Mont-roig, 28 de desembre de 2017
Mont-roig, 28 de desembre de 2017 Diferents generacions es reunixen a l’escola de Mont-roig. Les tradicions de nadal i les formes de comunicació anys enrere són el temes més cometats pels minuts. Els més petits i els més grans de Mont-roig es van reunir al col·legi de la localitat este passat 22 de desembre amb […]
Source: Grans i menuts compareixen experiències a l’escola de Mont-roig – Ràdio Matarranya
Calaceit, 28 de desembre de 2017 El passat 11 de desembre les obres per a la creació d’una estació depuradora d’aigües residuals a Calaceit va començar a càrrec de l’empresa ESPINA, adjudicatària de l’actuació. Un mateix projecte també s’està desenvolupant a Maella impulsat i finançat pel Govern d’Aragó. Les dues localitats corresponen a l’antiga zona […]
Source: Comencen les obres de la depuradora de Calaceit – Ràdio Matarranya
Mario Sasot s’alça amb este guardó literari de llengua catalana amb la seua obra ‘Espills trencats’
La casa de la cultura de Vall-de-roures va acollir este passat 22 la presentació de l’obra ‘Espills trencats’, l’obra guanyadora del certamen literari ‘Guillem Nicolau’ convocat pel Govern d’Aragó. L’acte va comptar amb la presència del mateix guanyador de la XXIII edició del certamen, Mario Sasot; el director general de política lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López; l’editor de Gara d’Edizions, Chusé Aragüés; la regidora de cultura de l’ajuntament de Vall-de-roures, Asunción Giner; i el president de la Comarca, Rafael Martí.
Este certamen convocat pel Govern d’Aragó dirigit a obres escrites en llengua catalana havia quedat desert des del 2011 per haver-se fusionat amb el premi ‘Arnal Cavero’ en llengua aragonesa i en la qual s’havia retirat la seua dotació econòmica. José Ignacio López, director general de política lingüística, va explicar a Ràdio Matarranya que “es tracta de la recuperació d’un premi molt important per a la literatura aragonesa perquè valora la literatura d’una part d’Aragó, de la part oriental del territori que parla català. Un certamen que al costat de dos convocats en castellà i aragonés fomenten la literatura de les tres llengües d’Aragó“.
Un acte que va reconéixer la prosa de Mario Sasot tant en el seu estil com en el seu contingut. Una narrativa que manté les particularitats i varietats lingüístiques del Baix Cinca d’on procedixen els personatges de l’obra i el mateix escriptor. L’autor i periodista va comentar per Ràdio Matarranya que “la història travessa la meua infància, els meus avantpassats, la meua joventut i tots ells es basen en els meus records que són en català” al que ha afegit “he buscat un llenguatge més proper al valencià i al català de Lleida, però mantenint els localismes i la toponímia de la meua zona”.
‘Espills trencats’ tanca memòries i vivències de l’autor, personatges reals i tocs de ficció que recorren la transició espanyola, la vida al món rural i la immigració a la ciutat. Un relat que reviu este certamen literari ‘Guillem Nicolau’ i el reconeixement de la diversitat de la literatura aragonesa.
Matarranya, 28 de desembre de 2017 La consulta mèdica de cinc pobles del Matarranya reduïx hores per falta de personal Els serveis de salut del sud del Matarranya es troben al límit de la seua capacitat. La jubilació de la metgessa de Pena-roja de Tastavins el passat 14 de desembre ha provocat que Pena-roja, Fondespatla, […]
Source: El personal sanitari del Matarranya es troba al límit de la seua capacitat – Ràdio Matarranya
Source: Tapar-se el cap, no el cervell | L’esmolet
Com a pare de dues filles, fa temps que tinc curiositat per esbrinar per què tantes dones musulmanes que viuen aquí es cobreixen amb el hijab, mentre els homes van vestits a la manera occidental. Tinc una edat i, tot i que encara queda moltíssim per fer, he vist el progrés que s’ha viscut en l’equiparació de gèneres del franquisme ençà. Per això no puc evitar el temor que això pugui significar una involució en els drets de la dona en un futur proper.
Per a desfer-me de prejudicis, he volgut parlar amb algunes dones musulmanes del meu entorn per a què m’expliquin la seua vivència.
Grup d’amigues al castell de Heidelberg (foto ©Carles Terès, 2017)
Recordo la K. de quan venia per casa quan estudiava primària amb la meua filla gran. Era una nena simpàtica, desperta i intel·ligent. M’explica que es va posar el hijab als 16 anys perquè sentia que volia seguir els preceptes de l’Alcorà, que considera la religió perfecta. Em remarca que, en contra del que pensa molta gent, l’Islam no és una religió masclista, sinó que la dona hi és molt valorada. “Per als homes també hi ha indumentària islàmica que han de portar”, assegura. Es lamenta que darrerament ha notat “males mirades, murmuris” que en part entén per causa del terrorisme, tot i que ella no s’atreveix “ni a tocar una mosca”. Diu que “mai no havia escoltat res de la gihad fins que va començar a sortir per la TV”.
S. és una estudiant de 18 anys. El seu motiu per a lluir el hijab és principalment religiós, però remarca que també és una manera d’afirmar la seua identitat, cosa que la fa sentir molt bé. Això compensa les vegades que no s’ha sentit prou respectada. Em comenta que cada dia que surt al carrer amb el hijab és una oportunitat per a què la gent ho vegi com una cosa normal. “Només és un simple vel que tapa el meu cap però no el meu cervell”, rebla.
A. fa pocs anys que va venir del Marroc. És casada i mare de dues criatures. Acollidora, espavilada i dinàmica, li agrada relacionar-se amb persones de fora del cercle dels seus compatriotes. Vaig conversar amb ella i el seu marit una bella estona. També du el hijab per una qüestió religiosa, però no ho sent com una obligació, sinó com l’expressió que és digna de dur-lo perquè fa el bé als seus semblants. M’explica amb vehemència que a la seua ciutat tenia més llibertat perquè ningú li deia res sobre com anava vestida. En canvi aquí sempre surt de casa amb el cap cobert perquè la comunitat musulmana és molt més tradicional. Diu amb ironia que al seu país mai no havia vist tantes ‘haimes’ (comparant la vestimenta amb la tenda dels beduïns) com a Espanya. El marit afirma que això és degut a què la majoria provenen de zones rurals on es mantenen les tradicions d’una manera més estricta.
Tres dones joves del meu entorn que porten el hijab, cadascuna amb la seua visió, però amb el denominador comú de viure la seua religió com una part fonamental de la seua vida, de la seua identitat. Les seues paraules han posat llum sobre les imatges distorsionades pels prejudicis que encara persistien en mi. Conèixer és estimar, certament.
(Alcanyís, octubre-novembre de 2017) Publicat a El Salto Aragón, n.8, desembre de 2017
La Asociación Cultural Q-68/Peña Rostoll de La Portellada ha iniciado durante los meses de noviembre y diciembre del 2017 la segunda campaña de micro mecenazgo para recaudar fondos destinados a la publicación del libro fotográfico “La Portellada 1884-1984: 100 años de historia en retratos”.
Cualquier persona que esté interesada en colaborar puede hacerlo mediante la aportación de 150,00 euros, hasta el 31 de diciembre de 2017, a la Fundación Valderrobres Patrimonial, editora del libro.
De esta aportación se puede desgravar el 75% en la declaración de renta del ejercicio 2017 (112,50 euros), y con los 37,50 euros restantes cada colaborador se asegura tener un ejemplar del libro de 400 páginas a todo color tamaño DIN A4 más un DVD con el total de las más de 4.200 fotografías y prologado por el prestigioso escrito mexicano Juan Villoro con raíces en La Portellada, que será presentado en la localidad el 8 de agosto de 2018.
Los interesados pueden contactar directamente con cualquier miembro de la Asociación Cultural.
Source: Assemble General d’ASCUMA | Lo Finestró
ASCUMA convoca l’Assemblea General Ordinària (AGO) per al proper dia 29 de desembre, a les 17:30 h. en primera convocatòria i a les 18:00 en segona i definitiva.
Ordre del dia de l’Assemblea General Ordinària:
Lectura i aprovació de l’acta de l’AGO de l’any anterior
1.- Informe de la Presidència sobre l’activitat realitzada durant l’any 2017
2.- Projectes previstos per a 2018
3.- Resum de comptes 2017
4.- Altes i baixes de socis
5.- Maria Dolores Gimeno com a Responsable de Publicacions, donarà raó de les publicacions.
6.- Torn obert de paraules i qüestions i cloenda de l’assemblea.
Si us voleu quedar a sopar a la Fonda Alcalà, ho heu de dir a la Cèlia abans del dia 27.
Hem hagut de canviar la data de presentació del treball de l’arqueòleg Rafel Jornet Niella i de la signatura del conveni amb l’IEC per motius d’agenda d’algun dels membres de la taula.
#Tabarnia, empresarios catalanes proponen crear la franja de llevant como parte de Aragón pic.twitter.com/XIO6dFafJa
— POLITICAL RADAR (@radar_political) December 26, 2017
Source: · ACTIVIDADES NAVIDEÑAS EN CATALÁN DE ARAGÓN – Lenguas de Aragón
Un año más, llegadas estas fechas, todos los centros escolares se llenan de villancicos, risas, alborozo, actuaciones infantiles, buenos deseos para estas fiestas y el año próximo, besos, abrazos, adornos navideños y, con suerte, alguna que otra degustación de postres típicos de la zona.
Pero no todo es simple diversión, también es un momento ideal para mostrar solidaridad con los que más lo necesitan y, por eso, en el CEIP San Juan Bautista de Zaidín/Saidí, la actividad estrella desde hace unos años es el CALENDARI SOLIDARI.
Cada año, en este cole escogen un tema que se convierte en el hilo conductor de gran parte de las celebraciones del curso, como Carnaval, Semana cultural, etc. Este año el tema es L’ART – PINTURA. En cada hoja del calendario, con el nombre del mes en las tres lenguas de uso en la escuela – castellano, catalán e inglés – sale la foto de un nivel del colegio, sin olvidar a los de más edad, los profesores, y a los más pequeños, los nenes de la guardería.
Mientras dura este proceso, tienen en mente una Asociación, principalmente relacionada con la infancia, a la que destinan los beneficios de la venta. El año pasado, el destinatario fue el Cole de L’Alegria de Monzón. Este año, la afortunada será la Asociación Virgen del Pilar de Fraga.
Por su parte, en el CRA Matarranya, de Calaceite, tampoco se quedan cortos en habilidades artísticas, como muestra la tarjeta de Navidad que han elaborado para felicitarnos a todos las fiestas y el próximo año 2018 y que han colgado en YouTube: https://www.youtube.com/user/cramatarranya/videos
Por no mencionar las actuaciones teatrales de la Navidad del año pasado:
Festival Nadal 2016. Quan serè gran: https://youtu.be/_wJtiIKAqv4
Festival Nadal 2016. Arribe l’hivern: https://youtu.be/EswOtFOymbM
Pero las actividades navideñas no sólo se llevan a cabo en los coles, también los institutos preparan las suyas. En el IES Bajo Cinca de Fraga, han montado una exposición con los diferentes trabajos elaborados por los alumnos de los cuatro cursos de secundaria.
En 1º y 2º de ESO han trabajado los dichos y las celebraciones; en 3º de ESO se han dedicado a los villancicos; y en 4º de ESO han buscado las diferentes versiones de la canción del Tronc de Nadal y han forrado cajas con papel de regalo para montar un árbol de Navidad que decore la exposición. Además, han llevado un tronco para hacer visible al resto del centro el proceso del caga tió. Más abajo podemos ver una muestra de este fabuloso trabajo.
Desde la Dirección General de Política Lingüística, muchas gracias a los tres centros por su entusiasmo y creatividad. Y a todos los que formamos parte de la comunidad educativa:
¡FELIZ NAVIDAD Y AÑO NUEVO 2018!