Skip to content

Source: Desarticulado un grupo criminal responsable de más de 20 robos en el Matarraña – La Comarca

Source: Chusé Aragües recibió el Premi Franja Cultura i Territori El Institut d’Estudis del Baix Cinca

Valoran el trabajo de personas o entidades en favor de la plena normalización de la lengua catalana en AragónJ.C.

02/12/2018

FRAGA.– El Institut d”Estudis del Baix Cinca hizo entrega este sábado, de los Premis Josep Galán a la Normalització Lingüística 2018, que recayeron en el director de Fraga Digital Televisión, Jordi Larroya, y el colectivo feminista Lo Perkal de Les Faldetes. Con estos premios el IEBC reconoce cada año, el trabajo de personas o entidades en favor de la plena normalización de la lengua catalana en Aragón.

La gala se celebró lugar en el centro cultural Casa Ferrabrás, de Torrente de Cinca y en el transcurso de la misma, el editor aragonés Chusé Aragués, recibió el Premio Franja Cultura i Territori que convoca Iniciativa Cultural de la Franja, entidad que agrupa al propio Institut d”Estudis del Baix Cinca, al Centre d”Estudis de la Ribagorza y a la Asociació Cultural del Matarranya. Al acto asistió el director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín.

El presidente del Institut d”Estudis del Baix Cinca, Pep Labat, y los hijos de Josep Galán, fueron los encargados de hacer entrega de los premios. En el caso de Jordi Larroya, se valoró el hecho de que “utiliza con total normalidad la lengua propia en sus emisiones, lo que ayuda a prestigiar nuestra lengua”. Larroya agradeció el premio asegurando que se limitaba a “hablar nuestra lengua con normalidad, como he hecho siempre desde pequeño. No considero haber hecho nada especial”. Utilizar la lengua propia con total normalidad en sus actos, también fue el valor que se reconoció a la asociación Lo Perkal de les Faldetes, “usan la lengua y lo hacer con un mensaje valiente contra la desigualdad de género”. Varias de sus integrantes recibieron el premio y animaron a “usar nuestra lengua y hacerlo de una manera inclusiva y no machista y que no excluya a nadie”.

El presidente de Iniciativa Cultural de la Franja, Artur Quintana destacó el trabajo de dinamización cultural de Chusé Aragüés y su trabajo por editar obras en aragonés y en catalán, “el suyo es el único caso de editorial privada que edita en aragonés o en catalán en Aragón”, señaló Quintana. Chusé Aragüés ha traducido y ha editado obras de escritores de la Franja como Jesús Moncada, Mercé Llop, o Ramón Terés. Agradeció el reconocimiento y aseguró quelas lenguas son riqueza, “quiero el castellano, estoy enamorado del catalán y amo el aragonés”, y animó a normalizar la situación de aragonés y catalán, “los escritores aragoneses en aragonés y en catalán parece que no existen en las listas privadas de ventas. Hay que seguir insistiendo para defender nuestras lenguas aragonesas“, insistió Aragüés.

Pep Labat insistió en la defensa del catalán, en la necesidad de su normalización y volvió a reivindicar la cooficialidad del catalán en Aragón, ante el peligro que corre esta lengua, “hace años que reclamamos esa cooficialidad, pero ahora lo que denunciamos es el proceso de sustitución del catalán por el castellano que hace peligrar la continuación generacional de nuestra lengua.Tenemos que insistir porque está en peligro una parte fundamental de nuestra cultura”, insistió Labat.

El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, López Susín, valoró el trabajo desarrollado por los premiados y por las asociaciones que libraban los premios, “que son fundamentales para conservar el catalán que se habla en Aragón”. López Susín recordó que “la cooficialidad es una cuestión que deben aprobar las Cortes, no el Gobierno de Aragón” y defendió lo que se ha avanzado desde su departamento, “en esta legislatura hemos recuperado el nombre de la lengua, el catalán, los premios de literatura y los programas de animación a la lectura en catalán y el Seminario de Profesores de Catalán en Aragón, lo que ha hecho que un ochenta por ciento de los alumnos de este territorio estudie catalán”. Considera el director general de Política Lingüística que “hemos sentado unas bases fuertes para consolidar las lenguas definitivamente en la próxima legislatura.

En el transcurso de la gala también se dio a a conocer también los proyectos ganadores de la 29ª edición de las becas de investigación Amanda Llebot, que recayó en un proyecto para recoger en formato audiovisual los testimonios y la memoria de las personas mayores de la comarca del Bajo Cinca. La gala se cerró con la actuación del grupo de música tradicional aragonesa La Chaminera, que interpretó canciones en las tres lenguas de Aragón.

Source: “La Vall de Balat” (Memòria de l’Aragó 1948-2017) d’Artur Quintana | Lo Finestró

“La Vall de Balat” (Memòria de l’Aragó 1948-2017) d’Artur Quintana

Ja ha estat publicat el llibre d’Artur Quintana i Font, La Vall de Balat. (Memòria de l’Aragó 1948-2017), que completa les seues memòries aragoneses, editat per Rolde de Estudios Aragoneses (núm. 64 de la col·lecció “Cuadernos de Cultura Aragonesa”).

El llibre ha estat presentat en la recent Fira de Montsó.

Nota de ROLDE:

Artur Quintana és aragonés “perquè ho ha volgut”, d’igual manera que és català per naixement, o alemany per afecte, vida professional i residència. L’autor d’aquest llibre posa cos i ànima a la idea que les identitats compartides són una saludable forma de trobar-se en el món.

Les terres del Baix Aragó, que va conèixer a mitjan dècada del 1960 per mor de la feina per a la  tesi doctoral El parlar de La Codonyera, es van convertir, com la resta de l’Aragó, en una important referència vivencial i intel·lectual per a n’Artur. D’això en parla en aquest llibre, on hi ha el que completa una primera versió de les “memòries aragoneses” editades per l’Associació Cultural del Matarranya el 2003, que duen fins al 2017 la intensa relació de l’autor amb els paisatges i les gents de la seua pàtria aragonesa d’adopció.

Per aquestes pàgines desfilen records, anècdotes, persones benvolgudes (o que no ho són tant), amor per les llengües i la seua diversitat, passió pel coneixement i per la vida, amb les seues llums i ombres… humanitat destil·lada, tot comptat i debatut.

Woody Cook shot by Mireia Ludevid and styled by Singing Lee, in exclusive for Fucking Young! Online.

Source: Matarranya – Fucking Young!

Source: Ingressen a la presó tres veïns de Lleida acusats de 24 robatoris al Matarranya – CCMA

Tres veïns de Lleida han ingressat a presó acusats de cometre 24 robatoris en establiments públics de la comarca del Matarranya, a la Franja de Ponent. Hi ha una quarta persona investigada. Segons la Guàrdia Civil, formaven un grup criminal que actuava de nit i que va causar una gran alarma entre la població de la zona.

Source: Passió pel conte a Barcelona » Temps de Franja

// M.D. Gimeno Puyol

La llibreria Documenta de Barcelona va reunir el dilluns 26 de novembre uns quants apassionats dels contes. Es tractava precisament de la presentació de Passió pel conte (Voliana Edicions, 2018), un recull de 32 relats breus, precedit de 6 reflexions sobre el gènere, à càrrec d’un total de 36 autors, que va congregar alguns d’ells i un bon nombre d’assistents. L’editor i també contista Jordi Solé Camardons va fer una reivindicació del conte, “fruit d’un impuls”, envers la novel·la, “fruit d’un projecte”; l’extensa relació dels seus contistes preferits era la prova de la seua vitalitat i qualitat dins de la literatura catalana, tot i que va constatar un cert menysteniment al moment actual, en què triomfen best sellers de moltes pàgines. Amb reflexions similars Isidre Grau —Premi Sant Jordi 1985, de Sabadell, amb vincles familiars a Beseit— va destacar la quantitat de contes que es publiquen, a pesar de la manca de prestigi entre llibreters i grans editorials, gràcies a les petites i als blocs, que han democratitzat i difós la seua escriptura; i comentar aspectes de la poètica, canvis de moda i sensibilitat. A continuació, Mònica Miró Vinaixa, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona, va vincular poesia i conte ja que compartissin “la fogonada” detonant de la seua escriptura i la provocació d’un “efecte” singular en la seua lectura.

L’acte va continuar amb tot un recital, ple de sensibilitat i mestria: poemes a càrrec de la rapsoda i poeta lleidatana Montse Gort —amb casa a Torredarques— i, per suposat, contes de tres de les autores: Eva Arnal, Elisenda Solsona i Mercè Pardo. La tria no estava dins del llibre editat per a què el lector en descobrire de nous i tinguere el gust de sorprendre’s. En fi, lo conte d’autor està bé viu a les pàgines tan ben editades per Voliana i a les lectures orals compartides pels amants de la literatura assistents a la presentació, entre els quals Marta Momblant, recent Premi Guillem Nicolau. Una presentació que va esdevenir al mateix temps una bona ocasió de retrobar o conèixer franjolins errants.

 

Recital de Montse Gort, rapsoda, poeta, sòcia d’Ascuma. / Marta Momblant

Source: Crida per col·laborar a l’«Styli locus» de gener 2019 » Temps de Franja

//Artur Quintana

Per al número de gener d’Styli locus, el suplement literari semestral de Temps de Franja, els del Consell de Redacció fem una crida a la gent de les lletres catalanes de l’Aragó perquè ens envien textos inèdits —o arcaics ressuscitats— de poesia, prosa, teatre, assaig. El tema de la pàgina 1 és la figura del Comte N’Arnau, un tema al qual en Josep Maria de Segarra i Castellarnau deia que cada generació de la gent de les lletres catalanes hi havia de contribuir. Tanmateix podeu contribuir a l’Styli locus del gener escrivint de qualsevol tema, arnauenc o no. Styli locus té una extensió de quatre pàgines, de les quals la primera va dedicada al Comte n’Arnau i l’escriurà na Josefina Roma. Penseu que convé —ep, si pot ser!— que els vostres textos siguen breus i els hauríeu d’enviar no gaire més tard que el 15 de desembre. I si no podeu escriure res, podríeu dir-ho als vostres amics, coneguts i saludats.

—Tota sola feu la vetlla, viudeta igual!

—No la faig jo tota sola, Comte N’Arnau!

Els xenoglosofòbics (que sovint ignoren que ho són) no entenen les llengües com una riquesa, sinó com una nosa. Uns aliats poc recomanables si el que volem és la pervivència de la nostra manera de denominar —i per tant concebre— el món.

Falsos amics
Alifara de Clarió, Mont-roig 2013. Foto: Carles Terès

Permeteu-me una pregunta: Si els catalans hagueren renunciat al seu idioma o l’empraren només oralment i en àmbits domèstics, hi hauria catalanofòbia? Sospito que no, o no de la manera que ara es manifesta. Per això crec que, en comptes de catalanofòbia, seria més escaient parlar de xenoglosofòbia, és a dir, por o aversió cap a les llengües diferents de la pròpia.

Aquí a l’Aragó en tenim un bon exemple. Mentre mantinguem lo nostre català reclòs en entorns informals i familiars, tot va bé: no l’escrivim, no l’usem en esdeveniments oficials, ni en la litúrgia religiosa, ni tan sols quan cantem los números del bingo a la festa major. Tampoc l’anomenem pel seu nom acadèmic, sinó que hem interioritzat que allò que parlem és un xapurriat, una barreja impossible de sistematitzar de valencià, tortosí, català, aragonès, llemosí, castellà i tots els ingredients que vulgueu afegir-hi. Tot plegat molt entranyable, molt nostre, molt diminut. Ara bé, quan ens atrevim a escriure’l, a parlar-lo davant un micròfon, a publicar-lo en programes de festes, a fer-ne els pregons, a retolar-ne els carrers o a reclamar-lo a l’escola, aleshores deixa de tindre gràcia… ho va resumir molt bé el nostre paisà Jiménez Losantos: «El chapurriau es simpático, mientras no toque las narices».

Continuar llegint… Falsos amics – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Un grupo de niños del CRA Alta Ribagorza de Benasque enseña a un grupo de escolares franceses a hablar Patués, aragonés del valle oscense. Y los estudiantes galos enseñan a los aragoneses a hablar Occitano. Un intercambio lingüístico que explican en Despierta Aragón, de Aragón Radio, Carmen Castán, una de las profesoras de Patués, y Natalie, una de las profesoras de Occitano.

Source: Del Patués al Occitano: intercambio lingüístico entre escolares – Despierta Aragón – 4 – Programas – Podcasts y Audios – Aragón Radio – Podcasts y Audios

Source: Valderrobres es uno de los 20 pueblos ‘maravilla rural’ de España

Source: Llibres premiats enguany per la DGA | Lo Finestró

 

Dijous 6 de desembre, dins del Programa de la Fira del Llibre de Montsó, tindran lloc els actes següents

11:30 Obertura de fira
12:30 Inauguració
13:00 Pregó a càrrec de Sandra Araguás
13:30 Reconeixement i presentació dels llibres premiats enguany per la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la DGA
• Premi Miguel Labordeta 2017. Maria Pilar Benítez Marco, per la seva obra ‘Morfosintaxis humana’.
• Premi Guillem Nicolau 2018. Marta Momblant Ribas per la seva obra Arbàgel. Un revolt de l’amor. (En català).
• Premi Arnal Cavero 2018. Chesús Aranda Guerrero per la seva obra ‘Simien d’Umanistas, recentment traspasat.
• Premi de les lletres aragoneses 2017. Jose Luis Corral Premi de les lletres aragoneses

Source: 30 barcos y 60 participantes en la II Fayón Challenge – La Comarca

Source: Llengües minoritàries, l’espanyol en perill! | Viles i Gents

(Publicat al diario de Teruel el dissabte 17 de novembre del 2018)

Les llengües minoritàries molesten a molta gent, que les considera inútils, si més no perilloses. Per a què hem de conèixer el català, el basc, el gallec o el “bable”, si ja tenim l’espanyol? quina pèrdua de temps! Això deuen de pensar molts europeus: per a què conèixer l’espanyol, si ja tenim les nostres de primera categoria: anglès, francès i alemany? Molts espanyols presumeixen de que la llengua nacional és la segona  més parlada del món. Però només cal anar a qualsevol país europeu per adonar-te’n de la poca importància que té a Europa, on gairebé res hi ha escrit en espanyol en els seus monuments patrimonials o en els seus museus. Tot és en anglès que, curiosament, quan el Regne Unit faci efectiu el “Brexit”, no serà la llengua nativa de cap país europeu (amb l’excepció d’Irlanda, que el considera constitucionalment llengua secundària). També es dona la paradoxa de la UEFA, que, malgrat que la lliga espanyola és la més potent d’Europa i els equips espanyols els més presents en els campionats europeus, té com a llengües oficials el francès, l’anglès i l’alemany. També en el mercat dels discos està tot escrit en les llengües anteriors a les que cal afegir l’italià. Però no, el gran enemic de la llengua espanyola són sempre les llengües minoritàries hispàniques, sobre tot el català (especialment a l’Aragó i a València, es nega la seva existència), però també l’apregonés, el basc o l’asturià. Curiosament anomenades “conservadores”, aquestes persones consideren que les llengües minoritàries són com els animals en perill d’extinció, que el que haurien de fer és seguir la seva tendència, és a dir, extingir-se (o conservar-se engabiats, com a peces de museu). Perquè aquestes llengües són inútils i molestes, com els óssos formiguers, panda,  polars o pirinencs, els ornitorincs, els orangutans o la tonyina roja; o perilloses com el tauró blanc (el català). Però aquests que menyspreen o maltracten les llengües minoritàries, també són els principals llepaculs dels poderosos, i mai voldran admetre que el principal problema de la llengua espanyola no hi és a Espanya, si no a Europa, sotmesa a la anorreadora força de la llengua de l’imperi ianqui.

Antoni Bengochea

Source: Etimologia | L’esmolet

L’etimologia és l’estudi de l’origen i evolució de les paraules. És una disciplina molt útil per a entendre el món que ens envolta, atès que el llenguatge és la representació de la realitat en tots els seus aspectes, des de l’objecte més banal al sentiment més complex.

Aquest és un dels motius pel que considero que no s’hauria d’abandonar l’estudi de les llengües clàssiques en l’ensenyament obligatori, perquè, entre altres coses, ens permeten conèixer d’on ve allò que diem, que tot sovint equival a saber d’on venim nosaltres. El món esdevé més ple, més diàfan, més entenedor.

Una mostra ben clara de l’interès que pot suscitar l’etimologia, és la il·lusió que ens fa als pares saber la procedència dels noms que posem a les nostres criatures. Volem noms bonics, a voltes arrelats a la tradició familiar, però també que el seu significat s’acosti a la idea que ens hem fet de la seua personalitat.

L’etimologia és també matèria de reivindicació. Fa uns mesos, uns amics bascos, ens enviaren un fil de Twitter amb un llistat de més de trenta paraules en eusquera amb la seua explicació en castellà. S’hi podia llegir, per exemple «En euskera no decimos “febrero”, decimos “otsaila”, que más o menos se traduce como “mes de los lobos”, and I think that’s beautiful»; o «En euskera no decimos “oficio”, decimos “ogibide”, que más o menos se traduce como “camino hacia el pan”, and I think that’s beautiful». Molta gent ho va pensar, que era ‘beautiful’, perquè el fil es va fer viral, amb més de 8.000 repiulades i 15.000 likes, i va animar a euskalduns i euskofílics a fer més aportacions. M’atreviria a pronosticar que més d’una es va sentir esperonada a aprofundir una mica més en la bellíssima llengua basca. L’autor del fil, per si el voleu consultar, és un poeta i filòleg anomenat Jásier (@TheJasier).

Si ens centrem en aquest nostre país aragonès, estic segur que quan esbrinem l’origen de la denominació “chapurreau”, entendrem moltes coses. El significat ja el sabem, ens l’explica la RAE (Chapurrear: Hablar una lengua con dificultad y cometiendo errores). Però, amb el cor a la mà… algú pot creure que una comunitat de parlants, espontàniament, prengui la decisió de denominar despectivament l’idioma que els han transmès a casa, que defineix el món que els envolta? Només se m’acut que l’ocurrència la tingués un foraster, indignat en comprovar que la gent dels nostres pobles feia servir una llengua que desmentia la imatge d’un Aragó definitivament castellanitzat. No és un fenomen exclusiu del nostre país: la història és plena de viatgers que han definit com a «lladrucs», «brams», «galimaties» o «xapurrejats» les parles diferents de la seua, tan polida i civilitzada. És allò del supremacisme.

Sé que, en llegir això, els meus amics sociòlegs m’il·luminaran sobre els motius que porten els membres d’una comunitat a assumir aquests prejudicis cap a la llengua pròpia. Però no us canseu; continuaré sense entendre-ho.

Alcanyís, octubre de 2018. Publicat a AraInfo, octubre de 2018

Pelotari. Euskadi, 2016. / Carles Terès

Source: El patués cruza la frontera de la mano de los alumnos del CRA Alta Ribagorza – Aragón_hoy

Un grupo de 35 escolares del CRA Alta Ribagorza viaja hoy a Francia para compartir experiencias en la variedad del aragonés del Valle de Benasque –patués- y en occitano con sus compañeros de la Calandreta de Tarbes, en Laloubère

El CRA Alta Ribagorza –que agrupa las escuelas de Benasque, Castejón de Sos, Cerler, Laspaúles y Sahún- da un paso más en su internacionalización con un intercambio de alumnado con la Escuela Calandreta de Tarbes, en la localidad francesa de Laloubère. Un grupo de 35 escolares de 3º a 6º de Primaria del Valle de Benasque viajan hoy hasta el país vecino, donde convivirán tres días con jóvenes franceses y compartirán experiencias en las dos lenguas propias de estos territorios: el patués (aragonés benasqués) y el occitano. El encuentro está cofinanciado por el programa Erasmus + KA229 de la Unión Europea y se realiza en estas dos escuelas porque ambas imparten enseñanzas en lenguas extranjeras –inglés y francés-, pero también fomentan el aprendizaje de lenguas autóctonas y minoritarias, como son el patués y el occitano.

Durante la primera jornada, los estudiantes participarán en juegos y dinámicas enmarcados en el año europeo del patrimonio cultural y en un taller sobre las lenguas románicas a ambos lados de la frontera. Habrá también actividades lúdicas como una caza del tesoro bilingüe y cuentacuentos en patués y occitano.

El viernes comenzará al son de los instrumentos propios de ambos países, a los que seguirán cantos y bailes tradicionales y talleres sobre la Navidad. El intercambio terminará el sábado con juegos tradicionales, actividades de dibujo y una exposición de los trabajos.

Este centro es veterano en los intercambios escolares y se ha convertido en motor de convivencia transfronteriza, en especial, con la localidad francesa de Luchon. Allí, trabaja desde hace quince años con el Collége Jean Monnet dentro de un proyecto de cooperación transfronteriza subvencionado a través del programa Poctefa.

El CRA Alta Ribagorza fomenta también el aprendizaje de idiomas a través de otros programas como los proyectos eTwinning, gracias a los que se mantiene contacto con escuelas de Francia, Inglaterra, Irlanda, Eslovaquia, Finlandia, Italia, Turquía, Lituania y Rumanía, entre otros.  En concreto, este curso se desarrolla el proyecto “Here we are on the way to Erasmus +” con la Sønderborg International School de Dinamarca. También con este centro danés se trabaja en el marco del Proyecto Erasmus + KA1 para la movilidad de docentes.

Fotos:

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja