Skip to content

Source: IES Mar de Aragón: Un mar d’il·lusions, sabors i projectes » Temps de Franja

Source: «L’agricultura ecològica és igual de productiva que la convencional, però més rendible»* » Temps de Franja

Source: ‘Benvolgut setembre’ » Temps de Franja

Source: 30 anys d’ASCUMA » Temps de Franja

Source: Matarranya Íntim » Temps de Franja

«Querida abuela»

// Carles Terès*

Així, amb un “Querida abuela”, començava les cartes que li enviava a la iaia Rosario de Queretes. Però va arribar un dia que vaig sentir que aquella “abuela” no era ma iaia, ni jo el “nieto” que signava. Fins allavons només havia escrit en castellà; i haig de dir que treia notes molt altes en redacció, però una cosa eren los deures de classe i l’altra explicar a la iaia les meues coses. Aquell dia, doncs, vaig agafar una altra quartilla i vaig provar d’emprar les nostres paraules, les de Queretes. Així va ser, si fa no fa, lo meu “primer camí”.

Continuar llegint…«Querida abuela» » Temps de Franja

Source: Política Lingüística publica el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja. Llengua catalana

Portada de la publicació

El treball guanyador de la V Beca Joan Veny, obra del filòleg Esteve Valls, està publicat dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística” i ja es pot consultar en el web de Llengua catalana. La publicació digital porta per títol La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Valls hi analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja tot demostrant que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. continue reading…

// María José Sahún

A la Vall Mitjana del Noguera Ribagorçana, davant dels municipis de Sopeira, Areny de Noguera i Pont de Montanyana, es troba la Terreta, que es la part catalana de la vall; un conjunt de llogarets que des de 1970 pertanyen al municipi de Tremp (Pallars Jussà). En un d’aquests, La Torre de Tamúrcia, antigament pertanyent al desaparegut Ajuntament d’Espluga de Serra, el proper divendres 2 d’agost i tot el dissabte 3, es desenvolupa les desenes jornades “Coneix la Terreta”, un espai on es presenten recerques, llibres i documentals de temàtica pirinenca i franjolina que permeten reflexionar sobre la zona i sobre el Pirineu i la Franja.

Les activitats comencen a l’església de Sant Josep el divendres a les 18 hores amb la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que aquest any està dedicada a la pedra seca, una tècnica constructiva que l’any passat fou reconeguda per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat. Aquesta Mostra promoguda per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner entre altres entitats té una de les seus a la Terreta . Continuar llegint… La Terreta, Capital cultural del Pirineu » Temps de Franja

https://twitter.com/Eslampa/status/1153575755487596545?s=19

Source: Llibre de testaments (1398-1429) d’en Pere Oriola, notari de Fondespatla. Edició i estudi lingüístic | Instituto de Estudios Turolenses

Javier GIRALT LATORRE

Llibre de testaments (1398-1429) d’en Pere Oriola, notari de Fondespatla. Edició i estudi lingüístic

Llibre de testaments (1398-1429) d’en Pere Oriola, notari de Fondespatla. Edició i estudi lingüístic

ISBN: 978-84-96053-95-3. Editor: IET.  Lugar de edición: Teruel. Año de edición: 2019. Tipo de encuadernación: Rústica. Páginas:

209. Dimensiones: 17x24cm. Disponibilidad: Sin existencias. 12,00 €Añadir a la lista de deseos

Archivos adjuntos

Llibre de testaments (1398-1429) d’en Pere Oriola, notari de Fondespatla. Edició i estudi lingüístic (3.28 MB ) pdf

Información adicional

El lector trobarà en aquest estudi una doble aportació: d’una banda, l’edició acurada d’un text antic inèdit, redactat entre els anys 1398 i 1429, i de l’altra una visió general de la llengua en què està escrit, un llenguatge jurídic ple de formulismes, on els arcaismes i els dialectalismes hi troben acollida, amb l’explicació dels condicionants externs que els afavoriren o els determinaren; qüestions complexes i suficientment estudiades que permeten al filòleg iniciar un recorregut per cada un dels nivells de l’anàlisi gramatical. Per últim, un complet apartat onomàstic i l’estudi de la toponímia menor de la zona, que de ben segur ajudarà a completar els treballs ja iniciats sobre els noms de lloc de la comarca.

Source: El socialista Rafael Martí, alcalde de Mazaleón, presidente del Matarraña tras sumar los apoyos de PAR y CHA

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja