava ací la columna “Lo Cresol”, i feia falta personal, tant en J.M. Gràcia, com també jo, ens hi vam adherir –i encara hi som. A “Viles i gents” el nostre pas fou d’allò mes curt: dues comptades columnes. Evocant aquells primers anys de periodisme en català en diaris en castellà del nostre país us n’ofereixo un breu fragment del meu darrer “Viles i gents” del 16 de desembre del 1995: Aragó té al costat d’un ric patrimoni arquitectònic i paisatgístic un altre de molt ric també, el lingüístic. Les dues grans joies d’aquest darrer patrimoni, verdaderes catedrals de les llengua, son el parlar català d’Aiguaviva i l’aragonès de Sercué.
Artur Quintana i Font
El Boletín Oficial de Aragón publica hoy las órdenes que regulan la convocatoria de subvenciones a entidades locales y organizaciones sin ánimo de lucro
El plazo de presentación de solicitudes será de 15 días hábiles en el caso de las entidades sin ánimo de lucro y de 10 días hábiles en el caso de las entidades locales. Los plazos de computarán a partir del día siguiente de la fecha de la publicación de las convocatorias en el “Boletín Oficial de Aragón”.
Source: Les notícies de Temps de Franja 113
|
Source: El renéixer de la revista Ripacurtia (Oscar Jané)
Des del 2003, el Centre d’Estudis Ribagorçans treballa per posar en valor la cultura i el patrimoni d’un dels territoris més extensos del Pirineu, la Ribagorça. Alta Ribagorça per la banda catalana i Ribagorça (Ribagorza) per la banda aragonesa, és un dels territoris “perifèrics” que queden a cavall entre dues realitats administratives (autonòmiques) tot i el seu trellat històric. En aquest sentit va néixer llavors la revista Ripacurtia
, la qual ha resultat ésser un instrument per a parlar d’aspectes fonamentals pel territori com ara la formació de la pròpia identitat del seu espai i de la gent, la despoblació, la importància de les dones en l’activitat econòmica i cultural o les relacions econòmiques entre Catalunya i l’Aragó en aquest espai.
Amb tot, la crisi econòmica de fa deu anys va afectar l’activitat de la publicació que, per sort, va renéixer l’any passat amb un acord editorial de coedició amb l’editorial pirinenca Anem Editors. En aquest sentit, la revista afegeix l’adjectiu “pirinenca” per reforçar l’obertura de la mirada –lògica– dels seus editors respecte de les valls veïnes. Així, el 2019 ja es va publicar un primer exemplar de la nova època sobre les fronteres pirinenques. Enguany veu la llum un número dedicat al patrimoni industrial i miner. Un patrimoni sens dubte fonamental i que troba un mirall arreu del Pirineu, del qual se n’havia parlat ben poc respecte a la Ribagorça, més acostumada a observacions en relació al patrimoni romànic o fins i tot l’hidràulic.
La Ribagorça ha vist com, durant el segle XX, a mesura que part del territori vivia els efectes del despoblament o les transformacions lligades al món agrari, l’aposta per l’àmbit industrial va incentivar l’arribada de persones d’arreu arran de l’explotació dels minerals. Tanmateix, l’explotació i el posterior abandonament de les mines de carbó de Malpàs (i les de plom de Cierco) va donar pas a un paisatge diferent. L’impacte paisatgístic va donar pas a una transformació demogràfica i econòmica de la comarca. Va aparèixer tot un discurs i una contraposició de concepcions sobre la política territorial, sobre les necessitats del territori, que en realitat és un debat sobre les necessitats de la indústria extractiva. Tot plegat hauria d’ajudar a entendre el rol assignat a la Ribagorça en el context socioeconòmic del moment, i fins a quin punt aquest rol contempla la població autòctona o és el resultat d’interessos a vegades especulatius. La mineria, presa ara com a patrimoni industrial, pot ajudar a explicar, a revisar i a reincorporar indrets i coneixements que havien quedat en una certa penombra.
– ¿La existencia de tres lenguas diferenciadas en el periodo medieval -aragonés, castellano y catalán- complicaba las cosas?
– No podemos olvidar que son tres lenguas románicas muy próximas entre sí, así que no había problemas de comprensión. Las cosas se complicaban cuando las lenguas se asociaban a esas identidades políticas, y comenzaban a utilizarse para oponer los diferentes territorios. La lengua aragonesa se convirtió en un símbolo político del reino, y el uso de otro romance podía entenderse como un elemento de alteridad. De ahí que te encuentres que localidades como Fraga o Tamarite de Litera, donde siempre se escribía en catalán, cuando se dirigían a las Cortes de Aragón abandonaban su lengua propia y se pasaban al aragonés. Debían de creer que el hecho de hablar en catalán podía ser interpretado por el resto como un signo de exclusión.
Source: Noticias de lenguasdearagon.org
La web de las lenguas de Aragón
14/08/20
12/08/20
El BOA publica hoy las órdenes que regulan los programas “Luzía Dueso” y “Jesús Moncada”
La Dirección General de Política Lingüística pretende facilitar asesoramiento y recursos para que los centros promuevan actividades y proyectos de trabajo en ambas lenguas.
Cabecera página web Lenguas de Aragón
El Boletín Oficial de Aragón publica hoy las órdenes por las que se convocan los programas “Luzía Dueso” y “Jesús Moncada” para la difusión del aragonés y el catalán de Aragón, respectivamente, en los centros públicos y privados concertados no universitarios de la Comunidad Autónoma de Aragón durante el curso 2020-2021.
Estos programas, que son una iniciativa del Gobierno de Aragón, pretenden acercar a los centros educativos una oferta de actividades científicas y humanísticas de animación y difusión tanto del aragonés y sus variedades lingüísticas como el catalán que se habla en Aragón, adaptadas a todas las áreas curriculares. Asimismo, mediante la convocatoria de esta iniciativa el Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística– pretende facilitar a los centros escolares el asesoramiento y los recursos que necesiten para que promuevan sus propias actividades y proyectos de trabajo en ambas lenguas. En definitiva, se trata de fomentar la dignificación del patrimonio lingüístico, concienciar a la comunidad escolar sobre dicha riqueza y apoyar al profesorado que imparte estas lenguas en los centros educativos.
La convocatoria está dirigida a centros docentes públicos y privados no concertados de la Comunidad Autónoma que impartan Educación Infantil, Educación Primaria, Educación Secundaria Obligatoria, Bachillerato y Formación Profesional, así como también a Centros Públicos de Educación de Personas Adultas, Escuelas Oficiales de Idiomas y Centros Rurales de Innovación Educativa.
Los objetivos que se persiguen con la realización de estas iniciativas son los siguientes:
Ofrecer a los centros un conjunto de actividades en aragonés y catalán de animación y difusión de dichas lenguas.
Apoyar a los centros y al profesorado que imparten aragonés con actividades y recursos que redunden en una mejora de la enseñanza.
Promover en los centros y en el profesorado que imparten estas lenguas el desarrollo de sus propias actividades o proyectos de trabajo en esta lengua, facilitándoles el asesoramiento y los recursos necesarios.
Difundir el patrimonio lingüístico y motivar a la comunidad escolar a su estudio, conocimiento y dignificación.
Fomentar actividades de convivencia entre los alumnos y alumnas de los centros en los que se imparte estas lenguas.
Colaborar con las asociaciones, entidades socioculturales y científicas en la difusión de las lenguas en los centros educativos de la Comunidad Autónoma de Aragón.
Potenciar la creación cultural, artística y científica en ambas lenguas, difundiendo en los centros educativos el trabajo de las personas y entidades que la realizan.
El presupuesto destinado a la financiación de estas dos iniciativas asciende a 20.000 euros y la duración del programa será de un curso escolar. Por lo que respecta al plazo de presentación de solicitudes, comenzará el día 1 de septiembre de 2020 y finalizará el 30 de septiembre de 2020 (ambos incluidos).
Enlace a la noticia en Aragón_hoy: http://www.aragonhoy.net/index.php/mod.noticias/mem.detalle/area.1055/id.264228
10/08/20
El próximo jueves, 20 de agosto y dentro del III Festival Música para Noches de Verano, que se organiza desde el departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, el grupo ribagorzano Mosicaires actuará en el Museo de Zaragoza a las 21 horas.
Las entradas se podrán adquirir una hora antes de la actuación en el propio Museo de Zaragoza. Debido al aforo, más reducido, solo se podrán comprar cuatro entradas por persona.
El precio es de 10 euros, con descuento de 5 euros para mayores de 65 y menores de 25 años.
¡No os perdáis esta oportunidad única!Difusión-3
EL BOA PUBLICA LA ORDEN QUE REGULA LOS PROYECTOS LINGÜÍSTICOS EN LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN
CARMEN CASTÁN SAURA GANA O PREMIO CHUANA COSCUJUELA 2020
EL GOBIERNO DE ARAGÓN SUSCRIBE SIETE CONVENIOS CON COMARCAS PARA LA PROMOCIÓN DEL ARAGONÉS Y EL CATALÁN DE ARAGÓN
LA CÁTEDRA JOHAN FERRÁNDEZ D’HEREDIA FALLA LAS AYUDAS A LA INVESTIGACIÓN
SE PRESENTA EL PROYECTO TRILINGÜE «ARAGÓN NATURAL»
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.