“@GobAragon impone una política lingüística”, ha comenzado #Ferrando desde @pparagoncortes “Como oscense quiero que quien nos visite lo haga por sus elementos turísticos, pero por su política lingüística la ciudad genera sentimientos de ridiculez”, asevera en relación al cártel pic.twitter.com/LoUKC1FucN

— Cortes de Aragón (@cortes_aragon) November 8, 2018

“El @pparagoncortes pidió una comparecencia para que explique detalladamente el bilingüismo y en 8 minutos solo se ha dedicado a insultar y desprestigiar sin relación a la iniciativa, sin quererlo se nota que bilingüismo y la educación no son su prioridad”, dice @MaytePerez2 pic.twitter.com/wxZbYRwO2v

— Cortes de Aragón (@cortes_aragon) November 8, 2018

Según @MaytePerez2 “el #bilingüismo ha sido nuestra prioridad y lo hemos dotado presupuestariamente”. “El modelo British lo hemos extendido al medio rural y visto el buen funcionamiento y su evolución positiva lo hemos tomado como un modelo a seguir desde Infantil”, comunica 👩🏽‍🏫 pic.twitter.com/88wLuPKDFv

— Cortes de Aragón (@cortes_aragon) November 8, 2018

Intervienen el resto de grupos pic.twitter.com/iFfp2d1hyk

— Cortes de Aragón (@cortes_aragon) November 8, 2018

HUESCA.- El cartel de bienvenida a la ciudad que describe a Huesca (sin hache) como una ciudad bilingüe ha generado un áspero debate en las Cortes de Aragón entre la diputada oscense del Partido

Source: Bronca en las Cortes de Aragón a costa del cartel de bienvenida a una Huesca bilingüe

Source: 28a Trobada Cultural del Matarranya » Temps de Franja

Enguany es celebrarà a Calaceit, el 18 de novembre de 2018, la 28a Trobada Cultural del Matarranya.

Source: Hallan 20 tumbas en una necrópolis ibérica en Aguaviva (Teruel) – Aragón – El Periódico de Aragón

Source: Anna | Lo Finestró

(Article d’Artur Quintana publicat al Diario de Teruel)

Anna Heller, la besàvia dels meus fills, va néixer a Leipzig l’any 1861, ciutat del regne de Saxònia, un dels molts estats en què es trobaven aleshores dividits els Països Alemanys. Quan tenia 10  anys, el 1871, després de la Guerra Franco-Prussiana, una gran part dels Països Alemanys s’unificaren i fundaren Alemanya; en quedaren fora un muntó  de països, i encara ara no s’ha aconseguit la unificació de tots els alemanys. Això últim no afectà gens l’Anna que des del 1871 passà a ser ciutadana alemanya d’Alemanya i ho fou fins a la seua mort el 1930. Va tenir sort de morir aquell any perquè només que hagués viscut cinc anys més, fins al  1935, s’hauria trobat que per les Lleis de Raça de Nuremberg –que no eren lleis sinó un muntó d’ignomínies decretades pel nou Estat Nacional-Socialista Alemany– li haurien arrabassat la nacionalitat alemanya, perquè un avi seu era gitano. L’honor i la puresa de la raça ària alemanya no permetia que en formés part algú que era quarteró gitano, com la besàvia dels meus fills. D’haver viscut encara més anys, fins a la Segona Guerra Mundial, hauria estat internada en un camp de concentració i molt probablement assassinada. Son fill, l’Erich, avi dels meus, com que només tenia un besavi gitano gaudia de l’honor i la puresa de la raça ària alemanya, i així va poder fer de funcionari alemany de justícia dins de la Polònia ocupada durant la Guerra. L’Erich no responia gaire bé al tipus alemany suposadament ari: sí que era prou alt i tenia els ulls blaus, però era més aviat fosc de pell i amb uns cabells molt negres. I és així que mentre caminava per la voravia  d’una  ciutat polonesa li van venir de cara dos oficials de les SS, que en veure que ell no s’apartava per a deixar-los passar, li van etzibar una bufetada que de poc si no cau, perquè es pensaven que era polonès. Quan van saber que era funcionari alemany de justícia, li van presentar excuses. De tota manera va tenir sort que no sabessen res del seu besavi gitano.

Source: El Matarraña y la Sierra de Cazorla, hermanados a través de Calaceite – La Comarca

Source: Los municipios de la Taula del Sénia ponen en común sus demandas – La Comarca

Source: Los pilotos del Matarraña destacan en el trial de Motorland – La Comarca

Source: Aragón TV – La Transición en Aragón

En esta década surgió un renovado interés por la lengua aragonesa. El filólogo y profesor Francho Nagore fue uno de los fundadores del Consello D’A Fabla Aragonesa, asociación creada en 1976 con el objetivo de defender y promocionar la fabla.

Source: Voleu estar informats sobre la Franja? Estem d’aniversari | Xarxes socials i llengües

És final d’any, i a la Franja estem d’aniversari: 14 anys de lafranja.net i la llista ICF!

• Lo 4 de novembre de 2004 naixie Lo català a la Franja, un agregador de notícies sobre la Franja.
  • Twitter
  • Facebook
  • Rss
  • Aniversari X
• Lo 16 de desembre de 2004  naixie la llista de difusió ICF sobre la Franja. Subscriu-t’hi!
• I per a completar-ho, lo 6 de desembre de 2006 naixie el bloc Xarxes socials i llengües. 12 anys parlant sobre temes massa diferents de les xarxes i la sociolingüística

MAGAZIN 10 de novembre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Els recors”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Favarols pel món. Noruega. Lifo Ros
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
13:25- 13: 40.- Coresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:40- 14.- Entrevista a Elisa Rebled, psicòloga del Serveis Socials de la Comarca del Baix Aragó Casp, amb motiu del “Dia del cuidador”. Les persones dependents necessiten un cuidador/a, de vegades a temps complet; els cuidadors també tenen necessitats…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Néstor Fontoba, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lifo Ros, Mario Rius, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Clar com un mirall | Viles i Gents

Source: Onomàstica i literatura popular | Viles i Gents