Skip to content

Source: Eixa vetusta ciutat » Temps de Franja

// Roberto Albiac

Durant segles, los favarols, com tot lo país, van anar naixent a ca seua. A finals del Franquisme, les mares corrien a les clíniques de Móra de la mateixa manera que les actuals ho fan a Alcanyís. Entre Móra i Alcanyís, la meua generació va vindre al món a la nostra capital administrativa: Saragossa. Primer, a la vella “Casa Grande” (o Miguel Servet); més tard, los meus quintos, a la Clínica Ruiseñores i, acabada aquella reforma, de nou a la “Casa Grande”. Com a saragossà de naixement, d’universitat i ─sovint─ de segona residència, podria fer meua la lletra de Labordeta a Zarajota Blues: “La amo, la odio, le tengo un cariño ancestral”.

“Esta madrastra terrible que crece entre los secanos arrebatándole al Ebro la fuerza de entre sus manos”, i no sols a l’Ebre: ha crescut tant a costa del seu voltant que, per exemple, ha arribat a ser la primera localitat d’Aragó en aragonesoparlants (7.180, neofablants inclosos) i, curiosament, en catalanoparlants, uns 12.300 (lo 22% del total, superant los 7.350 de Fraga), alguns d’ells originaris de la meua comarca. Saragossa fa goig quan, de manera puntual, exercix de capital d’esta terra trilingüe: escoltar una Plaça del Pilar plena en festes cantant Baxando t’a escuela de La Ronda de Boltaña o la preciosa jota S’ha feito de nueiO Zaguer Chilo de la Plaça San Bruno, centres com lo Ligallo de Fablans i Nogará-Religada, grups com Mallacán o Prau… però també, en aquells sorprenents concerts d’Obrint Pas, Orxata Sound System, Manel, La Gossa Sorda, Lluís Llach, Txarango, Feliu Ventura en Xavi Sarrià, Els Catarres, Quico el Célio, Zoo… los garitos de la Madalena que punxen alguns discos d’ells, veure tota la sala Arrebato corejant “Matarranya” en Los Draps, aquella emocionant Jornada “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó” organitzada fa un parell d’anys per la Universitat de Saragossa, la històrica manifestació de maig de 2009 “per la igualtat de les tres llengües”, etc. Llàstima que sigue tan puntualment.


// Roberto Albiac

“Espero que un día baje un fuego de libertad que le rebaje los humos de ser una gran ciudad” i que no caigue en los vicis d’eixes grans ciutats podrides de centralisme en què els seus habitants identifiquen aquella capital al conjunt del territori. No, sinyors: Aragó no sols és Saragossa. Encara que us pugue paréixer estrany ─suposo, a causa dels mitjans que soleu seguir─, hi ha més vida (i pluralitat de maneres d’entendre el món) fora de la vostra urbana comarca central, no mos obligau a tots a viure allí. Enamorau-mos més voltes com quan eixiu al carrer contra aquells que volen fer negoci depurant o transvasant les aigües que no sols corren pel vostre terme.

El Abuelo mos advertie que “tres cosas encontrarás, si en Zaragoza te metes: la envidieta, la locura y un trozo de libertad”. Que eixa ‘envidieta‘ no sigue mai de pobles veïns germans, que eixa ‘locura‘ no desvario en l’odi ni en la intolerància propis d’obscurs temps històrics passats i, sobretot, que eixe ‘trozo de libertad‘ vaio creixent fent que tots aquells que apreciam esta gran capital mos sintam encara més orgullosos d’ella.

Source: Las obras de la N-232, a vista de pájaro – La Comarca

Source: · EL SEMINARI DE PROFESSORS/ES DE LLENGUA CATALANA ARRIBA A LA XXX EDICIÓ – Lenguas de Aragón

Source: · XIQUETS I XIQUETAS DEL MATARRANYA EN BÚBAL – Lenguas de Aragón

Source: Los niños de Cretas, protagonistas del Belén más viviente – La Comarca

Source: Fronteres lingüístiques | Lo Finestró

Hernando de Aragón y Gurrea

(Publicat al Diario de Teruel)

Els nostres erudits a l’hora d’establir les fronteres entre les tres  llengües del país no s’atreviren a fer-ho, dominats com estaven per la ideologia d´en Juan Moneva, segons la qual “tot ho que´s parla a Aragó es aragonés.” És per això que hem hagut d’esperar la vinguda d’erudits de fora per a explicar-nos-les, perquè els erudits nostrats, malgrat saber-les, no gosaven descriure-les. Només un s’hi va atrevir, limitant-se a la Província d’Osca, però: en Benito Coll y Altabás. Tanmateix la seua descripció caigué en mans monevistes i quedà oblidada durant més de cent anys, mentre el monevisme segueix ben viu entre molts dels nostres conciutadans. En són una bona mostra el lapaisme i el lapapysme, la plataforma “No hablamos catalán” o la consigna  “En Aragón no se habla catalán, ni se ha hablado ni se hablará” que proclamava a les Corts una diputada quan les votacions de la Llei de Llengües del 2009. A pesar de tants entrebancs tant la lingüística com especialment la romanística internacionals saben fins al darrer detall per on passen les fronteres entre les nostres tres llengües. Això sí: sabem les actuals, però encara cal molta recerca per a saber com eren en el passat. En aquest tema la llosa del monevisme encara s’hi fa notar. N’és un exemple característic el cas de Montsó. El jesuïta reusenc Pere Gil va deixar clar en el pròleg a la seua traducció del Kempis el 1621 que Montsó era al seu temps de llengua catalana. I tanmateix no s’acaba d’acceptar-ne el testimoni –potser perquè el jesuita era català? Hi ha un altre cas ben conegut: el d’en Ramon Muntaner que al segle XIV declarava que a Múrcia es parlava “de bell catalanesc del món”, que tampoc no s’acaba d’acceptar –el cronista almogàver era de Perelada, català doncs. Recentment ha estat publicat al número 28 (2016, p. 156) d’Alazet un text de 1555 de n’Hernando de Aragón y Gurrea, arquebisbe de Saragossa, virrei d’Aragó i nét d’en Ferran el Catòlic, on escriu que “en Monçón y su tierra” es parla català. Confiem que se n´acceptarà el testimoni.

Artur Quintana

Source: · RESOLUCIÓN DE LAS CONVOCATORIAS DE LOS PROGRAMAS “EL ARAGONÉS EN EL AULA”, LUZIA DUESO Y JESÚS MONCADA – Lenguas de Aragón

Source: · REUNIÓN DEL COMITÉ DE EXPERTOS DEL CONSEJO DE EUROPA CON LA DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA – Lenguas de Aragón

Source: El Home dels Nassos llega a Cretas para oler las mentiras de los niños – La Comarca

Source: Masivo adiós al periodista bajoaragonés Michel Vallés – La Comarca

Source: Valderrobres, ‘quinta Maravilla Rural de España 2018’ – La Comarca

Source: El aragonés, oficializado – Aragón – El Periódico de Aragón

El aragonés, oficializado

 

El aragonés, oficializado -

El aragonés, oficializado –

No había alusión específica en el Estatuto de Autonomía de Aragón, si bien su artículo 13 señalaba que «Todas las personas tienen derecho… al disfrute del patrimonio cultural. Todas las personas y los poderes públicos aragoneses tienen el deber de respetar el patrimonio cultural y colaborar en su conservación y disfrute». En la reforma de 1996 se disponía que «Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón disfrutarán de protección. Se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una Ley de las Cortes de Aragón para las zonas de utilización predominante de aquellas».

Tras catorce años de enconadas discusiones, la presidenta <b>Luisa F. Rudi</b> presentó una Ley de Lenguas (BOA, 24/05/13), en cuyo Preámbulo se afirmaba: «Aragón es una comunidad autónoma en la que, junto al castellano, lengua mayoritaria y oficial en todo su territorio, existen lenguas y modalidades lingüísticas propias que… han de ser especialmente protegidas y fomentadas por la Administración aragonesa».

Un gran escándalo se montó al aludir de manera estrafalaria y camuflando la realidad de esas lenguas: «El catalán que se habla en la Franja de Aragón será llamado a partir de ahora LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) y el aragonés LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica)». Es imposible discurrir algo más atrabiliario y ofensivo.

El nuevo Gobierno de mayo del 2015, presidido por<b> Javier Lambán</b>, del PSOE, con el apoyo de CHA (decisiva presencia de José Luis Soro como consejero), supuso un giro espectacular, al que debemos añadir el nombramiento como director general de Política Lingüística del Departamento de Educación, Cultura y Deporte a José Ignacio López Susín, un veterano jurista y estudioso del aragonés. Una de sus primeras medidas fue una jornada de trabajo en noviembre del 2015 sobre La aplicación al aragonés del Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas con un grupo de profesores de la universidad, la inspección educativa de la DGA y once asociaciones del sector. Explicó su gestión en la Comisión de Educación el 25 de octubre del 2016, informando sobre «el convenio de colaboración con la Universidad de Zaragoza para el impulso del aragonés», y sobre las «decisiones tomadas y/o previstas a corto y medio plazo por el Gobierno de Aragón en materia de protección y puesta en valor de las lenguas aragonesas».

Para disponer de una normativa clara, la DGPL recurrió al arbitraje de tres lingüistas de fuera, y resumió su informe provisional y lo publicó en el BOA como grafía provisional hasta que la academia opinase, mezclando criterios etimológicos, fonéticos, etc. Grupos y estudiosos manifestaron que no las emplearían. Eran los mismos que se habían ido del anterior consenso (unas rápidas reglas de 1974 de carácter fonemático, y las Normas gráficas de l’aragonés, aprobadas en 1987 en el I Congreso ta ra normalización, que venían a ratificar, mejorando y completando, aquellas), liderado por el Consello d’a Fabla Aragonesa.

Es magnífica la ya citada web Lenguas de Aragón (Charrar, hablar, parlar), en que cuelgan vídeos en aragonés y en catalán de Aragón, y otros contenidos didácticos, culturales e históricos. El sábado 14 de abril se celebró en Zaragoza la I Feria Agora x l’aragonés, con la participación de REA. Fue un espacio de encuentro para particulares, asociaciones, negocios e instituciones, y un escaparate del panorama de iniciativas en pro del aragonés de los distintos colectivos.

Se ha convocado el premio Braulio Foz de cómic en aragonés (por cierto: está a punto de salir una edición privada de ¡Tintín en aragonés!). Y hay en las redes, además de una Biquipedia en aragonés, un traductor automático Apertium y otros varios recursos. La DGPL ampara un diccionario de aragonés en internet, sufragado en 2/3 por el proyecto europeo Linguatec. Y un Curso on line de lengua aragonesa, con la colaboración de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de la Universidad de Zaragoza. Un hecho sigificativo es que el Decreto del Gobierno de Aragón otorgando en mayo pasado el premio Chuana Coscujuela, justificaba el galardón… ¡por primera vez, en aragonés!

En mayo del 2017, el BOA publicó los estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua (compuesta por 15 miembros vitalicios y sin sueldo, elegidos por el Gobierno de Aragón, las Cortes y la Universidad de Zaragoza entre especialistas de prestigio) que velará por el correcto uso del aragonés y el catalán, consideradas «lenguas propias» de la comunidad. Se incorpora al Instituto de l’aragonés y el Institut del catalá d’Aragó. Sus dictámenes gozarán de «criterio de autoridad» y colaborarán en la formación del profesorado. Va despacio y preocupa, pues el ambiente sigue enrarecido y tenso por críticas y enfrentamientos de algunos de los mejores conocedores del aragonés como Chesús Vázquez <b>Obrador</b>, <b>Anchel Conte</b> o<b> Chusé R. Usón</b>.

Source: “No queremos ser maños, pero nos están echando de Cataluña” | Cataluña Home | EL MUNDO

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja