La Franja

Lo passat mes de novembre vam presentar lo llibre de fotografies Nonasp. 1893-1935, i durant la presentació, vam ensenyar vàries imatges de l’interior de l’ermita, en les que es podie veure com ere lo retaule i la talla de la Mare de Déu de les Dos Aigües que hi havie en aquells moments. En este context, vam explicar que la tarde del 26 de juliol de 1936, havent començat la Guerra Civil, un grup d’anarquistes va destruir l’espadanya i van cremar lo retaule barroc i la imatge de la Mardedéu.

Durant los dies de Nadal, una tarde vaig a anar a ca Marisé Suñer i Claudio Alfonso, que havien vingut a la presentació del llibre i m’havien oferit explica’m una història.

Continuar llegint… Lo manto de la Mardedéu

Un estudi del Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA en les sigles castellanes) va detectar fa uns anys 59 varietats autòctones de fruita a la comarca de la Serra d’Albarrasí, entre prunes, mançanes i peres —la resta de fruites, degut al fred, no s’hi crien— i plantejava la conveniència de recuperar-ne alguna o algunes com a varietats d’interès comercial. Per contra, a les tendes, només es troben dues o tres varietats, com a molt, de pera, mançana i pruna i, a més, totes venen de molt lluny. El patrimoni fruiter desapareix i no pareix que sigui degut a la manca de qualitat i rendibilitat comercial. L’homogeneïtzació fruitera ajuda, suposo, a la producció massiva a l’unificar els tractaments fitosanitaris i les dates de collita. Per buscar una explicació.
Continuar llegint… Persimon contra caqui

Alguna volta vos haveu preguntat per què encenem fogueres per a Sant Antoni? La tradició judeo-cristiana no té festes on hi hagi un protagonisme del foc, i encara aixina a dies com avui, o com Sant Joan, les espurnes són les protagonistes. I per què considerem a Sant Antoni el patró dels animals? Si ell va ser un eremita del desert? El motiu, per a sorpresa de ningú, guarda relació amb les festivitats paganes.

Al gener, les antigues aldees romanes celebraven la festa de la Sementivae, on s’agraïa als matxos i mules i bous de cultiu pel seu treball. No oblidem que, durant aquell temps, els animals eren fonamentals per a la economia familiar. Durant els dies que durava la festa, es deixava descansar els animals, i inclús els passejaven pel carrer amb corones de flors! Per magnificar la festa, s’encenia una foguera i es muntava una gran festa.

Continuar llegint… Espurnes paganes

Fa temps que segueixo amb interés la iniciativa de Marta Lloret, coneguda com La Caçadora de masies. La seva història és ben curiosa. Va descobrir la seva passió pel món de les masies mentre estudiava Humanitats, a través d’una primera feina amb la Fundació Mas i Terra. Des d’aleshores, aquesta fascinació s’ha convertit en una missió personal: salvar masies deshabitades i recuperar la seva memòria.

Lloret combina el seu treball amb el projecte Masiaire, que connecta propietaris de masies amb possibles masovers. Això no només evita l’abandonament, sinó que també revitalitza el patrimoni rural. La seva tasca és admirable, i el seu llibre Masies de Barcelona, acompanyat d’una exposició al Palau Robert, n’és una bona mostra.

Continuar llegint… Caçadora de masies

Com ja és una vella costum, enguany al nostre poble també ens hem abocat al més que incert 2025, fent gambirots en totes les formes possibles: equipats en barrets de plàstic, garlandes i cabelleres de colors, mata-sogres desafinats, o la prova pràctica de la roba íntima de color roig.

Com les aventures dels joves la nit radera de l’any mereixen tractament a part, ens centrarem en els dos grups de més edat.

Continuar llegint… Benvingut 2025

Hi ha tot de saberuts (ara en diuen ‘coachs’) que ens exhorten a abandonar la nostra ‘zona de confort’. És una cosa que em costa d’entendre, perquè tinc la impressió que les persones tendim a buscar precisament aquest confort, que jo considero un sinònim de benestar (una altra de les paraules màgiques dels nous gurus). Es veu que, per sentir-nos realitzats, hem d’anar sempre més enllà, iniciar projectes, afrontar nous reptes. Per a què? Suposo que no serà per arribar a la blasmada zona de confort, no? Els que segueixen aquestes premisses, és a dir, els que no paren mai de marcar-se nous objectius, en realitat ja han trobat la seua zona de confort: el seu estat ideal és la superació continua; per tant, quan arriben a un punt que altres considerarien de plenitud, cauen en la insatisfacció. I això és perquè, paradoxalment, han eixit de la seua zona de confort, que no és altra que, oh sorpresa!, la fugida constant de la zona de confort.  Continuar llegint… Zona de confort

Source: Aguaviva ya tiene una báscula de pesaje en el polígono

Source: El deporte en el Matarraña se fortalece con la unión de dos clubes locales

Source: Se inicia la construcción del campin naturista con 20 parcelas en Fórnoles

Source: El III Circuito BTT Bajo Aragón-Caspe prevé atraer a más de 300 ciclistas entre sus 3 pruebas

Source: La Matarraña Tres Trails recorrerá más de 60 kilómetros por cinco pueblos de la comarca

Source: El Salud no reforzará la plantilla sanitaria mientras dure el corte de la carretera de Fayón

Us convoquem a la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, que tindrà lloc el proper diumenge 23 de febrer, a les 11:00 del matí, a la Casa Ferrabràs de Torrent de Cinca.
En el seu transcurs, atorgarem el Premi Galan 2024 a la normalització lingüística a l’equip encapçalat per Jordi Florensa Mançaneta, per la seua labor de recuperació i difusió del folklore popular, en concret del ball de coques, en els seus aspectes instrumental, de cant i de ball, fent servir sempre la nostra llengua. També donarem a conèixer el projecte guanyador de la beca IEBC 2024. Tancarà l’acte l’actuació musical de la banda Cegallosa.

Source: Quim Gibert: ‘Per què Aragó necessita reivindicar-se tothora en relació amb el fet català?’

Source: Lledó mejora sus accesos gracias a la renovación del puente sobre el río Algars acometida por la DPT