Skip to content

Source: Sixena, un relat interminable (xerrada de J. M. Gràcia a Esplugues) | Lo Finestró

Source: Fuentespalda logra la segunda posición en “el mejor cementerio medieval” – La Comarca

Source: El Porta a Porta logra quintuplicar la tasa de reciclaje – La Comarca

Source: Noticias de Alemania: Alemania busca a las víctimas españolas del nazismo para devolver sus objetos robados

Source: Asturias y Aragón, únicas comunidades con lengua propia no cooficial

Source: El pleno condena la colocación de lazos amarillos en Zaragoza con la abstención de ZEC y CHA | Noticias de Zaragoza en Heraldo.es

Source: Los jubilados aragoneses rechazan los viajes del Imserso a Cataluña por la tensión política | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Source: El rescate de Aguaviva abre la vía regional para empezar a cobrar imprudencias – La Comarca

Source: Los caminos a las fincas de Mazaleón, impracticables en plena campaña – La Comarca

Source: Varios detenidos en una amplia operación contra los robos en el Matarraña – La Comarca

(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 26/10/2018)

Natxo Sorolla

La conca del Matarranya té tres dels pobles més pobres a Aragó: Favara, Maella i Calaceit. I també apareixen a la llista de rendes baixes un altre poble de la Franja (Saidí) i un altre que està al límit d’esta perifèria nostra (Bellver de Cinca). Aixina apareix a l’estadística de l’Agència Tributària.

Però vigileu! L’estadística només inclou pobles de més de 1.000 habitants. I es que la mida del municipi està molt associada a les rendes dels seus habitants: als menors de 1.000 habitants tenen 12.000€ anuals per càpita, los de 1.000 a 5.000 habitants en tenen ja 16.000€, i els majors de 500.000 habitants dupliquen als més menuts, en 26.335€ per habitant.

Un factor que pareix ben associat a la riquesa és la capitalitat: les tres capitals provincials aragoneses estan al top-10, juntament en municipis dormitori de la classe mitjana de Saragossa (Cuarte de Huerva, Villanueva de Gállego i María de Huerva), i Jaca. Més enllà de la força de la mineria, que manté Andorra en primera posició. I les coses no són molt millors si passem la frontera autonòmica: Batea, Corbera o el Pinell de Brai tenen rendes paregudes a les no-capitals nostres, i Gandesa, a les sí-capitals nostres.

I és que les fronteres autonòmiques no pareix que mos diferencion en això. Però segur que entre les causes de les rendes baixes hi ha la mida del municipi, i també la capitalitat: allà on hi ha institut de secundària, hospital, extensió agrària, oficines comarcals, etc. segurament que hi ha sous que requereixen major instrucció, i per tant, sous més alts. I aquí les comarques han descentralitzat les aventatges de la capitalitat, que d’altra manera s’emportarien Saragossa i Terol. Però les comarques també han concentrat los serveis a les capitals comarcals, que creixen a costa dels altres pobles.

Per tant, que el Matarranya arreplego 3 dels pobles més pobres a l’estadística no és més que una il·lusió òptica: perquè són pobles que superen los 1.000 habitants, però que no tenen capitalitat comarcal. Però segur que no són los més pobres. I podem mig respondre a la pregunta del títol: som los pobles més pobres? No. Almenys pels que ixen a l’estadística.

Source: Unos carteles municipales despiertan el debate en Huesca: ¿Se habla el aragonés?

Source: El Gobierno de Aragón descarta cobrar los gastos a los dos hombres rescatados en el Bergantes el pasado sábado – Aragón Digital

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja