DILLUNS 9 DE DESEMBRE DE 2024. La Mañana
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: ‘Tres estudis sobre el favarol’ | Estela Rius | Opinió | El Punt Avui
En el llibre s’hi troba el treball de tres persones que estimen el seu patrimoni immaterial; l’herència dels avantpassats: el parlar de Favara
Faltava poc per les cinc de la tarda del 26 d’octubre quan vam posar el peu a la vila, i només fer-ho vam intuir que havíem invertit bé les darreres hores de llum solar abans del canvi d’hora que anuncia l’hivern. El motiu del nostre desplaçament a Favara de Matarranya era que estàvem citats al teatre municipal per assistir a la presentació del llibre Tres estudis sobre el favarol (el habla catalana de Favara), dels autors Roberto Albiac Balaguer, Mireia Sànchez Monsech i Lucía Oliver Rojo.
L’edició havia anat a càrrec del Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón-Caspe (CECBAC), una de les filials d’àmbit comarcal de la Institución Fernando el Católico (òrgan de cultura que depèn de la Diputación Provincial de Zaragoza, adscrit al CSIC) i que, en una aposta valenta del seu actual president, Amadeo Barceló, s’ha publicat per primera vegada en aquesta institució un llibre escrit en català i sobre la parla catalana d’una de les viles de la comarca.
Els assistents a la presentació, que omplíem bona part de les butaques (cosa que no acostuma a passar en aquests actes), vam escoltar ben atents les explicacions dels ponents, que van exposar els seus interessants treballs de fi de grau universitari que conformen el llibre. El de Mireia Sànchez, fet a la Universitat de Barcelona, tracta els parlars del Baix Matarranya (Maella, Favara, Nonasp i Faió), situant-los entre el català nord-occidental i el tortosí. Per la seva part, el de Lucía Oliver, de la Universidad de Zaragoza, aporta els principals trets de castellanismes lèxics al català de Favara que es parla actualment.
En el cas del treball de Roberto Albiac, fet a la Universitat de València, ens aporta informació sobre el paral·lelisme lèxic entre l’aragonès i la parla catalana pròpia de Favara. Roberto és col·laborador de la revista Temps de Franja, amb la columna Esparpillant paraules (una de les millors que s’escriuen a la Franja!), en què en cada entrega ens acosta als lectors el ric vocabulari de la vila. A més, des del 2018 és estudiant de doctorat de la Universidad de Zaragoza amb una tesi, Els parlars del Matarranya, un treball que, juntament amb altres que aborden els parlars d’aquest territori, ens atorgarà un gran atles i estudi geolingüístic de gran part del Matarranya històric.
La presentació va cloure quan ja era fosc, però això no ens va impedir saciar la nostra necessitat de començar la lectura durant el trajecte en cotxe, mentre descobríem en les primeres pàgines una presentació i una introducció de primer nivell, fetes respectivament per Javier Giralt, filòleg de la Universidad de Zaragoza i membre de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, i per Pere Navarro, filòleg de la Universitat Rovira i Virgili.
En el llibre vam trobar els treballs de tres persones que estimen el seu patrimoni immaterial; l’herència dels seus avantpassats: el parlar de Favara, entès com a dialecte consecutiu del català, que habita els nostres pobles des de les successives repoblacions que es van produir després de l’època de la Reconquesta. Una parla rica, diversa, que és viva, i ara també estudiada i valorada.
Programa del MAGAZIN del dissabte 30 de novembre de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “Rehabilitació o càstig; ¿què pretén la societat española amb el nostre sistema penitenciari?”. Xabier Leoz Arriaga, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Pablo Martín, caçador favarol, classificat per a la final del Campionat d’Espanya de caça menor amb gos, a celebrar el dissabte dia 7 de desembre a Villaluengo (Burgos).
12:40- 12:55.- Organitzat per l’Associació “Les Dones Favaroles”,avui a les 18:30 hores, a la casa de les Associacions de Favara, es farà la presentació del Poemari de Merche Llop “Incinerar el mite”, a càrrec de Raquel Llop; posteriormente hi haurà un recital de l’escriptora.
12:55-13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10-13:25.- Coneguem millor la nostra lengua. Roberto Albiac
13:25-13:40.- Fauna local. Lauren Pons Andrés
13:40- 14.- Entrevista conjunta a: José Ángel Guimerá i Jesús Godina. Han realitzat el documental “MIRANDO AL COSMOS”. 13:40- 13:50.- José Ángel Guimerá, president del “Centro de Estudios del Bajo Martín”, productor audiovisual i director de cine. 13:50-14.- Jesús Godina , president del “Grupo cultural maellano”i entusiasta d’instruments científics antics.
Participants: Yolanda Abad, Xabier Leoz, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Pablo Martín, Raquel Llop, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Roberto Albiac, Lauren Pons, Jesús Godina, José Ángel Guimerá, Marcos Calleja i Elías Satué.
Programa del MAGAZIN del dissabte 23 de novembre de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-12.- “Lloança de la patata”. Rubén Catalán xef maellà.
12-12:35.- ÀGORA.- “El moviment olímpic”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:35- 12:55.- “Fira d’Artesans. 4ª Fira Comarcal d’Oficis Tradicionals i Fira del vi”. Nonasp 23 i 24 de noviembre. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”.
Acudeixen a la Fira, la Directora General de Patrimoni Cultural de la DGA Gloria Pérez García, i Ramón Celma Escuín, Vicepresident de Les Corts d’Aragó. (Intentarem entrevistar-los).
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10-13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:25-13:40.- Què ve el llop!! Pedro Martínez , agent de la naturalesa.
13:40-14.- Entrevista a Isabel Orcal , coordinadora de la Asociación ASADIC (Asociación de ayuda a las personas con discapacidad de Caspe y Comarca), con motivo de la “II Caminata Accesible y Solidaria”, que se celebrará en CASPE , el día 1 de diciembre.
Participants: Rubén Catalán, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Josep Mª Ráfales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Alberto Balaguer, Pedro Martínez, Isabel Orcal, Luis Carví i Elías Satué.
Programa del MAGAZIN del dissabte 16 de novembre de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Ana María Lajusticia ha fallecido a los 100 años. Gran defensora del citrato de magnesio en la dieta de las personas. Laura Gandul dietista- nutricionista, nos hablará de la importancia del magnesio en nuestra dieta.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “La creativitat, qualitat imprescindible en qualsevol àmbit, d’allò que en diem progrés”. Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Cunicultura. Michel Campanales.
12:40-12:55.- Natxo Sorolla, sociòleg.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10-13:25.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez.
13:25-13:40.- Pàgina escolar. Alumnes de Nonasp i de Favara, del” Cra Dos Aguas”.
13:40-14.- Entrevista als panaders favarols, Susi Martín i Miguel Antolín; tota una vida amb les mans a la massa. Ara jubilats, iaios i Miguel president de la confreria “La Sangre de Cristo” de Favara.
Participants: Laura Gandul, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Michel Campanales, Bienvenido Giménez, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, escolars del Cra Dos Aguas, Susi Martín, Miguel Antolín, Marcos Calleja, Ino Balaguer i Elías Satué.
Source: Bèlgica i Flandes: Prou! Lo francès se parle fins aquí | Xarxes socials i llengües
Natxo Sorolla
Quina llengua parlen a Bèlgica? Algú dirà: «belga». Un altre el corregirà: «francès, no?». Bèlgica és una mica més complexa. És considerat un Estat-coixí, que amortigüe la frontera cultural entre l’Europa germànica i l’Europa llatina: los parlants de neerlandès a Flandes, que representen aproximadament 6 de cada 10 belgues, i els parlants de francès a Valònia, que representen aproximadament 3 de cada 10 belgues. I també tenen un coixí intern, Brussel·les, considerada una regió bilingüe, que aplegue 1 de cada 10 belgues, i fa de capital de Bèlgica i d’Europa. Una àrea originàriament neerlandòfona, però que a efectes pràctics actualment té una majoria francòfona.
Però en realitat la delimitació actual de Bèlgica té la seua història: múltiples guerres entre les grans potències europees com França i Anglaterra pel control dels Països Baixos, i les tensions internes entre catòlics i protestants, acaben per desembocar en la creació d’un estat belga de nova creació l’any 1830. Lo nou rei belga situe el francès com a llengua de Bèlgica i de l’elit. Lo neerlandès, tot i ser la llengua majoritària de la població, quede relegat a llengua popular i rural.
I les tensions no es fan esperar, perquè els flamencs exigeixen més reconeixement del neerlandès. Los censos incorporen preguntes lingüístiques des de 1846 fins 1947. I després de la segona guerra mundial lo conflicte intern creix, les fronteres entre flamencs i valons se mouen a cop de resultat censal, fins lo punt que hi ha qui considere que el cens, més que una estadística objectiva, s’està convertint en un referèndum subjectiu. La sensació dels flamencs que el seu territori es va aprimant per l’expansió de la conurbació bilingüe de Brussel·les fa augmentar les tensions. I finalment, l’any 1962 arriben a un pacte tàcit de deixar com estan los límits entre francòfons (Valònia) i neerlandòfons (Flandes), i decidiran no fer mai més cap cens lingüístic. Lo que alguns han definit com un bàlsam de la ignorància. I que ha anat desembocant en un Estat que té dos comunitats lingüístiques que viuen d’esquena, cada una en la seua llengua.